Saturday, July 02, 2016
NI PODEM NI VOLEM - art. Regió 7
NI PODEM, NI VOLEM.
Ha passat la segona oportunitat, i el que era
possible, l’endemà del 20 D , un govern progressista, ja no és imaginable ara.
Les coses son com són i el poble s’ha tornat a expressar, amb no gaires canvis,
però suficients com per emprendre una nova etapa, lluny de les expectatives
imaginades.
Sóc crític, molt crític amb el PSOE, i
considero encertat el paper que li han donat els resultats: continuar a la
oposició. Només en aquest lloc pot tenir temps per encarar una nova etapa,
posar ordre en el partit, consolidar el lideratge de Pedro Sánchez de cara el
Congrés Federal, i a unes properes eleccions, resituar la social democràcia
espanyola, en el marc de la europea, i regenerar tota la seva estructura per
presentar-se amb nous ànims, noves estructures, nous programes, a les
municipals, autonòmiques i finalment, les generals.
No és creïble un partit quan té tensions
internes i dubtes externs. L’electorat passa factura de tot el que no veu com
sòlid, homogeni, clar i transparent, i hem donat mostres constants i depriments
de qüestionament de lideratge, contradiccions en temes territorials,
constitucionals, o de finançament, entre d’altres.
Davant un panorama com aquest, Pedro Sánchez
ha hagut de batallar en condicions molt difícils , que li han comportat desgast
personal i sobretot, credibilitat pública, en el moment més rellevant de la
contesa política. Malgrat tot, el resultat és suportable de cara a encarar
aquesta nova etapa, si el proper Congrés Federal, és capaç de posar ordre en
l’actual panorama i trenca amb determinades formes del passat.
No poden haver-hi “barons” amb autonomia
pròpia, com per poder qüestionar , modificar o tergiversar els acords presos
pel conjunt del partit. Un partit és una organització conjuntada, no un regne
de Taifes. Aquest és un dels grans reptes del Congrés i la via per encaminar el
partit cap a la recuperació del lideratge i la confiança dels ciutadans. No
tinc cap dubte de que ho aconseguirem, no en va portem més de cent trenta – sis
anys d’existència,amb nombrosos daltabaixos que hem sabut superar.
De la resta del panorama estatal, puc dir que
no m’ha estranyat l’estrepitós fracàs de Podemos. I no perquè em consideri un
gran ideòleg o estrateg sinó perquè els invents de laboratori, tard o d’hora
topen amb la realitat. Creure que es pot enganyar a la gent, muntant un
conglomerat de partits, partidets, sectors, àmbits, o confluències, i en dos
anys passar del xavisme /populisme, al comunisme, per finalment dir-se social
demòcrates, és massa fals com perquè coli. I no ha colat. El messianisme té un
cert recorregut, però mai, pot fer una marató. I ara vindran els trencaments
interns perquè el ciment no ha quallat i cada confluència anirà al seu aire, i
les contradiccions sortiran en cada ple del Congrés dels Diputats. Temps al
temps.
Pel que fa Catalunya, sí trobo injusta la llei
electoral. De fet ho és a tot l’Estat, però és que aquí és insultant. Que el
PSC tregui setanta-sis mil vots més que Convergència i en canvi tingui un
diputat menys, no pot repetir-se, si volem resultats que reflecteixin realment
la decisió dels ciutadans. Calen canvis profunds en les lleis electorals.
Dit això, veig que els partits, dits
sobiranistes no n’aprenen. Van a la seva i fan lectures imaginatives dels
resultats obtinguts. Consideren que tenir disset diputats sobre quaranta- set
és una bona mostra de la salut de ferro de l’independentisme. En fi, algun dia
se suposa tocaran de peus al terra, i es donaran compte del carreró sense
sortida on estan ficats des de fa uns quants anys.
Però bé, ara toca pensar en la formació del
nou govern central, i en aquest cas, els socialistes ni podem ni volem
facilitar un govern de continuïtat, ni emprendre aventures amb gent com Podemos
que va decapitar la gran oportunitat sorgida el 20 D. Tindran aquesta llosa
sobre la seva consciència i si buscaven substituir el PSOE, podran comprovar el
camí erroni, on els ha portat.
# posted by joan roma cunill @ 11:22 PM 
