Tuesday, July 05, 2016
MIRAR CAP ALTRES LATITUDS- art. Nació Digital Solsona
MIRAR CAP ALTRES LATITUDS.
Cada dia que passa
es produeixen noves reaccions al resultat del referèndum de Gran Bretanya,
respecte la seva pertinença a la UE,
coneguda amb el nom de Brexit. Com tots els lectors saben el resultat fou a
favor de la sortida per un estret percentatge de vots. Però estret, o no, el
resultat és definitiu.
I aquest resultat
comença a pesar, i molt, sobre les consciències de tots els ciutadans,
considerant que poden haver votat “alegrement” a favor d’un autèntic desastre
de cara el futur immediat. D’aquí, manifestacions a favor de continuar a la UE,
o demanar un nou referèndum per corregir el que s’acaba de realitzar. No menys
d’un 9% diuen haver-se penedit del vot emès, pensant que el –no- sortiria de
forma clara i contundent. Doncs, bé, cal saber que quan es vota, es vota
seriosament, i no s’hi val després a demanar poder rectificar.
Però, feta aquesta
introducció, em demano si aquí a Catalunya no ens passa una mica com a molts
britànics. I sinó passaria aquí una cosa semblant, davant un resultat, similar.
Ho dic perquè a Gran Bretanya, l’impulsor del referèndum per resoldre problemes
interns del Partit Conservador, en David Cameron, en contra del que havia dit,
el primer que ha fet és presentar la renúncia al càrrec i demanar que sigui un
altre el que condueixi el país cap a fora de la UE. Una irresponsabilitat més a
l’esquena d’aquest polític.
Però és que el
principal defensor de sortir, l’ex alcalde de Londres, Boris Johnson, tampoc ha volgut agafar les
regnes, de la desconnexió i proposa que sigui un altre el que carregui amb el
mort. I per reblar el clau, avui mateix, fins i tot el líder de UKIP, el partit
més xenòfob i més antieuropeu, també abandona el càrrec i se’n va cap a casa.
Diu que ja ha obtingut el que pretenia, i ara, ja pot tornar a la feina
d’abans...com es pot veure, tot un detall per part dels principals instigadors
i impulsors del Brexit. Molta valentia en contra de la UE, i molta covardia a
l’hora de fer front al resultat obtingut.
Doncs bé, tots
aquests defensors de les bondats de marxar, ara diuen que varen exagerar i fins
i tot varen manipular dades de la contribució de Gran Bretanya a la UE, con tal
d’animar la gent a votar a favor de les seves tesis. Francament, un detall
dir-ho ara, quan els danys son irreversibles i irreparables.
Voldria recordar el
debat tingut a 8TV entre Josep Borrell, ex Ministre, i ex President del
Parlament Europeu amb l’actual Vice President , Oriol Junqueras, entorn els
grans motius per la desconnexió de Catalunya respecte Espanya. No en va aclarir
cap. Es més va haver d’acceptar com un “invent” el tema del límit de la
solidaritat a Alemanya, davant un certificat de l’ambaixada en que aclaria la
no existència de cap límit legal. També va aportar la prova de que mai a
Alemanya ni en cap altre país europeu s’haguessin fet acords sobre les balances
fiscals entre territoris. I per enlloc apareixien els 16.000 milions de
desequilibri entre el que paga Catalunya i el que rep. En aquest cas la xifra
es rebaixava al voltant d’uns 2.000 milions, en el pitjor dels casos. I
finalment, si es sortiria o no de la UE, va quedar clar que sí, que si un Estat
se separa, el nou Estat hauria de demanar entrada, i exposar-se a la negativa
....
Sense voler
allargar aquest debat, queda clar el malestar de Catalunya pel tracte que rep i
ha rebut en el passat, en nombrosos casos i ocasions. Aquest és el motiu més
greu de l’allunyament d’un territori respecte de l’altre. Sense aquests
desencontres, sense el menyspreu reiterat en múltiples ocasions, la llunyania
es podia haver superat. El mal fet pel PP, en aquests darrers quatre anys, ha
estat immens en tots els apartats, i molt especialment en el tema català. Es
cert que en algunes ocasions, tampoc el PSOE, ha estat encertat amb la diagnosi
i malestar nostre, però mai hi havia hagut menyspreu, males arts, ni males
tàctiques en les relacions institucionals. Una cosa son punts de vista
diferents i estratègies diverses, i una altra, males pràctiques, evidents i
reiterades. Ara bé, d’aquí a trencar hi ha un abisme, i convé mirar cap altres
latituds per comprovar els danys que pot produir un vot emprenyat.
# posted by joan roma cunill @ 12:10 AM 
