Friday, July 01, 2016

 

DANYS IRREPARABLES - art. Nació Digital Solsona



DANYS IRREPARABLES – UNA SOLA PERSONA.
Pels qui ens apassiona la història, en aquests moments assistim, en viu i en directe a fets històrics d’una gran rellevància, que marcaran el nostre futur individual i col·lectiu durant molts i molts anys. Tant a casa nostra, la petita pàtria, com a nivells més amplis. Penso a nivell estatal, a nivell europeu i fins i tot, mundial.
I pensant en aquests grans esdeveniments, podem comprovar quan d’important és el factor “H”, altrament dit el “factor humà”. Les decisions les prenen les persones, i una sola persona, pot decidir el futur de tot un país, i fins i tot de tot un conjunt de països. En aquests moments penso en el lloc que li reservarà la història a David Cameron, el cap de govern de la Gran Bretanya. Un autèntic imprudent i erràtic polític, capaç de facilitar un referèndum a Escòcia, simplement perquè pensava en una victòria esclatant i ràpida, sense valorar altres riscos ni altres incoherències. Després tothom va haver de sortir en ajuda per evitar una debacle que podia haver perjudicat greument totes les parts i que ha deixat ferides que costaran guarir.
I no tenia prou amb aquell experiment que en prova un altre, per consolidar simplement la seva posició interna a nivell de partit. I heus aquí que un temporal de populisme, mentides , enganys i fals xovinisme, guanya l’embat i surt el trencament amb la UE sense que ningú hagi valorat l’immens dany a nivell intern i extern que es produirà.
Personatges com aquests son habituals en la història de tots els pobles, i produeixen canvis en les rutes previstes, amb conseqüències immenses, que tant sols molts anys després poden ser avaluades i compensades...o no. D’aquí la gran prudència davant lideratges “messiànics”, populistes o simplistes, que de tot hi ha a la vinya del Senyor.
Fins ara he parlat de la Gran Bretanya, amb efectes sobre tota la UE i fins i tot a nivell mundial, però anem a casa nostra, i veurem com a més petit nivell, estem ficats en situacions semblants, a títol d’imprevisió, imprudència i erratisme.
Si Artur Mas no hagués esdevingut un oportunista, a la recerca de major protagonisme, i majories absolutes per fer i desfer al seu gust, no estaríem ara ficats en un embolic del qual ningú sap com sortir. S’ha perdut el nord fa temps, i no es busca res més que enredar la troca, dia sí, dia també, per guanyar temps i esperar que alguna cosa passi que resolgui la situació creada. I la situació creada és tant embolicada i tant impossible de resoldre que només el dia que aparegui una persona “prudent i valenta”, la resoldrem. I aquesta persona simplement haurà de reconèixer que la independència no és viable i toca retornar a la via del diàleg i millor encaix en l’Espanya de la que formem part.
Però, mentrestant no surt el “valent de torn”, els danys son cada dia majors. En plena crisi econòmica, organitzem un embolic de mil dimonis, i ningú governa perquè ni existeix coherència dintre del govern ni a fora, en el Parlament, i ja no diguem a nivell de carrer.

En resum, aprenguem a no creure en populismes, messianismes, ni en pàtries inventades, i retornem al seny que molts han perdut pel camí. Una persona pot perdre el rumb però hem d’evitar el faci perdre a la resta dels ciutadans. Ni amb Artur Mas ni amb Puigdemon ni amb Junqueras, arribarem a cap bon port, com podem veure ja per fets ben evidents. 





<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?