Friday, July 01, 2016
DANYS IRREPARABLES - art. Nació Digital Solsona
DANYS
IRREPARABLES – UNA SOLA PERSONA.
Pels qui ens apassiona la història, en aquests moments assistim, en viu i
en directe a fets històrics d’una gran rellevància, que marcaran el nostre
futur individual i col·lectiu durant molts i molts anys. Tant a casa nostra, la
petita pàtria, com a nivells més amplis. Penso a nivell estatal, a nivell
europeu i fins i tot, mundial.
I pensant en aquests grans esdeveniments, podem comprovar quan d’important
és el factor “H”, altrament dit el “factor humà”. Les decisions les prenen les
persones, i una sola persona, pot decidir el futur de tot un país, i fins i tot
de tot un conjunt de països. En aquests moments penso en el lloc que li
reservarà la història a David Cameron, el cap de govern de la Gran Bretanya. Un autèntic
imprudent i erràtic polític, capaç de facilitar un referèndum a Escòcia,
simplement perquè pensava en una victòria esclatant i ràpida, sense valorar
altres riscos ni altres incoherències. Després tothom va haver de sortir en
ajuda per evitar una debacle que podia haver perjudicat greument totes les
parts i que ha deixat ferides que costaran guarir.
I no tenia prou amb aquell experiment que en prova un altre, per consolidar
simplement la seva posició interna a nivell de partit. I heus aquí que un
temporal de populisme, mentides , enganys i fals xovinisme, guanya l’embat i
surt el trencament amb la UE
sense que ningú hagi valorat l’immens dany a nivell intern i extern que es
produirà.
Personatges com aquests son habituals en la història de tots els pobles, i
produeixen canvis en les rutes previstes, amb conseqüències immenses, que tant
sols molts anys després poden ser avaluades i compensades...o no. D’aquí la
gran prudència davant lideratges “messiànics”, populistes o simplistes, que de
tot hi ha a la vinya del Senyor.
Fins ara he parlat de la Gran Bretanya ,
amb efectes sobre tota la UE
i fins i tot a nivell mundial, però anem a casa nostra, i veurem com a més
petit nivell, estem ficats en situacions semblants, a títol d’imprevisió,
imprudència i erratisme.
Si Artur Mas no hagués esdevingut un oportunista, a la recerca de major
protagonisme, i majories absolutes per fer i desfer al seu gust, no estaríem
ara ficats en un embolic del qual ningú sap com sortir. S’ha perdut el nord fa
temps, i no es busca res més que enredar la troca, dia sí, dia també, per
guanyar temps i esperar que alguna cosa passi que resolgui la situació creada.
I la situació creada és tant embolicada i tant impossible de resoldre que només
el dia que aparegui una persona “prudent i valenta”, la resoldrem. I aquesta
persona simplement haurà de reconèixer que la independència no és viable i toca
retornar a la via del diàleg i millor encaix en l’Espanya de la que formem
part.
Però, mentrestant no surt el “valent de torn”, els danys son cada dia
majors. En plena crisi econòmica, organitzem un embolic de mil dimonis, i ningú
governa perquè ni existeix coherència dintre del govern ni a fora, en el
Parlament, i ja no diguem a nivell de carrer.
En resum, aprenguem a no creure en populismes, messianismes, ni en pàtries
inventades, i retornem al seny que molts han perdut pel camí. Una persona pot
perdre el rumb però hem d’evitar el faci perdre a la resta dels ciutadans. Ni
amb Artur Mas ni amb Puigdemon ni amb Junqueras, arribarem a cap bon port, com
podem veure ja per fets ben evidents.