Tuesday, June 07, 2016
PODEMOS- AMALGAMA DE GRUPS I PARTITS - art. Nació Digital Solsona
PODEMOS- AMALGAMA DE GRUPS I PARTITS.
S’ha de reconèixer
unes bones tàctiques de seducció i venda del producte al nucli fundacional de
Podemos. No hi ha cap dubte de que varen estudiar bé la situació del país, per
poder criticar tot allò que la gent criticava en privat i denunciar tot allò
que era denunciable, en un moment en que hi ha un munt de fets inacceptables i
deplorables.
Sortir a la
palestra en el moment oportú, sempre dona avantatges, i hem pogut veure com a
partir d’uns esquemes ben senzills, degudament explicats i amplificats amb
l’ajut inestimable de diversos mitjans de comunicació, aquell inici s’ha
convertit en un fenomen. El poder de la televisió és brutal, i aconseguir
aparèixer dia sí, dia també, per esbombar els escàndols d’uns i altres, produeix
un efecte multiplicador perquè per una banda posa determinats partits a la
banda dels “dolents” i a ells a la banda dels “bons”.
I son
“bons”simplement perquè no han tingut cap contacte amb el poder, amb la gestió
i l’administració d’ajuntaments, ni CCAA ni govern central. A ells els va de
perles tots els casos de corrupció que apareixen siguin del PP, del PSOE o de
qualsevol altre partit. I ho barregen tot, precisament amb l’ànim de poder
arribar a la conclusió de que tots els partits de més de 10 anys de vida, son
la vella casta, amb els mateixos tics, i les mateixes maneres de fer i actuar.
Només l’arribada d’ells al govern pot suposar un canvi radical en el fons i les
formes, per portar el país cap el camí de la honestedat total i la eficàcia necessària.
Em preocupa aquesta
simplificació de l’acció política perquè posar ,tot i a tots, en el mateix sac,
és injust, en primer lloc, però a més suposa falsejar clarament la realitat. El
PSOE té una vida de més de 137 anys i en ben poques ocasions ha caigut en temes
de corrupció, i mai en una corrupció estructural o consentida, com en el cas
del PP. Quan un partit ocupa milers i milers de càrrecs institucionals i de
partit, pot tenir alguns casos de pomes podrides, però quan son detectades se
les expulsa i se les porta davant dels tribunals. Mai s’ha excusat ni consentit
o aprovat una acció deshonesta, ni en l`àmbit privat ni en el públic.
Però a Podemos això
no li interessa. El que importa és guanyar , sigui com sigui, i si per això cal
mentir, ho fan, i si cal parlar de “casta” simplement per estar en política, ho
fan, sense advertir que per aquesta mateixa raó, ells ja han esdevingut
“casta”. Es igual, pretenen no fer-ho veure i vestint diferent, consideren que
ja son diferents...
I per intentar
guanyar no paren en petiteses ni en conformar grups homogenis. Es igual, ja
veurem com ens en sortim, després. Les candidatures que presenta Podemos a
nivell de tot Espanya son d’una immensa heterogeneïtat, que fan impossible
poder formar govern i administrar el país. No menys d’una dotzens de grups,
sectors i partits, conformen el conglomerat Podemos. Els qui portem anys en
política tenim molt clar que per poder governar s’ha de tenir equip. I
conformar un equip vol dir buscar persones amb afinats molt clares i idees molt
properes. Res de tot això veig en el fenomen Podemos. Al contrari hi veig tants
caps, tants barrets, que cas de tenir un resultat rellevant poden complicar
enormement la formació de govern i sobretot portar el país cap uns objectius
clars i ben definits.
Podem veure una
part del que dic en les actuacions de l’ajuntament de Barcelona, on es governa
més pels mitjans de comunicació que no pas pels ciutadans. I tant aviat es diu
una cosa com la contrària, en temes de gran rellevància pel futur de la ciutat.
Si un fenomen com aquest és preocupant en una ciutat, què no ha de ser a nivell
de tot un país.
Qualsevol gran
proposta, haurà de ser discutida, debatuda i combatuda per bàndols diferents i
contradictoris en el marc de Podemos. Si al final s’arriba a algun acord, res
indica que es pugui dur a la pràctica si una part del partit no accepta els
resultats. Ho estem veient en la
CUP , també formada per forces i sectors diferents. El mateix
li passa i passarà a Podemos. I la
UTE que acaba de fer amb IU, encara ho complica més perquè no
deixa de ser una unió transitòria per intentar millorar resultats, però sense
acostament ni confluència autèntica d’idees i programes. Mal presagi de cara el
futur.
Davant d’aquest
panorama, cal retornar als partits amb llarga història com el PSOE que han
après dels errors comesos i tenen clares les vies per no repetir-los. La
batalla iniciada no és per ocupar espais de poder sinó per arreglar els
problemes dels ciutadans. Aquesta és la gran diferència.
# posted by joan roma cunill @ 3:18 AM 
