Friday, June 10, 2016
GUIONISTA A LA FUGA - art. Nació Digital Solsona
GUIONISTA A LA FUGA.
Com gran amant del
cinema m’agrada constatar la finesa, coneixement del tema, recerca de bons
diàlegs, bons papers ,no únicament pels protagonistes, sinó també pels
secundaris, elecció adequada dels escenaris...en definitiva, un bon guió ha de
ser bo en el seu conjunt i no només en detalls parcials. Podria enumerar un
gran nombre de bons guionistes com els que varen escriure, Derzu Ursala, 2001
Odissea de l’Espai, Centaures del Desert, Espartac , i tants i tants altres
títols instal·lats per sempre en la història del cinema.
Aquí a Catalunya,
hem tingut pocs bons guionistes, i per tant, la indústria del cinema és molt
escarransida. També ho és per altres
motius com per la poca predisposició dels homes de negocis a invertir en aquest
sector.
Però heus aquí, que
fa 5 anys va aparèixer un guionista, en l’àmbit polític ,que semblava tenir un
projecte de gran èxit futur. Es deia Artur Mas, i en aquell moment era
president de la
Generalitat de Catalunya. Li va semblar que després d’una
gran manifestació podia iniciar un guió per portar el poble de Catalunya cap un
gran objectiu, no aconseguit fins aleshores, per manca d’un bon protagonista.
Així, doncs, ell
proposa ser guionista – protagonista alhora, i s’imagina un escenari amb una
nau, una brúixola, un mapa...i un bon timó. Comença el guió anunciant gran
tempestes, grans temporals i rutes plenes de perills, però el timoner, expert,
valent i amb una bona tripulació sabrà salvar tots els obstacles, fins i tot ,
travessarà terres ignotes, però arribarà a Itaca, la terra somiada. El guió es
volia mantenir en secret, no fos que potències estrangeres el podessin seguir o
fins i tot copiar.
I bé, comença el
rodatge. A final del primer acte es comencen a trencar algunes peces previstes
en el guió, i la nau per la brúixola, primer, després el mapa es mulla i
s’esborra en bona part, el pal major es trenca pel mig, i finalment les veles
fan figa. Arribats en aquest punt, el guionista veu que ha de ser un altre el
que continuï el guió.
Entra un nou guionista,
assumint bona part del que l’altre havia escrit, però hi veu alguns detalls que
no li acaben d’agradar. La tripulació està dividida, i necessita ser ampliada,
però la nova tripulació exigeix unes condicions que el guionista no vol donar i
per tant la troca s’embolica...fins que les relacions entre tripulació dintre
de la nau, i la de fora, trenquen.
I bé, arribats en
aquest punt, el guionista no sap com continuar. El primer guió està potes
enlaires i el guió remodelat no es pot traduir en noves escenes per falta de
protagonistes principals i secundaris, de manera que el rodatge s’atura, a
l’espera de repensar com poder continuar.
Els espectadors
convidats al rodatge fa temps que s’han fet un lio i no tenen clar cap on va
una nau amb un timoner inexpert, sense valentia i sense coneixement dels mars
per on li toca navegar. Molts ja marxen de l’escenari de rodatge emprenyats de
no entendre res del que s’interpreta, altres volen canviar de guió, i altres
fins i tot ja volen canviar de guionista.
Ja només falta que
el guionista es doni a la fuga. No sembla imminent però anuncia pel setembre un
replantejament del seu paper. De totes maneres, la sensació generalitzada dels
espectadors que han seguit la trama, és que tenim un mal guionista, uns mals
protagonistes, tant els principals com els secundaris, i NO EXISTEIX GUIÓ.
Aquesta és la raó per no entendre res del que s’ha rodat fins ara. El problema
és que no existeix cap guió, i per tant, no se sap com continua l’experiment ni
com acaba. I que ningú vulgui donar la culpa als protagonistes secundaris
perquè han evolucionat com era d’esperar, seguint un guió propi, que el
guionista principal havia oblidat. De fet li han fet un gran favor, per evitar
un final del segon acte que no resolia en res, el pèssim final del primer.
La meva recomanació
en casos com aquests és canviar tots els elements, i començar de nou. Canviar
de guió, guionista, protagonistes, escenari...En resum, fer una nova peli, amb
cara i ulls, com les d’abans.