Friday, May 06, 2016
TORNEM-HI - art. Regió 7
TORNEM-HI .
Fracàs realment espectacular el de les
negociacions per formar nou govern i conformar una majoria estable en el
Congrés de Diputats , però algun dia havia de passar. Tant habituats estàvem al
bipartidisme que l’entrada de nous actors, feia difícil pronosticar el seu
encaix en la nova realitat política. Ara, ja sabem de quin peu calcen i per
tant els resultats del 20D, juntament amb el que vist i sentit en aquests mesos
ens pot conduir a buscar uns altres resultats, més fàcils de gestionar.
Per això no estic d’acord amb els qui diuen
que no ha servit de res aquest període de contactes i negociacions. En absolut,
jo crec que és molt pedagògic veure el fons i les formes de cada protagonista
principal, però també dels secundaris. Tots s’han retratat amb més o menys
claredat i fa més fàcil un determinat canvi de vot, per evitar comportaments
similars.
Del PP poc podíem esperar, perquè mai havíem
vist una legislatura tant prepotent i solitària com aquesta. La majoria
absoluta el va portar a imposar tot el que li venia de gust i va trencar
consensos difícilment treballats en anys anteriors. Era lògic que no trobés
aliats, però una reacció valenta podia haver portat un altre final. Apartar
Mariano Rajoy i bona part de la seva plana major, hagués estat intel·ligent per
facilitar un acord més ampli, però quan un partit està enrocat i ple de casos
de corrupció, no pot maniobrar com ho faria un altre partit.
C’s, considero ha maniobrat bé, tot i que
sovint em recorda el seguiment del manual del bon lideratge, amb actituds i
propostes que semblen més fetes per assessors d’imatge que no pas surtin de les
entranyes i el cor dels seus dirigents, però no han quedat gens malament en
aquest llarg període “d’entre guerres”, poden recollir bons resultats a costa
del PP.
Podemos, per mi ha estat decebedor perquè
m’imaginava sortiria del seu manual de campanya, molt previsible en els
discursos i molt innovador en les imatges, encara que fossin rebuscades i no
sempre de bon gust. La teoria topa amb la pràctica, i està conformat per tot un
seguit de partits que es varen ajuntar de pressa i corrents per aprofitar el
moment àlgid de l’emprenya ment ciutadà, per tenir uns bons resultats. Però, és
clar quan les aigües es calmen tots volen reclamar la seva part del pastís. Volen
tenir grup parlamentari propi, autonomia per determinades decisions, reservar
vots per qüestions territorials pròpies, etc. I ara mateix, ja es plantegen un
nou encaix d’IU, per arreplegar més vots, però fent més complicat el seu
engranatge i programa de govern. També ja es plantegen una reconversió cap un
model “clàssic” de partit, amb quotes, censos de militants i simpatitzants, per
evitar la nebulosa de no saber quans son ni com participen.
El PSOE amb l’únic candidat que s’ha esforçat
per esdevenir president del Govern, no ho ha fet malament. Pedro Sánchez és un
home preparat a nivell tècnic i polític, i podria ser un bon president. Lamento
el soroll de fons que alguns dirigents territorials han tingut, amb
declaracions i comportaments que no eren habituals en altres temps. De totes
maneres la gent ha pogut veure i comprovar que té un ampli i sòlid equip al
costat i ha elaborat un programa de govern que pot tornar a posar sobre la
taula, l’endemà del 26 J. També pot recuperar el vot de molts antics votants
socialistes que varen marxar cap a Podemos, pensant trobar-hi un partit més
d’esquerres i han estat decebuts. Serà interessant veure resultats.
Pel que fa els partits catalans, continua el
desconcert en els impulsors del “procés” perquè tant aviat diuen que només van
a Madrid a dir adéu, però l’endemà reclamen un referèndum d’autodeterminació
que mai aconseguiran. O una cosa o l’altra, però la desorientació és
considerable. Podien haver jugat molt bé les cartes que tenien, però no han
sabut o pogut, posar-les sobre la taula. En quan al PSC me n’alegro molt de la
candidatura de Meritxell Batet, una persona molt preparada i connectada amb el
PSOE com per aconseguir l’encaix que busquem per Catalunya dintre Espanya.
Tornem-hi que ara va de bo.
# posted by joan roma cunill @ 11:19 PM 
