Wednesday, May 04, 2016
EL PRESIDENT NO TÉ QUI EL REBI - art. Nació Digital Solsona
EL PRESIDENT NO TÉ QUI EL REBI !
Per molt bones fonts, em vaig assabentar ,fa
un mes ,de l’encàrrec del President als seus Consellers i Conselleres, de
sortir de les Conselleries, i anar a predicar per tot el territori la bona nova
de que la Generalitat
està en marxa, té grans projectes i expectatives i prepara la via per la
independència, que deixa pel seu successor.
I efectivament, tots i totes han sortit i
busquen qualsevol pretext per aparèixer en el lloc més inversemblant per
inaugurar una fira, presidir una festa, acompanyar un ramat, obrir una aula
d’una escola, entregar uns premis gastronòmics, o admirar una exposició de
puntes al coixí. Tot sigui per sortir en els mitjans de comunicació i donar
l’aparença de treball i eficiència.
A falta de diner, cal anunciar propostes de
futur llunyà, no sigui que els terminis s’acostin i la gent pugui veure
l’engany. Les ordres d’Economia i Finances son taxatives i brutalment dures.
Tot queda parat i congelat fins a nou avís. Ningú té autorització per la més mínima
despesa i només es poden vendre discursos, però no compromisos.
Doncs, bé, seguint aquest mateix consell, el
President havia de sortir del país i anar als centres de poder de la UE , reunir-se amb els
“ambaixadors “catalans i iniciar una roda de contactes al més alt nivell per
demostrar que el procés cap a la independència compta amb poderosos aliats.
Els “ambaixadors” i el coordinador de la Generalitat davant la UE , varen intensificar els
contactes i omplir les seves agendes per garantir un viatge d’estat , profitós
i d’ampli ressò a nivell nacional i internacional. D’aquí els contactes,
trucades, e-mails, ...fins a trobar qui el volgués rebre. I efectivament varen
aconseguir una invitació del President de la regió de Flandes, a Bèlgica. I cap
allà va anar el nostre President, per explicar la bona salut del procés,
deixant pels companys de viatge el parlar de les angúnies, conflictes i
tremolors que produeixen unes noves eleccions generals, en el si de
Convergència, Democràcia i Llibertat o com carai es diguin els que formaven
part de l’antiga convergència.
A falta de plat més rellevant, s’ha explicat
que el nostre President no havia tingut reunions amb dirigents de més alt
nivell perquè no estava en la seva agenda presidencial, i ho deixava per un
altre moment. Llàstima que a alguns dels seus col·laboradors se li va escapar
alguna confidència, relacionada amb la negativa dels Srs. Juncker i Shultz a
fer un forat en les seves agendes. Informació que també varen confirmar els
despatxos del president de la UE
i del Parlament, indiscreció que el despatx del nostre President va haver de desviar
cap a excuses de mal pagador....fins arribar a la dolorosa conclusió de que el
“Nostre President no té qui el rebi “. Ara ja només falta, escoltar de veus
oficials, PITJOR PER ELLS. ELLS S’HO HAN PERDUT.
I la vida continua a casa nostra. Els dies van
passant, i els mesos, també, de manera que els fatídics 18 mesos plantejats com
la línia vermella que traspassarem per esdevenir independents s’acosta de
manera inexorable....i els deures estan per fer. Ara, els independentistes
reclamen de nou el referèndum d’autodeterminació quan ja havien dit que no
calia perquè estaven fora de l’espai espanyol. Havien iniciat el compte enrere
de la desconnexió, i ja no calia ni negociar amb un govern central amb el que
no creien, ni anar a un Parlament espanyol, per només dir-hi adéu. Francament
costa d’explicar i seguir aquest procés tant enrevessat. Ara que ningú digui
que és avorrit. Això sí que seria intolerable. O no ????