Tuesday, March 01, 2016
CONVINCENT DISCURS D'INVESTIDURA - art. Blogesfera socialista
CONVINCENT
DISCURS D’INVESTIDURA.
Aquesta tarda s’ha donat el primer pas per desencallar la legislatura,
iniciada el passat 20 D, amb uns resultats prou complicats com per haver tardat
tant en poder-ho fer. Avui Pedro Sánchez ,ha exposat les línies mestres del que
seria la seva etapa de govern si és investit president de govern.
En un moment en que les imatges valen més que mil paraules, s’ha vist un
candidat tranquil, serè, segur de la seva capacitat de lideratge, i convençut
de tenir un programa ambiciós i adequat per la nova etapa que just ara comença.
Ha estat un bon discurs, seguit amb interès, ple de compromisos i detalls
sobre els principals temes del país. No és habitual en un debat com aquest
detallar tant i de manera tant precisa, un gran nombre de propostes que toca
posar en marxa, l’endemà de la investidura. I ha quedat demostrada la sintonia
amb el grup parlamentari socialista amb un gran nombre d’interrupcions per
aplaudiments sincers davant mesures especialment desitjades.
No he trobat cap gran tema que no hagi estat esmentat i si algú dubtava
sobre les seves propostes respecte Catalunya, ha pogut veure la mà estesa, la
voluntat de diàleg, i la garantia de preservar la llengua, modificar el sistema
de finançament i la decisió d’aprofundir el sistema federal com a millor
solució per l’encaix dintre de l’Estat.
Tampoc hi ha hagut por a modificar la Constitució , enumerant
els temes que ho justifiquen. En resum, avui hem assistit a un bon exercici
parlamentari, amb un candidat preparat, solvent i disposat a entomar les regnes
del govern, davant la passivitat i incapacitat de Mariano Rajoy.
Serà interessant escoltar les intervencions de demà, i molt em temo que el
PP anirà a la recerca d’una mena de revenja amb retrets i crítiques de mal
perdedor. En política com en tota acció humana, la valentia té premi, i el
mèrit de Pedro Sánchez ha estat el de donar un pas endavant, malgrat les
dificultats que suposa trobar aliats per conformar una majoria suficient per
ser investit.
Qui no arrisca no té premi, i resulta increïble en aquestes alçades de la pel·lícula
que el candidat més votat decidís no intentar la investidura. No trobarem
gaires antecedents en cap altre país del món en que el candidat més votat no
s’atrevís a intentar formar govern. Aquí sí, aquí som diferents, i després
d’una legislatura de majoria absoluta en la qual s’han trinxat totes les
relacions entre partits, era previsible un final desastrós. Ja el tenim.
Mariano Rajoy no té cap credibilitat ni cap capacitat per trobar ni un sol
partit que li faci costat, i malgrat això vol encara donar lliçons a qui sí
s’hi ha atrevit. El debat de demà pot ser dur i contundent, per quan ell voldrà
sortir a atacar al candidat, oblidant els greus errors comesos durant el
mandat, encapçalant el partit més corrupte de la història d’Espanya i havent
tingut la covardia de no acceptar sotmetre’s a investidura.
Actes com els d’avui o els que veurem demà, demostren la vitalitat de la
política, i la vigència d’alguns valors que molts consideraven perduts: la
valentia, la oratòria, la claredat del missatge, la imatge de lideratge...Si
algú dubtava de la capacitat de Pedro Sánchez per comparèixer davant el país,
avui se li han esvaït els dubtes. Estic segur que demà reblarà el clau en les
rèpliques i contra rèpliques on es veu qui té fusta de lidera i qui no. Fins
demà.
# posted by joan roma cunill @ 9:42 AM 
