Tuesday, February 02, 2016
NI UN PAM DE NET- art. Nació Digital Solsona
NI UN PAM DE NET .
Hem de reconèixer
que durant uns anys, hem tingut un país brutalment corrupte, amb un PP
especialitzat en muntar empreses a la recerca d’ajuts, subvencions, comissions
i beneficis propis , i aliens. Un PP en que no se sap on començava l’activitat
política i on la privada, i on els lligams familiars constituïen la millor
carta de presentació per ocupar càrrecs públics o de partit.
Però, atenció , intentem
no caure en la generalització de creure que la immensa, brutal i insolent
corrupció del PP ha estat norma habitual i comuna, també en altres partits. Ni
és cert, ni és imaginable. I és fàcil escoltar l’expressió NI UN PAM DE NET,
referit a tots els càrrecs polítics, siguin del partit que siguin.
Mirem algunes
xifres i fem algunes reflexions per demostrar aquesta afirmació. A Espanya hi
ha prop de 90.000 polítics. Sí, heu llegit bé, els que ens dediquem a la
política de forma ocasional, habitual o professionalment som NORANTA MIL.
Aquesta xifra surt de sumar tots els alcaldes i regidors dels 8.500 ajuntaments
que té Espanya, i els diputats autonòmics, diputats al Congrés, senadors, i
altres càrrecs lligats a les institucions esmentades.
Aquesta xifra
demostra el gran nombre de persones que tenim càrrecs institucionals, i si la
comparem amb els que han estat arrestats, investigats , encarcerats i
condemnats per males pràctiques, delictes varis i corrupció directa o
indirecta, quedarem per sota del 5% del total. Un nombre excessiu, escandalós i
indignant però que demostra la amplíssima honestedat de la immensa majoria dels
càrrecs electes, i de partit.
Ara bé, el
seguiment, control i exposició als mitjans de comunicació de tots els polítics
fa que la corrupció en el nostre àmbit sigui tema essencial i prioritari a tots
els nivells cosa que no passa en altres sectors de la societat. I està bé que
sigui així. Els càrrecs institucionals hem de ser modèlics en el comportament
públic, però també en el privat. I en aquesta visió de l’activitat política, no
és igual investigar què fan els partits de dretes que el que fan els
d’esquerres.
Els socialistes hem
tingut uns pocs però rellevants casos de corrupció que han estat letals per la
nostra credibilitat. I ara mateix tenim el cas dels ERE d’Andalusia que
demostren mala gestió i aprofitament de recursos no per part del partit ni per
càrrecs institucionals, sinó d’uns quants aprofitats que vulneraven unes regles
de joc massa obertes i condescendents. Prova que les normes han de ser molt més
rigoroses i sotmeses constantment a controls externs, per evitar la seva
repetició.
Però on ha imperat
una mena de vulneració habitual de les normes ha estat en els partits de
dretes, com CiU i el PP, amb unes trames de llarg recorregut i de molt ampli
espectre. Son increïbles les xifres que han mogut durant anys, i la freda
actuació en tots els nivells i àmbits de la gestió pública. També sorprèn
l’ànim recaptador d’aquests partits i l’afany de lucre sense límits dels beneficiaris
particulars. Estem parlant, en alguns casos , ja no de desenes de milions, sinó
de centenars de milions, sense que saltessin totes les alarmes i sense que
tècnics i funcionaris portessin davant els tribunals pràctiques mafioses que
havien de conèixer a la força, per raó del càrrec.
No hi ha hagut un
pam de net, en algunes autonomies, també a la nostra, a Catalunya durant molts
anys, però limitades a les juntes dirigents dels partits de govern de dretes, i
a tot l’àmbit familiar o d’amistats que voltava al seu entorn immediat. Que tot
el pes de la llei recaigui sobre tots ells, que retornin els diners robats, amb
interessos inclosos i que vagin a parar a la presó com a mesura exemplar per a
tot el país. Que ningú cregui que hi ha comprensió o condescendència amb uns
fets que han embrutat el concepte de la política i han portat el dubte a tots
els qui ens hi dediquem amb afanys idealistes. No menys del 95 % dels càrrecs
electes.
# posted by joanroma @ 7:38 AM 
