Tuesday, January 05, 2016
EL QUE MAL COMENÇA, MAL ACABA- art. Nació Digital Solsona
EL QUE MAL COMENÇA, MAL ACABA.
No és de rebut fer
recaure en la CUP el fracàs del procés. Com tampoc ho és que tot depengui de la
continuïtat o no d’Artur Mas. Malament va un projecte que depengui d’una sola
persona quan aquesta mateixa persona va dir que si ell era un obstacle, es
retiraria. No veig que hagi complert el seu compromís, i d’això en sabem molt
els socialistes quan li vàrem facilitar la investidura, a canvi de 5
compromisos. No en va complir cap i, a més, al cap de quatre dies pactava tot
amb el PP. Sembla molt llunyà i només han passat 5 anys.
Em vaig equivocar
fa pocs dies quan m’imaginava que la CUP no podria resistir tanta pressió i al
final es decantaria per investir a Mas. Han resistit, han estat coherents i
valents a l’hora de prendre una decisió tant rellevant com la d’ahir, i posen
tota la política catalana en un escenari radicalment diferent de l’imaginat. I
de retruc, modifiquen el panorama espanyol que en part esperava una situació
diferent a Catalunya.
De fet, ara tocaria
moure fitxa a Junts x sí i presentar un altre candidat. I a qui li tocaria
moure fitxa seria a Oriol Junqueras. No sembla que les coses puguin anar per
aquest camí, i tot indica que tornarem a votar el 6 d’octubre. Segurament és la
millor via per desencallar la situació i aconseguir un govern mínimament
estable i no depenent d’una aspiració impossible: la independència. Qui vulgui
provar-ho que ho torni a intentar, però de ben segur els resultats seran més contundents
que els del 20 D.
I hem de reconèixer
que la decisió de la CUP ens evita situacions molt incertes i complicades.
Pensar que la investidura d’Artur Mas suposava una aposta clara per la
independència és fer un salt en el buit. Era allargar una agonia uns mesos més
però sense cap possibilitat d’assolir l’objectiu. Un objectiu inviable, ara i
aquí, perquè no té prou consens social, no té aliats externs, ni suficiència
econòmica, ni viabilitat jurídica...estava o està condemnada al fracàs. I
millor reconèixer-ho ara que no pas, més tard.
L’anomenat procés
va començar malament, va continuar pitjor, i acaba de mala manera. Convindria
tenir-ho present de cara el futur immediat. En pocs dies les forces polítiques
s’han de ressituar i estudiar formules noves per presentar-se i contemplar
futurs escenaris, diferents als que hem tingut. Serà interessant veure els
moviments en el mapa polític català i de rebot l’espanyol. Tots dos estan molt
condicionats i interrelacionats, encara que alguns no ho vulguin veure.
Hem assistit, i
encara estem en un escenari inimaginable, anys enrere, I mai vist en cap altre
país europeu. Confio en que ja ningú més vulgui fer nous experiments, i ens
centrem en organitzar unes eleccions al Parlament, amb l’objectiu de conformar
un nou govern que dediqui els esforços a resoldre els temes essencials. Els que
vulguin continuar batallant per la independència hi tenen tot el dret, però
sense fer plantejaments fora de la realitat. Al final la realitat s’imposa, ni
que sigui de la mà inesperada de les CUP.