Monday, August 31, 2015
QUE NINGÚ PERDI EL RESPECTE.
QUE NINGÚ PERDI EL RESPECTE.
Hem entrat en la recta final pel 27 S i si un
tema és essencial, és evitar desqualificacions, insults, o qualsevol altre
tipus d’actuació que signifiqui una pèrdua del respecte envers qui pensa
diferent.
No serà fàcil perquè hi ha qui té un especial
interès en provocar i ser provocat. Ara, més que mai s’ha d’aconseguir obrir
amplis debats en base a arguments i contra arguments, però mai
desqualificacions.
En aquests darrers dies han aparegut uns
quants nous llibres sobre determinats àmbits del procés que convé llegir i fer
servir com argumentari. Fins ara, guanyaven de carrer, els llibres dedicats a
impulsar el procés i a argumentar-ho de cara a justificar-lo. Ara, en tenim
d’altres que permeten contradir molts dels arguments donats, i equilibrar la
balança. Tots serveixen per alimentar la consciència i decidir amb coneixement
de causa.
En els darrers mesos he estat testimoni de
discussions abrandades en llocs públics, que fan una certa angúnia quan s’escolten
sense dret a intervenir. Estic pensant en debats familiars o entre amics, però
fets en bars o restaurants. En alguns casos la discussió anava pujant de to
fins el punt d’esdevenir un problema pel propietari o per alguns dels
participants que es donaven compte que no estaven en el lloc adequat.
Ara, a punt ja d’entrar en campanya tenim prou
espais com per poder participar de forma directa o indirecta. Multitud d’actes
electorals, debats a radio i televisió, xarxes socials, diaris i revistes
ofereixen opinions dels principals actors del procés, i en molts casos donen
veu de forma personal o anònima i permeten fer arribar l’acord o el desacord,
en cada moment. No m’agrada participar en debats anònims perquè, sovint, donen
peu a tota mena d’astracanades poc meditades, i moltes vegades, poc
constructives. Millor fer-ho públicament i si pot ser , personalment.
A nivell de PSC hi ha programats un gran
nombre d’actes , en molts dels quals hi tindrem el Secretari General del PSOE,
i confio també en poder assistir a actes amb els presidents de la Comunitat
Valenciana i de les Illes. Em semblen dos personatges especialment interessants
per la bona preparació que tenen, i la àmplia visió de país que s’han format.
Permeten també demostrar quan ha canviat el PSOE a nivell de coneixement del
territori i de conscienciació envers la realitat catalana.
Tot plegat garanteix que la presència
d’aquests càrrecs institucionals i de partit donin garantia de que el compromís
de reformar la Constitució no és una promesa gratuïta o buida de contingut sinó
un compromís en ferm que es posarà en marxa tant bon punt Pedro Sánchez
esdevingui president del Govern.
Els socialistes podem, doncs, intervenir amb
el cap ben alt, en defensa d’una altra realitat catalana i espanyola, que posi
pau a les relacions entre els territoris i permeti un degut encaix de cara el
futur immediat. Qualsevol atac, insult o despropòsit com hem vist i sentit
arran la carta publicada de Felipe González no mereix una resposta similar,
sinó una simple petició de respecte i esperar els resultats del 27 S, primer i
el de les eleccions generals, després per demostrar la serietat dels
plantejaments. Respecte pels altres, com el demanem per nosaltres.
# posted by joanroma @ 4:19 AM
Sunday, August 30, 2015
LLISTES PER AGREGACIÓ, SENSE COHERÈNCIA NI CONSISTÈNCIA - art. Regió 7
LLISTES PER AGREGACIÓ , SENSE COHERÈNCIA NI
CONSISTÈNCIA.
Ahir em vaig estar mirant i valorant diverses
candidatures al Parlament, però molt especialment les de JUNTS PEL SÍ, en les
quatre demarcacions provincials. He de reconèixer que no conec a la meitat dels
seus components i per tant cal fer un primer exercici de reflexió sobre els
noms coneguts, i anar a buscar a diferents fonts d’informació, per saber qui
son els que no conec, com a segona reflexió.
A primer cop d’ull, trobo increïble aquest model
de formació de llistes per agregació de noms, en funció de si provenen de CDC,
d’ERC , antics PSC, noms mediàtics, titulats superiors, etc, etc, fins tancar
la llista oficial i fent un esforç per completar-la amb uns quans més com a
substituts. Al final, un autèntic garbuix de persones, impossibles de posar
d’acord per tirar endavant un projecte consistent. Es a dir, servirien per un
acte únic, col·lectiu, immediat, però mai per treballar plegats en un projecte
a mig i llarg termini.
De tots els noms presents conec força bé, els
procedents de CDC i ERC, i per descomptat, molt bé els ex-PSC. En aquest darrer
cas podem comprovar les bones maniobres fetes per Germà Bel, per obtenir una
plaça rellevant a Tarragona, en tant que cap de llista, o Antoni Comin a la de
Barcelona. La resta de noms, no deixen d’ocupar espais molt secundaris i els
qui aspiraven a estar en llocs destacats han quedat fora de joc o com simples
comparses. Cas de Marina Geli, o el gran ocupador de poltrones vàries i
variades, Jaume Sobrequés. A fora han quedat ex càrrecs, molt mediàtics que han
desaparegut del mapa informatiu: Montse Tura, Antoni Castells, Quim Nadal,...
Els qui portem un grapat d’anys elaborant
llistes vàries: municipals, autonòmiques, generals, europees, a nivell polític,
però també en tots els altres casos de: associacions, entitats, clubs,etc,
sabem quan important és agrupar persones amb clares afinitats ideològiques,
personals, sistemes de treball, objectius concrets, etc. Es la garantia per
assegurar-se un bon funcionament de l’òrgan, a gestionar o dirigir.
Les llistes de JUNTS PEL SÍ, no busquen aquest
objectiu. De fet la seva composició el fa impossible, i converteix les llistes
en un simple recurs per intentar atreure vots de tot arreu, independentment del
que pensin o busquin. No pretenen la coherència ni la consistència, pretenen un
bon resultat, sense pensar en la missió que tenen al davant. Demostren una nova
fugida endavant, confiant en que si fins ara han improvisat, no els queda cap
altre remei que continuar-ho fent , fins el final. I quin és el final ? Tampoc
el saben. La seva obsessió és continuar un full de ruta que inventen cada dia o
cada setmana. Després, ja ho veurem.
Una improvisació com aquesta, no pot passar
desapercebuda als ciutadans, i confio en que castigaran els seus components,
per quan demostren molt poca serietat, en un moment especialment delicat.
Barrejar partits, col·lectius, persones...sense cap ordre ni concert, fa
inviable el treball col·lectiu, cohesionat i ordenat que requereix el govern
d’un país. L’endemà del 27 S s’hauran d’elegir els òrgans de govern del
Parlament de Catalunya, la nostra màxima institució. I tot seguit s’ha d’elegir
nou President i nou govern per dirigir el país i prendre decisions de la màxima
rellevància. No únicament sobre la pertinença o no a un Estat, sinó per la
política diària, i no veig que unes llistes conformades per la gent més diversa
i contradictòria puguin donar suport a un govern, amb cara i ulls.
Queden pocs dies per iniciar la campanya
electoral, i només tenim sobre la taula les llistes i programa electoral del
PSC. Aquest fet ja demostra quan poc importa què es vol fer l’endemà, sinó és
dir adéu a Espanya. Però, fins i tot per aquest simple gest que no tindrà cap
efecte legal ni pràctic, es requereix un mínim de coherència i consistència,
per part de cada candidatura. Estem a l’espera de saber els detalls dels
moviments a fer, si és que algú els se sap a dia d’avui.
# posted by joanroma @ 2:10 AM
Thursday, August 27, 2015
IMATGES IMPOSSIBLES
IMATGES IMPOSSIBLES.
No passa dia que no tinguem imatges
dramàtiques procedents dels diferents punts de sortida i arribada d’onades de
refugiats procedents de països en guerra. Com sempre, el drama serveix perquè
gent sense escrúpols es facin rics a costa de promeses de paradisos
inexistents. I el paradís és aquí, a la UE . Han vist per televisió
l’abundància de bens de que gaudim, i el més important, aquí no hi ha guerra.
Això sol ja significa el paradís.
I mentrestant discutim què fer en situacions
com aquestes, milers i milers de persones fugen per qualsevol via, per
qualsevol mitjà, sense cap seguretat de poder arribar sans i estalvis a un lloc
segur. Es dur comprovar amb impotència la falta de solucions i reflexionar
sobre com s’ha actuat en determinats països sense tenir un projecte clar. I
quan poc s’ajuda a països com Tunísia que era una esperança i un model a
seguir, i es veu colpida per un atemptat que li talla la principal via de
supervivència: el turisme.
I no en té prou Grècia amb els seus problemes
interns com per convertir-se en un dels principals punts d’arribada de
refugiats sense disposar dels recursos mínims per fer-hi front amb un mínim de
possibilitats.
Es evident que la UE ha de canviar
substancialment per poder actuar de forma eficient , ràpida i coordinada. Per
això tots hem d’impulsar la seva transformació immediata en els Estats Units
d’Europa. Una Europa federal, amb un govern central que tingui prou poder com
per actuar de forma semblant als EUA. L’actual sistema confederal ja no serveix
per fer front a la multitud de problemes que apareixen per tot arreu. O cada
estat renuncia a determinades competències i recursos, a favor d’un govern
central, o anirem de mal en pitjor.
El tàndem França – Alemanya sembla que torna a
funcionar i impulsa actuacions en la bona direcció, caldria trobar, ara, un
dirigent prou valent i preparat com per esdevenir un president de tots, i iniciar aquest camí cap un estat federal. Tot
va lent, però és que en els darrers anys hi ha hagut una passivitat excessiva,
i uns recels que han aturat un procés que semblava imparable.
Recordo que els EUA va tardar 65 anys en
completar el seu procés de formació i agrupació, fins esdevenir els actuals EUA
, però ara no es pot anar amb aquesta lentitud quan hi ha tants fronts oberts
que requereixen solucions immediates. I això vol dir no solament actuar a
nivell intern, sinó també involucrar-se en solucions externes , en els països d’origen
d’aquests refugiats per fer possible la pau.
Cada drama, em fa reflexionar sobre què pot
fer una persona sola per evitar-lo i només hi veig el camí del partit. El PSC
com el PSOE sempre han estat internacionalistes, i aquest ha de ser el camí per
trobar-hi solució. Agrupats tenim força i podem aconseguir actuacions
coordinades com per resoldre sinó tots, una part dels problemes que motiven
aquestes migracions, ja no econòmiques sinó bèl·liques. Toca fer-ho, toca
exigir-ho i fer-ho posar en els programes electorals a tots els països. Es la
única via per actuar eficaçment.
# posted by joanroma @ 11:32 PM
ARRUINATS PER MÈRITS PROPIS
ARRUINATS PER
MÈRITS PROPIS.
Els nacionalistes sempre han de buscar causes al seu victimisme per poder
justificar les seves decisions i actuacions. La recerca d’un DOLENT, és
essencial per poder continuar la batalla, i si aquest DOLENT, a més és tant
estúpid per acceptar el paper que li donen, ja tenim l’escenari ideal per la
confrontació perfecte.
La relació Catalunya – Espanya dels darrers 12 anys és un exemple de
“manual” del que dic. Des del segon mandat d’Aznar, fins ara, s’han produït un
gran nombre d’actuacions desafortunades per part del govern central com per
donar “arguments” de sobres als nacionalistes de sempre, que han derivat en
independentistes abrandats.
En aquest embolic, els socialistes també hem de fer les nostres pròpies
reflexions i acceptar els errors comesos, tant en la redacció i tramitació de
l’actual Estatut d’Autonomia de Catalunya, com en algunes decisions poc
valentes per part dels governs Zapatero.
La decisió de redactar un nou Estatut fou un greu error. No era el moment
oportú ni es va fer amb la necessària coordinació i lleialtat obligada. En vaig
ser espectador i actor privilegiat per quan era Diputat al Parlament i vaig fer
un seguiment constant, en tant que membre del Grup Socialista. L’error del
president Zapatero de dir que acceptaria l’Estatut que sortiria del Parlament,
fou contrariat per un redactat que vulnerava clarament la Constitució. Tots
Només faltava que un partit amb tants pocs escrúpols com el PP ho aprofités
per fer-ne una eina essencial de la seva guerra política per triomfar, ajudats
per mitjans de comunicació al servei dels interessos més inconfessables i d’un
Tribunal Constitucional, clarament desprestigiat.
Per tant, hi ha motius objectius per la indignació i l’emprenyament general
dels catalans envers la política territorial dels darrers mandats, però n’hi ha
d’altres que els hem d’admetre com errors per mèrits propis. Es el cas de
l’enorme deute i de la ruïna total de les finances de la Generalitat. Aquestla Generalitat
recuperada.
D’entrada hem de dir que tots els governs han estat deficientment
gestionats, també els del Tripartit. Acceptem-ho d’entrada per evitar lectures
interessades, subjectives o clarament partidistes. No defenso els anys del
Tripartit perquè des del meu càrrec de Diputat, vaig veure actuacions que no
anaven en la bona direcció, tot i ser molt millors que els anys de CiU. Però, la gestió econòmica de la Generalitat mereix un
suspens en totes els seves etapes, i hem de tenir clar que el darrer Govern
Pujol va deixar un deute proper als 17.000 milions d’euros, que el tripartit va
elevar fins els 32.000 milions i que el govern Mas ha apujat fins els 64.000
milions oficials ( que son 68.000 milions, reals), a dia d’avui.
Quan parlem de la viabilitat de la independència caldria esmentar en primer
lloc la dificultat principal, la econòmica, al costat de la internacional, en
el sentit de que cap Estat reconeixeria la independència “de facto” per mitjà
d’una DUI o qualsevol altre subterfugi, però bé, aquest no és l’objecte de
l’article d’avui. El que importa és que l’economia sempre és la base de totes
les coses i ara i aquí, Catalunya està arruïnada econòmicament parlant. Això
vol dir que no té ni una setmana de marge per mantenir-se per ella mateixa.
Els independentistes justifiquen l’haver arribat a aquesta situació, en la
cançó enfadosa d’un mal finançament que ha espoliat el país. Aquesta no és la
raó de la ruïna en la que estem. Tots els ajuntaments han estat mal finançats,
en la mateixa proporció que ho ha estat la Generalitat i
tanmateix la majoria no han fet fallida, ni estant en una ruïna total. Perquè,
doncs, perquè varen ajustar les despeses als ingressos, tot i reconèixer que
aquests eren insuficients i injustos. No varen allargar més el braç que la
màniga com sí ha fet la
Generalitat.
Les principals causes de la ruïna de la Generalitat han estat
les despeses lligades a la grandiositat, a voler aparentar ser un Estat, en
comptes d’una Comunitat Autònoma. Així va passar en la creació del cos dels
Mossos d’Esquadra, on en voler tenir la competència en Centres Penitenciaris,
en la creació de la
Corporació Catalana de Mitjans de Comunicació ( TV3,
Catalunya radio, etc.), en obres mal planificades i pitjor construïdes:
carreteres, autovies, túnels, ACA, etc, etc.
Dit això, és cert que el sistema de finançament de les CCAA no és just, i
que Catalunya ha de tenir un tracte diferent, més equilibrat i més en
consonància amb el que aporta, però no confonguem al personal dient que la
causa del deute que tenim ha estat per culpa dels altres. Estem aquí per mèrits
propis, i això ofega totalment l’economia catalana i és una de les causes per
reclamar el relleu de tots els qui n’han estat culpables. Així, doncs, no
busquem a fora el que ha passat per culpa nostra. I tinguem present que eixugar
aquest deute requereix no menys de vint anys de gestió austera i totalment
diferent de la portada fins ara. Amb independència o sense. Convindria tenir
present temes com aquest quan es parla tant superficialment dels beneficis de
dir adéu a Espanya i a la UE.
# posted by joanroma @ 1:36 AM
Wednesday, August 26, 2015
SA EXERCICI DE TRANSPARÈNCIA
SA EXERCICI DE
TRANSPARÈNCIA .
Suposo que com la
majoria de lectors, segueixo amb gran interès les actuacions de les alcaldesses
de Madrid i Barcelona, pel que tenen d’exemplaritat en un bon nombre de casos.
Em sembla molt més sòlida , a nivell intel·lectual i de gestió, Manuela Carmena
respecte Ada Colau però cal estar atents a les grans decisions que han de
començar a donar-se en les properes setmanes, una vegada conegudes les
interioritats de cada ajuntament.
Un bon exemple de
transparència l’ha donada l’alcaldessa de Madrid obrint l’ajuntament als
mitjans de comunicació i mostrant les autèntiques vergonyes en despeses fora de
tota mida que havien dut a terme l’alcalde Gallardón per una banda, o Esperanza
Aguirre per una altra. Anna Botella no va tenir gaire tems per fer les seves,
però tampoc en va arreglar cap.
Molts havíem sentit
a parlar del luxe i despropòsits exagerats en el canvi de seu de la seu central
de l’ajuntament de Madrid, però no en teníem una demostració clara. Ara ho hem
pogut veure i escoltar de boca dels periodistes convidats a una visita de les
noves instal·lacions. El que es veu i s’exposa és indignant. Ja ho era anys
enrere, però ara, amb una crisis brutal, encara fa més mal veure com els
capricis d’uns il·luminats es podien convertir en espais sense cap lògica, per
un ajuntament. Precisament, el més endeutat d’Espanya.
Sempre i en tot
moment les administracions públiques s’han de moure en polítiques d’austeritat.
Una austeritat entesa en tots els llocs i moments, produint la mínima despesa
possible per complir amb una actuació determinada. I fugir d’actes sumptuaris,
i despeses escandaloses, per inaugurar qualsevol obra, exposició o
esdeveniment. S’ha fet en la majoria de casos i en aquests moments, hi ha una
contenció en despeses de representació realment exemplar. Aquesta exemplaritat
ha vingut per quedar-se i és una de les bones repercussions de la crisis.
També a Barcelona s’han
dut a terme algunes actuacions interessants, a falta de saber-ne més detalls.
Reduir actes protocol·laris, reduir representacions en organismes, ajuntar-ne d’altres...
van en la bona direcció. A vegades no se sap què carai fa un determinat
organisme, quan hi ha altres vies per gestionar-la i simplement dona la
sensació que ha fet mandra suprimir-lo o ajuntar-lo amb altres. Quan s’entra
sense els lligams habituals en determinats partits es poden dur a terme canvis
radicals que algú els hauria d’haver fet anys enrere.
Es evident que tot
el que prové dels dos grans ajuntaments té una repercussió que no tenen altres
ajuntaments més petits, però és cert que a tot arreu s’estan produint canvis en
les maneres de fer i actuar , en relació a la transparència municipal. A dia d’avui
les webs municipals han deixat de ser simples òrgans de promoció del poble, per
passar a ser òrgans informadors de tot el que s’acorda i es du a terme. Anem en
la bona direcció . Queden pendents algunes contradiccions amb protecció de
dades que , tot sovint, complica la vida a l’hora de decidir què és publicable
i què no, en temes que no han quedat aclarits en la normativa vigent.
Seran apassionants
les properes setmanes i mesos a l’hora de veure els grans canvis promesos en
els programes electorals per part de les noves candidatures que han assumit els
govern municipals d’un bon nombre de ciutats. Serà el moment de comprovar si
entusiasmen o decepcionen l’electorat que els va votar. I també serà el moment
de copiar tot allò que veiem pugui ser traslladat a altres ajuntaments, ni que
siguin molt més petits. Sempre hem d’estar oberts als canvis si aquests son positius.
Bé, estem a l’espera, una vegada acabat el parèntesis de l’agost.
# posted by joanroma @ 2:16 AM
Tuesday, August 25, 2015
ADJUDICADES LES OBRES ENTRADA POBLE, PRIMER TRAM C/ MANRESA I CARRER QUERALT.
ADJUDICADES LES OBRES PER RENOVAR ENTRADA
POBLE, PRIMER TRAM CARRER MANRESA I CARRER QUERALT. BORREDÀ 2015.
El divendres passat, la Junta de Govern Local
de Borredà va adjudicar a l’empresa Salvador Serra de Porqueres, les obres de
Renovació Nucli Urbà Fase 1, etapa 1a. Per aquesta nomenclatura s’entenen les
obres de renovació total de l’entrada del poble, primer tram del carrer Manresa
i carrer Queralt. Es la primera fase del que ha de ser la complerta renovació
de tot el Casc Antic del nucli urbà de Borredà.
Aquesta és la primera gran obra d’aquest
mandat, amb un projecte valorat en 372.000 euros, finançat amb 250.000 euros de
la Diputació de Barcelona i un crèdit de caixa de la Diputació de 122.000 , a
tornar en 10 anys al 0% d’interès.
A la convocatòria s’hi varen presentar un
total de 11 empreses, i la de Salvador Serra va obtenir una puntuació de 88
punts sobre un total de 100. Dintre de pocs dies es signarà el contracte i a
principis del mes de setembre es durà a terme l’acta de replanteig per poder
començar les obres a finals de mes o principis d’octubre. La previsió és que
tinguin una durada màxima de 6 mesos.
En els 36 anys de democràcia municipal s’han
dut a terme multitud d’obres per posar al dia les infraestructures, equipaments
i serveis, i s’ha deixat pel final, una gran obra consistent en la renovació
complerta de tot el Casc Antic del nucli urbà de Borredà. Una obra valorada en
prop de 2.500.000,00 euros que necessàriament s’ha de repartir en cinc o sis
fases per poder-la dur a terme, tant per motius econòmics, com tècnics. Això
significa repartir aquests projectes en els propers dos o tres mandats, en
funció de les subvencions que es puguin aconseguir de les altres
administracions.
Cal saber que el Casc Antic comprèn carrers,
places i placetes, del primer nucli urbà( implantat en el segle XV), el qual
fou renovat fa prop de 60 anys. Vol dir que la xarxa de clavegueram, aigua,
paviment, etc, han superat àmpliament el termini de servei i ús, de manera que
ara toca la seva complerta posta al dia. Per aquest motiu es va encarregar un
projecte executiu global de tota l’àrea a renovar, i a partir d’aquest projecte
inicial, anem executant , per fases , les diferents parts.
Aquesta primera fase contempla aixecar tot el
paviment i serveis soterrats, per poder procedir a la seva substitució per
canonades noves i de primera qualitat.
En matèria de clavegueram, hi haurà canonada doble per separar les
aigües netes (pluvials) de les brutes, per conduir-les cap a la futura EDAR (
estació depuradora d’aigües residuals. La xarxa d’aigua també serà renovada i
ampliada per adaptar-la a les necessitats actuals de cabal i pressió. Finalment
es col·locarà una planxa de formigó a tota la superfície, prèvia a la seva
pavimentació definitiva. De cara als carrers i places més antigues, el paviment
serà de pedra per preservar l’estètica actual.
En quan a obres de millora acordades amb
l’empresa adjudicatària hi figura el millorar la visibilitat de la sortida del
poble en direcció a Berga, i també millorar l’entrada al nucli urbà, pel carrer
de Dalt, als vehicles procedents de la carretera de Sant Jaume, cosa que
permetrà reduir l’afectació del trànsit, durant el temps que durin les obres.
Aquesta serà la primera gran obra d’aquest
mandat, tot i que la seva gestació, tramitació i convocatòria ha estat feta en
els darrers mesos de l’anterior mandat.
Borredà, 24 d’agost de 2015.
L’Alcalde- President, Joan Roma i Cunill
# posted by joanroma @ 2:33 AM
Saturday, August 22, 2015
INFORMACIÓ O PROPAGANDA ? - art. Regió 7
INFORMACIÓ O PROPAGANDA ?
Confesso que fa prop de tres anys vaig decidir
desconnectar els canals de TV3, Canal 33 o Catalunya Radio i Catalunya música,
com a mesura saludable per evitar caure en més indignacions de les necessàries
i saludables. El món ja és prou complicat com per afegir-hi més llenya al foc,
com es fa cada dia, a cada moment en aquests canals i emissores, suposadament
públiques i al servei de tots.
Recordo els primers anys de la seva creació en
que les promeses eren de copiar el funcionament i l’estructura de la BBC
britànica com a gran model de professionalitat i objectivitat. D’aleshores ençà
ha plogut molt, i fora dels dos o tres primers anys en que tot era bondat i
ganes de fer bona televisió i radio les temptacions del poder es varen anar
veient fins arribar a la situació actual, en que s’han convertit en els
portaveus del règim.
Un règim democràtic, per descomptat, però un
règim que té sotmès tot el que entra i surt per les ones a un control rigorós
per evitar crítiques que li facin mal, i per anar venent en dosis més o menys
edulcorades els seus missatges i propostes.
Ja no tenim informació, sinó simple
propaganda. Per tant, ja no serveix al bé públic i s’ha convertit en una eina
de partit, o de partits que tenen en el cap un sol tema, el monotema que portem
en el país des de fa prop de cinc anys. I si es vol autèntica informació s’ha
d’anar cap altres mitjans de comunicació o cap a determinades xarxes socials.
Tampoc a fora, tenim gaire on triar. No deixa de ser interessant sintonitzar de
tant en tant alguns canals i emissores per comprovar l’existència de còpies
similars a les d’aquí, en les quals es fan tertúlies i noticiaris en que
l’objectivitat, el rigor, i la prudència brillen per la seva absència.
Però, no em preocupa tant el que fan els de
fora, com el que permetem aquí. Sempre he lluitat per donar exemple i procurar
que el nostre país sigui capdavanter , innovador , obert i transparent. Una
mena de model per mostrar i posar com exemple de com haurien de ser els altres.
Ho varem viure en els primers anys de democràcia, en els quals Catalunya era
envejada i copiada en múltiples aspectes, com a país avançat, europeu,
trencador d’estereotips...però aquella ambició ha donat pas al conformisme i a
l’ús indiscriminat i escandalós del poder més rònec i partidista.
Hem deixat omplir els mitjans públics de
personal addicte al règim, obedient, sectari, i molt ben pagat en els més alts
nivells, conformant un cercle de sotmetiment cec a les directrius polítiques,
fins arribar a esdevenir clarament propagandístics. Tot el contrari del que
s’espera de qualsevol mitjà de comunicació, però més , si es públic. Amb aquest
bagatge han perdut tota la credibilitat, i molta gent en marxa a la recerca de
nous canals i emissores mínimament solvents.
Que ningú s’estranyi de la pèrdua d’audiència
ni del despreci envers les informacions o programes que emeten. Es una llàstima
però és la única manera de mostrar la nostra disconformitat. La meva posició
com la de molts milers que han arribat a la mateixa conclusió és tancar aquests
canals i emissores i esperar millors temps. No sé quan arribaran però segur que
els tenim a prop perquè el càstig arribarà. I la via és un canvi de partits de
govern per anar cap un nou horitzó en el qual la política s’ocupi dels
veritables problemes de la gent, i els mitjans de comunicació públics, pagats
amb els nostres diners, es converteixin en autèntics portaveus crítics de tot
el que passa en el país, donant veu al govern, però també a la resta de partits
i representants de la societat. Una societat plural, diversa, a vegades ,
contradictòria però real. No volem propaganda, volem informació.
# posted by joanroma @ 2:21 AM
Thursday, August 20, 2015
QUAN TOTHOM S'INVENTA LA XIFRA DE PARTICIPANTS A LES MANIFESTACIONS - PARTITS, PLATAFORMES, ENTITATS, GOVERNS...-art. Nació Digital Solsona
QUI VOL SABER LA VERITAT ? QUANTES PERSONES
VAN A LES MANIFESTACIONS?
L’ANC mostra una certa preocupació pel lent
ritme d’inscripcions a la manifestació de la Diada d’enguany en que s’ha
proposat omplir l’Avinguda Meridiana. No ens diuen quants manifestants
necessiten per aquesta nova fita a nivell de mobilitzacions, però reconeixen
que fan curt, amb els 170.000 inscrits a dia d’avui. Amb tot preveuen complir
l’objectiu.
Aquesta nova manifestació em porta a
reflexionar sobre el nombre de persones que es prenen la molèstia de comprar un tiquet de bus, marxar
de casa, pujar o baixar a Barcelona,etc, per complir un compromís polític,
social o laboral. Els admiro i em sembla digne de tot elogi anar a una manifestació
per mostrar o demostrar un posicionament polític o un recolzament o rebuig a un
fet determinat.
Avui, però, voldria posar de manifest les
grans exageracions, tergiversacions i mentides sobre el nombre d’assistents a
les mobilitzacions en el nostre país: Catalunya, cosa que val igualment per
l’Estat, al qual pertanyem, amb més o menys entusiasme: Espanya.
Recomano a tots els lectors entrar en el web
de l’entitat CONSTRASTANT, i comprovar els seus arguments i justificacions de
les dades que ofereixen a tots els qui les vulguin tenir. Aquesta entitat, va
néixer a finals de l’any 2000, i està formada per tot un seguit de
professionals, interessats en donar xifres REALS de l’assistència a
esdeveniments, actes, activitats i mobilitzacions en general. No tenen cap
adscripció política concreta, i la seva feina és simplement tècnica.
La primera gran sorpresa que ens emportem és
l’afirmació de que en la història de Catalunya no hi ha hagut cap mobilització
que hagi superat el milió de participants. Entrem, doncs, en clara confrontació
amb tota mena de col·lectius, plataformes, partits...que han comptat a cop
d’ull, els assistents amb una exageració impensable en un país seriós i modern.
Una de les mostres que donen és la cabuda que té el Passeig de Gràcia, que ells
xifren en un màxim de 220.000 persones quan històricament o interessadament
s’ha dit que n’hi cabien 500.000. Impensable per impossible.
Així, doncs, quan a la gran Diada es va dir
que s’havien manifestat un milió i mig, aquesta xifra s’hauria d’haver reduït a
la meitat. O quan a la gran V se n’hi van posar dos milions, la realitat mostra
que com a màxim n’hi havia set-cents mil, per cobrir els quatre cents
quilòmetres que van des d’una punta del país a l’altre. En aquest cas es varen
poder comptar amb la gigafoto publicada, però és que amb dos milions,
s’haguessin cobert dos mil quilòmetres i
no els quatre-cents.
Enguany tornarem a tenir xifres diverses en
funció de qui les doni. Un mal exemple de rigor i transparència per quan
demostra falta de serietat, en un tema que no cal voler enganyar. El problema
d’exagerar és que cada vegada l’exageració ha d’augmentar fins arribar a xifres
impensables per impossibles, i aleshores es perd la credibilitat. I si un
moviment vol ser creïble ha de jugar sempre amb la veritat, sinó , males
perspectives tindrà.
Es bo tenir entitats com la que comento perquè
obliguen a rectificar i a actuar amb més responsabilitat i transparència. Estem
parlant de les mobilitzacions de les darreres Diades, com podem parlar d’altres
que han tingut lloc en el transcurs de la història, i les podem admirar
igualment amb xifres més modestes. Tota mobilització a nivell de país que
supera les cent mil persones és una gran manifestació i no cal multiplicar els
seus participants per reconèixer-ho. Si les adeqüem totes a la realitat, veurem
les proporcions de ciutadans que s’han manifestat i totes tindran un major
valor històric. Esperem que aquesta entitat continuï actuant per evitar
tergiversacions de la realitat que no interessa mantenir.
# posted by joanroma @ 11:29 PM
Tuesday, August 18, 2015
GESTIONAR EL RESULTAT - art. La Rella
GESTIONAR EL RESULTAT.
Donàvem per descomptat un resultat clarament majoritari, i
fins i tot contundent dels 13 municipis, a favor de la creació de la comarca
del Lluçanès, quan la realitat ens ha despertat del somni. Em temo molt que una
cosa molt semblant passarà a tot Catalunya la nit del 27 S.
Els polítics proposen, i el poble disposa. Aquest principi
elemental s’ha de tenir sempre present i no donar per fet, un tema, fins no
hagi estat constatat, seguint la dita popular: “no diguis blat, fins no tenir-lo
en el sac i ben lligat”. Agradi o no, el poble sempre té raó i ara cal
gestionar el resultat.
Un primer consell és evitar presses i no fer-ne cap drama.
Tampoc forçar cap situació que pugui ser entesa com pressió cap els pobles del
no, o cap aquells on els resultats han estat molt ajustats. Jo crec que la
força d’Osona i sobretot de Vic – capital, ha estat decisiva a l’hora de votar.
Tota la gent va a Vic pels grans i petits temes, i era lògic pensar que se’ls
hi podria complicar aquest històric vincle, posant-hi la nova comarca entre
mig. Els casos de Santa Maria de Merlès i Sant Feliu son semblants, de cara les
seves capitals respectives. I els dos alcaldes ja han anunciat la no
incorporació a la nova comarca si es decidís tirar-la endavant, cosa contraproduent
perquè començaria amb mal peu.
Què fer en un cas com aquest ? Sense voler ser més espavilat
que ningú, crec que toca prudència i paciència. Es a dir, congelar el somni de
nova comarca durant uns anys i mentrestant fer els deures pertinents. Això vol
dir potenciar el Consorci perquè funcioni realment com una Mancomunitat de
municipis del Lluçanès, i demostrar a la gent que tenen serveis millors i més
eficients, gràcies a aquesta mancomunació. Crear el consell d’alcaldes com
òrgan consultiu i representatiu, de cara a potenciar la coordinació entre tots
els municipis i donar temps a reforçar l’esperit de comarca. Amb el temps,
tothom pot anar assimilant que la creació de la comarca no va en detriment ni
dels serveis, ni dels contactes amb les altres capitals veïnes, sinó que tot és
complementari.
I no voler precipitar aconteixements. Estem en un món en que
tot ho volem ara mateix, i tot necessita el seu temps. Es un dels greus errors
del procés independentista. Els capdavanters creuen poder cremar etapes i tirar
pel dret, sense donar temps a digerir la proposta, avaluar els pros i contres,
buscar alternatives, estudiar les diferències, reflexionar i debatre amb totes
les parts implicades.
Al Lluçanès de moment toca política fina, barreja de
paciència i eficiència, en una etapa intermèdia entre la decepció per un
resultat inesperat i la preparació d’una nova temptativa dintre d’un temps
prudencial.
Joan Roma i Cunill, alcalde de Borredà
# posted by joanroma @ 11:24 PM
INFORMACIÓ DE LA PARRÒQUIA DE BORREDÀ
LA PARRÒQUIA DE BORREDÀ – ESTRENA IL.LUMINACIÓ
I FACILITA VISITES.
El dissabte dia 15
es va celebrar la festa de la Patrona de Borredà, la Mare de Déu de la Popa,
amb una missa major oficiada pel rector, Mn. Melitó Tubau, nascut en el poble i
actual rector de Ripoll i d’altres parròquies agrupades, entre les quals es
troba la de Borredà. La missa major fou acompanyada per la Coral de Borredà,
dirigida per Victor Borràs. La Coral aquest dia celebrava els 30 anys de la
seva Fundació i a la tarda va oferir un concert a la mateixa església.
Aquest any la festa de la Patrona ha tingut com a grans
novetats, l’estrena de la il·luminació de tots els quadres de les parets de
l’església. Aquests grans quadres varen substituir antigues imatges, sense cap
valor artístic que estaven col·locades en les parets. Va ser un encàrrec d’un
anterior rector de la Parròquia , de 35 anys enrere. Fins ara, els quadres eren poc visibles degut
a la foscor de bona part de l’interior de l’església, excepte el frontal situat
al darrere de l’altar major.
La Parròquia
seguint l’exemple de molts altres temples, tindrà les portes principals obertes
tot l’any, i es podrà veure l’interior mitjançant els vidres que han col·locat
en les portes interiors, i posant una moneda d’1 euro s’encendran els focus que
il·luminen els quadres. Dintre de poques setmanes hi haurà una explicació de
cada quadre per entendre tot el seu significat.
Aquestes obres han
estat valorades molt positivament per tot el poble, puix que han posat en valor
una església situada en ple centre del nucli urbà, a la Plaça Major, on hi ha
també l’ajuntament i el centre de la vida diària. La portada de l’església és
romànica del segle XIII, amb un rosetó obert en el segle XIX i totalment
renovat 8 anys enrere, amb la col·locació d’un vitrall amb la imatge de la
Patrona, la Mare de Déu de la Popa ( la Mare de Déu que alleta l’infant Jesús).
Les portes de l’església son clarament romàniques. Pel que fa la resta de
l’edifici, un incendi en va cremar l’interior i es va refer en el segle XVIII,
i el campanar és un afegit posterior del segle XIX. En el interior hi havia
hagut un important retaule barroc que fou destruït durant els primers temps de
la guerra civil, a l’igual que varen desaparèixer dues de les campanes del
campanar.
Era un desig molt
generalitzat de poder facilitar la visita de l’església, o com a mínim poder-ne
veure l’interior, cosa que ja és possible des del passat dissabte dia 15. Tothom va poder veure el resultat de les
obres realitzades i celebrar el dia de la Patrona amb aquestes novetats. A la
tarda un esplèndid concert de la Coral de Borredà, amb 31 components, dirigits
pel director Victor Borràs, va cloure la celebració de la Patrona. Entre els
dos actes, una ballada de ballets de l’Esbart de Borredà i del Casal Dansaire
de Manresa va completar la jornada, amb el final del Formatjazz, ja tradicional
en aquesta diada del 15 d’agost.
Borredà, 17 d’agost
de 2015.
Nota: Cas de voler
veure l’església.- Podeu trucar a Joan Pallach, que fa les funcions de diaca al
tel. 616891438.
# posted by joanroma @ 12:40 AM
Sunday, August 16, 2015
L'ENDEMÀ - art. Regió 7
L’ENDEMÀ
No sembla que alguna de les llistes al
Parlament contemplin altre resultat que el favorable a les seves tesis, i
obliden què fer l’endemà si el resultat és totalment diferent. No hi ha pla B, o almenys no n’hi ha públicament,
i això em fa pensar en uns resultats ben a prop nostre que tampoc feien
preveure un resultat com el que finalment es va donar.
Em refereixo a la consulta al Lluçanès per
esdevenir comarca. Tots, o gairebé tots preveiem un resultat clar i contundent
a favor de la creació de la comarca. En aquest tots, m’hi sumo, tot i ser de la
comarca veïna però amb amplis contactes entre pobles que termenegen. Hi havia
el dubte lògic de Sta Maria de Merlès, però cap dubte per la resta de
municipis. Doncs, bé, de tretze, en cinc va guanyar el no, i en un,
pràcticament hi va haver un empat. Uns resultats clarament sorprenents ,
inesperats i que obliguen a modificar les previsions fetes.
No m’allargo en més consideracions sobre
aquest procés, però el considero molt significatiu del que està passant a nivell
de país. “Els polítics proposen i el poble, disposa”. En el silenci de la llar,
en la quietud de la família, la gent va meditant l’embat al que ens apropem i
tenen clar que les eleccions del 27 S no son “com les de sempre”. En això, els
independentistes han aconseguit un primer èxit. Tampoc son ben bé
plebiscitàries, però sí tindran un caràcter especial i extraordinari.
I el panorama s’ha complicat i diversificat
enormement, a l’igual que la confusió. Estem davant uns moviments i propostes
mai imaginades, amb un aiguabarreig de candidatures absolutament increïbles,
mesos enrere. Si la darrera composició del Parlament ja era inaudita, la que
ve, pot ser ingovernable. Quan contemplo la composició de les “noves” llistes
em faig creus de com pot arribar a funcionar la Cambra catalana amb
determinades persones, i amb determinats resultats. No sembla siguin conscients
del que suposa formar i conformar un Parlament, amb les seves comissions,
meses, portaveus....Per alguns semblen anar a una mena de “foc de camp” on
debatran en pocs dies, una resolució, i tot seguit , tot haurà canviat.
Per això , temo l’endemà. Tant difícil serà la
gestió del sí, com la del no. Més ben dit, serà molt més fàcil la gestió del
no, perquè ha de suposar marxar cap a casa, els promotors de tot aquest immens
embolic en el qual estem ficats. En cas d’un resultat favorable als del sí, el
lio serà immens en funció del nombre de diputats aconseguits, i dels vots que
hagin obtingut. En aquest punt ja no hi ha acord ni entre ells mateixos, amb la
qual cosa podem veure l’enorme conflicte que es pot obrir dintre i fora de la
Cambra catalana.
Es bàsic en tot governant enfrontat a un gran
repte, fer les previsions oportunes per gestionar un o altre resultat. Aquí,
no. Ens hem endinsat cap a “terres ignotes”, sense brúixola , ni timó i amb un
vaixell que fa aigües per tot arreu, no en va, la candidatura dels “Junts pel
sí” conté una barreja mai vista de personatges totalment contradictoris uns amb
els altres, deixant clar que si la tesis que sustenten no va per bon camí,
l’endemà pot significar la dissolució de la candidatura, i el trossejament dels
seus components en tres o quatre grups diferents. El que dic, un Parlament
impensable i ingovernable que pot allargar uns mesos més la ingovernabilitat del
país, en un dels pitjors moments.
Amb tot, agradi o no, toca esperar l’endemà.
Abans, però, convé reflexionar sobre la viabilitat de cada proposta i veure
quina serietat i rigor té. A dia d’avui, només el PSC té totes les llistes
confeccionades, aprovades , a l’igual que un programa ambiciós per retornar el
país a una certa normalitat. Es molt significatiu l’embolic en el que es troben
la resta de candidatures i partits.
# posted by joanroma @ 3:43 AM
Thursday, August 13, 2015
GRANS PATRIOTES...PERÒ COBRANT.
GRANS PATRIOTES...PERÒ COBRANT.
Acabo de llegir dues notícies realment
impactants, pel que tenen de confirmació que al darrere de les grans paraules i
anunciats, s’hi amaguen grans negocis particulars. La primera fa referència a
Joan Iglesias, el coordinador de l’informe sobre la Hisenda catalana, la segona
fa referència a Josep Rull, sobre com finançar els primers temps del nou Estat
català.
Comencem per la primera. Fa poques setmanes
se’ns va presentar Joan Iglesias, Doctor en Dret i inspector d’Hisenda de
l’Estat, com a coordinador de l’Informe sobre la Hisenda catalana, amb el seu
llibre corresponent. Innocent de mi, que he redactat informes, escrits,
documents de tota mena pel Parlament, el Partit o l’Ajuntament sense cobrar ni
cinc, doncs bé, el cost d’aquest informe ha estat de : 226.617 euros ,
repeteixo l’import pagat per la Generalitat per aquest informe ha estat de:
DOS-CENTS VINT-I-SIS MIL SIS-CENTS DISSET EUROS.
Incrèdul, bocabadat i tot seguit, fortament
indignat he anat a llegir la lletra petita, en la qual la Generalitat per boca
de l’ increïble Conseller Francesc Homs, considera molt barat aquest informe.
Els estudiosos han ajustat molt el preu. No diu que hi hagin perdut diners,
però amb aquesta minúcia d’import han fet un gran servei a la pàtria. Déu meu,
quan podrem saber tot el que ens han costat uns informes que , innocent de mi,
m’imaginava que es feien de manera voluntària i altruista ¡¡¡ Perquè d’informes
en tenim un munt, i alguns han estat coordinats per candidats que han entrat a
la llista de Junts pel sí, i seran recompensats per dues bandes al mateix temps
¡¡¡
Però, no hi ha un primer, sense un segon. El
segon l’ha explicat el mai prou ben valorat Josep Rull que no va aconseguir
guanyar mai les eleccions municipals a Terrassa i com a premi ha estat elevat a
la categoria de segon de CDC. En aquest cas dona compte del gran estudi fet per
altres economistes els quals han arribat a la conclusió de que si l’Estat
espanyol tanca l’aixeta, el nou Estat català es podrà finançar amb CRÈDITS
PONT. No sé quan haurà costat aquest
estudi /informe/dictamen d’economistes de reconeguda vàlua, però em temo que
deu tenir un preu similar a l’anterior.
La formula màgica: Crèdits – pont. El que no
explica és que cap Banc, cap entitat financera del món mundial donaria ni un
sol crèdit – pont, a un país que volgués esdevenir independent sense un pacte
amb l’Estat del qual forma part. Ja no dic que fos independent, sinó que
volgués forçar la legalitat i tirar pel dret, cosa que com veurem un altre dia
, és impensable , per impossible. Però bé, anant al gra. Catalunya té a dia
d’avui exactament 64.000 milions de deute reconegut ( el real s’acosta als
68.000, però no ve d’aquí, de moment). La meitat, 32.000 milions els té amb
l’Estat espanyol, de manera que qualsevol “crèdit “ amb pont o sense, seria
automàticament embargat pel primer creditor: l’Estat espanyol. Aclareixo que
sóc de Lletres, però fins aquí arribo a saber que si tinc un deute pendent, i
rebo un crèdit, una herència o em toca la loteria, el primer que cobra no sóc
jo, sinó els meus creditors...
Heus aquí com ens anem gastant els diners de
tots els catalans. Segur que per arribar a l’anterior conclusió la Generalitat
ha pagat una fortuna a grans estudiosos, patriotes, per descomptat, que fent
una rebaixa de preu han aportat aquesta gran solució. Agafem-nos que vindran
altres novetats per demostrar la gran preparació que té el govern Mas per
encarar un repte com en el que estem.
# posted by joanroma @ 11:30 PM
Wednesday, August 12, 2015
CONSUMIDOR D'AIMS - art. Nació Digital Solsona
CONSUMIDOR D’AIMS.
Cada any per aquestes dates, volto uns quants
dies per Solsona i entorn, aprofitant la convocatòria de l’AIMS. Vaig assistir
a un dels concerts a l’auditori de la Sala polivalent, i tot seguit als assajos
per solistes; i diumenge passat vaig anar al concert del Santuari del Miracle.
No descarto poder anar a algun altre, tot i que els de les 22 hores, son massa
tard pels qui després hem de fer un grapat de quilòmetres per tornar a casa.
Aprofito aquestes ratlles per proposar avançar l’hora d’alguns d’aquests
concerts. Suposo s’han estudiat els costums de Berga, La Seu,Cardona, i altres,
però francament en ple mes d’agost, potser seria millor fer-los a les 7 de la
tarda com es fan alguns . Segurament hi assistiria tanta gent o més.
En fi, reconec una sana enveja per la ciutat
de Solsona. Que una petita ciutat sigui capaç d’acollir 60 estudiants de música
de tot el món, és un repte difícil d’explicar i mantenir, si a banda hi ha
professors, ajudants, tècnics,... i familiars acompanyants, en alguns casos, la
cosa encara té més mèrit.
I queda clar que la qualitat sempre té premi. Es
millor organitzar pocs esdeveniments però que tinguin un alt nivell que no pas
voler acaparar molt i apretar poc. A cada concert es comprova l’elevat grau
d’estudis i assajos de tots els participants, i la plena sintonia que van
assumint amb els professors, fins el punt de poder organitzar concerts, amb una
preparació de molts pocs dies.
I fa goig veure la ciutat plena de joves amb
un instrument com a motxilla. En aquests casos t’imagines el pràctic que és
dedicar-se al violí en comptes del contrabaix. O encara millor a la flauta, com
varem poder comprovar en el concert del Miracle.
En resum, tinc clar que continuaré sent
consumidor entusiasta d’AIMS pels propers anys , tant a nivell de concerts com
d’assajos, en els quals es pot comprovar el grau de compenetració entre
alumnes, o entre alumnes i professors.
Ànims, doncs, tingueu clar els organitzadors
que som molts els amants de la música que us agraïm l’esforç que hi dediqueu. I
felicitats a l’ajuntament i a tots els col·laboradors per garantir la
continuïtat d’un esdeveniment com aquest, en una petita ciutat de l’interior de
Catalunya demostrant que tot i ser petita, pot dur a terme un gran projecte.
Joan Roma i Cunill, alcalde de Borredà (
Berguedà)
# posted by joanroma @ 6:47 AM
Monday, August 10, 2015
INTERNACIONAL CAMP DE TREBALL A BORREDÀ
INTERNACIONAL CAMP DE TREBALL A BORREDÀ(
BERGUEDÀ)
La Fundació Josep Carol, té una de les seves
seus a Borredà, a Cal Bisbe, i enguany ha organitzat el primer camp de treball
internacional en el nostre poble, amb la participació de 19 persones d’entre 18
i 25 anys, procedents de molts diferents indrets del món: Japó ( 2), Mèxic (
2), Grècia (2), Sèrvia, Rússia, Ucraïna, Itàlia, França, ...i Catalunya (5).
Amb aquesta composició és lògic que la llengua comuna sigui l’anglès, entre
ells, i amb els 3 monitors encarregats de dur a terme el projecte programat.
El projecte proposat i elegit entre
l’ajuntament de Borredà i la Fundació, ha estat la neteja, recuperació i estudi
de l’antic MOLÍ DE LA FONT. Cal saber que el municipi de Borredà havia tingut
14 molins, al llarg de la Riera Margansol, i la Riera de Merlès. La més propera
al poble és la Riera Margansol, on en els segles XVI, XVII i XVIII, fins a 11
molins havien estat actius, transformant el blat i el blat de moro en farina,
la majoria, i uns pocs eren molins bataners, ocupats en rentar i filar la llana
procedent dels nombrosos remats de xais i ovelles que hi havia en el territori.
Varen ser els anys de màxima esplendor del municipi, enriquit per aquests
productes de primera necessitat. Posteriorment s’hi va establir una important
indústria tèxtil, que va perdurar fins fa poc menys de vint anys.
Quan la Fundació Josep Carol, va proposar
aquest camp de treball a l’ajuntament, l’equip de govern va plantejar 4
projectes possibles: Restaurar la Caseta del Pare Coll, en el Camí dels Graus
on es diu que al Pare Coll se li va aparèixer el diable un dels dies que anava
a predicar a Borredà. Un segon projecte consistia en la neteja , i recuperació
del Molí de Subirà, on l’ajuntament ja hi va fer una primera actuació sis anys
enrere, amb una cessió per part de la propietat de les dependències dedicades a
molí. Un tercer projecte era dalt del
Serrat de Sant Marc on hi ha restes del que podia haver estat una antiga
capella, i cabana de pastors. I un quart projecte que va ser el elegit,
consistent, en la neteja , estudi i recuperació de l’antic MOLÍ DE LA FONT.
La segona tinent d’Alcalde, Anna Maria Cunill,
va ser la promotora d’aquesta actuació i és l’encarregada de coordinar la feina
entre els participants i l’ajuntament. En aquest cas, l’ajuntament ha
proporcionat les eines, i facilitat els materials necessaris per poder dur a
terme els treballs programats.
EL MOLI DE LA FONT, és un dels més antics
molins fariners del terme municipal, abandonat totalment des de fa més de
setanta anys, i desconegut per la immensa majoria de gent del poble. Es troba a
poc més d’un quilòmetre del nucli urbà de Borredà, en direcció cap a Vilada i
fins ara estava totalment envaït per herbes, arbustos i arbres, fins el punt
d’esdevenir invisible. Els orígens s’han de buscar a finals del segle XVII i
conté elements de gran interès, encara ben ferms i resistents, com és l’arcada
d’un pont de connexió entre l’antic camí ral de Borredà a Berga, que ajuda a
travessar la Riera Margansol, amb una alçada d’uns 4 metres, i a continuació es
troben les restes del Molí, amb dues basses a diferents nivells, i unes
interessants arcades, entre els antics edificis.
El camp de treball ha procedit a netejar els
dos camins d’entrada, un per la part nord i l’altre per aquest pont, així com
la neteja de les dues basses, la recuperació d’algunes antigues parets, i
l’estudi de l’espai on hi havia les rodes del molí. Al costat mateix del molí
hi ha una gran bauma on algunes persones del poble diuen haver-hi vist una font.
Es procedirà a la neteja i a intentar recuperar-la.
Aquest camp de treball va iniciar la feina el
dilluns de la setmana passada ( 3 d’agost) i acaba el proper divendres dia
14. Confiem en que en aquestes dues
setmanes l’intens treball que s’hi està duent a terme permeti deixar visible
tot el conjunt de pont , molí i els annexes, i pugui ser un dels punts a
visitar en els propers mesos i anys. El fet de trobar-se a poca distància del
nucli urbà, en un paratge de gran bellesa i frondositat el fan ideal per
justificar una excursió.
Aquest és el primer camp internacional de
treball realitzat a Borredà, i la valoració que en fem és clarament positiva,
de manera que facilitarem noves edicions per executar els altres projectes
plantejats o acabar el que ara ha estat objecte d’aquesta primera intervenció.
Borredà, 9 d’agost de 2015
L’Alcalde, Joan Roma i Cunill
# posted by joanroma @ 6:40 AM
Sunday, August 09, 2015
BORREDÀ DISPOSAT A PORTAR LA GENERALITAT ALS TRIBUNALS SINÓ DISPOSA D'EDAR EN AQUEST MANDAT.
BORREDÀ RECLAMA TENIR L’EDAR, EN AQUEST
MANDAT. SINÓ ES GARANTEIX ,RECURRIRÀ ALS TRIBUNALS.
En els programes electorals de les
Candidatures del PSC a les eleccions municipals a Borredà, sempre hi ha figurat
en un lloc destacat el compromís de tenir una Estació Depuradora d’Aigües
Residuals que depuri les aigües i les retorni a la Riera Margansol.
Les gestions per disposar de l’EDAR es varen
iniciar a principis de l’any 2000, aconseguint que l’any 2003, el darrer Govern
Pujol l’adjudiqués , juntament amb altres 58 de diferents indrets de Catalunya,
per un import total de 60 milions d’euros.
Tot i aquesta adjudicació, 15 anys després
l’obra no s’ha dut a terme ni té data exacta de construcció, malgrat el
compromís de l’actual Conseller de Territori i Sostenibilitat, dient que està
inclosa en el bienni 2016 – 2017. No ens mereix cap confiança aquesta promesa,
després d’haver-ne incomplert mitja dotzena entre l’any 2003 i el 2015.
Cal dir que els terrenys varen ser expropiats,
i l’ajuntament va presentar recursos contra el camí d’accés i alguns altres
detalls del projecte, malgrat mai hem tingut a les mans cap projecte executiu,
tot i haver-lo reclamat en diverses ocasions.
Aquesta és una altra anomalia del projecte.
L’únic que ens va arribar va ser un avantprojecte molt reduït, poc concret i
poc detallat, amb una previsió de cost proper als 850.000 euros. A la vista de
l’emplaçament, hi varem presentar esmenes per modificar el camí d’accés dels
camions per treure els fangs de l’EDAR.
En una altra anomalia del procés , no hem
rebut notificació de canvis en l’avantprojecte, ni tant sols més informació sobre
la seva tramitació, deduint de tot plegat que es va fer l’adjudicació l’any
2003, d’un paquet de 59 EDAR’s per un import total de 6 milions d’euros en base
a avantprojectes. Una anomalia clarament vulneradora de com ha d’actuar una
administració eficient. Per a més problemàtica, va resultar que l’adjudicació
es va fer sense la partida pressupostària corresponent, preveient que el seu
finançament vindria de la mà dels ingressos per cànon de sanejament de l’ACA.
I l’ACA com tothom sap té un dèficit econòmic
superior als dos mil milions d’euros, de manera que és impensable comptar amb
el finançament d’aquest organisme si la Generalitat vol complir amb les seves
obligacions.
Remarquem “obligacions” per quan Borredà està
situat a la conca del riu Llobregat i en la part més al nord, de manera que
seguint la normativa de l’ACA, hauríem ja de disposar de l’EDAR per complir la
premissa de netejar els rius començant per la part alta, i continuar cap avall.
Tampoc la Generalitat ha donat compliment a aquesta normativa.
En resum, durant 15 anys , l’ajuntament de
Borredà ha fet gestions, tràmits i donat tota mena de facilitats a la
Generalitat per poder disposar d’una EDAR.
Volem que aquest mandat municipal sigui el de la seva execució i entrada
en funcionament. Donarem uns mesos al nou govern que surti de les eleccions del
27 S. Passat un temps prudencial, sinó rebem la documentació pertinent per
garantir aquest equipament, estudiarem portar la Generalitat davant els
Tribunals per exigir el compliment de compromisos reiteradament promesos i
reiteradament incomplerts. Tot té un límit i en aquest cas l’hem sobrepassat a
bastament. Dit això, confiem en una resolució ràpida i favorable dintre del
termini de l’any vinent.
Borredà, 6 d’agost de 2015.
L’alcalde- president, Joan Roma i Cunill
# posted by joanroma @ 3:19 AM
DIPUTACIONS I AJUNTAMENTS- art. Regió 7
DIPUTACIONS I AJUNTAMENTS.
S’han constituït i aprovat el cartipàs, les
institucions que deriven dels resultats de les eleccions municipals del 24 de
maig: consells comarcals i diputacions. Avui, però em vull centrar en les
diputacions i deixarem per un altre dia, els consells comarcals.
S’equivocaven greument els qui pronosticaven o
apostaven per la desaparició de les diputacions. Mai com cara és fonamental
mantenir-les i dedicar-les al seu objectiu principal: ajudar als ajuntaments i
molt especialment als més petits. En uns moments en que la Generalitat ha
desaparegut pràcticament dels pressupostos municipals, tenir al costat la
diputació corresponent, garanteix poder subsistir amb un mínim de garantia.
Conec bé la de Barcelona perquè vaig ser un
dels primers regidors a entrar-hi, a principis de maig del 79, quan estava
ubicada en l’actual Palau de la Generalitat, i el seu funcionament era un
misteri pel noranta-nou per cent dels catalans. Continua sent una gran
desconeguda per la majoria de ciutadans, però , en canvi és la gran salvadora
dels ajuntaments. Alguns pensen que si
els seus diners es repartissin per la província, el resultat podria ser tant
bo, com el de mantenir la institució. I no és així.
La vella institució va passar en mans del PSC,
amb Francesc Martí i Jusmet de president, de ser vella i antiquada a
transformar-se en una estructura nova, àgil, eficient i plenament dedicada a
resoldre els problemes dels ajuntaments, començant pels més petits. Ha estat
sempre presidida per un socialista, fins el passat mandat i l’actual, en mans
de CDC ( Salvador Esteve) ara Mercè Conesa, la primera presidenta.
El perquè ha estat, i és útil, i conserva la
seva rellevància, demostra el poder de la bona gestió. A dia d’avui, el que
faria falta al país seria un Prat de la Riba, model d’ordre, idees clares, i
bona gestió. Amb molt poques competències va transformat el país, fent servir
com eina principal, el poder de les quatre diputacions , relligades en la Mancomunitat
de Catalunya. Aquell model desmunta la situació de la Generalitat, amb una
pèssima gestió , fins arribar a la situació de col·lapse organitzatiu i
econòmic actual.
La Diputació de Barcelona porta trenta-sis
anys de bona gestió, i malgrat les dificultats, crisi econòmica, inclosa, manté
una fortalesa de vital importància per ajudar als ajuntaments. I no s’ajuda
només donant diner, sinó creant serveis que els ajuntaments no poden tenir a
petit nivell. Disposar d’un Organisme de Gestió Tributària que cobri, per
delegació dels ajuntaments, tots els impostos i taxes és el principal servei,
però tot seguit, n’hi ha tants d’altres que no caben en aquest curt espai.
Assessorament jurídic i tècnic per multituds de temes vitals, com
subministrament d’aigua, en serveis socials, esportius, culturals, juvenils, de
lleure, consum, territorials, d’habitatge, urbanisme, etc.
Exposo avui aquest model de funcionament com
la millor via per garantir el bon govern en els ajuntaments i en el territori.
Si en comptes de fer batalles estèrils, assumir competències impròpies, no
garantir la bona gestió ni practicar polítiques d’austeritat des del primer
dia, la Generalitat podria estar en molts millors condicions de les que es
troba. Totes les institucions han tingut problemes de finançament, però
ajuntaments i diputacions les han encarat d’una manera radicalment diferent de
com ho ha fet el govern de la Generalitat. I aquesta bona gestió és la que
permet afrontar un nou mandat municipal, amb la garantia de que la Diputació
continuarà prestant els serveis que dona, i aportarà finançament per realitzar
algunes de les grans obres municipals. Tot el contrari del que ens ofereix la
Generalitat. No tot és culpa dels altres, hi ha una gran part de culpabilitat
pròpia.
# posted by joanroma @ 3:10 AM
Thursday, August 06, 2015
LA REALITAT ES VA IMPOSANT
LA REALITAT ES VA IMPOSANT.
Poc a poc, en molt petites dosis, però de
manera inexorable es van modificant les posicions dels partits respecte la
necessitat de modificar la Constitució i encaixar-hi les noves realitats
aparegudes en aquests prop de 40 anys de la seva existència. Cada dia hi ha
algun moviment que permet albirar una suma de forces prou rellevant com perquè
sigui factible aquesta modificació.
Avui ha estat el Ministre de Justícia del PP
el qui ha expressat el desig de plantejar algunes precisions a la Carta Magna,
lligades a aclarir competències estatals, respecte les autonòmiques i alguns
altres matisos que permetrien resoldre alguns dels conflictes apareguts. Es un
moviment molt tímid, però en mig any, hem sentit coses inimaginables un any enrere.
I més que en veurem a la vista de les enquestes de tota mena que estan
apareixent en els mitjans de comunicació.
Una d’elles remarca la consolidació de l’estat
autonòmic, malgrat les imperfeccions i conflictes que ha generat en alguns
àmbits i sectors, però no hi ha cap voluntat de fer marxa enrere, al contrari,
es vol avançar cap a definir millor els drets i deures de cadascuna d’elles.
També és interessant constatar com el “problema català” comença a tenir millor
comprensió en llocs llunyans com Cantàbria , València, Balears i fins i tot
Madrid, en matèria de finançament. De fet aquestes tres darreres , juntament
amb Catalunya, son les CCAA pitjor tractades per l’actual sistema.
Es igualment interessant llegir articles
d’opinió en tots els grans mitjans de comunicació per veure canvis substancials
en alguns plantejaments territorials. Es cert que la deriva d’Artur Mas i la
incomprensible barreja en una sola llista de polítics professionals, amb altres de mig jubilats, i
tots plegats enmig de personatges de la societat civil que hi son en base a
factors molt diversos, fa poc seriós una part del procés, però al costat
d’aquest fet, hi ha comprensió per algunes de les crítiques al comportament del
PP envers Catalunya.
Aixó vol dir que hem guanyat la partida ? En
absolut, però anem pel bon camí, si plantegem la necessitat de modificar la
Constitució, no solament per fer-hi alguns retocs, sinó per modificar alguns
aspectes rellevants, i un d’ells, és un nou encaix de Catalunya , garantint
temes essencials com per evitar nous conflictes en el futur.
En aquesta batalla el PSC ha fet un bon paper
a l’hora d’impartir doctrina i fer veure al PSOE que alguns conflictes tenien
base real. Que no eren només propis de partits nacionalistes, sinó que tenien
arrels a tot el país i en tots els àmbits. Aquesta pressió, aquesta insistència
ha donat els seus fruits, i puc assegurar que ja ningú en el món socialista no
discuteix que Catalunya ha estat maltractada a nivell financer. No tant, com
prediquen els nacionalistes, ni tant poc com asseguren altres, però l’exigència
de participar en el finançament de l’estat, ha de venir acompanyada del
respecte a la ordinalitat en la inversió en el territori, evitant les
disfuncions actuals. I el que ja ningú discuteix és que per evitar nous
conflictes ha d’haver-hi un capítol dedicat a preservar la llengua i cultura
catalanes, al mateix temps que la plena garantia en l’ensenyament en català.
Aquests quatres elements fonamentals: llengua,
cultura, ensenyament i més just finançament, poden resoldre el conflicte. I a
la vista dels posicionaments d’alguns dels partits més rellevants podem
assegurar que anem en la bona direcció. I s’ha avançat més en aquests darrers
dos anys que en els vint , anteriors. Mèrit de molts, mèrit de tots. I les
mobilitzacions massives hi ha tingut el seu gran paper, que ningú ho dubti, de
manera que mai es podrà dir que no han servit per a res. Al contrari han tingut
un paper rellevant.
Arriba, però, l’hora de la veritat i toca
decidir quin camí a seguir. El de la ruptura o el del pacte. El PSC es decanta
pel pacte i confiem en trobar prou aliats en altres partits com per fer-ho
realitat, i així aconseguir una majoria de catalans que ho recolzi. En pocs
dies cada partit s’haurà de posicionar i deixar clar el seu projecte de país i
estat.
# posted by joanroma @ 11:39 PM
Wednesday, August 05, 2015
EL LLARG MEMORIAL DE GREUGES
EL LLARG MEMORIAL
DE GREUGES.
Convocades ja les
eleccions al Parlament de Catalunya pel 27 S, ja no hi ha marxa enrere, i toca afrontar el repte amb serietat i
serenitat. No serà fàcil, perquè és molt el que ens hi juguem tots plegats i no
tots juguen amb les mateixes regles i objectius.
Les dues bandes
contrincants ofereixen un llarg memorial de greuges per justificar el camí
emprès. Des de Catalunya, des dels temps del govern Aznar , la relació de la
Generalitat amb el govern central ha anat de mal en pitjor, culpa de les dues
parts, però molt més del govern central per les formes i el fons dels temes a
tractar i desencallar.
La prepotència ha
estat utilitzada tant en temes majors com menors, i sovint, les maneres han
impedit qualsevol tipus d’acord, en temes que eren ben fàcils de resoldre.
Tants anys d’arrogància , magistralment mostrats, repetits, i revisats en tots
els mitjans de comunicació públics i en bona part dels privats, ha comportat
una inclinació de bona part del poble català cap a posicionaments molt més
radicals i més anti centralistes, primer, i independentistes, després.
Refregar per la
cara, cada cas, d’estupidesa centralista produeix reaccions difícils de
defensar i impossibles de rebatre, davant l’evidència. L’ús i abús de TV 3,
Catalunya Radio, com si fossin propietat del govern, afegits a d’altres del
Grup Godó , o als habituals de sempre, produeixen un ambient clarament contrari
a qualsevol entesa entre govern central i govern de la Generalitat. I així, poc
a poc, en dosis constants i quotidianes hem arribat a un punt de complicat
retorn.
A la prepotència
del govern central, s’hi ha afegit la falta de destresa del govern de la
Generalitat compost de personatges d’una gran mediocritat, tant política com de
gestió. Aquest barreja de factors, per una banda interns i per altre externs,
han produït el monstre que hem lidiar el dia 27 S, intentant no sortir-ne
malferits.
He estat espectador
privilegiat de bona part de l’acció de govern de la Generalitat, i puc afirmar
amb coneixement de causa que la gestió ha estat nefasta en la major part de la
trajectòria des del 1980 fins a data d’avui.
Quan se’ns diu que la major part dels problemes de la Generalitat
provenen d’un mal finançament, no puc més que reconèixer que aquesta és una
excusa de mal pagador. Amb una gestió
rigorosa, prudent, austera i eficient, la Generalitat estaria en una situació
radicalment diferent de la que es troba. Ha actuat durant prop de 30 anys com
una mena de nou ric, en que podia dur a terme multitud de projectes, sense
pensar en el seu manteniment ni fins i tot en el seu pagament. Es recorria a
crèdits, deixant per qui venia al darrere, el seu pagament.
Es cert que
Catalunya té el seu memorial de greuges respecte el tracte rebut del govern
central, però no és menys cert que ha actuat amb una molt elevada dosis d’inconsciència
en molts grans projectes i competències que l’han portada a un endeutament
impossible de fer-hi front. A dia d’avui Catalunya s’acosta als 68.000 milions
d’euros de deute. En aquest tema sí té les dimensions del deute d’un Estat,
sense tenir les eines d’un Estat.
Els catalans hem
estat mal administrats pels governs de la Generalitat, i indegudament tractats
pels governs centrals, dels darrers anys. Arribats en aquest punt i acceptades
aquestes premisses , pensar que el conflicte es resol amb unes eleccions al
Parlament, dites plebiscitàries, amb ànims de dir adéu a Espanya , és oblidar el
lloc que ocupem ( tots plegats) a nivell de la UE i a nivell mundial. El llarg memorial de greuges, és més voluminós
en el cas nostre dels catalans, però també n’hi ha per la part del govern
central, a la vista de molts comportaments inacceptables del Govern de la
Generalitat. Toca, doncs, exposar-los, dirimir-los i resoldre’ls de comú acord,
en el més breu termini possible. La
millor formula és canviar d’interlocutors, aquí i allà. El 27 S ho podem fer
aquí, i a finals d’anys ho podem fer, allà. De nosaltres depèn la solució. Elegim
bé els interlocutors.
# posted by joanroma @ 9:09 AM
Saturday, August 01, 2015
EL LENT RETORN - art. Regió 7
EL LENT RETORN.
Es més que evident que un dels partits més fortament
colpejats per l’anomenat procés , ha estat el PSC, precisament pel que tenia, i
encara manté de composició transversal en quan a militants, simpatitzants i
votants. Mai, fins ara, s’havia plantejat la disjuntiva d’haver de triar entre
les dues ànimes: la catalanista, i la federal, perquè son tot una, aplegades en
la internacionalista.
Gestionar una situació com aquesta ha estat molt difícil i
ha deixat importants pèrdues pel camí, a l’igual que ha passat amb la resta de
partits catalans, malgrat alguns vulguin dissimular-ho. D’aquest embat no surt
ningú guanyador, i ben aviat veurem els resultats que obtenen els promotors
d’aquesta disjuntiva, aplegats en un mateix calaix de sastre, ple de
contradiccions i disfuncions, sense cap opció d’aconseguir l’objectiu que diuen
perseguir.
Pel que fa el PSC, té ja les llistes aprovades, presentades
i el programa electoral a punt per començar la campanya. Es l’únic que ha fet
els deures , en temps i forma. Cap altre ha pogut complir els terminis
previstos i molts tenen un garbuix enorme per presentar un programa que tingui
un mínim de cara i ulls.
Però bé, el títol de l’escrit ve a compte de diverses
reunions i converses tingudes amb representants territorials del PSC, en les
quals observem un interessant retorn de molts companys i companyes que davant
el panorama català, espanyol i europeu, han decidit recuperar la militància i
l’activisme en les nostres files, a la vista de la desorientació i trinxament
que està produint el procés en amplis sectors de la societat.
No parlo d’antics alts càrrecs, marxats a la recerca de
noves poltrones, de la mà d’ERC, o de CDC, sinó de militants de base que se
senten enganyats per aquells antics dirigents que els hi havien promès
coherència, rigor i ètica en la nova fase que volien emprendre i que han quedat
desballestats per uns pèssims resultats electorals en les recents eleccions
municipals. O que buscaven aixopluc en alguna de les llistes electorals dels
dos partits independentistes, i han quedat abandonats a la seva sort, sense
encaix en la llista dita unitària de “Junts pel sí”.
Aquell projecte, aquella aventura, arriba a la seva fi, una
vegada comprovat que el procés no és el que havien somiat. Davant, l’enorme
caos en que s’està convertint la llista unitària, i la falta d’altres opcions
clares i contundents, molts decideixen retornar al partit d’on mai haurien
d’haver marxat. No és cap retret, és una constatació de que és millor lluitar
des de dintre del partit que no pas marxar a la recerca d’un projecte millor
que en realitat no existeix. Es cert i tenen raó sobre la desorientació del
socialisme a nivell català, espanyol i europeu, en els darrers anys. No és cap
secret la crisis de la socialdemocràcia a nivell general, i per tant, també a
nivell particular, d’aquí, però no és menys cert que la recuperació està en
marxa i cal aplegar forces per aconseguir canviar el govern central i de rebot,
aconseguir unes condicions radicalment diferents per encarar la situació
catalana.
Es aquest nou escenari el motiu pel qual molts retornen al
partit, convençuts que la única via de sortida és la del pacte. D’aquí que el
27 S sigui una gran incògnita sobre el resultat, al qual seguirà el gran repte
de les eleccions generals, de les quals depèn la resolució del conflicte
català.
# posted by joanroma @ 1:59 AM
GRAN FESTA FINAL -CELEBRACIÓ 40 ANYS - COLÒNIES A BORREDÀ
COLÒNIES A BORREDÀ –
GRAN CELEBRACIÓ DELS 40 ANYS.
Ahir , divendres
dia 31 d’agost va tenir lloc al pati de la Llar del Pare Coll de Borredà, una
intensa i extensa celebració dels 40 anys de la fundació d’aquesta entitat.
Ahir es varen aplegar molts dels antics i nous monitors, les germanes dominiques
que havien iniciat les colònies i el Pare Jordi, membre fundador.
Més de 100 nens i
nenes, acompanyats per tota una generació d’antics membres de l’entitat varen
recordar vells temps, i varen donar ànims als continuadors per poder-ne
celebrar molts més.
Al llarg de tota la
tarda, varen sortir a l’escenari membres actuals de les colònies, acompanyats d’altres
d’anys enrere, per rememorar velles i noves tradicions. Entre mig, cançons de
record, i escrits d’agraïment.
Al final de la
tarda, un sopar a peu dret va tancar aquesta Gran Celebració dels 40 anys de l’entitat
COLÒNIES A BORREDÀ. Una de les entitats més activitats de Berga i comarca. L’ajuntament
hi va ser-hi present en la persona de l’alcalde, Joan Roma i la segona tinent d’alcalde,
Anna Maria Cunill.
PER MOLTS ANYS.
Borredà , 1 d’agost
de 2015.
# posted by joanroma @ 1:47 AM
