Tuesday, December 01, 2015
OFEC INSTITUCIONAL I ECONÒMIC -art. Regió 7
OFEC INSTITUCIONAL I ECONÒMIC.
Fa pocs dies la
presidenta del Consell Comarcal del Solsonès, xifrava en un milió d’euros el
mínim indispensable per poder sobreviure, de forma immediata. Al Consell
Comarcal del Bages, la Generalitat li deu més de cinc milions d’euros, i a un
petit ajuntament com el que presideixo ( Borredà amb cinc-cents habitants) la
Generalitat li deu dos-cents vuitanta –quatre mil euros. La llista podria
continuar amb tots i cadascun dels ajuntaments, consells comarcals, i
diputacions de Catalunya, fins arribar a xifres multimil.lionàries.
Es conseqüència
directa del que exposava la setmana passada, amb una Generalitat arruïnada per
un deute de prop de setanta mil milions d’euros, un increment diari de tres
milions en interessos i una incapacitat total per redreçar una situació
desbocada des de fa una dècada. Si a tot plegat li sumem l’existència d’un
govern en funcions i multitud d’altres incògnites, arribarem a la conclusió
d’un autèntic ofec institucional i econòmic, de la Generalitat, però amb ella
de totes i cadascunes de les institucions del país. Els ajuntaments també ho
son, a l’igual que els consells comarcals o les diputacions.
On discrepem
profundament, és en les causes, i sobretot en els remeis. Els més aferrissats
defensors del procés sobiranista, resumeixen la bancarrota de la Generalitat en
un mal finançament, i en les males pràctiques de Madrid. No volen sentir parlar
ni reflexionar, sobre la pèssima gestió econòmica dels governs que hem tingut.
Les megalomanies, les decisions per interessos de sectors en concret, de lobbys
determinats, de col·lectius influents...no compten per a ells. I tanmateix han
produït un immens forat econòmic, un desequilibri territorial i sectorial ,
molt difícil de corregir i rectificar.
No seria
especialment greu la situació de la Generalitat sinó fos que l’ofec propi,
produeix un ofec institucional de tots els estaments del país. Cap institució
pot funcionar ni donar cobertura a les seves competències perquè no hi pot
fer-hi front pels deutes pendents de cobrar. I s’hi afegeix la prohibició
expressa del Govern central de no fer-se càrrec de competències que no els hi
siguin pròpies, en el supòsit que disposin de diner. Es a dir, per una banda no
cobren els deutes de la Generalitat i per altra, el Madrid polític, prohibeix
resoldre temes d’altres administracions. En mig, els ciutadans que no entenen
aquestes filigranes ni despropòsits i en canvi, necessiten ser atesos en els
seus serveis essencials.
O trenquem aquesta
dinàmica absurda o anem cap un precipici ineluctable. El que hem de dir de la
Generalitat és que ha estat molt mal gestionada , des del principi, fins els
nostres dies. No vulguem donar excuses simples, ni acceptar el victimisme
habitual. Ara, toca canvis substancials, profunds i mai imaginats, prèvia
negociació i acord amb el govern central. Un govern central canviat, renovat i
disposat a col·laborar a resoldre el problema i no a treure’n profit polític. I
la resta d’institucions han de rebre els diners , de forma urgent, via govern
central si cal. L’important és cobrar, institucions i particulars per poder
atendre la realitat diària.
I per fer viables
les institucions, s’han de readaptar a les competències i capacitats
financeres. Per fer-ho realitat, el nou govern central ha de suprimir lleis
inadequades, injustes i poc realistes a l’hora de fer funcionar una institució.
I aplicar el model federal de proximitat perquè els temes els resolgui
l’administració més propera als ciutadans. El 20 D és la gran oportunitat de
canviar la situació general de les institucions del país. Totes necessiten de
canvis profunds, començant pel propi Estat, continuant per les Autonomies (
aquí la Generalitat) i finalment, però, molt especialment els ajuntaments,
eines essencials pel dia a dia. L’ofec institucional i econòmic té paralitzat
el país, i ha d’acabar de forma immediata.
# posted by joanroma @ 6:57 AM 
