Tuesday, December 01, 2015
MÉS CLAR, IMPOSSIBLE - art. Blogesfera
Segurament aquest
serà el darrer article sobre el procés perquè he esgotat ja tots els adjectius
imaginables. Ni en el pitjor dels somnis, hauria imaginat tants despropòsits
junts, en un cercle infinit sense final visible ni previsible.
Aquest procés serà
estudiat i recomanat a tots els estudiants de Ciències Polítiques del món, com
exemple del què no s’ha de fer, en política, en un país democràtic. Formarà
part de la nostra història col·lectiva al costat d’altres moments especialment
inoportuns , mal portats, i amb final desastrós.
Com ja és norma de
la casa convergent, s’ha de buscar un “culpable” extern i ara en tenen dos de
molt clars i ben definits. El de sempre: Madrid, entès com l’Estat espanyol,
enemic etern des de 1714 fins els nostres dies, que es lleva cada dia per veure
quina nova trava posa al procés i a les ànsies de llibertat, encarnada per CDC
o per Junts pel Sí. I ara, ja tenen un segon enemic, amb la boca petita, en la
CUP. Una gent coherent amb ells mateixos però incoherents amb el país, entès
país, com a pàtria.
I ja està, ells son
els purs i bons patriotes que no esperaven una traïció com aquesta, per part
d’altres catalanes que obligatòriament haurien de combregar amb les seves idees
i objectius...He pogut parlar amb alguns membres de la CUP, i francament els
entenc. Es a dir, son coherents amb el que varen dir abans, durant i després de
les eleccions i això xoca amb el que és habitual en els partits polítics
tradicionals.
Es el que no ha
entès CDC ni ERC, ni la colla de suposats independents que els acompanyen.
Tenen tractes amb un moviment polític que no busca càrrecs institucionals, ni
poder polític concret, ni justificacions a decisions que consideren fonamentals
per mantenir la raó de la seva existència. No es poden “comprar” ni engatusar
amb promeses que Artur Mas no ha complert mai, ni ho podria fer ara amb unes
finances totalment en bancarrota.
Però, és que per
arribar a un acord Junts pel sí, haurien de trencar amb tot el seu passat i
present, per anar cap un futur inimaginable per ells i el seu electorat. Es
impensable per impossible, i tanmateix no mouen la fitxa obligada: Artur Mas.
I la CUP té clar
que Artur Mas no pot tirar endavant el procés quan ell ha estat peça fonamental
de tot el que s’ha fet a Catalunya en els darrers 20 anys. El candidat únic,
obligat, insubstituïble...ha ostentat tots els principals càrrecs a la
Generalitat: Conseller de Política Territorial, d’Economia, Conseller en Cap i
finalment President. Es impensable per impossible no tenir coneixement de tots
els tripijocs de la família Pujol ( ell que és l’hereu polític). Per acció o
per omissió n’és corresponsable, i és lògic que la CUP no l’accepti com
President.
Però , és que amb
ell o sense ell, el procés està condemnat al fracàs. Amb ell el fracàs es pot
allargar uns mesos més, pocs, però algun temps més, però no porta cap enlloc.
La trajectòria final està definida perfectament i aboca a noves eleccions, i a
constituir un nou Govern respectuós amb la legalitat catalana i espanyola. Un
nou Govern que dialogui amb el nou Govern estatal per arribar a un acord
acceptable pels catalans que el puguin votar en un referèndum global, en el
marc de la nova Constitució.
La responsabilitat
d’estar on estem no és de la CUP. El que hagués estat previsible en un país
normal i normalitzat, hagués estat la renúncia d’Artur Mas la nit electoral en
que va comprovar que el seu plebiscit havia perdut. Ara estaríem en una nova
fase, confiant en un relleu al capdavant del govern de l’Estat per iniciar una
nova etapa, en base a una nova entesa constitucional. Però això és ciència –
ficció, i ara i aquí, la noria va donant voltes sense avançar a l’espera dels
terminis legals per fer noves eleccions. En espera, encara podem anar més lluny
en el ridícul mundial en que uns pocs ens han convertit.
# posted by joanroma @ 6:50 AM 
