Saturday, November 07, 2015
RAHOLA, LA MENTIDERA - art. Blogesfera
RAHOLA, LA MENTIDERA.
Molts anys enrere
vaig conèixer Pilar Rahola, en el seus inicis, en política, de la mà d’ERC.
Reconec que la primera impressió va ser dolenta, i el temps no ha fet més que
confirmar aquella inicial impressió que ha augmentat considerablement amb el
pas dels anys.
El seu afany de
protagonisme, amb un ego pujat al terrat, amb un fanatisme increïble per una
periodista en funcions, no s’entén què hi fa en un mitjà periodístic com és La
Vanguardia , 8 TV i altres mitjans propers. Perdó, sí sé què hi fa: impartir
doctrina independentisme i animar el club de fans del president Mas.
El seu fanatisme
impedeix qualsevol tipus de debat, reflexió o controvèrsia, perquè contradir-la
suposa convertir-se en el seu enemic immediat, i pujar el to de la conversa
fins esdevenir impossible de seguir. A majors contradiccions, major to verbal,
fins arribar als crits. Tot sigui per imposar el seu criteri, ni que sigui
totalment fals, tronat o inversemblant. Creu tenir informació de primera mà en
tot, i formar part del reservat nucli de persones que son escoltades, o fins i
tot consultades, abans de prendre decisions transcendentals.
Faig aquest llarg
preàmbul per explicar i sobretot rebutjar l’impertinent intervenció en el
programa de Josep Cuní , a 8 TV el passat dimecres al vespre, parlant de les
peticions d’empara davant del Tribunal Constitucional per part de Miquel Iceta,
en nom del PSC. M’excuso per anomenar-la “impertinent”. Va ser una intervenció
grollera, fora de lloc i de to, emprant falsedats, i totalment impròpia d’una
suposada periodista, front un Diputat – president del Grup Parlamentari
Socialista.
En un altre país,
una intervenció com aquesta suposaria l’acomiadament immediat de la
protagonista. Impensable i inimaginable, sobretot perquè les seves afirmacions
contenien una falsedat total, i ella n’era conscient. Es a dir, va mentir
sabent que mentia, a consciència, simplement per poder atacar Miquel Iceta.
Pels qui no varen
seguir el greu incident, aclareixo que Pilar Rahola, va posar en el mateix
paquet els recursos presentats per C’s, PSC i PP, davant el TC. Res a dir si
fossin iguals els recursos, però és que en el del PSC NO ES DEMANA LA
ANUL·LACIÓ DEL DEBAT EN EL PARLAMENT, EL DILLUNS VINENT. Es una diferència
substancial, per quan els altres dos grups demanen al TC la ANUL·LACIÓ DE LA
CONVOCATÒRIA, i en canvi el PSC està d’acord en la celebració del Ple, i en tot
cas, a posteriori que el TC dictamini sobre l’acord adoptat. Es el més lògic,
el més democràtic i el més fonamentat en la doctrina del tribunal.
Però bé, el motiu
d’aquestes ratlles és comprovar com en un mitjà audiovisual es permet la
presència d’una periodista capaç de mentir amb la doble intenció d’atacar al
discrepant, sobretot si és socialista, i alhora defensar les posicions de Junts
pel sí. Es a dir, ella deixa clares les seves simpaties, les defensa a tota
costa, i ataca de qui en discrepi, ni que sigui mitjançant falsedats.
Lògica i valenta la
reacció de Miquel Iceta, acusant-la de mentidera. Efectivament Pilar Rahola va
demostrar ser una mentidera, i així l’hem de considerar en la majoria
d’intervencions en els mitjans de comunicació. Una persona que imparteix
lliçons d’ètica i estètica, després del seu pas pels anys “gloriosos” d’ERC a
Madrid, on encara se’n recorden dels seus estirabots, i el seu pas per la
fundació del partit El PI, formant tàndem amb Angel Colom. Si algú hauria de callar
sobre determinades actuacions polítiques és ella, però, no , ella continuarà
exercint el seu paper de fustigadora dels no independentistes, i dels anti –
fans de Mas. Segurament la seva cadira en depèn en bona part de l’èxit de
l’anomenat procés.
# posted by joanroma @ 5:11 AM 
