Tuesday, November 03, 2015
PAS ALS JOVES - art. Regió 7
PAS ALS JOVES.
He vist tantes
biografies destrossades per no saber dir adéu en el moment oportú que quan el
relleu d’un polític es fa , en temps i forma, produeix una grata sorpresa. El
dissabte passat vàrem assistir a l’aprovació de les llistes electorals del PSC
per les eleccions del 20 D, i en aquell acte un 75% dels antics diputats/
diputades varen donar pas a nous candidats /tes. I entre aquestes noves
candidates , una de molt especial per les comarques del Bages- Berguedà-
Solsonès i Moianès, la jove Elia Tortolero de Sant Joan de Vilatorrada,
candidata número 11 per la província de Barcelona. Tot un honor, tot un repte.
Un dels números que havia tingut l’històric diputat Jordi Marsal, amb
vint-i-quatre anys en el Congrés i un dels majors experts de Defensa a nivell
de la UE, el qual va donar pas al fins ara Diputat , Joan Canongia, un altre
dels nostres històrics, tot i tenir una edat molt poc “històrica”, qüestió dels
moments polítics viscuts.
I és en moments
polítics com els que vivim quan s’ha de demostrar la voluntat de renovació,
refundació , igualtat i primacia de noves formes per emprendre una nova etapa
de la nostra vida col.lectiva. No sóc dels partidaris de canviar per canviar, o
de treure’n un de bo per posar-n’hi un altre qualsevol. En absolut, no és
aquest el tema. La qüestió és entendre la necessitat de la gent de veure cares
noves, no lligades al passat, capaces de fer la feina d’una altra manera, amb
altra sensibilitat, altres actuacions i altres procedències.
Es el que va
motivar la presentació de la candidatura d’Elia Tortolero a la Comissió
Nacional de llistes del PSC. Una jove promesa que va entrar a les joventuts
socialistes amb quinze anys, que forma part del PSC, treballa de mestre –
directora d’una escola bressol , i va encapçalar la candidatura a Sant Joan de
Vilatorrada, superant una escissió del partit en aquell municipi promoguda per
uns quants militants i un ex alcalde amb massa ànsies de protagonisme. Un altre
dia en parlarem a bastament. Es l’actual cap de l’oposició i puc assegurar que
té un cap prou ben moblat com per poder acceptar aquest repte.
Dona una gran
tranquil·litat i un legítim orgull veure com un “històric” dona pas a una jove
promesa, amb total naturalitat i plena disponibilitat a traspassar-li
coneixements, experiències i consells perquè pugui treure el màxim profit del
càrrec que pugui ostentar, si així ho determinen els ciutadans amb el seu vot.
En aquest cas també es dona una circumstància molt pròpia del PSC com és la
batalla per la igualtat. No amb paraules sinó amb fets, i ho vàrem veure a les
llistes en el Parlament de Catalunya i ara en el Congrés de Diputats, com es
produeix la paritat total d’homes i dones , per facilitar l’entrada de dones en
institucions clarament desequilibrades a favor dels homes.
La Elia, és
candidata per mèrits propis, per una bona preparació, tot i que per l’edat,
lògicament ha d’anar ampliant amb el pas dels anys, per ostentar la
representació de tot un gran territori de la Catalunya Central, i també per ser
dona. I la visió de dona li fa veure i entendre els problemes amb sensibilitat
de dona, força diferent de la que tenim els homes i d’aquí la importància de la
paritat. A la llista l’acompanyen altres dues persones d’aquestes comarques com
la Rosalia Monroy, regidora de Berga, i Ismael Díaz, militant de Navarcles.
Les llistes han
combinat perfectament l’alternança home – dona, però també joventut i
experiència, per encarar les eleccions més transcendentals del nostre país
després de les de l’any 82. En aquestes eleccions ens hi juguem un canvi
radical de polítiques, un retorn a la normalitat entre institucions i un pas
ferm per garantir l’estat del benestar. I en tant que catalans, la resolució
definitiva del nostre encaix en una Espanya federal, en la qual es respectin
els trets fonamentals que tenim i que han estat trepitjats reiteradament pel
govern del PP. Estem a poques setmanes de fer-ho realitat.
# posted by joanroma @ 7:46 AM 
