Saturday, November 07, 2015
I ...SI FESSIM EL MATEIX ?
I.... SI FÉSSIM EL MATEIX ?
Lamento
profundament el trist paper del Parlament de Catalunya en uns moments d’especial
gravetat. Ho vaig predir fa uns dies quan es va anunciar la candidatura de
Carme Forcadell com a Presidenta, per entendre que era la persona menys
adequada per ostentar el càrrec de segona màxima autoritat del país.
Ni està preparada,
ni pot exercir les funcions de mediadora, pacificadora i impulsora d’acords de
consens entre els grups parlamentaris. La presidència del Parlament és molt més
que dirigir els debats dintre de l’hemicicle. El seu paper és el de propiciar
acords amplis, objectius, prudents i equilibrats. En comptes d’això ha decidit
trencar el propi Reglament del Parlament, en una acció mai vista en els prop de
40 anys de vigència del nou període democràtic.
Com ex diputat,
pateixo el descrèdit en que ha entrat la política catalana i la situació que
viu per quan farà molt difícil recuperar el prestigi aconseguit en el passat.
Catalunya era un model a seguir per part de la resta de parlaments autonòmics.
Aquí procuràvem ser capdavanters en totes les innovacions dirigides a fer-lo
més transparent, més àgil, més proper als ciutadans i mostrar-lo com una
autèntica reproducció de la composició del país.
Doncs, bé, tota
aquesta realitat se’n va en orris en pocs dies o poques setmanes. Ara comencem
entendre l’elecció de Carme Forcadell com a presidenta. No pateix pel
descrèdit, ella va a complir ordres, i tirar pel dret , encara que trenqui el
consens i el Reglament de la Cambra Catalana. I qui el trenca una vegada, el
pot trencar cent més. Tenim servit el pitjor conflicte institucional del període
democràtic i fins i tot de l’etapa contemporània. Ni els fets d’octubre del 34
tenien la gravetat del que ara s’està produint.
I arribats aquí, em
demano , i...si nosaltres féssim el mateix ???? Què vull dir amb això ?. Doncs,
bé, Junts pel sí i la CUP, han pactat una proposta de resolució en la qual
venen a dir que no reconeixen les lleis d’Espanya ni l’autoritat del Tribunal
Constitucional que vetlla pel seu compliment. Ara i aquí els alcaldes podríem
fer una proposta semblant per portar al Ple dels nostres ajuntaments i acordar
sortir de la legalitat catalana i considerar el Ple Municipal com òrgan sobirà,
no sotmès a cap altra autoritat que la del propi Consistori.
Seria possible ?
Seria factible ? Seria legal ? Doncs, bé, tindria la mateixa legitimitat que
ara vol tenir la proposta de resolució. Si dues forces polítiques que sumades
no representen la majoria de vots dels catalans, ni disposen dels dos terços de
diputats que requereixen les lleis catalanes per prendre cap gran decisió
,aproven sortir del marc legal espanyol, pels mateixos criteris, un Ple
Municipal pot fer el mateix a casa seva. Heus aquí com per aquesta via podem
anar cap al caos total a Catalunya, i implantar la més gran anarquia a cadascun
dels municipis del país, i en el conjunt del territori.
No m’estranya que
en el darrer Consell Executiu de la Generalitat la meitat dels Consellers
formulessin preguntes incòmodes. L’estrany és que no les fessin molt abans,
però indica que alguns tenen por d’anar directes cap al precipici. Davant d’un
carrer sense sortida hi ha dues opcions, picar contra el mur de tancament, i
esperar que caigui, o tirar enrere i anar per un altre camí. De moment estan
picant contra el mur. Fatal decisió. I s’aprovi o no la proposta de resolució,
no té cap possibilitat de fer-se efectiva. Cap.
# posted by joanroma @ 5:03 AM 
