Tuesday, November 03, 2015
GESTIONAR EL CAOS - art. Nació Digital Solsona
GESTIONAR EL
CAOS.
La successió de fets increïbles, mai imaginats, ni mai vistos en cap altre
país democràtic del món mundial, pot fer feliç al grup d’incondicionals de
l’anomenat “procés”, però porta Catalunya cap unes cotes de descrèdit,
impossible de reparar durant molts i molts anys.
Hem de tenir present que Catalunya s’emmarca dintre del món occidental, i
més concretament dintre d’una UE en la qual els països dominants porten ja un
llarg període de trajectòria democràtica, en la qual ha imperat la prudència i
el seny, al costat del compliment rigorós dels preceptes democràtics.
Sense democràcia no hi ha lleis democràtiques i sense el compliment
d’aquestes lleis, la democràcia no existeix. Aquesta sentència tant senzilla
aplega els fonaments de la nostra convivència en aquesta part del món. Qui la
trenqui es situa fora d’aquest marc i esdevé un cadàver polític. Un ens que
vaga pel món sense cap reconeixement ni aliança possible.
No esmentaré els incomptables errors, imprudències, absurditats i contradiccions,
comeses per la candidatura de Junts pel sí, i amb ella els que la conformen:
CDC , ERC i alguns independents. Es igual, formen part ja del passat, però ara
pretenen tirar endavant el “procés” vulnerant, no solament les lleis
“espanyoles”, sinó també les catalanes. En aquesta fugida endavant, cap país
democràtic, podria reconèixer el pas de Catalunya per esdevenir un Estat.
La democràcia requereix complir amb la legalitat. I només la legalitat
aporta la legitimitat. En el cas que ens ocupa, els promotors d’un Ple del
Parlament per aprovar una proposta de resolució totalment il·legal, situa els
impulsors fora de la legalitat, i per tant ningú reconeixerà aquesta resolució
com a vàlida.
Perquè estem en aquest punt ? Doncs, per falta de sortides viables al
desafiament contra l’Estat de dret. I perquè ningú havia previst un pla B, en
el qual hi hagués una alternativa a la candidatura d’Artur Mas com a
presidenciable. A falta d’un altre, s’ha de mantenir la candidatura a tota
costa, i pressionar la CUP
perquè l’accepti.
Estem en el caos més absolut. Perquè ? Doncs per diverses raons que ara
exposaré. En primer lloc, tenim un govern provisional sense cap marge de
maniobra, en l’àmbit legal i econòmic. En el legal perquè tots els membres del
govern estan en funcions i per tant no poden prendre acords de rellevància. En
segon lloc perquè la
Generalitat està tant endeutada que no té el més mínim marge
de maniobra. El deute ha assolit els 66.000 milions d’euros, i augmenta en 3
milions d’euros cada dia que passa, de manera que la Generalitat només pot
pagar les nòmines el dia 28 de cada mes si el dia 25 de cada mes el govern
central li envia una bestreta ,a compte.
El caos continua en el Parlament, per quan Junts pel sí, no té majoria
absoluta, de manera que depèn de tot i per tot d’algun altre grup, i s’ha
situat tant fora de la realitat que només pot pactar amb la
CUP. Un partit a l’altre extrem del marc
polític , en comparació amb CDC i ERC.
El caos més absolut impera a les files de CDC amb revelacions cada setmana
més preocupants sobre l’immensa corrupció dels 23 anys de governs Pujol, i la
seva contaminació en els darrers anys dels governs Mas. Es inimaginable el
desconeixement d’Artur Mas de tot aquest cúmul de corrupcions, i sigui per
acció o per omissió, és evident que la seva continuïtat com president, és
impensable. En aquest tema hem de donar la raó a la CUP.
També el caos s’apodera d’ERC, callada i observadora d’aquest immens
desgavell en que s’ha convertit Catalunya, en el qual ells hi tenen molt a veure.
Senten el pànic d’haver d’entrar a governar i assumir una situació totalment
ingovernable. Sense diners i sense marc legal per actuar com a govern, tenen
molt a perdre i res a guanyar. Es un dels motius evidents pels quals han evitat
tornar-se a presentar Junts per anar a Madrid, a les Corts Generals.
Prefereixen fugir de la companyia i confiar en que el futur aclareixi el
panorama.
Però el panorama és de caos total. No importa que el Parlament trenqui amb
la seva legalitat i imposi una votació d’una resolució contrària a llei. Es
igual perquè al final no tindrà cap efectivitat. Ara bé, sí obrirà la caixa
dels trons a que qualsevol altra administració, entitat o particular pugui
vulnerar les lleis catalanes, en base a copiar el procediment emprat per Junts
pel sí i la CUP. Res
més ni res menys, tirar endavant, significa implantar el caos a tot el país.
Qui cregui que el caos es pot gestionar que ho demostri.