Tuesday, September 01, 2015
IMMENSA ESTUPIDESA - art. Nació Digital Solsona
IMMENSA ESTUPIDESA.
Si molts temíem el posicionament del PP
respecte les eleccions del 27 S, ahir varem tenir la prova de que han
substituït la intel·ligència per l’estupidesa. De fet estem on estem per culpa
d’un partit que no ha tingut mai SENTIT D’ESTAT. El PP és l’exemple de manual d’un partit de
dretes que només té per objectiu el seu propi projecte, i aquest projecte és
una barreja d’interessos personals, amb altres de sectorials i estratègics, per
la seva pròpia supervivència. Tot el contrari del que ha de ser un partit de
govern, que tingui com a punt essencial la millora de les condicions dels
ciutadans.
Quina enveja fa veure com altres dretes, en
altres països de llarga tradició democràtica, preserven l’essència de la
democràcia i arriben a acords nacionals / estatals amb altres partits, en tots
aquells aspectes considerats prioritaris. Partits que no actuen per
ressentiment, prepotència o “xul.leria” i que guarden les formes, en tot lloc i
moment. Es impensable, per increïble, veure en altres indrets, com un govern
supedita la seva acció a intentar potenciar el seu candidat en un territori
concret com ahir es va fer amb Albiol. Ni es dissimulen ni es preserven les
formes. Es va directe a mostrar “el seu poder”.
Ahir , més que en cap altre moment, i n’hem
tingut molts, queda clar que el principal repte que tenim catalans i espanyols,
en general, és treure el PP del govern i posar-lo a la oposició per temps
indefinit fins no canviï direcció, projecte i objectius. No estan preparats per
governar un país, no poden continuar al capdavant d’un estat que utilitzi les
eines d’estat per fer política de partit. Queden pocs mesos per la gran decisió
i ells saben quan de precària és la seva situació per tot el volum de casos
judicials que tenen i per com han governat aquests darrers quatre anys. De fet,
res de nou, a la vista dels mandats d’Aznar. Per tant, tots estem més que
escaldats per uns governs que no tenen solució. La única via és la de
tornar-los a la oposició per molts i molts anys.
Dit això, tampoc em va agradar la reacció del
president Mas davant aquest despropòsit del PP. Un president en exercici no pot
parlar ni fer bromes o emprar un llenguatge tant poc apropiat com el d’ahir a
Girona. Un president no pot utilitzar frases com “em volen empitonar”, o altres
expressions poc afortunades que vàrem poder escoltar, per molt que li surtin
del cor. Un president es regeix pel cervell i no per altres òrgans del cos. I
flac favor fa si vol seguir el joc dels despropòsits i veure qui en fa més en
menys temps.
Estem en un dels moments més crítics de la
nostra història contemporània, i mai ens podíem haver imaginat el panorama en
el que estem immersos. Accions com les d’ahir potencien l’arma més letal en
qualsevol conflicte: l’odi. Un odi que va creixent i que serà molt difícil de rebaixar i suprimir. I tenim
exemples d’odis que s’han allargat durant generacions. Es el més perillós del
moment actual. Quan més sensats, prudents i equilibrats haurien de ser totes
les parts, més s’incrementa la provocació i les immenses estupideses,
impensables en un partit de govern.
Toca rebaixar tensions i reaccionar amb
contundència, però serenitat. En aquest cas, em van agradar les declaracions de
la majoria de partits, no independentistes. Tots ells varen rebutjar la
utilització del Tribunal Constitucional com una mena de Tribunal Suprem del
Suprem. No ho és ni ho ha d’ésser mai. I vaja nova estupidesa voler
internacionalitzar el conflicte amb visites a Alemanya o Gran Bretanya. Una
nova mostra de pèrdua de sentit d’estat, i fanfarroneria al servei de la seva
causa. Per això sol, ja queda clar que el gran repte d’aquest any és foragitar
del govern un partit que no té les condicions per presidir un Estat. I a tots
aquests arguments podem afegir-hi el nefast mandat que ben aviat acabarà. Es fa
massa llarg i massa insuportable com per no preparar-nos adequadament per
tancar-lo amb una derrota contundent d’aquesta gent.