Sunday, April 19, 2015
UN DEVALUAT PARLAMENT - art. Regió 7
UN DEVALUAT PARLAMENT.
Els qui hem estat durant anys diputats al
Parlament veiem amb gran preocupació la devaluació constant de la cambra
catalana, en consonància amb el propi funcionament del Govern de la
Generalitat, com no podia ser d’altra manera. Es impensable un Parlament actiu
amb un govern paralitzat des de fa quatre anys, però determinades imatges
superen tot el que hauríem pogut somiar els qui varem fer tot el possible per
convertir la cambra catalana en una institució seria, solemne, centre de la
vida política del país.
Quan ens retrobem ex diputats, en el marc de
les reunions de l’Associació d’ex diputats i diputades al Parlament de
Catalunya, comentem i lamentem el grau de deteriorament de les relacions entre
grups parlamentaris i la mala imatge que tot sovint es transmet a la societat
catalana, i per derivació a la espanyola, europea i mundial. Ja res queda a
casa perquè les noves tecnologies envien a tot el món anècdotes que passen aquí
i que es converteixen en suposades imatges del nostre país, a milers de quilòmetres
de distància, produint efectes molt negatius.
De res serveix que el President Mas vagi a fer
les Amèriques , intentant vendre una imatge moderna, exemplar , innovadora del
nostre país si tot seguit els mitjans de comunicació mostren imatges del
Parlament assetjat, bronques entre diputats a dintre de l’hemicicle,
compareixences d’antigues companyes/parelles o amants en una comissió
parlamentària, o un ex- president donant inventades versions de com ha
defraudat l’hisenda del país, o indumentàries més pròpies d’un xiringuito de
platja que no pas d’un Parlament amb centenars d’anys d’història.
En un moment en que una imatge val més que mil
paraules, tots aquests detalls esdevenen grans símptomes de que el país no va
pel camí adequat. Es fa difícil gaudir dels debats en el Parlament quan molts
dels seus membres no tenen la preparació ni la autoritat per intervenir-hi.
Queden pocs oradors, i molts es limiten a ser “llegidors” de documents escrits
per ells o per tècnics al servei del grup parlamentari, trencant la tradició
d’improvisar, respondre , dir i contradir el que ha dit el president, el
conseller o el diputat de torn. Aleshores els debats no son debats sinó
monòlegs, avorrits i sense cap funció pràctica a l’hora d’arribar a
conclusions.
La falta d’activitat del govern provoca la
falta d’activitat del Parlament. Son vasos comunicants i és impossible tenir un
Parlament actiu si el Govern no governa. En aquests moments el Govern vegeta,
contemporitza, es limita a resoldre el més urgent o més inaplaçable a l’espera
del 27 S. I abans estava igual, a l’espera de les eleccions....i així portem
quatre anys perduts, precisament en un moment en que hi hauria d’haver una
ebullició d’iniciatives en tots els àmbits per aprofitar l’inici d’una certa
recuperació. No l’aprofitem, al contrari, estem immersos en altres batalles i
així ens va.
I de feina i reptes n’hi ha a centenars, però
no hi ha voluntat de fer-hi front. Ho veurem una vegada més, amb el gran debat
que ha de suposar intentar tenir una llei
electoral catalana. Si volguéssim tenir un Parlament molt més proper,
més actiu, més responsable, s’arribaria a un gran acord per modificar la llei
provisional ( des de fa 35 anys) i aconseguir la definitiva. Doncs, no, estic
convençut que tampoc en aquest tema el Parlament aconseguirà l’acord necessari.
Un fracàs més, afegit a molts d’altres, clar indicador que ha arribat el moment
de propiciar grans canvis per arribar a grans solucions. L’actual composició
del Parlament el fa inoperant, perquè es reflex del funcionament del govern.
Cal doncs, fer el possible perquè la nova composició sigui prou diferent com
perquè produeixi la seva regeneració. Aquí sí que tots podem ser decisius.
# posted by joanroma @ 2:52 AM 
