Tuesday, April 07, 2015
SOBREVIURE AMB 600 EUROS- art. Nació Digital Solsona
SOBREVIURE AMB
600 EUROS
Cada dia, cada setmana, ens arriben informes sobre la situació personal de
molts col·lectius que des de fa anys pateixen autèntics problemes de
supervivència. El dels aturats de llarga durada és el més colpidor de tots
perquè suposa trencar la vida diària, trencar l’esperança per un món millor, i
veure passar els anys sense trobar una sortida digna a una situació tant
angoixant.
En un moment en que venen diverses conteses electorals, la creació
d’ocupació hauria d’estar sempre en la primera de les prioritats de tots els
partits i tots els governs. I, ocupació d’un mínim de qualitat, descartant
abusos en les retribucions com s’estan donant en aquests moments.
Avui, però voldria parlar d’un col·lectiu maltractat de sempre. El de les vídues,
sovint oblidades perquè ja cobren una pensió, sense aclarir quin tipus de
pensió cobren i si realment és justa o no. La setmana passada em va arribar un
dels informes que periòdicament m’envia el Grup Parlamentari del PSC, en el
qual se’ns informava de l’existència de 350.000 vídues a tot Espanya que reben
una pensió de 600 euros al mes.
Alguns poden pensar que en aquests moments en que centenars de milers de
persones no tenen cap prestació, no està malament una pensió com aquesta.
Siguem ponderats i sobretot justos a l’hora de valorar aquesta compensació per
la mort del marit, sovint l’únic membre de la família que aportava ingressos a
casa.
Un país no pot acceptar l’existència d’un gran col·lectiu com aquest amb
una pensió com l’ exposada. Ingressar 600 euros al mes, suposa una situació
permanent de pobresa fins a la mort. Reflexionem sobre què son 600 euros en una
gran ciutat, si el pis no és de propietat, o encara que ho sigui totes les
despeses que se’n deriven al cap de l’any: IBI, taxes d’aigua, recollida
deixalles, escala, llum, telèfon, etc, etc. Un mes sencer sinó dos, se’n van en
pagar despeses corrents, i cal sobreviure amb la resta.
Segur que tots coneixem en el nostre entorn vídues que tenen aquest únic
ingrés i que en vida del marit no varen poder estalviar ni crear un fons de
contingència per la vellesa. Es en temes com aquest on els partits han de dir
què pensen fer si arriben a governar. El que fan els partits de dretes ja ho
sabem o més ben dit ja ho patim, però toca aclarir a la resta quines seran les
mesures que prendran per evitar injustícies com aquesta.
L’estat de benestar està sent desarborat. La sanitat està sent
desmantellada i privatitzada, l’ensenyament ha retrocedit una dècada, els
serveis socials es troben en situacions mínimes, i les pensions no tenen la
prioritat que caldria, especialment en els col·lectius més desfavorits.
Aquest ha de ser el gran repte de les properes eleccions. A les municipals
del 24 de maig, els partits han de definir si els serveis socials i atenció a
les persones més vulnerables seran motiu prioritari, però a les del Parlament
del 27 S i a les Generals, un dels motius principals per votar un partit o un
altre ha de ser la distribució de la riquesa, al costat de la creació de llocs
de treball i impuls a l’economia productiva. Sense distribució de riquesa no hi
ha justícia. Aquí és on veurem les grans diferències entre partits. No podem
mantenir les situacions de pobresa estructural existents a dia d’avui, com en
l’àmbit motiu d’aquest escrit.
# posted by joanroma @ 12:30 AM 
