Tuesday, April 28, 2015
PERQUÈ EL PSC HA PRESENTAT ALGUNES LLISTES , MAL DITES, FANTASMES
PERQUÈ EL PSC HA PRESENTAT ALGUNES LLISTES
FANTASMES ?
Aquests dies,
dintre i fora del partit, hem tingut reflexions, debats i controvèrsies sobre
la presentació d’algunes llistes dites impròpiament “fantasmes” o
paracaigudistes, per part del PSC, però molt especialment per part del PP que n’ha
fet un ús i abús mai vist.
En el nostre cas el
fet de tenir a Joan Canongia, de candidat a Els Omellons ( Lleida) ens ha tocat
més d’a prop la polèmica i he cregut oportú donar alguna informació i fer
algunes reflexions, després de 36 anys de ser un dels que m’ha tocat fer
llistes una mica per tot arreu.
Alguns haureu
llegit les crítiques fetes pel periodista Enric Badia a les pàgines de Regió 7,
parlant de llistes fantasmes del PP , UPyD i el PSC, ignorant com ja ve sent
habitual les pràctiques d’altres partits. Ja estem acostumats que a nosaltres
se’ns miri amb lupa augmentada i s’ignorin pràctiques de partits que estan més
ben vistos i més protegits. Ell proposava retornar als vells temps en que per
ser candidat s’havia d’estar empadronat, en el municipi on erets candidat, i
fins i tot censat ( que no és el mateix) o viure-hi....
Així era en els
primers anys de democràcia municipal, i el resultat era desastrós, fins el punt
que tots els partits es varen posar d’acord per modificar la llei i permetre la
lliure presentació de qualsevol candidat a qualsevol municipi d’Espanya.
Després va venir la universalitat a nivell europeu, de manera que ara podem ser
tots candidats a tot arreu, i els originaris de la UE, igualment. Som ciutadans
de la UE i si ho som, és lògic poder ser candidats a les municipals, a tot
arreu. Després ja vindrà el torn en les autonòmiques i a les generals, de
moment estem a les municipals i a les europees.
Tornant aquí, la
proposta de l’Enric Badia faria impossible la presentació de llistes a la
majoria de pobles. Ara mateix us podria enumerar una dotzena d’alcaldes de la
Catalunya Central que fan d’alcalde en un municipi i viuen en un altre. I si
això passa amb alcaldes, a nivell de regidors/regidores en tenim més d’un
centenar. Els canvis electorals varen ser encertats i si algú en fa un mal ús
no per això hem de tornar a temps passats.
La vida ha canviat, les comunicacions han canviat, les relacions
familiars i professionals han canviat....i seria un greu error restringir els
drets civils per poder ser candidat o candidata. Si la gent considera inadequat
que un candidat no sigui del poble, no hi visqui o no hi treballi , que no el
voti. Tant senzill com això.
Bé, tornant a les
llistes ,mal anomenades “fantasmes”. El PSC n’ha fet algunes, és cert. La
motivació és doble o triple. M’explicaré. Cal saber que els partits reben
subvenció de l’estat en funció del nombre de regidors que obtenen i dels vots
que reben, però si un partit supera el 50% del nombre de municipis d’una
província, té un plus de subvenció. El PSC a nivell econòmic estem en greus
dificultats per raons òbvies, de menys representació en institucions, menys
càrrecs, menys militants... de manera que el factor econòmic és de vital
importància. Un partit endeutat és un partit supeditat a d’altres interessos
que no son els seus. Qui depèn dels bancs, depèn dels seus interessos i per
això el PSC sempre ha mantingut la seva independència . Una via per
aconseguir-ho és reduir despeses, governar-se amb austeritat i aconseguir ajuts
legals per la via institucional. D’aquí que províncies on hem tingut especials
dificultats per arribar al 50% hagin tingut que presentar algunes llistes “especials”,
cas de Girona i Lleida.
Però, a banda de la
importància econòmica, n’hi ha una altra de política . En determinats pobles
petits, per por, per caciquisme, per conflictes diversos no es troba ningú
disposat a presentar-se pel PSC. Que vingui un de fora, no supeditat a cap
element intern, pot permetre rebre vots de gent que vol mostrar el seu rebuig
als mandataris “de sempre”. Es un vot de càstig, o de ràbia, digueu-li com
vulgueu. Va bé, oferir aquesta vàlvula d’escapament.
Hi ha una tercera
raó , a manera experimental, en pobles on mai hem presentat candidatura per
veure si tenim algun votant nostre. Ha
passat diverses vegades , en llocs ben allunyats que després de treure alguns
vots, hem pogut saber algun dels votants i a partir d’aquí tibar del fil i
aconseguir elaborar una candidatura pròpia i arrelada al municipi.
Bé, doncs, la
presentació de llistes d’aquests tipus té aquestes justificacions. El seu ús ha
de ser restringit, no generalitzat com ha fet el PP, causant dels escàndols
actuals, sobretot si com ha fet a Berga, a més ho ha fet malament. No és el cas del PSC que ha limitat el nombre
a determinats llocs i moments. La formula per evitar-ho és aconseguir una major
implantació territorial d’aquí 4 anys. Es una feina que ens pertoca a tots. Puc
dir que al Berguedà el desconeixement del sistema electoral per part de CiU i
ERC ha propiciat que diversos pobles puguin tenir regidor del PP amb un sol vot
a favor. Hem vist errors garrafals, de principiants, per part d’aquests dos
partits, i m’arrepenteixo de no haver previst situacions com aquestes per
haver-los aprofitat degudament.
En fi, tornant al
principi. Tenim a Joan Canongia de candidat a Els Omellons, disposat a ajudar
als companys de Lleida, i amb ells a tot el partit. En aquest cas i a
diferència del PP, estic convençut que si sortís elegit, prendria possessió del
càrrec , aniria als Plens i actuaria de Regidor d’oposició o de govern , si l’equip
guanyador li proposés. I de ben segur faria una molt millor feina que els
altres Regidors, gràcies a l’experiència, contactes i ganes de treballar que
sempre ha mostrat. I segur que d’aquí 4 anys hi hauria una llista del mateix
poble per prendre el relleu.
Ànims, doncs a tots
i totes. No escoltem determinades crítiques de diaris, tertulians i altres
personatges que a vegades volen donar lliçons sense mirar les seves pròpies
contradiccions. Aprofito per dir que veig una
precampanya molt engrescadora i participativa, cosa que em fa preveure
uns resultats esplèndids en la majoria dels llocs on ens presentem.