Joan Roma

PARTITS MEDIÀTICS.

Estem assistint a l’aparició, potenciació i declivi de partits sorgits de propostes molt personalistes, sense cap futur en el passat, però que ara semblen tenir un prometedor futur per obra i gràcia de les seves aparicions en determinats mitjans de comunicació, sobretot audiovisuals.

El cas més espectacular és el de Podemos, digne d’estudi i reflexió pel que té d’experiment de laboratori universitari , amb una fulgurant carrera de només un any i amb ànims de menjar-se el món mundial, almenys a nivell d’Espanya.

Es interessant veure com es pot crear un partit, més ben dit un moviment , fonamentat en les noves tecnologies , recolzat i reforçat per un mitjà de comunicació potent que experimenta en potenciar-lo i impulsar-lo cap a les grans institucions, començant pel Parlament europeu, com si fos un concurs més de la seva programació.

Ens hauríem de demanar què i qui hi ha al darrera d’aquesta inversió en imatge de la cadena televisiva, per demostrar la solidesa del projecte que ven amb tanta intensitat i projecció. Es apassionant seguir aquest experiment per comprovar si realment té èxit o acaba en un estrepitós fracàs. Suposo que els amos de la cadena televisiva aposten per allargar el desenllaç el màxim possible si això els hi dona més televidents i per tant més publicitat. Però no ens enganyem, una aposta com aquesta ha de tenir major ambició i objectius més elevats, que no vol dir més plausibles o més interessants de cara els ciutadans, en general. Sovint, els interessos mediàtics son incompatibles amb els populars.

Un altre partit que va sorgir d’una aposta totalment personalista fou UPyD, de la Rosa Díez, ara en hores molt baixes pel fracàs a Andalusia, però sobretot per un comportament totalment tancat i egòlatra de la fundadora. Passar del socialisme a un centrisme molt especial i estrany, costa de vendre, i si a més el canvi prové d’ambicions mal portades, per fracassos en el partit d’origen, el final no pot ser mai positiu. Difícilment podrà sobreviure als profunds conflictes interns, degudament airejats i amplificats per mitjans de comunicació que varen jugar al seu favor, i que ara actuen clarament en contra.

I en una situació inversa es troba Ciutadans, ungits per algunes mitjans de comunicació i àmbits empresarials com una força nova i liberal que modernitza molts dels aspectes més envellits del PP, i copia formules d’estats més moderns i més eficients. Se li ha de reconèixer l’habilitat per parlar sense embuts i sense manies de temes considerats tabú durant molts anys.

El que ens ha de preocupar als ciutadans en general és veure com en pocs mesos es pot aixecar o enfonsar un partit, un moviment o un experiment determinat ,en el camp de la política. No és igual vendre un producte qualsevol, que vendre una força política de la qual pot dependre la formació de governs municipals, autonòmics o central , sense saber quins objectius exactes es persegueixen. Res és innocent en el camp dels mitjans de comunicació concentrats en molt poques mans, amb una força brutal pel que fa a crear opinió i impulsar decisions concretes. Tot el que és efímer sol ser poc recomanable i malfiem-nos de solucions fàcils o de crítiques contundents fetes per persones que mai han tingut responsabilitats polítiques. Siguem prudents i confiem en que els partits amb base ideològica sòlida modifiquin comportaments, estructures i projectes, abans de caure en partits sorgits dels mitjans de comunicació.