Saturday, April 25, 2015

 

LIMITACIÓ DE COMPETÈNCIES - art. Regió 7

LIMITACIÓ DE COMPETÈNCIES.
Sovint només es parla dels conflictes entre govern central i els autonòmics, però hi ha poc interès i poca dedicació en parlar dels conflictes municipals, tot i ser els més essencials pels ciutadans en la seva vida quotidiana.
D’una manera silenciosa, però constant i contundent,  els ajuntaments han perdut la major part de la seva autonomia per governar-se com creguin oportú. Ara i aquí, amb la més greu crisi viscuda, és quan més fa falta la màxima llibertat per actuar segons les circumstàncies. No es pot controlar l’activitat dels municipis des de Madrid, fixant normes i comportaments com si a tot arreu les coses fossin per igual. Està bé, la supervisió i control de la despesa però no imposar criteris que poden ser radicalment oposats al que fa falta, en un municipi en concret. Tinc a les mans una circular en la qual ja no solament se’ns exigeix l’enviament de les actes dels plens municipals i juntes de govern local ( els dos òrgans bàsics de funcionament dels ajuntaments) sinó també els decrets d’alcaldia. Vol dir que no es vol deixar cap mena d’escletxa al control de tot el que fan els ajuntaments arreu de l’estat.
Totes aquestes decisions demostren la plena desconfiança entre administracions i un anhel de controlar-ho tot. Però suposa un increment notable de la burocràcia, fins extrems impensables  en el passat, i sobretot regular les despeses municipals, en uns moments en que fa falta més flexibilitat que mai. Els enormes retards en el cobrament d’ajudes, subvencions i convenis amb la Generalitat obliga a mobilitzar recursos d’uns llocs cap a altres. El increment de la pobresa, la necessitat de donar serveis elementals a famílies sense recursos, l’obertura de serveis a infants en perill, etc, ha obligat a la majoria d’ajuntaments a variar totalment les prioritats per fer front a aquestes emergències.
En qualsevol altre país, les normes anirien destinades a facilitar aquests canvis. Aquí, no. Aquí es mantenen les obligacions amb una rigidesa impossible de trencar, i posa els ajuntaments en situacions realment complicades. A més, la paperassa immensa que suposa aquesta nova reglamentació ha complicat enormement el treball dels funcionaris de l’administració local, de manera que tots confiem en un canvi al capdavant del govern central, com per retornar l’autonomia autèntica als ajuntaments.
I és que pel descontrol d’uns quants, no es pot penalitzar a la totalitat. Es cert que hi varen haver males pràctiques en un determinat percentatge d’ajuntaments que no varen seguir el camí del bon govern, però ara s’ha generalitzat la imposició de regles que perjudiquen el bon funcionament municipal, a tot arreu.

Aquestes dies hem pogut veure en tots els mitjans de comunicació la presentació de candidatures i algunes promeses electorals que topen amb el que he exposat. Moltes de les noves candidatures no tenen experiència i consideren factibles les propostes que presenten sense tenir present que moltes no les podran portar a la pràctica sense un canvi normatiu en profunditat. Aquesta situació produirà conflictes entre els equips municipals i els aparells administratius, i un lògic desencís en els ciutadans. Convé, doncs, que tots els partits proclamin la decisió de modificar les regles de joc municipals, per recuperar competències, autonomia política i financera per poder actuar en el que cada ajuntament consideri més urgent i adient, a casa seva. La protecció escrupolosa dels tres nivells d’administració és essencial per garantir el bon govern, i ha quedat més que demostrat que l’administració local ha estat la més eficient de totes, i en canvi ha estat la més penalitzada. Es injust, i va bé que la gent sàpiga que moltes coses no es poden fer, no per falta de voluntat dels equips de govern, sinó per les limitacions de competències , imposades pel govern central. 





<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?