Friday, May 02, 2014
EL PERILLÓS DESPOBLAMENT RURAL - art. La Rella
EL PERILLÓS DESPOBLAMENT RURAL.
Tot el Lluçanès, a l’igual que les comarques
veïnes pot ser considerat territori rural. La densitat de població és molt
baixa, i els pobles han començat un declivi molt perillós de cara a garantir la
supervivència. Catalunya no s’ha agafat mai seriosament el problema del
desequilibri territorial i les conseqüències les veurem ben aviat en forma de
pèrdua de serveis bàsics, envelliment de la població i falta de sortides pel
jovent. El perill de tot plegat, és arribar a un punt de no retorn , per part
dels petits municipis.
La crisis ha incrementat alguns dels perills
existents i els ha fet més evidents. Quan un poble perd l’escola, perd el poder
d’atracció de parelles joves que busquen un poble amb escola per establir-se.
Quan un poble perd el consultori mèdic, motiva que gent gran prefereixi anar
cap un poble més gran o una ciutat per tenir metge i hospital a prop de casa.
Si s’hi afegeix el tancament de les oficines bancàries, o d’altres serveis com
farmàcia, centre de dia, etc, les persones consideren arribada l’hora de marxar.
I quan uns marxen, se n’emporten d’altres que els imiten, fins deixar el poble
al límit de la supervivència.
Aquesta dinàmica l’estem veient en un bon
grapat de pobles del nostre entorn. Tenim ja un munt de pobles que tenen al
voltant dels 200 o 300 habitants, i fins i tot alguns de més petits. Hi ha qui
pot pensar que això no és cap drama, però realment ho és. No solament perquè
gent que ha nascut en un lloc es veu obligada a marxar, sinó perquè deixem el
territori desprotegit. I el territori sense gent, és un territori desaprofitat,
sense vigilància, sense protecció i mancat de capacitat de regeneració.
Els alcaldes estem realment preocupats per la
deriva que tenim a nivell de població. La majoria de pobles disminueixen
d’habitants, falten llocs de treball, i no es veu un canvi en les prioritats
del govern com per garantir la pervivència de les activitats habituals. Ha
d’haver-hi incentius per instal·lar-se en pobles petits, però sobretot s’ha
d’aconseguir arrelar als qui hi viuen i treballen, siguin pagesos, ramaders,
artesans o tractants de boscos. I sobretot garantir que els serveis bàsics es
mantinguin, encara que la seva rendibilitat sigui discutible. No sempre s’han
de comptar els beneficis en diners, sinó en rendiment social.
Catalunya concentra el 80 % de la seva
població en la franja costanera i el desequilibri entre ciutat i món rural es
va eixamplant. Durant uns anys ha semblat que havíem aturat aquesta tendència,
gràcies a la immigració, però la crisis ha espatllat aquest moviment, i hem
tornat a l’èxode cap a les ciutats. Un moviment ràpid i imparable , a primera
vista. Som a temps encara de frenar aquesta tendència, a l’espera de millors
temps, però per això fa falta una acció decidida de totes les administracions,
en col·laboració amb la societat civil. Retornar de la ciutat al camp, serà
molt més difícil.
Joan Roma i Cunill, alcalde de Borredà
# posted by joanroma @ 4:18 AM 
