Joan Roma

UN EXEMPLE PRÀCTIC – EMPRESA TANCADA A MANRESA

Just fa un parell de dies escrivia les greus conseqüències de la falta de crèdit a les empreses, a l’igual que a particulars, ajuntaments, etc.

Avui mateix, al diari Regió 7 apareix a la portada el tancament de l’empresa Perramon i Badia, amb 86 anys a l’esquena i 57 treballadors cap a l’atur. Aquesta empresa té la particularitat de ser una de les més antigues i emblemàtiques de la cinteria manresana, famosa durant dècades.

Però també era emblemàtica per haver-la posat com exemple d’emprenedoria, constància, modernització... per part dels grans dirigents de CiU. Era visita obligada per part del President Pujol, Artur Mas, o consellers en visita a comarques.

El motiu ha estat la falta de finançament per un import de 3 milions d’euros. Com moltes altres empreses, tampoc aquesta ha trobat cap entitat financera que li prestés aquest import. La conseqüència, el tancament d’una empresa amb un clar present i un bon futur, si hagués estat, simplement ajudada amb un crèdit.

I el tancament ha comportat 57 treballadors a l’atur, amb el que significa de càrrega per les arques públiques, i desànim en altres sectors industrials que veuen caure empreses potents i de les de sempre.

Segur que tots nosaltres podem aportar molts altres exemples de petites i mitjanes empreses o d’autònoms que es veuen obligats a tancar el negoci perquè no poden finançar cap activitat. Ja no es poden aconseguir pòlisses de crèdit, ni descomptes de certificacions, ni altres fórmules de finançament.

Com pot sobreviure el teixit industrial, sense aquestes eines fonamentals i bàsiques per poder funcionar ?

Toca actuar i de forma ràpida sinó es vol perdre el que ens queda d’empreses actives. Cap es pot permetre finançament immediat, al comptat, sense recórrer a crèdit. Portem ja molts mesos en aquesta situació i tot indica que lluny d’arreglar-se el problema, encara s’agreujarà amb una disminució del poc crèdit existent.

Si algú entén a què es dediquen els bancs en aquest moment, estaria bé que ho expliqués en aquestes mateixes pàgines. Serà interessant de veure-ho.

Joan Roma, President Consell Fed. XI del PSC

LA PRIORITAT HA DE SER SORTIR DE LA CRISIS



Tenim ja nou govern, de fet amb molts pocs canvis i si una cosa hauria de tenir clar és dedicar-se a sortir de la crisis.

Ja sabem que un territori per ell sol, és impossible que pugui fer front als reptes d’una crisis global, però alguns passos es poden fer, per millorar algunes de les situacions que patim.

Ara mateix, segur que tots coneixem un bon nombre d’empreses petites i mitjanes, a punt de tancar portes per no disposar d’un mínim de crèdit de cap banc o caixa. Es increïble deixar perdre bona part del teixit productiu del país per culpa de la falta de crèdit. I no entenem les grans xifres que cada dia podem veure en tots els mitjans de comunicació,destinats als bancs, però que no repercuteixen en els ciutadans.

Com pot ser que milers de milions s’hagin destinat a tapar forats bancaris i en canvi, aquests bancs estiguin tancats a donar crèdit a empreses clarament rendibles. Es desesperant parlar amb empresaris que hagin de tancar tot i tenir bons productes al mercat.

Com també és increïble que s’hagin deixat tancar Obres socials de Caixes que donaven un important servei al país i ara ningú prengui el relleu, i hagin de tancar. Què se’n faran de centres socials, centres de dia, sales d’exposicions,...?

I no podem assistir impàvidament a veure com milers de famílies han de deixar els seus habitatges, per no poder pagar les hipoteques. Habitatges que quedaran lliures i podran ser subhastats per quatre rals, després d’haver pagat imports d’escàndol. Tenim un país ple de vivendes buides, i en canvi, permetem llençar al carrer gent gran, perquè varen avalar fills o nets.

Aquest és un panorama ni previst ni imaginat uns anys enrere, i que empitjora cada dia que passa. Es evident que en aquest marc que ens toca viure, el PSC ha de tornar a les seves arrels, i convertir-se en el defensor dels oprimits. Ja fa anys no parlem amb el vocabulari dels inicis de la democràcia. Tot ha evolucionat tant ràpidament que ens havíem oblidat dels nostres orígens.

Crèiem erròniament que tot el que havíem conquerit no tenia volta enrere. Estàvem equivocats, i ara ho podem veure cada dia. Res és intocable, res és permanent. Podem estar orgullosos de les grans conquestes socials aconseguides durant els anys de governs socialistes, però ara totes estan en perill.

Per això, hem d’estar totalment d’acord amb en Pere Navarro quan advoca per posar-nos d’acord amb el Govern de la Generalitat, si posa com a gran prioritat la lluita contra la crisis i les seves conseqüències. I sense triomfalismes, tocant de peus a terra, es poden fer moltes coses per suavitzar les retallades, concentrar-les en els sectors que menys mal puguin fer, i incrementant els ingressos per vies extraordinàries i excepcionals per aconseguir retallar menys, en serveis bàsics essencials.

I si abans parlava d’obrir el crèdit, s’ha de poder penalitzar les entitats financeres que l’han tancat. I si s’han d’emprendre canvis estructurals profunds, més fàcil serà si se sumen diversos partits al consens que si només es vol fer amb un o dos .

La feina per endavant és immensa si es vol fer. S’ha de veure si Artur Mas vol redreçar la situació o simplement guanyar temps. De temps ja no en tenim per molts sectors que pateixen la crisis durament. Es hora de resolucions ràpides, valentes i de consens.

Joan Roma, President Consell Fed. XI del PSC

PROGRAMA D’INVERSIONS MUNICIPALS – BORREDÀ

A la vista de les previsions contemplades en el programa electoral de les passades eleccions municipals, de la disponibilitat econòmica i creditícia de l’ajuntament i dels plans de subvencions de la Generalitat i la Diputació de Barcelona, l’equip de govern ha decidit plantejar el següent programa d’inversions per l’actual mandat.

Exercici 2013

Adjudicació i execució del projecte Construcció magatzem municipal i Parc infantil, a l’extrem est de la zona esportiva, colindant amb el carrer de Dalt, i el carrer Barcelona. Aquest projecte té un cost total de 400.000,00 euros, i compta amb una subvenció del 90% , procedent del PUOSC 2011.

La previsió és tenir-lo acabat a finals de 2013.

Exercici 2014

Adjudicació i execució del projecte Condicionament carrer Manresa, amb un import total de 500.000,00 euros. S’està negociant l’aportació de 420.000,00 euros per part de la Diputació de Barcelona, en el marc del Pla de Concertació. La resta, seria finançada per un crèdit de caixa de la Diputació, al 0% d’interès i a retornar en 10 anys.

Aquest projecte s’emmarca en un de més gran, consistent en renovar tot el Casc Antic de Borredà, en matèria de serveis i paviment. Aquest seria la Primera fase del projecte global.

La previsió és tenir-lo acabat a finals de 2014.

Exercici 2015

Adjudicació i execució del projecte Condicionament del Carrer de la Font, amb un import total de 200.000,00 euros. La setmana vinent es presentarà al PUOSC 2013 – 2016, amb la petició d’aconseguir un 95% de subvenció.

La previsió és adjudicar-lo, executar-lo i tenir-lo acabat a finals de 2015.

Planta Potabilitzadora : exercici 2013 o 2014.

Queda un darrer projecte important, pel qual s’està negociant una subvenció procedent de la Diputació de Barcelona , o sinó fos possible es demanaria a la Generalitat, com a segona obra del PUOSC.

Es tracta d’instal•lar una planta potabilitzadora, a la zona dels dipòsits generals d’aigua de Sobirà. El cost del projecte és de 66.000,00 euros, i serviria per millorar la qualitat de l’aigua. De fet, amb les obres actualment en curs, ja s’aconseguirà una millora pel fet de poder tancar la captació de la riera Margansol, quan ha plogut intensament. Així s’eviten les partícules en suspensió, i els dipòsits de sedimentació no han de treballar a marxes forçades.

El programa d’inversions per aquest mandat, queda en 1.200.000,00 euros, un volum important per un municipi com el nostre, però amb una baixa considerable respecte anteriors previsions ,degut a la disminució de les aportacions procedents de la Generalitat i la Diputació de Barcelona.

I pels propers anys queda clar que totes les grans inversions aniran destinades a l’execució del projecte de Renovació Casc Antic, per fases. Si en aquest mandat, s’executen el carrer Manresa, i el carrer de la Font, pel proper mandat quedaran els altres: Plaça Major, Placeta, carrer de Dalt, Camí de Frontanyà, carrer de Berga, Església, Dr. Vilardell, i carrer Queralt. En total més d’un milió d’euros de cost, fins deixar tot el nucli urbà en perfectes condicions.

Aquest gran projecte, executat per fases, permetrà posar al dia la xarxa d’aigua, i la de clavegueram, a més de tenir un paviment nou, totalment adaptat a la normativa vigent, en matèria de mobilitat. La nova pavimentació compaginarà l’asfaltat, amb peces de pedra artificial, adaptada a la climatologia nostra. S’han estudiat diferents propostes i hem arribat ja a un acord per tenir un material de primera qualitat, compaginable amb les cases de pedra del nucli antic. Un material pràctic, i alhora estètic per mantenir la imatge de Borredà, intacta.

Dintre de poques setmanes iniciarem aquest programa d’actuacions municipals, anunciat en el darrer ple municipal.

Joan Roma, alcalde de Borredà

EL PAPER HO AGUANTA TOT

En pocs dies hem vist constituir el nou Parlament de Catalunya, sorgit de les eleccions del 25 N, el pacte establert entre CiU i ERC, i la sessió d’investidura del reelegit Artur Mas. Disposem, doncs, de les eines imprescindibles per formar nou govern i iniciar formalment la desena legislatura.

Una legislatura, previsiblement molt complicada, inestable i difícil de culminar, a la vista del que es coneix del pacte entre les dues forces polítiques, que han de garantir la governabilitat del país.

Personalment no dono gaire temps de vida al pacte signat el passat dimecres, per les clares contradiccions que conté i sobretot pels supòsits que fa servir de cara a resoldre els principals reptes del futur immediat.

Tot queda supeditat a la celebració d’una consulta o referèndum pel qual no es disposa de la legislació pertinent, ni de les competències necessàries. Res més fàcil que remetre’s a la futura legislació “catalana”, encara que contravingui la “estatal”, i esperar que surti bé.

Es el clàssic exemple de “el paper ho aguanta tot”, i tirem endavant que el temps ja resoldrà els problemes que vagin apareixent. Fugida endavant, i embolica que fa fort, pensant que el temps juga a favor dels signants del pacte, i que trobaran fàcils camins per on transitar cap a la independència.

Es increïble el grau d’improvisació i d’imprudència, davant l’etapa més delicada de la governació a Catalunya. En comptes d’encarar la crisis en totes les vessants i buscar la governabilitat del país, es tria una aposta per un referèndum, invocant una independència que resoldrà miraculosament tots els problemes del país.

I els problemes del país, es congelen artificialment, tapant-los amb el pacte, i amb la invocació a “ser lliures”. Ningú explica que el nostre país té quaranta- cinc mil milions d’euros de deute, i que en el pressupost de l’any vinent s’han de produir unes retallades per un import de quatre mil milions. Aquesta xifra és brutal, increïblement dura, com per haver de suprimir serveis bàsics, arreu del país.

No m’imagino ERC defensant i resistint els efectes d’aquestes actuacions. Es fàcil dir-ho en una taula, o davant un auditori de persones privilegiades, amb ocupació i sous. Veurem què hi diuen els votants, quan vegin la connivència entre CiU i ERC a tots els nivells. Cada dia hauran de compartir decisions, resistir pressions, aguantar manifestacions, i topar amb la dura realitat en ajuntaments, carrers , places i mercats.

Es impossible governar un país, amb un pacte tant fràgil, i amb uns socis de govern , a nivell extern, combinant governació i oposició, al mateix temps.

I el contingut del pacte, suposa inventar ingressos en partides inviables, o de molt difícil imposició. “El paper ho aguanta tot”, però el país, no, i ben aviat ho comprovarem. Artur Mas ja no disposa de marge de maniobra, i ha trencat lligams amb altres forces polítiques que podien haver facilitar la governabilitat, d’una manera més rigorosa i estable que no pas amb el soci triat.

Temps al temps, i veurem la fragilitat d’un govern en minoria, recolzat per un partit, a nivell extern que al mateix temps vol exercir d’oposició. La quadratura del cercle, en un moment en que un govern fort, estable i decidit fa més falta que mai. Comencem la desena legislatura amb mal peu. Ho veurem ben aviat.

Joan Roma i Cunill, President del Consell de Fed. XI del PSC

APROVAT EL PRESSUPOST 2013 – BORREDÀ

En el ple ordinari celebrat el dilluns dia 17, entre altres punts s’aprovà el pressupost municipal per l’any vinent, que puja : 1.047.010,52 euros.

Aquest és un pressupost auster, rigorós i amb capacitat per atendre els serveis bàsics del municipi, sense haver de fer retallades en cap dels elements essencials del poble.

La partida més important és la destinada a inversió, amb prop de 500.000 euros. Cost que puja el projecte de Condicionament del Carrer Manresa. En aquest pressupost es preveu iniciar la renovació de tots els carrers i places del Casc Antic, fins tenir-lo completament renovat, tant en els serveis com en els paviments.

El pressupost donà peu a un ampli debat, en el qual l’alcalde explicà les inversions previstes en aquest mandat , concretant-les en la construcció del Magatzem Municipal i Parc Infantil que figura en el pressupost 2012, i serà dut a terme durant 2013.

En el 2013 es convocarà i s’adjudicarà el projecte de Condicionament del Carrer Manresa, i finalment en el 2014, es convocarà i s’adjudicarà un segon projecte del Casc Antic, consistent en el Condicionament del Carrer de la Font.

Així, doncs, 3 grans projectes per aquests tres anys que queden de mandat, de manera que el ritme inversor tot i que haurà baixat respecte anys anteriors, mantindrà uns imports considerables per un petit municipi com el nostre.

Al mateix temps s`està negociant l’obtenció d’una altra subvenció destinada a la instal•lació d’una Planta Potabilitzadora amb una capacitat de 14 m3 / hora, que permetria millorar la qualitat de l’aigua i garantir-ne la seva igualtat al llarg de tot l’any.

El pressupost fou aprovat pels 5 vots del Grup Socialista, un vot en contra, i una abstenció , corresponents als dos representants del Grup de CiU.

L’alcalde, Joan Roma i Cunill

LA COMARCA RELEGADA.

Tots sabem que perquè un país vagi bé, ha d’haver-hi sintonia i equilibri territorial entre totes les parts que el conformen. Durant anys, el Berguedà ha reclamat una atenció especial dels governs de la Generalitat, sense obtenir una resposta clara i contundent a les seves peticions.

Culpa dels governs, i culpa nostra, dels berguedans que en ben poques ocasions hem anat junts a reivindicar objectius possibles i necessaris. L’habitual ha estat queixar-nos de portes endintre , i ser massa prudents, de portes enfora.

El resultat, el tenim a la vista. Una comarca, molt despoblada, molt poc equilibrada i en un progressiu deteriorament, observable en els antics sectors industrials, però també en els comercials i sectorials. Ens podem conformar, o reaccionar contra la situació que patim.

Els qui ostentem càrrecs públics, no podem abaixar els braços i creure que no hi ha res a fer. No hem estat elegits per adoptar aquesta posició sinó per facilitar la recuperació i impulsar nous objectius. Però hem de tenir present els elements que tenim en contra.

Els darrers dos anys han estat fatals per les aspiracions dels berguedans. Ens diran que la crisis no ha permès fer grans coses, però el greu és que no hi ha hagut voluntat de dur-les a terme. I tot indica que la situació pot continuar en els propers quatre anys. Si permetem que així sigui, malament.

El territori necessita projectes estratègics. Aquells que no solament serveixen per resoldre un tema determinat, sinó que serveixen per impulsar-ne d’altres de més extensos. Un exemple clar, és la nefasta cobertura que tenim de noves tecnologies. Es evident que sense una bona cobertura de mòbil, de fibra òptica, d’electricitat, etc, és impossible pretendre posar empreses en els pobles i en el medi rural.

Es evident que necessitem sòl industrial de qualitat, a peu de l’Eix, i amb totes les tecnologies a punt. Està planificat i aturat, en el municipi d’Olvan. Justificar la seva paralització per la crisis, vol dir deixar-lo per anys a venir , de manera que quan la represa sigui una realitat, necessitarem dos o tres anys per finalitzar-lo perdent evidents oportunitats.

El mateix hem de dir de la paralització de les obres de Coll de Pal – La Molina. Quan es puguin reprendre ja s’hauran deteriorat les fetes fins ara, amb un sobrecost evident que complicarà una nova dotació pressupostària.

Estem en una comarca clarament relegada pel govern de la Generalitat. Els vells projectes dels governs Maragall i Montilla, dormen el somni dels justos, i han quedat o aparcats, o oblidats. No podem només queixar-nos. Les lamentacions poden servir per justificar algunes feines mal fetes, però no per impulsar el futur. Des d’ara ja, convindria fer la llista de les prioritats pel nou mandat que començarà dintre de molt poques setmanes. Si una cosa útil poden fer les entitats i organismes comarcals és propiciar un debat del que surti, un programa d’actuacions a portar al nou govern, tant aviat entre en funcionament. I persistir en l’exigència. Que estiguem en una gran crisis no vol dir assistir impàvidament a una total congelació d’actuacions a tot el territori.

El Berguedà té uns quants temes estratègics dels quals en depèn la represa de l’activitat. Exposem-los, i reclamem portar-los a terme. De res servirà només queixar-nos. Portem anys fent-ho, amb unes magres resultats. Fixem prioritats i posem-les sobre la taula del nou govern.

Joan Roma i Cunill, alcalde de Borredà.

CAP A TERRES IGNOTES

Tenim ja constituït el nou Parlament de la desena legislatura, sorgit de les eleccions del dia 25 N. Aquesta vegada, tot i les avançades converses entre CiU i ERC que haguessin permès a aquest partit exigir la presidència del Parlament, han volgut passar més desapercebuts i conformar-se amb la vice-presidència primera, ocupada per Anna Simó.

D’aquesta manera, Núria de Gispert ha pogut respirar, segura de tornar a presidir la Cambra Catalana. Del que no deu estar gaire segura és de per quan temps, la presidirà. I és una mica el que tothom es pregunta, quan durarà aquest mandat ?

Sorprèn enormement la lleugeresa en que s’està negociant el pacte entre les dues forces polítiques, sobretot pel que respecta la famosa consulta, referèndum pel “dret a decidir”. Sembla que Catalunya no tingui cap altra urgència que aquesta, i tot es fonamenta en posar data a una consulta per la qual no es té ni competència, ni camí a seguir. Els negociadors semblen oblidar un deute de quaranta-cinc mil milions d’euros que deixa el país sense cap mena de maniobrabilitat.

Però, també obvien la garantia de governabilitat que el país necessita amb major urgència que la data de la consulta. Ara i aquí, o es forma un govern fort, estable, valent i amb les idees clares de cap on anar, o tindrem noves eleccions d’aquí a pocs mesos. I estic convençut que el pacte entre CiU i ERC no pot durar, per molt que facin propòsits de resistir, vèncer i convèncer.

Es impensable que ERC pugui aguantar les pressions constants, diàries i universals , en tot el territori. Es fàcil dir-ho en un despatx o una roda de premsa, altra cosa és explicar-ho en els ajuntaments, al carrer, en places i mercats.

“El paper ho aguanta tot” diem sovint, quan ens ofereixen uns resultats esplèndids amb pocs esforços. Res és fàcil, ni res ve donat, per molt que es posi sobre paper. Del pacte entre CiU i ERC n’extreiem algunes dades molt poc rigoroses. La primera fa referència a la via per convocar el referèndum. Creuen que simplement fent una llei catalana de consultes, ja es podrà resoldre el compromís, del dret a decidir. I a més volen posar-hi una data concreta, quan tots sabem les complicacions parlamentàries que poden sortir en la seva tramitació oficial. I si queda clar que aquesta llei, usurpa competències estatals, és evident que serà portada al Tribunal Constitucional, quedant automàticament paralitzada... Que després algú pensi que pot donar un pas més, i prescindir de la legalitat, ja és viure en un altre món. El que no pot ser, no pot ser, i a més és impossible.

Tots coneixem aquesta frase, molt utilitzada en el món polític.

Però, tindrem altres ocasions de comprovar la fragilitat del pacte entre CiU i ERC. D’entrada i com a primer bon dia, cal fer una retallada de quatre mil milions en el pressupost de 2013. Aquesta xifra és brutal, és insostenible, sense tallar serveis bàsics arreu del país. Veurem com explica ERC aquesta decisió i la fa compatible en dir que és un partit d’esquerres. I pel que fa els possibles ingressos, algunes de les propostes obren més interrogants que no aportacions de solucions. Dir que els pisos buits, pagaran algun impost, és un brindis al sol. Només pensar en com es farà un cens, o decidir si parlem de pisos nous o vells, etc, ja ens hi podem passar dos o tres anys discutint.

En fi, entrem en “terres ignotes”, terres desconegudes en les quals no sabem què trobarem i els qui ens demanen entrar-hi no hi ha estat abans per explicar-nos si hi ha bones expectatives, o no. No crec que en els pitjors moments d’incertesa que viu el nostre país, sigui aconsellable, seguir l’estel fugaç que proposen CiU i ERC. No hi veig cap relació durable, ni positiva. Ho sabrem ben aviat.

Joan Roma i Cunill, President del Consell de Fed. XI del PSC

CAP UN FUTUR INCERT

Hem entrat ja en la desena legislatura del Parlament de Catalunya, amb la constitució el passat dilluns del nou hemicicle, elegit el 25 N.

El previsible pacte entre CiU i ERC hagués pogut portar ERC a la presidència de la Cambra Catalana, però aquest partit no ha volgut tenir la visibilitat d’altres temps. Preveuen fortes tempestes polítiques en els propers temps, i no és bo lligar massa la marca ERC amb la de CiU.

El resultat de l’elecció de la mesa del Parlament, ha suposat mantenir de presidenta Núria de Gispert (UDC) , i de vice-presidenta primera, Anna Simó ( ERC). Pacte, sí, però sense tornar als vells temps de Jordi Pujol i Heribert Barrera.

I el país està pendent de saber els serrells que pengen per poder tancar el pacte entre CiU i ERC. Tot depèn de la famosa consulta o referèndum pel “dret a decidir” que molts ja pressuposen com a referèndum per la independència.

Costa de creure que polítics amb un grapat d’anys a l’esquena siguin capaços de voler posar dia i hora a una consulta que no té cap base legal a dia d’avui. Es a dir, amb la legislació espanyola a la mà, convocar una consulta, ha de ser per via de les Corts Generals, en compliment de la Constitució. I si es vol fer només a Catalunya, caldria tenir una llei de consultes, que no tenim, i que si contradiu la legislació espanyola serà portada davant el Tribunal Constitucional i paralitzada.

Estem , doncs, davant un compromís totalment sobre paper. I ja sabem que “el paper ho aguanta tot”, però tot se’n va per terra sinó es té la raó i la legalitat al darrere. Estem a punt d’entrar en “terres desconegudes” plenes d’obstacles i problemes. I aquest és el tema que acapara tota l’atenció del país, quan el país va per una altra banda, té altres problemes, molt greus que han de trobar sortida de forma immediata, sota perill d’una explosió social.

Si una cosa és urgent, és encarar la greu crisis, i deixar per més endavant el tema de la consulta. Res és tant urgent com formar un govern sòlid, estable, dialogant i capacitat per tirar endavant l’etapa més difícil de tota la democràcia. Tenim centenars de milers de famílies en situació desesperada. No els hi podem dir que esperin uns anys, mentrestant decidim quan convoquem un referèndum, que no té ni data, ni legalitat... No és seriós, i per això des del PSC es proposa un altre ordre de prioritats. La primera és l’econòmica, la de garantir els serveis bàsics, i facilitar la represa econòmica. Sense feina, sense crèdit, sense les condicions mínimes , les empreses no poden funcionar, i es van ensorrant poc a poc.

No veig estabilitat, ni garantia de durabilitat al pacte CiU – ERC. Jo crec que basen el pacte en un sol tema, el de la independència, sabent que estan fent castells en el aire, per no voler encarar la situació diària. La punyent realitat que ha de comportar un canvi de prioritats. Voler retallar 4.000 milions, l’any vinent suposa un cop de destral a tots els serveis bàsics, d’arreu del país. Qui pot acceptar aquesta decisió, sense rebel•lar-se ? Ha d’haver-hi altres sortides. Aquestes son les que s’han de buscar entre tots els partits presents en el Parlament. Aquesta és la prioritat, i no d’altres.

Joan Roma i Cunill, Alcalde de Borredà ( Berguedà).

COMENÇA LA DESENA LEGISLATURA DEL PARLAMENT

Avui he pogut veure una part de la constitució del nou Parlament, sorgit de les eleccions del passat 25 N. M’ha vingut els records de les diferents constitucions que he viscut en viu i en directe en tant que diputat al Parlament.

Aquesta vegada he comprovat que ERC no ha volgut ser el centre d’atenció, ni ha volgut involucrar-se com en anteriors ocasions, exigint la presidència del Parlament. S’han conformat amb al Vice- presidència primera, a càrrec d’Anna Simó. Una mena de promoció – desplaçament cap a la mesa del Parlament, per poder facilitar l’entrada d’un nou portaveu d’ERC , més adient pels temps actuals.

La resta de mesa, sense novetats importants, excepte la presència de Miquel Iceta, per part del PSC que trobo molt encertada. En Miquel Iceta, és ja un consumat veterà en tasques parlamentàries, molt preparat, per encarar la nova etapa, plena d’incerteses i plena de reptes complicats. Tenir-lo en un lloc estratègic com aquest, ha estat una bona decisió. Ben aviat ho comprovarem.

En quan a l’inici de legislatura també trobo molt bé, la direcció del Grup Parlamentari Socialistes, compost per gent totalment nova, al costat d’altres que ja tenen experiència. Una bona combinació que també ha de donar bons resultats.

En fi, ara hem de deixar treballar al GP. No vulguem que en quatre dies ja modifiquin el treball parlamentari i es converteixin en el epicentre polític de Catalunya. Ja tindrem temps de fer valer la nostra condició de segon grup, per nombre de vots, i tercer en nombre de diputats. Ja vindran dies en que les relacions entre CiU i ERC facin aigües per tots costats. No tardarem gaire a veure les enormes diferències entre aquestes dues forces polítiques, i com trenquen i recomposen relacions cada dos per tres.

La inestabilitat serà norma en el Parlament i de rebot en el Consell Executiu, malgrat ERC no hi tingui representants directes. Ara s’ha de veure on ERC col•loca peces en el “sottogoverno”. De ben segur comprovarem la col•locació de tot un seguit de persones en llocs de segon o tercer nivell per no estar massa a la vista.

I dintre de poc, sabrem la lletra petita dels pactes, i com pensen enfocar els problemes diaris. Pensar que tot ha de dependre de la data de la famosa consulta, és oblidar els principals problemes del país, que és l’enorme deute de la Generalitat, i les immenses retallades que toca fer, en el pressupost de l’any vinent. Primera gran prova que tindrà CiU , dintre de poques setmanes. Aquí veurem ja el primer trontollament del pacte amb ERC. Una cosa és parlar en un despatx o posar-ho en un paper, i una altra ès defensar-ho en l’hemicicle del Parlament. Veurem com expliquen als votants d’ERC que cal defensar plenament les retallades, per poder fer el referèndum. I veurem quins nous ingressos proposen que siguin mínimament factibles.

El paper ho aguanta tot, diem molts dels que portem anys en institucions, però la realitat s’acaba imposant. I la realitat serà molt, molt dura.

Animem , doncs, al Grup Parlamentari perquè es posi en marxa i comenci a estudiar les estratègies per parlar del que realment importa a la gent. I posar sobre la taula les contradiccions de CiU, i les d’ERC. Si una cosa esperem els militants és claredat , contundència i transparència en tota l’acció política. I mentrestant deixem que treballin i demostrin la seva vàlua.

Joan Roma, President Consell Fed. XI del PSC

QUADRATURA DEL GOVERN . UNA ALTRA OPCIÓ.

El panorama sorgit de les eleccions del 25N, obliga a pensar en opcions, ni previstes ni imaginades, mesos enrere.

Ara per ara, apareixen informacions contradictòries i molt poc viables, resultat de les converses entre CiU i ERC sobre un pacte “extern”. Es lògic que la ciutadania estigui intrigada respecte les negociacions i el resultat de les mateixes.

I dic “poc viables” perquè no m’imagino ERC en el govern i a la oposició alhora. Més ben dit, sí que m’ho imagino i veig que això no pot durar, ni els primers tres mesos. Fins ara s’ha comprovat que “anar a missa, i repicar” no és possible, i en un tema de govern, encara menys.

No és imaginable, un suport “extern” diari, a tots els nivells, en el govern i en el Parlament, quan un dels partits que dona estabilitat, al mateix temps vulgui aparèixer amb un perfil propi, exercint d’oposició.

Ara mateix, algunes declaracions d’ERC sobre la formació del nou govern, resulten sorprenents. Es consideren legitimats per “suggerir” noms per ser Consellers en un govern presidit per Artur Mas. Es a dir, el nou govern tindria Consellers, procedents de Convergència, altres, d’Unió, i altres d’ERC, sense ser-ho, però proposats per ells.

Un nou govern tripartit, perquè qui fos proposat per ERC, tindria aquesta etiqueta per més que s’anunciés el seu caràcter “independent”. Ja sabem com funcionen les coses en aquest país.

Igualment sorprenent és una altra de les grans noticies d’aquests dies respecte la celebració del referèndum, pel dret a decidir. Per part d’ERC es proposa que sigui abans de finals de 2014. Primer havien dit, l’any vinent, ara donen un marge de temps superior, i retornen al 2014. Per part de l’ANC, proposen acordar una data concreta, però deixar-la en secret. Francament, pensar que en aquest país, un secret com aquest pugui aguantar més de 10 dies, és impensable.

Enmig de totes aquests informacions, ha aparegut un posicionament totalment novedós i inesperat, per part del PSC. A grans mals, grans remeis, i fent de les dificultats, virtut, es proposa la formació d’un Govern d’unitat nacional, presidit per un diputat o diputada de la força política amb més vots, amb participació de personalitats del màxim prestigi i consens possible, amb tots els membres consensuats i sense repartiment de conselleries entre partits polítics.

Aquesta proposta, totalment innovadora, serà presentada, debatuda i votada en el Consell Nacional Extraordinari convocat per aquest diumenge dia 16. La proposta comporta elaborar un programa de govern per aquest mandat que serveixi per afrontar els grans reptes de país.

I en aquests grans reptes, hi ha tots els temes de màxima urgència: un nou pacte fiscal, la reforma del marc institucional, una llei de sostenibilitat dels serveis bàsics, com sanitat, educació i serveis socials, emprendre un procés profund, radical i seriós de renovació política,...

La proposta deixa clar que en aquest moment cal emprendre una via excepcional, i d’aquí la iniciativa presentada per Pere Navarro, aquesta mateixa setmana. En pocs dies, tothom tindrà al seu abast els detalls de la proposta, pensada per fer front, de manera conjunta i consensuada, a l’etapa més difícil que ens ha tocat viure.

Joan Roma i Cunill, President del Consell de Fed. XI del PSC

NO ÉS HORA D’OBRIR DEBATS ESTÈRILS NI RETRETS INÚTILS.

Una de les grans virtuts del vell PSC havia estat la fidelitat a un projecte, a un lideratge, a uns ideals compartits. El Nou PSC és hereu d’aquell vell PSC i ha d’assumir i propiciar un rellançament possible i desitjable, amb els elements que tenim.

Porto una militància de 35 anys, iniciada a Suïssa, on em trobava aquells anys, i revalidada ja aquí. Els vells militants hem passat per multitud de vicissituds i si una cosa hem valorat ha estat la companyonia, la fidelitat a les idees, i la constància en el treball, des de la base, fins els més alts càrrecs que ens ha tocat assumir.

No puc entendre com ara, tot un seguit de militants, aprofiten l’ocasió per obrir debats estèrils, i fer tota mena de retrets inútils, de cara a emprendre el nou camí.

Estem en temps de reflexió i reconducció del partit cap a nous models organitzatius. Hem de tornar al principi, participant en el teixit social, en tots els sectors i tots els àmbits. I ningú vindrà o apostarà per nosaltres si entrem en discussions banals, i encetem debats sense conclusions.

Estic plenament d’acord amb en Pere Navarro quan recorda a bona part dels promotors d’aquests debats i retrets, en que eren ells els qui estaven a capdamunt dels càrrecs institucionals i del partit. Com poden aquests mateixos voler donar lliçons de coherència, si foren els qui s’acomodaren en el partit, pensant que el seu nom era suficient per preservar les essències del socialisme.

Socialisme i catalanisme han anat sempre estretament units, i el paper jugat pel PSC a l’hora d’integrar i catalanitzar la societat ha estat immens. Qui no recorda els primers anys de militància en que tot havia de ser fer ten les dues llengües, o la desconfiança que podien provocar determinades polítiques culturals i lingüístiques. L’avenç del català, la defensa de la cultura catalana, ha estat bàsicament obra dels socialistes.

Des dels ajuntaments hem estat la punta de llança de la integració i l’aposta pels valors del catalanisme. Com poden sortir ara , veus que qüestionin el nostre paper ? Perquè caldria allunyar-nos dels nostres companys del PSOE? Es que alguns volen propiciar el trencament intern del PSC, i amb ell, el de la societat catalana? Que no se’n adonen que estan treballant pels nostres adversaris ?

Tenim la gran oportunitat de rellançar el socialisme, però units. Donar la imatge de divisió interna, és el pitjor dels missatges que podem enviar a la societat. En política és fonamental saber donar pas a nous lideratges i a noves generacions. Molts dels qui obren debats inútils, haurien de pensar en el mal que fan al conjunt, i tenir capacitat d’autocrítica . Perquè demanen ara, el que varen ser incapaços de realitzar quan estaven en càrrecs de gran responsabilitat? Perquè no volen donar temps a l’actual direcció per desenvolupar les seves propostes i acords ?

He vist i assistit, a molts moviments , interns i externs i en la majoria dels casos els qui deien defensar els ideals del partit, anaven més per defensar posicionaments i situacions personals. Ho torno a veure, en un dels moments més delicats del partit i la societat catalana. Deixem que Pere Navarro condueixi el partit, cap l’horitzó acordat en el darrer Congrés, i estiguem al seu costat en aquesta nova etapa que just començar ara.

Joan Roma i Cunill, President del Consell de la Fed. XI del PSC

UN GOVERN EN MINORIA O UN GRAN ACORD NACIONAL ?

Vistes des de Solsona, les negociacions entre CiU i ERC no deixen de ser una sorpresa, quan aquí tenim , uns i altres, com adversaris declarats, tant a la capital com a la resta de la comarca. Son coses de la política.

Pel que diuen alguns dels protagonistes, les negociacions per un pacte entre les dues forces polítiques avancen a un bon ritme, malgrat les reticències d’Unió Democràtica que veu els perills d’un pacte amb un sol partit, i no tenir altres alternatives, a mà.

I és que el tipus de pacte, és de molt difícil digestió. ERC pretén donar suport a un Govern en minoria de CiU, des de fora, i al mateix temps convertir-se en el principal partit de la oposició. Es el que se’n diu “anar a missa, i repicar”. Altres ho han intentat i han fracassat i tot indica que en aquest cas passarà el mateix.

Es impensable un Govern amb el suport de 50 diputats, sobre un total de 135, que no tingui el recolzament diari per conformar la majoria dels 68 diputats necessaris. CiU amb ERC sumen 71, de manera que junts, la tenen, però ERC no vol entrar en el govern i busca, ajudar, però sense comprometre’s. Això, és impossible. O s’està en el govern, o s’està a l’oposició. I ara, i aquí, es pretén estar en els dos llocs alhora. No pot acabar bé de cap manera.

Hem de pensar que ERC tindrà fortes pressions per totes bandes, quan hagi de votar multitud de mesures impopulars, incomprensibles per la gent, durant mesos i mesos, juntament amb CiU. Serà objecte de crítiques contundents, tot i no estar en el govern. Es igual, donar suport des de fora o des de dintre, té els mateixos resultats, i ERC no és capaç d’aguantar les mobilitzacions que en contra del Govern de la Generalitat s’organitzaran arreu del territori. Entrem, doncs, en una nova etapa, més inestable que l’anterior. I tot això enmig de la pitjor crisis econòmica dels darrers decennis.

Davant aquest panorama el PSC ha llençat la proposta de constituir un Govern d’unitat nacional. Un govern d’emergència, per una situació excepcional, en la qual es proposés com a President, un diputat o diputada del partit amb més vots ( CiU), i es busquessin personalitats de la vida nacional, de prestigi , per formar un govern que no tindria conselleries repartides en funció dels partits, sinó per raons d’eficàcia pràctica.

I tots els partits haurien de conformar un programa de govern per encarar aquesta propera etapa, proposant els principals reptes, i com fer-hi front. Reptes tant importants com la consecució d’un nou pacte fiscal, la reforma institucional per trobar un encaix adequat de Catalunya en una Espanya Federal, impulsant una reforma fiscal per aconseguir nous ingressos, i evitar les diferències actuals, entre unes classes populars i mitjanes empobrides, a benefici de les classes més poderoses; acordar una Llei de sostenibilitat social, per la qual es garanteixin els serveis bàsics, lligats a la sanitat, l’educació i els serveis socials...

En definitiva, el Partit Socialista, per boca de Pere Navarro, proposa una via excepcional d’acord entre totes les forces polítiques per afrontar la situació d’emergència en que es troba Catalunya.

Una situació com l’actual no la pot resoldre un sol partit, ni un pacte entre dues forces polítiques, i menys en les condicions en que s’estan duent a terme les negociacions. Si es vol tenir un mínim de garanties per resoldre la greu situació, ha de ser mitjançant un govern d’unitat nacional. Aquesta és la nova proposta sobre la taula que tots els partits han d’estudiar, avaluar i respondre. No disposem de gaire temps per decidir.

RENOVACIÓ WEB MUNICIPAL

Per part de la Diputació de Barcelona se’ns ha informat de l’aprovació d’un ajut per renovar el web de l’ajuntament. Deu fer uns 10 anys que tenim en funcionament l’actual web, i ha quedat desfasat. De manera immediata volem iniciar una nova etapa, en la qual aquesta eina sigui fonamental a l’hora de donar i rebre informació.

Actualment ja es fa un gran esforç per tenir-la al dia, i posar-hi tota aquella documentació indispensable per saber què es fa en el poble, quins documents bàsics existeixen en matèria d’urbanisme, atractius turístics, comercials, o d’altres tipus... però volem anar més lluny, i oferir un producte més atractiu i sobretot àgil.

Es evident que la gent cada vegada utilitza més les noves tecnologies per saber què pot trobar allà on vol anar, i el web municipal és la principal font d’informació. Es per aquest motiu, la urgència en la renovació.

També, és urgent perquè els molts establiments ubicats en el terme municipal, poden oferir i obtenir informació de les seves activitats, o oferir les que tenim en el poble, als seus usuaris. Es un benefici mutu que beneficia a totes les parts.

En definitiva, esperem tenir la feina feta, dintre del primer trimestre de l’any vinent. Oportunament en donarem compte.

Joan Roma, alcalde de Borredà.

RÈCORD DE RECAPTACIÓ – MARATÓ 2012 – 4.100 EUROS

Un any més la Penya Blaugrana de Borredà, reforçada amb algunes voluntàries, ha dut a terme una àmplia programació d’actes, per recollir fons destinats a la Marató de TV3. De fet, els actes han acabat avui, a l’església de Rotgers, amb una missa i una cantada de cançons de Nadal per part de la Coral de Borredà, dirigida per Victor Borràs.

Els actes varen començar el dijous dia 6, i han tingut una molt alta participació, amb una recaptació global de 4.100 euros ( Quatre – mil cent ).

No cal dir que per un municipi de 600 habitants aquest és un rècord difícil de superar, i és lògic felicitar l’entitat promotora, i les persones que s’hi han afegit per donar-li suport.

Actes tant variats, com un bingo, una pel•lícula, un gran sopar popular ofert per la Família Cunill- Llobera, una obra de teatre procedent del grup de Teatre de Vilada, una caminada popular, amb esmorzar inclòs, i finalment una missa amb cançons de Nadal a càrrec de la Coral de Borredà, han fet possible aquesta gran recaptació.

Agraïm tot el suport trobat, i animem a continuar aquesta tradició, amb la qual es col•labora de manera destacada a la recaptació de diners, per combatre malalties, tant esteses com és el càncer.

Felicitats als organitzadors i Bones Festes a tots i totes.

Joan Roma, alcalde de Borredà ( Berguedà )

QUÈ GOVERNIN ELLS !

Quines poques ganes de governar està demostrant ERC. Si a tot arreu les forces polítiques lliguen els seus resultats a les possibilitats de governar, aquí es dona la paradoxa de buscar tota mena d’excuses per no fer-ho. Es una altra de les conseqüències dels resultats del 25 N.

No son estranyes les reticències d’un sector de CiU davant la perspectiva d’haver de governar amb ERC perquè , és un partit complicat. Li costa molt poc variar acords, compromisos i pactes, en funció d’equilibris interns o pressions externes. Aquesta volatilitat l’hem viscut en viu i en directe, en molts pactes municipals, i durant els anys de governs del tripartit, sota presidència de Pasqual Maragall i José Montilla.

Si en una cosa podem estar d’acord amb Artur Mas, és que Catalunya necessita un govern estable. En un moment tant greu com l’actual, un govern no pot estar pactant cada dia, temes quotidians o de planificació a curt i mitjà termini. L’estabilitat és un valor essencial per emprendre una acció de govern sòlida i rigorosa.

I li agradi o no a ERC, els resultats i els objectius ve valen haver-se de “mullar”en la governació del país. Una deixadesa de funcions, li pot suposar posar-se bona part del país en contra. I no pot ser que el govern estigui a la corda fluixa de manera constant perquè afebleix la seva acció.

Es més, un acord extern pot tenir costos semblants, a estar dintre d’un pacte de govern. Es impensable, també, exercir una geometria variable a nivell de Parlament.

En totes les sessions, en totes les comissions, cada dia hi ha propostes d’acord que s’han de votar. Un govern no pot sobreviure si cada dia veu tombades les seves posicions, i perd tota autoritat si el que s’acorda en el Parlament no es duu a terme per falta de voluntat o per falta de capacitat. Arribar a una situació com aquesta, suposaria anar el govern per una banda, i el Parlament per una altra. Impensable en un règim democràtic com el nostre.

Aleshores, quina és la solució ? Artur Mas, ha de disposar d’una majoria estable en el Parlament. I si la obté amb ERC, vol dir que aquest partit ha d’estar cada dia al costat del govern, tant en la seva acció diària com en el Parlament. Ha de donar-li suport en els temes majors, així com en els menors. Només així es podran evitar una noves eleccions de forma immediata, i només així el govern podrà gestionar els difícils moments del país, l’estat i la UE.

Aquesta és la gran responsabilitat que li ha tocat afrontar. I no és de rebut que proposi una mena de govern de “tècnics” i de persones “independents” quan ara, més que mai, fan falta “polítics”. Persones que sàpiguen maniobrar en aigües turbulentes, i posin més cor que tècnica en les decisions. Animar a que un govern prengui decisions tècniques, significa buscar “rendibilitat” a molts serveis que no la tindran mai, a nivell econòmic, però sí a nivell personal.

I les maniobres d’aquest partit, i d’altres sectors per implicar el PSC,en la governació del país, no son de rebut quan els socialistes han estat atacats per totes bandes i quan CiU va incomplir tots els pactes proposats en l’anterior legislatura.

Pere Navarro ha deixat clar el camí que pensa seguir el PSC, en el sentit de primer pensar en les persones i després en el debat sobiranista. La situació del país exigeix aquesta prioritat, si altres la tenen diferent que s’entenguin entre ells.

Joan Roma i Cunill, President del Consell de Fed. XI del PSC

UN GOVERN DE TÈCNICS I INDEPENDENTS

Cada dia que passa ERC improvisa la seva posició respecte un possible govern de la Generalitat.

Queda clar que no està disposada a entrar en el govern i prefereix donar suport des de fora, ni que sigui durant els propers dos anys. Se suposa que és el temps necessari per donar compliment al compromís de realitzar la consulta sobiranista. De totes maneres en altres moments, manifesta la disponibilitat a allargar el recolzament , per molt més temps.

Tant el posicionament d’ERC com el de CiU és ben poc seriós. En primer lloc, convindria portar les negociacions entre partits, amb una discreció mínima, i intentar ampliar els acords cap altres forces polítiques, ni que sigui només per alguns grans temes d’estat. En aquests temes el concurs del PSC es fa indispensable. Estic pensant en temes com una nova negociació del pacte fiscal, la proposta de modificació de la Constitució, i altres...

De moment, molt soroll i pocs resultats. I els dies van passant i el país, espera des de fa mesos, una acció de govern ferma i decidida. En plena tormenta, es discuteixen coses que no depenen del propi govern.

Seguint amb les improvisacions d’ERC, els ha sortit la proposta de que el proper govern hauria d’estar format bàsicament per “tècnics” i persones “independents” de qualsevol partit, com si el fet de ser independent fós una mena de mèrit, de cara a governar millor. I el tema de tècnics, també semblaria voler gent sense ideals, sense sentiments que els podessin enganyar a l’hora de prendre decisions. Volen persones fredes, per solucions tècniques.

Si un tècnic diu que uns determinats serveis son deficitaris, doncs, cap problema. Paraula de tècnic, es suprimeixen els serveis, i ja està. Francament aquesta gent és sorprenent. Precisament en un moment en que més que mai hem de reclamar la presència de “polítics” ells volen tècnics, i si pot ser “independents” que no pensin en la gent sinó en els números.

Per aquesta via les retallades a tort i a dret estan garantides. Tot estaria justificat, tècnicament.

Portem just una setmana de les eleccions i semblen estar molt més lluny. I en aquest temps, poc a poc es va contemplant la seriositat del PSC a l’hora de reunir-se amb Artur Mas, anunciar que no se’l pot votar per la investidura, i que , en funció dels pressupostos que presenti, el PSC farà una cosa o una altra. Comencem una nova etapa, en un moment de clara confusió en la formació de govern i pacte entre partits. Ja és hora de demostrar que algun dels partits, tot i els mals resultats, emprenen un camí de coherència, i claredat. Deixem unes setmanes més per veure com acaba aquest primer capítol del serial. De moment la improvisació continua.

Joan Roma, President Consell Fed. XI del PSC

PER QUÈ TANTA PRESSA ?

Es interessant veure les poques ganes de governar que té ERC. Sembla només pensar en la famosa consulta que ha de donar pas a una independència, automàtica, sense problemes, sense conflictes, mantenint el país a la UE i entrant en una mena de paradís, lluny dels inconvenients d’estar a Espanya...

Molta gent es demana a què venen tantes presses. Sempre havien proclamat que la millor data per la celebració del referèndum era l’11 de setembre de 2014. Una data històrica per commemorar una altra de tant o més rellevant. 300 anys després, Catalunya votaria la independència de “l’estat opressor”...

Bé, ara demanen es faci la consulta l’any que ve. El 2013 en comptes del 2014, i ho justifiquen com a celebració de la Diada d’aquest any.

Un partit com ERC difícilment canvia els postulats sinó hi ha alguna cosa amagada al darrere. I hom es pregunta què carai pot haver-hi al darrere d’aquest canvi de data. A mi se m’ocurreix una teoria. Després de parlar tant del Quebec, i veure com varen deixar perdre el referèndum, i ja no preveuen celebrar-ne cap més en els propers anys, els ulls d’ERC es varen posar sobre Escòcia. Aquest seria el model a seguir. Però veus aquí que allà també les coses canvien.

Tot i que el govern de Gran Bretanya accepta celebrar el referèndum, i quan abans millor, resulta que ara son els escocesos els que no tenen cap pressa. I això perquè ? doncs, perquè la celebració dels Jocs Olímpics de Londres ha apagat bona part de les aspiracions sobiranistes d’Escòcia. Molts han vist que era millor estar en un gran estat que no pas , ser independents, fora del paraigües de la UE.

Es a dir, si abans dels JJOO hi havia una meitat del país, predisposat a votar per la independència, ara no arriben al 20% segons les darreres dades d’enquestes. I és que allà també hi ha hagut la gran polèmica sobre si , cas de ser independents, podrien continuar dintre de la UE o no. El Primer Ministre d’Escòcia havia dit que sí, i ha hagut de rectificar i dir que no, o que és molt incert.

En resum, jo crec que ERC vol fer la consulta el més aviat possible per evitar l’efecte contagi d’Escòcia. Allà pot passar que anul•lin la consulta, o que surti un rotund “no” a la separació. Fer la consulta el mateix any que en un altre lloc, on no estan d’històries suposaria molt mala propaganda pels independentistes d’aquí. Ergo, millor avançar-se i anar per lliure.

Aquesta és la meva teoria sobre la decisió d’avançar la consulta. Res de celebrar el primer aniversari de la gran Diada. Es molt més important celebrar els 300 anys del 1714 que no la Diada d’enguany. Aleshores preparem-nos per escoltar un grapat de noves teories sobre com es pot realitzar una consulta, fora del marc constitucional.

M’imagino que voldran fer una llei de consultes catalana, que toparà amb la Constitució i per tant serà portada davant el Tribunal Constitucional, amb una nova batalla mediàtica. Però, mentrestant cal governar, i de moment ERC diu que “governin ells”. Una bona manera de demostrar el gran patriotisme, i servei al país. Bé, jo crec que en pocs dies la gent es farà una idea de quins son els partits seriosos i qui ho son menys. De moment, els passos donats per Pere Navarro son en la bona direcció. Continuem així i aviat es veurà que la raó la tenim nosaltres. Tant per poder fer la consulta, com per avantposar els temes socials als identitaris.

Joan Roma, President del Consell de Fed. XI del PSC

RENOVACIÓ IL•LUMINACIÓ DE NADAL

Dintre de pocs dies la brigada municipal, instal•larà els llums de Nadal, i es podrà comprovar la renovació d’alguns dels espais tradicionals.

Vull aclarir que ja fa molts anys, l’ajuntament va acordar il•luminar els carrers i places del Casc Antic, però no altres zones del poble. Seria massa costós estendre la il•luminació a tot el nucli urbà, i per tant, els guarniments es limiten al nucli inicial, que no deixa de ser el principal.

Dit això, durant uns anys es va procedir a comprar material . Cada any es comprova nou material, fins tenir-ne suficient com per completar el Casc Antic. Ara feia uns 7 anys que no l’havíem renovat, i una part estava ja en precàries condicions, i calia fer reparacions força costoses. A la vista d’aquesta situació hem decidit comprar-ne de nou, amb materials de darrera generació.

També hem aprofitat descomptes especials i importants, en altre material fet de cordó lluminós, que ara ja és substituït per llum “led”, que gasta molt menys i dura molt més.

Així, doncs, aquest any combinarem el vell material, amb altre de nou, amb la previsió que en els propers dos anys pugui ser tot, completament nou.

Les festes de Nadal, Cap d’Any i Reis, son les més entranyables de l’any i volem siguin celebrades amb els llums característics d’aquestes festes.

Llum i música, tindrem els principals dies, al mateix temps que implicació amb tot un seguit d’entitats del poble i de fora per aconseguir recaptar diners, aliments i roba, per destinar a les persones més necessitades.

Borredà ha estat sempre un poble pioner en campanyes de solidaritat, i la setmana vinent ho comprovarem amb la participació a la Marató de TV3, com després amb altres campanyes d’altres organitzacions no governamentals.

Ànims a tothom . Faig una crida a la participació i col•laboració. Els difícils temps que ens toca viure fan necessària la nostra solidaritat.

Joan Roma, alcalde de Borredà