Friday, August 31, 2012
PERQUÈ AQUEST SILENCI ?
EL SILENCI D’ANTONI CASTELLS
En uns moments en que es qüestiona la gestió dels dos governs d’esquerres, hi ha un clamorós silenci en matèria econòmica – financera per part del qui fou Conseller d’Economia i Finances, Antoni Castells.
Fa estrany, que se l’hagi sentit per “defensar”algun ex-conseller que va per lliure i es permeti trencar qualsevol disciplina de vot, o posicionament tradicional del PSC, en diverses matèries i fins i tot estigui disposat a anar a la marxa per la independència de Catalunya, i en canvi no surti a exposar quines haguessin estat les seves decisions, cas d’haver continuat en el Govern.
I més estrany, encara que no gosi criticar les nombroses “pifiades” de l’actual govern en multitud de matèries i molt especialment en la financera.
Perquè no donar compte de com es varen trobar les finances de la Generalitat després de 23 anys de governs Pujol ? Perquè no explicar les grans oportunitats perdudes de millorar el finançament de Catalunya, per part de CiU ? Perquè no detallar millor el gran avenç aconseguit amb el nou Estatut, en matèria de finançament?
Catalunya, després d’estar en el primer lloc, en matèria de defensa de les llibertats, en europeisme, i en tots els moviments d’avantguarda, es troba situada en el pitjor lloc a nivell d’endeutament i mala gestió. Avui, estem en les primeres portades de tots els mitjans de comunicació, com un país arruïnat.
I és lògic que el portaveu del govern i de fet tot CiU vulgui acusar el PSC d’aquesta situació. CiU sempre busca enemics interiors o exteriors, i sempre ha d’exportar les seves responsabilitats cap a d’altres, el que no es pot admetre és no contestar contundentment.
Crec que els dos mandats d’esquerres varen contenir un bon nombre d’errors, tant en el fons com sobretot en les formes, però varen suposar un canvi radical en el funcionament del país. Qui ha de defensar aquesta bona feina, sinó nosaltres ? Com és que un membre destacat d’aquell govern com Antoni Castells, no dona explicacions de les decisions preses ?
Diuen que qui calla, atorga, i és hora de donar justes rèpliques a les crítiques inventades de l’actual govern. I estaria bé, que la solidesa intel·lectual i política d’Antoni Castells , reconeguda per gairebé tothom , sortís en defensa de la gestió feta, i també expliqués les seves posicions sobre el pacte fiscal, i el futur que té.
En fi, a vegades no s’entenen les paraules de persones que en comptes de parlar, estarien millor callades, però encara s’entén menys el silenci per part de persones que tenen molt a dir.
Molta gent comenta aquest silenci i no l’entén. Si els de fora del partit no l’ entenen, els qui estem dintre, encara menys.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI
# posted by joanroma @ 12:40 AM
Thursday, August 30, 2012
ALIMENTAR INDEPENDENTISTES
ALIMENT PER INDEPENDENTISTES
Es increïble la lleugeresa en que dirigents del PP, i algun socialista, parlen de Catalunya i les seves propostes. Es inacceptable tractar els catalans, en general, de “pidolaires”, insolidaris, malbaratadors... en uns moments en que la crisis colpeja a tots els espanyols, i molt especialment a Catalunya.
Conec moltes persones, sense cap ànim independentista, que aniran a la manifestació del 11 de setembre, simplement com a mostra de rebuig al maltractament envers Catalunya per part de gent que no tenen cap vergonya d’explicar mentides ni inventar-se històries.
Estem en un moment molt delicat, perquè les finances de la Generalitat ja no existeixen. Es un pou sense fons, on no hi ha aigua. Ha quedat clar que sinó arriben els diners del rescat dintre de pocs dies, el govern fa fallida. Una situació mai imaginada, i només vista a nivell històric unes quantes vegades, en països més llunyans.
Com hem arribat a la situació present? Tantes despeses inútils s’han realitzat ? Tant hem engreixat l’administració de la Generalitat com perquè no es pugui mantenir? Ens surten moltes preguntes, a les quals no tenim respostes concretes.
La realitat, però, s’ha imposat i crèdit sobre crèdit, s’arriba a la ruïna total. Ja hi som, i tenim mala peça al teler. Tot indica que l’import del rescat és simplement per arribar a finals d’any. Es a dir, arriba per sobreviure uns pocs mesos, a l’espera d’un nou rescat.
I ja podem reclamar el famós pacte fiscal, que no arribarà. Per tant, ara tocaria emprendre una acció contundent, i no parlo de la gran manifestació prevista per la Diada , sinó la recomposició del govern i un pacte de consens per dur a terme, canvis substancials en tots els àmbits de les administracions.
La gent no pot veure impassible com el Govern Mas actua com si no passés gran cosa més que demanar diners a Madrid. Es un posicionament increïble en un líder polític i demostra la falta de lideratge i coratge. Ens fa falta algú que tingui credibilitat i valentia per obrir una nova etapa. Aquest govern ja no serveix per encarar aquesta nova etapa, i caldria un revulsiu molt important, com perquè la ciutadania agafés la confiança perduda.
Dit això, i tornant al principi. Un pacte semblant al que demano per Catalunya s’hauria d’aconseguir a nivell de l’Estat. Qui cregui que atacant Catalunya, guanya vots, està jugant amb foc i ens cremarem tots. Tindrem eleccions a Euskadi i a Galícia. Les coses gallegues ja veiem per on aniran. El PP ha entrat amb nervis a la precampanya i qualsevol crítica o atac que li vagi bé, l’utilitzarà. Catalunya serà utilitzada com munició, i ja només falta que hi entrin els socialistes gallecs, com perquè el PSC en surti perjudicat.
La visió d’Estat ha quedat reduïda al mínim, i tothom es creu en el dret de trinxar el que li vingui bé. La distància entre catalans i resta d’espanyols es va engrandint, i serà molt complicat normalitzar les relacions. Es evident que molts ja busquen aquest distanciament, però el perjudici és per a tots.
Convé, doncs, fer arribar als nostres companys socialistes, de la resta de l’Estat, la importància de no entrar en batalles inútils, i preservar les bones relacions que han d’existir entre tots els ciutadans . Es un moment de gran responsabilitat i els catalans se senten maltractats. Qui ajudi a incrementar aquest maltractament, alimentarà el discurs d’aquells que volen el trencament. Siguem-ne conscients.
Joan Roma i Cunill, President del Consell de Fed.XI del PSC
# posted by joanroma @ 2:25 AM
Wednesday, August 29, 2012
DESTÍ DEL RESCAT - art. Regió 7
DESTÍ DEL RESCAT
Després de mesos de marejar la perdiu, el Govern Mas ha hagut de recórrer al rescat, per un import de cinc-mil milions d’euros. Una xifra enorme que lligarà el govern durant molts d’anys. Així, doncs, mentrestant discuteixen en el Consell Executiu, si els Consellers van o no van a la manifestació de l’11 de setembre, la realitat s’imposa i la Generalitat ha de demanar a Madrid, diners per sobreviure.
Com sempre el portaveu del govern, sense posar-se vermell, al·lega que aquests son diners “catalans” que tornen i , a canvi, de cap imposició “política”. Simplement continuar com fins ara. Bé, jo no sé si es creu el que diu, o pren tots els catalans per babaus, però tot diner que es deixa, és a canvi d’unes exigències, contrapartides o com se li vulgui dir.
Dit això, el que interessa saber és el destí que tindran aquests diners. Una part s’ho menjaran els interessos de l’enorme deute que ha generat el Govern Mas. El que no sabem ni s’ha explicat, on anirà la resta.
Els qui som alcaldes, reclamem que la Generalitat pagui els seus deutes amb els ens locals que ja no poden aguantar més els enormes retards. En el meu cas, estem esperant una transferència del Govern Mas, des de fa vint mesos. I com el cas meu, n’ hi ha centenars i per imports molt superiors. Es una manera segura d’asfixiar les finances municipals.
També, esperem que una altra part vagi a liquidar deutes de particulars, però molt especialment de les diputacions provincials que varen deixar diners a la Generalitat i sinó els tornen, els ajuntaments es quedaran sense plans de subvencions. Estem ja al mes de setembre i en altres mandats, els ajuntaments s’havien acollit als plans de subvencions i ja sabien els ajuts concedits. Ara, just estem en el període de peticions. I si la Generalitat no retorna els diners concedits, cap de les diputacions, i molt especialment la de Barcelona, quedaria sense finançament pels municipis.
Un tema greu pels ajuntaments, i molt mala noticia per totes les empreses de construcció o d’altres rams que esperen urgentment aquestes futures inversions municipals, en múltiples sectors.
I finalment, el que pugui quedar, hauria de destinar-se a incentivar l’economia. Ja n’hi ha prou de retallades a tot arreu. S’ha vist i comprovat que les retallades no porten cap solució positiva. Incentivar els sectors més actius suposaria iniciar un període amb un mínim d’optimisme i empenta. Ara tot el país està ensopit i amb por. Aquest és el pitjor ambient per confiar en la iniciativa privada.
I obrir l’aixeta del crèdit. Almenys per tots els sectors no lligats directament a la construcció. Tenim un gran nombre d’empreses a punt de tancar per culpa de la falta de finançament. Posar en marxa mecanismes d’accés al crèdit donaria una bona empenta a l’activitat.
En fi, davant un govern Mas asfixiat econòmicament, veiem unes reaccions molt poc clarificadores. De moment, importa més justificar que el president no vagi a cap manifestació que no pas altres coses molt més importants. Tornem estar, en el país de la gesticulació, en comptes de l’acció. I ja ens hem situat a primera fila dels governs més endeutats i mal gestionats. Un record gens envejable ni imaginable, anys enrere.
Joan Roma i Cunill, President del Consell de Fed. XI del PSC
# posted by joanroma @ 3:52 AM
Saturday, August 25, 2012
CONCERT ALUMNES DE MÚSICA - BORREDÀ 2012
EXCEL·LENT CONCERT.
Un any més , els alumnes de les colònies musicals que organitza l’Associació Pro Art, a Castell de l’Areny, varen oferir un excel·lent concert, ahir a les 8 del vespre a l’església parroquial del poble.
Amb un repertori basat en compositors del nord d’Europa, la desena d’intèrprets varen mostrar el que havien après en aquesta estada musical que ja fa 21 anys organitza l’esmentada associació de la mà, del director Ferran de la Varga.
Una hora d’intensa música, amb un bis final que va aixecar tot el públic present. A l’inici de l’acte, i tal com és habitual, l’alcalde de Borredà, Joan Roma, va fer la presentació dels participants , tot explicant les funcions de l’Associació Pro Art.
A la vista de les penúries econòmiques, de molts dels alumnes que voldrien participar en aquesta estada musical, els diversos ajuntaments veïns de Castell, s’han compromès a fer alguna aportació per concedir beques per estudiants amb pocs recursos.
L’alcalde va anunciar la concessió, per part de l’ajuntament de Borredà, de dues beques per joves , de cara l’estada de l’any vinent. Aquestes beques seran proposades per l’Associació pro Art, d’acord amb l’ajuntament, per tal de garantir el bon destí, de les mateixes.
D’aquesta manera , l’ajuntament col·laborarà a fer possible el perfeccionament dels estudis musicals, d’alumnes d’instruments de corda, que no tenen prou recursos com per pagar-los de la seva butxaca.
A canvi, el poble gaudeix d’un concert d’una ben alta qualitat, malgrat la joventut dels seus components.
Joan Roma, alcalde de Borredà.
# posted by joanroma @ 3:53 AM
Thursday, August 23, 2012
PROPERES ACTIVITATS - BORREDÀ 2012
PROPERES ACTIVITATS – BORREDÀ – 2012
Passats ja els dies de festa major, ens preparem pel CONCERT d’aquest divendres dia 24 a les 8 del vespre a l’església de Borredà.
Música clàssica de la mà del director De la Varga que dirigeix una orquestra juvenil de corda. Aquest concert ha esdevingut habitual a finals del mes d’agost, després d’una estada d’una setmana a Castell de l’Areny, on assagen i perfeccionen els instruments.
Cada any podem gaudir d’un magnífic programa, variat, i molt representatiu dels principals compositors dels darrers segles.
Convidem tothom a assistir-hi. Recordem, aquest divendres dia 24 a les 20 hores a l’església de Borredà. Gratuït.
MOSTRA DE FORMATGE ARTESANAL.
Una altra trobada clàssica de principis de setembre. Concretament el dissabte dia 8 i el diumenge dia 9 tindrà lloc la V Mostra
Aquesta Mostra, suposa per Borredà, esdevenir la capital del formatge artesanal a nivell de Catalunya. S’ha consolidat com una data a tenir en compte, a nivell nacional, i permet degustacions i compres de formatges molt variats i d’alta qualitat.
El programa concret el podreu veure en el web de l’ajuntament dintre de pocs dies.
TROBADA DE PUNTAIRES
També una altra activitat pròpia de principis de setembre és la trobada de puntaires que tindrà lloc el diumenge dia 2 de setembre a la Plaça Major.
La previsió és tenir prop de 100 puntaires, vingudes de tota la comarca, principalment, però algunes de molt més lluny.
Organitza la Trobada , la colla de puntaires de Borredà, i dura tot el matí del diumenge.
# posted by joanroma @ 12:41 AM
Tuesday, August 21, 2012
PARADOXAL GOVERN- art. Regió 7
PARADOXAL GOVERN
Sort que el president Mas es va envoltar dels “millors” per constituir el seu govern, perquè del contrari, ja no sé on estaríem. Sí, sabem on som, i que el govern no té carta de navegació.
En dos anys, hem esdevingut, la comunitat autònoma més endeutada, i mal gestionada. Dintre de pocs dies demanarem el rescat al govern central, i sense cap mena de vergonya, proclamem l’exigència d’un pacte fiscal, i perquè no, la plena sobirania, per no gosar dir, la independència. Tot, alhora. Sense cap mena de dubte, no trobarem un cas semblant, en cap moment de la nostra història, ni la de cap altre país o regió europea.
I tothom ja es prepara per un nou onze de setembre que ha d’esdevenir “històric”. Des del govern es pretenia encapçalar una immensa manifestació, sota el lema de reclamar el “pacte fiscal”. Es a dir, el govern, en comptes de governar, es dedica a manifestar-se , intentant convertir-se en el Moisés que vol portar el seu poble cap a la “terra promesa”. En aquest cas, cap el pacte fiscal, i sinó, amenaça Madrid, en portar-lo cap a la “terra incògnita”.
I el poble, lluny de prendre’s sèriament la crida del govern, es dedica a prepar un onze de setembre , multitudinari, però amb reclamacions i visions clarament diferenciades, i amb un elevat percentatge de reclamació independentista. I és que si des del propi govern, cada dos per tres, es proclama la plena sobirania com futur desitjable, i fàcilment obtenible, és lògic que molts s’ho creguin.
Així, doncs, tenim un escenari al davant, enormement complex i enormement volàtil. No hi ha lideratge a Catalunya. I sense lideratge, les veus son molt diverses i disperses, de manera que tot va encaminat cap un nou onze de setembre, immens, seguit d’una gran frustració.
Ni el govern central, pot acceptar el pacte fiscal, com l’explica CiU, ni és imaginable una independència, dintre de la UE , en uns moments en que Espanya està a punt de ser rescatada, i els qui manen i manaran més, des de Brussel·les, volen sentir parlar de més complicacions en un mapa autonòmic, desprestigiat, i criticat, com mai en els darrers anys.
El posicionament del govern de CiU és doblement paradoxal, perquè va enviant missatges de que vol participar en un onze de setembre altament polititzat i reivindicador, però , conscient de que no ha fet els deures ni en el passat, ni en el present.
En el passat, perquè CiU podia haver introduït un “pacte fiscal” valent, durant la redacció de l’Estatut de Sau, i no ho va voler. I després, perquè va tenir la clau de la governació a Espanya, tant en els governs de Felipe Gonzàlez, com en els d’Aznar. De manera que ha perdut, com a mínim, tres vegades la clau decisiva, que ara reclama. Té credibilitat? En absolut. I per tant, si ara i aquí estem en una situació de total insolvència econòmica, financera i per tant, política, es fa difícil imaginar que amb aquestes armes pugui fer un mínim de por o respecte al govern central o al de la UE.
Tenir un govern paradoxal, sense carta de navegació i sense lideratge, comporta un seriós problema per un poble a la recerca de claredat en el seu futur. A no gaire tardar, caldrà anar a les urnes, per canviar-lo.
Joan Roma i Cunill, President del Consell de Fed. XI del PSC
# posted by joanroma @ 2:29 AM
Tuesday, August 14, 2012
100 DIES D'UN ALTRE GOVERN - art. Regió 7
100 DIES D’UN ALTRE GOVERN
En tots els països democràtics, hi ha una regla no escrita, de deixar passar els primers 100 dies de govern per comprovar els primers passos d’un nou govern i iniciar l’oposició. Es considera que aquesta primera etapa és fonamental per comprovar el tarannà del nou govern i les ganes de complir o no el programa electoral.
A casa nostra, ja varem poder comprovar com el Govern Mas, incomplia sistemàticament el seu programa electoral, excepte en el tema de la supressió de l’impost de successions. En aquest cas, va córrer a treure’l tot i que li significava un descens de tres-cents cinquanta o quatre-centes milions d’euros. Una xifra prou elevada com per haver-la posposat uns anys, almenys fins haver passat la crisis.
La resta de propostes presentades en el programa electoral han estat apartades, oblidades o deixades per no sabem quan. L’actuació des del primer dia fins ara, al cap de dos anys, ha estat de retallar a tort i a dret.
Estem davant d’un cas clar d’incompliment generalitzat dels compromisos electorals, i en un període de constants rebaixes de l’estat de benestar, presidit per uns deutes brutals que han deixat la Generalitat en una simple oficina gestora, sense capacitat de maniobrar. L’excusa ha estat l’herència rebuda, l’ofec econòmic del govern central i la necessitat de tenir un pacte fiscal. Les culpes son dels altres, i CiU no n’accepta cap de pròpia tot i ser el partit de govern durant vint-i-cinc anys.
No massa diferent és el balanç que podem fer del Govern Rajoy que en només set mesos ha deixat el paper d’Espanya en el nivell més baix de les darreres dècades. No varem haver d’esperar els famosos cent dies per comprovar que res seria com ens havien explicat. I de fet han superat tot el que era previsible, a nivell de mal govern.
Per contra, els socialistes tenim una altra data important per celebrar aquests dies, i suposa un canvi radical respecte els dos exemples anteriors. El dia 15 de maig d’enguany va prendre possessió del càrrec de President de la República Francesa
Va concórrer a unes eleccions primàries obertes a tota la militància del partit, lògicament, però també a tots els ciutadans interessats en participar-hi. La valentia i encert d’aquesta iniciativa el va catapultar cap a la presidència de la República , i des d’aleshores ha demostrat una exigència total en el compliment del programa electoral, fins el punt de que en aquests primers cent dies ha aprovat i impulsat les primeres seixanta mesures urgents per redreçar la situació crítica de l’economia i la política.
La credibilitat del seu mandat està fora de tot dubte, i la millor prova és que la prima de risc francesa està entre les més baixes d’Europa i ha aconseguit situar-se com el contrapès a la presidenta alemana, Àngela Merkel. Lluny de recórrer a les retallades el que promou és la inversió i la promoció de les empreses, la millora dels sal.lari mínim, l’edat de jubilació, el reordenament dels sous a totes les empreses públiques, la rebaixa dels sous més elevats del govern i les administracions, l’imposició d’una taxa especial per les grans fortunes...
Uns cent dies radicalment diferents dels viscuts a Catalunya i Espanya. Una altra manera de governar i d’entendre la política. Ell ara mateix s’ha compromès a “moralitzar” la vida pública i recuperar el prestigi perdut... Queda clar que hi ha una altra manera de governar i alternatives als governs d’ara i aquí.
Joan Roma i Cunill, President del Consell de Fed. XI del PSC
# posted by joanroma @ 10:32 AM
Sunday, August 12, 2012
PREVENCIÓ D'INCENDIS
PREVENCIÓ INCENDIS
Aquests darrers dies hem estat especialment en alerta en uns moments en que les temperatures han augmentat fins extrems realment preocupants. El perill d’incendi s’ha estès a qualsevol racó de Catalunya i per tant, també a l’Alt Berguedà. Com Alcalde se’m va demanar fer les previsions necessàries per garantir que tots els pagesos llauressin els camps de rostolls a 200 m , a banda i banda de les carreteres.
En aquest cas, la zona afectada era la de la Riera de Merlès, zona protegida. He recorregut aquests darrers 3 dies tot el traçat i com és habitual amb els nostres pagesos, ja havien fet la feina, abans no se’ls hagués de dir. I en uns 15 quilòmetres de recorregut, només faltava fer-ho en dos o tres camps, de manera que a aquestes hores, segur que la feina està acabada.
El que no els havia agradat és que la Generalitat , hagués acordat una mesura com aquesta amb les ADF, en comptes de dirigir-se directament a ells, i demanar fer-ho. Es més, la majoria d’ells em varen dir : no ens ho han de dir, perquè quan veiem que el país està tant ressec, ja som nosaltres mateixos els qui ho duem a terme, ens ho diguin o no, ens ho paguin o no.
I de fet, he pogut comprovar com tots els pagesos que tenen camps de cereals, al llarg de la riera, havien fet els deures, fossin de Borredà o de qualsevol dels municipis veïns, de La Quar , Sagàs, Lluçà, Santa Maria de Merlès...
Feta aquesta introducció, el cert és que el territori fa por. La sequera es perllonga, setmana rere setmana, i qualsevol guspira pot suposar una nova tragèdia. Ja ni en zones normalment molt més humides, com la nostra, estem segurs. Si ahir va haver-hi un incendi a la Cerdanya , en podem tenir un a casa nostra, qualsevol dia d’aquests. I tota prudència és poca, de manera que ja fa un mes que varem decidir anul·lar els focs artificials de la Festa Major
Es evident que el clima canvia, i la política de prevenció ha d’anar per camins diferents als que hem tingut fins ara. Els experts i els pagesos sempre ho han dit, però és més urgent que abans: els incendis s’apaguen a l’hivern. I s’ha de treure combustible dels boscos, mitjançant una barreja d’actuacions paral·leles.
Tant important és retornar ramats als boscos, com fomentar la recollida de fusta per convertir-la en combustible per sistemes de calefacció,etc. De ramats, en tenim cada vegada menys, i el foment d’energies lligades a la biomassa és molt feble i poc constant, de manera que l’avenç en aquest camp és molt lent.
Cada estiu, tornem a posar aquest tema, sobre la taula, i reflexionem sobre les accions a dur a terme, sense posar-les en marxa, fins que la realitat ens torna a demostrar que no fer els deures comporta la pèrdua del nostre paisatge, i la riquesa que conté.
Estem de nou en alerta, camions, cubes, remolcs, carregats d’aigua, i emissores a punt per si arriba el cas. Els nervis a flor de pell, comptant els dies que falten per acabar l’agost i esperar que el setembre porti les desitjades pluges. Esperem no haver de sortir, però per garantir-ho , res millor que emprendre les polítiques adequades de prevenció d’incendis.
# posted by joanroma @ 10:42 AM
Wednesday, August 08, 2012
DESCRÈDIT GENERALITZAT- art. Regió 7
DESCRÈDIT GENERALITZAT
Les noves tecnologies permeten una rapidesa mai vista en el trasllat d’informació i documentació, ja no en un mateix país, sinó arreu del món. Com tot avenç tecnològic té els seus avantatges i els seus inconvenients.
Dintre dels inconvenients hi podem posar, que moltes de les informacions, no son contrastades i es donen per bones, simplement perquè provenen d’un mitjà nou. I no hi ha temps de verificar-les, perquè ens inunden de noves noticies i informacions, que deixen les anteriors com a vàlides, en funció de la credibilitat del qui les emet. Si bé moltes vegades no sabem d’on provenen.
Aquesta introducció ve a tomb de la recepció de múltiples correus, explicant i detallant els “privilegis” dels polítics. Son molt nombrosos aquests correus i de procedències molt diverses, algunes segurament amb bones intencions, altres, en absolut.
La transparència sempre és bona ,útil i eficaç per anar contra les invencions i les falsedats. De totes maneres, molts autors d’aquests correus que van i venen per la xarxa, no tenen cap intenció d’informar, sinó de malinformar, deformar, o directament, mentir.
Tot s’hi val per desacreditar els polítics i aquesta generalització fa un mal terrible a la credibilitat i autoritat de tots ells. De tots nosaltres, els qui ens dediquem , amb més o menys dedicació al noble art dels afers públics.
He llegit xifres increïbles, respecte els sous de diputats nacionals, autonòmics, senadors, etc. Tant en correus, com en programes de radio i televisió. Han donat xifres més que inflades del cost del Senat, o dels parlaments autonòmics, o de molts ajuntaments. Tot s’hi val, tant sembla “malbaratar “ recursos un diputat, com un senador, com un alcalde. Per a molts, tots son iguals, tots fan el mateix. D’aquí se’n dedueix que quants menys siguin, millor pel conjunt del país. I aquí ens podem posar a suprimir el Senat, rebaixar el nombre de diputats de tots els parlaments, esborrar centenars o milers d’ajuntaments, ajuntar-ne d’altres, i reduir el nombre regidors de tots ells.
Per alguns aquesta és la gran solució a la greu crisis del país. El descrèdit i la deslegitimació dels polítics, porta cap a solucions dràstiques i molt poc democràtiques. Ara mateix, molts acceptarien posar davant d’un ajuntament molt endeutat, un “tecnòcrata”, un gerent o un director que “gestionés” l’ajuntament. I si es fa amb un ajuntament perquè no amb una Autonomia o amb el propi Estat. Tenim ja un exemple en Itàlia.
Contra els rumors, la transparència, contra les falsedats, la veritat. Per tant, avancem en que tothom sàpiga què cobra cada càrrec públic, però , siguem crítics amb tots els àmbits, perquè segons hem vist els majors desgavells es donaven en el mon financer.
I fem atenció a protegir els milers de càrrecs polítics que treballen en l’anonimat, des dels vuit mil ajuntaments d’Espanya. Milers de persones que dediquen moltes hores als afers comunitaris, sense cobrar, amb total honestedat i amb la única ambició d’ajudar els altres per millorar el seu poble o ciutat.
No posem tots en un mateix sac, ni generalitzem situacions de pocavergonyes, que han embrutat el càrrec que ostentaven . Els temps son molt difícils per a tots, i apostar pel descrèdit a tot i a tots, només ajuda als qui mai han cregut en una veritable democràcia forta, segura i eficient. Modifiquem el que no funcioni prou bé, però salvaguardem, la resta.
Joan Roma i Cunill, President del Consell de Fed.XI del PSC
# posted by joanroma @ 11:35 AM
Saturday, August 04, 2012
INCENDIS I BOLETS - art. Setmanari Berguedà
INCENDIS I BOLETS
Algú es preguntarà què faig barrejant, incendis i bolets. Bé, aquesta barreja, ve a compte de les ocurrències del Conseller d’Agricultura, Sr. Pelegrí , el qual en compareixença pública davant la Comissió del Parlament de Catalunya, per explicar l’actuació contra els incendis de l’Empordà, va formular dues possibilitats per regenerar els boscos cremats.
Una, era portar presos als boscos per destinar-los a la neteja, tala, retirada i recuperació de les zones cremades. Aquests presos, a canvi d’aquesta feina, veurien commutada una part de la seva condemna. No és un invent d’ara, sinó que s’ha fet en anteriors ocasions, en llocs molt determinats, i com a fórmula per reinsertar presos i donar-los-hi una formació que els pogués servir una vegada acabada la condemna.
Una cosa és treballs de formació, i una altra, és fer una feina professional, complicada i perillosa sinó es té la preparació adequada. I tampoc son temps per prendre feina a les empreses del sector. Però bé, com tantes altres coses de l’actual govern, segurament aquesta serà oblidada dintre de pocs dies. La improvisació i les ocurrències son eines habituals del Govern Mas.
La segona ocurrència, ens pot afectar molt més als berguedans perquè tracta d’exigir una llicència per anar a buscar bolets. Es a dir, el Conseller Pelegrí ha ressuscitat el carnet del boletaire, del qual tant hem parlat en els darrers anys.
La ruïna total de les finances de la Generalitat motiva buscar ingressos d’allà on sigui. Després ja es veurà si van destinats a una cosa o a una altra. Pretendre obtenir grans ingressos, per destinar a la recuperació de boscos cremats, o al seu manteniment, imposant unes quotes a tots els boletaires, és ficar-se en un jardí molt espinós.
N’hem parlat moltes vegades en aquestes mateixes pàgines, i la seva implantació seria molt complicada, i la gestió, encara més. No estem en un país, disciplinat ni ordenat , com en altres indrets. Tenim centenars de camins, corriols, carreteres, per tot arreu, amb una immensitat de territori d’impossible control.
No dic pas que dintre d’uns anys no s’hagi d’arribar a limitar l’accés al bosc, o almenys en determinats indrets o èpoques de l’any. Tal com van les coses, res és previsible, però , ara i aquí, plantejar una llicència és provocar a la gent. En plena crisis, amb la gent indignada per multitud de raons, que surti un Conseller proposant una de les poques coses que la gent pot fer, sense haver de pagar, podria tenir conseqüències desastroses.
I no exagero, perquè la campanya de bolets, en comarques com la nostra, és fonamental per aguantar l’economia familiar, de boletaires, restaurants, botigues,hotels, etc. Ara mateix, tothom confia i resa perquè la campanya d’enguany sigui raonablement bona, després del desastre de l’any passat.
Fem-li arribar, doncs, al Conseller el missatge de que ara no toca parlar d’aquest tema. Que si algun dia s’ha de fer, esperi temps millors i condicions més adequades, i un ampli consens entre la societat civil, propietaris i ajuntaments.
La situació i futur dels boscos requereixen una dedicació de la Generalitat que fins ara no han tingut. No busquem imposar una nova taxa als ciutadans per mantenir i protegir un espai , en mans privades, que tenen un ús públic, necessitat de ser degudament atès.
Joan Roma i Cunill, Alcalde de Borredà ( Berguedà)
# posted by joanroma @ 1:29 AM
Wednesday, August 01, 2012
I ARA, LLIÇONS D'ÈTICA
I ARA, LLIÇONS D’ÈTICA
Tal com estava previst, coneixent el personatge, tindrem unes quantes lliçons d’ètica i coherència, acompanyades de peticions de debat, en públic, per demostrar que els equivocats som tots nosaltres.
L’afany de protagonisme, pot produir aquests efectes. Faci el que faci, digui el que digui, la gent ja està cansada de “salvadors” en possessió de la veritat absoluta. Professionals de l’ètica que retreuen als altres, tot el que ells no compleixen. La realitat sempre s’acaba imposant i els fets, desmenteixen les paraules.
En fi, suposo que pertoca oblidar-nos del tema i no fer-li més propaganda gratuïta, però que un personatge públic, com ell, pugui actuar impunement , en un dels moments més delicats de la història contemporània de Catalunya, i del PSC, és decebedor.
I he escoltat algunes altres veus ,d’altres càrrecs ,en que intentaven “justificar” o demostrar que l’actuació no havia estat tant greu. Sincerament millor no continuar per aquesta via perquè al final s’intentarà vestir el trencament de vot, com una heroïcitat, front el “dirigisme” del Grup Parlamentari, del Consell Nacional o l’Executiva del partit.
No m’he trobat mai, en cap reunió, sessió, conferència o congrés que se’m limités el dret de discrepar, o proposar alternatives, però, una vegada exposades, pertoca votar-les i si es perden, s’ha d’acatar el vot de la majoria.
Es que hem d’exposar unes obvietats increïbles, després d’un llarg període de democràcia consolidada.
I estic plenament d’acord amb la constatació de canvis substancials en el posicionament d’Ernest Maragall, respecte la disciplina de vot, i l’actuació col·lectiva, front l’individual. Quants de nosaltres no varem haver de fer actes de contrició davant complicades propostes del aleshores Conseller ? En aquells moments el Grup Parlamentari havia d’actuar, amb coherència, amb esperit d’equip, amb supeditació cega a les propostes de govern. Ho varem fer, que no ens vingui ara, amb elogis i reivindicacions sobre el dret de votar en consciència.
Som federalistes i li recomano estudiar bé, o visitar els principals països on aquest model està vigent i comprovarà com no té res a veure amb el que proposa CiU. I compartir l’estratègia de CiU és acceptar unes regles de joc que trenquen amb el model establert en el vigent Estatut d’Autonomia, i portar el país cap un fracàs col·lectiu i una nova frustració de greus conseqüències.
En fi, procurarem tancar aquest debat que ja no té sentit. Es millor deixar córrer un tema que treu tota legitimitat al seu protagonista, i no fer-li més publicitat, que sembla ser és el que busca. Un altre cas clar, de no saber estar, ni sortir en el moment oportú.
Joan Roma i Cunill, President del Consell de Fed.XI del PSC
# posted by joanroma @ 1:54 AM
