Joan Roma

BONA RECAPTACIÓ PER LA MARATÓ DE TV3 – 2.400 EUROS

Un any més la Penya Blaugrana de Borredà (PBB) ha organitzat tot un seguit d’activitats que li han permès la recaptació de 2.400 euros, destinats a la campanya de la Marató de TV3.
Es una important quantitat per un petit poble com el nostre. Enhorabona, doncs, a la PBB i a tots els voluntaris i voluntàries que hi ha col.laborat, i lògicament felicitats a tots per la bona feina feta.
Es varen fer actes tant variats com caminada a Rotgers, amb esmorzar a peu de l’església, teatre, bingo, tòmbola... En fi, uns dies molt atapeïts per arribar al resultat de 2.400 euros.
I és que la campanya per la Marató ha esdevingut tradició i participació en un poble com el nostre on la solidaritat és habitual en totes les ocasions que s’ha promogut.
Aquests diners ja s’han enviat als organitzadors de la Marató i es disposa del corresponent certificat de transferència de l’import, tal com sempre s’ha fet.

GUIA DE CAMINADES – BORREDÀ
Es ben conegut el nostre poble per molta gent jove que ha vingut de campaments , i posteriorment han tornat per recordar vells temps.
També tenim un gran nombre de persones que des de fa molts anys tenen Borredà com a segona residència.
I tenim un tercer grup de gent que han sentit a parlar de Borredà per amics i parents, o simplement han llegit en algun diari, algunes de les activitats que hi fem com per despertar la seva curiositat i aprofitar un cap de setmana per venir a veure’ns.
Un quart grup seria aquell, cada vegada més nombrós, que gaudeix d’alguns dels equipaments turístics presents en el terme municipal. Tots ells molt ben valorats i d’una gran qualitat. Estem parlant dels usuaris dels 3 càmpings , o dels que passen uns dies a les cases de turisme rural. Uns i altres tenen l’oportunitat de viure en un poble tranquil, acollidor i en un marc paisatgístic de primera qualitat.
Per tots ells, hem cregut necessari facilitar una petita guia de caminades que poden fer pel terme municipal. En concret hem preparat 6 caminades, amb diferents graus de dificultat, i recorreguts molt diversos com perquè s’adaptin a les necessitats de cada caminant.
Aquesta guia està pràcticament acabada, gràcies a l’ajut de la Diputació de Barcelona, i el treball realitzat per un grup de persones que ja es varen estrenar amb una guia per la ruta del carbó a l’entorn del municipi de Saldes.
Esperem tenir la guia ben aviat a la venda. En aquests moments estem fent algunes consultes i acabant de dissenyar el contingut. Volem que sigui una eina útil, fàcil d’utilitzar i vendre-la a un preu reduït. El fet de disposar d’ajuts de la Diputació ha fa perfectament viable.
Estem segurs que serà una bona eina de promoció i coneixement del poble. Una eina més publicada per l’ajuntament que s’afegirà a les altres edicions de material del municipi.

ALTRES RETALLADES
No és estrany que tothom estigui neguitós i inquiet davant un futur tant inestable com el que vivim, i si això preocupa els particulars, també ho fa als qui tenim càrrecs institucionals.
En un temps rècord hem vist canviar el mapa de les caixes d’estalvis, sense conèixer ben bé com acabaran. Més ben dit, si alguna continuarà o no, perquè excepte una o dues, totes les altres sembla ser que estan condemnades a convertir-se en bancs o desaparèixer.
Del que es parla poc és del que passarà amb les obres socials d’aquestes caixes. Més ben dit, del que està passant, puix que pràcticament han desaparegut. I hem de parlar d’aquestes retallades o d’aquestes supressions perquè afectaran un gran nombre d’activitats, en molts pobles i ciutats. Precisament activitats lligades a serveis socials, que ja son retallats per part de les institucions.
I és que en pocs anys hem patit canvis molt importants en els ajuts que concedien les caixes als ajuntaments, a entitats, clubs, associacions, etc.
Primer va ser l’excusa que donar petits imports els comportava moltes despeses de gestió i complicacions per voler ajudar a tothom. Amb aquesta primera excusa varen desaparèixer ajuts a clubs esportius, entitats culturals, associacions de tota mena, etc. Uns ajuts importants perquè permetien comprar material, editar cartells, fer carnets o qualsevol altra de les necessitats d’una entitat social.
Pel que afectava als ajuntaments, es varen perdre ajuts per la festa major, o per alguna altra festa tradicional del poble. També es va anul•lar una bona iniciativa com era el pagament d’una activitat concreta de la festa principal del poble. Una activitat destinada al públic infantil.
D’aquelles primeres retallades, varem passar a unes altres, en que cada any es reduïa l’import per activitats de la gent gran, tant si l’organitzador era l’ajuntament com alguna entitat privada, sense afany de lucre.
També, varen desaparèixer els ajuts més rellevants, cada dos o tres anys, destinats a equipar algun edifici social, o mèdic, etc.
I hem arribat al punt que ja no sabem ben bé que queda d’aquella obligació de destinar un percentatge dels beneficis a obra social. De fet, ja no sabem quina caixa ha tingut beneficis, o es quadraven els números , i es destinava a obra social el que els directius decidien.
El fet és que ens trobem en plena crisis econòmica, amb retallades per tot arreu, i qui hauria de mantenir les seves aportacions, no existeix o està en vies d’absorció, o transformació en banc o en una altra entitat financera. Mentrestant els equipaments socials i les activitats que s’hi desenvolupen, en els llocs que depenien de l’obra social, es troben immersos en una gran incògnita i una gran inseguretat.
Aquest és un altre dels àmbits que algú hauria de donar explicacions de com quedarà, i què passarà amb tot el que fins ara en depèn. I semblaria que la obligació de mantenir les obres socials, hauria d’estar garantida.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC

MITGES VERITATS
No hi ha res pitjor per la credibilitat de la política i dels politics que utilitzar les mitges veritats com a norma de conducta habitual, en les relacions institucionals i entre aquestes, i els ciutadans. Sobretot perquè qui en fa ús oblida que la veritat acaba per imposar-se i demostra qui té credibilitat i qui no en té.
Portem mesos amb greus discusions i debats sobre els suposats incompliments del govern central respecte la Generalitat en matèria econòmica. No és la meva intenció defensar uns o altres, perquè els errors han vingut de les dues bandes, i el resultat ha estat pèssim en matèria de serietat i claredat.
Fa prop d’un any varem encetar el debat sobre el retorn de diners , avançats de més, pel govern central sobre càlculs erronis d’ingressos previstos. Aquest error de càlcul afecta autonomies i ajuntaments, de manera que s’han de retornar diners ja gastats amb els problemes que això comporta. No és grat trobar-se amb aquesta situació, i com alcalde que sóc també m’afecta, però son les regles de joc que tenim vigents.
Ens pot agradar més o menys, podem demanar nous terminis i facilitats de retorn, però la llei s’ha d’aplicar, governi qui governi. Una altra cosa és, la possibilitat de concedir ajuts que facilitin aquest compliment, però en aquests temps, és somiar truites.
El govern Mas, sap perfectament les regles de joc vigents i per tant, no calia fer tanta gesticulació davant uns resultats clars i transparents. Demanar l’incompliment d’una llei no és precisament missió d’un bon governant.
I parlant d’incompliments, passem al segon dels debats tinguts, aquesta vegada respecte 759 milions que suposadament han de venir del compliment de la disposició adicional tercera de l’Estatut. En aquest cas es tracta de transferències per inversions realitzades per la Generalitat a càrrec als pressupostos generals de l’estat. Uns diuen que no els paguen perquè la Generalitat no ha justificat degudament aquestes inversions, o perquè no s’han signat els convenis preceptius,etc. Per part de la Generalitat no s’aclareix cap dels dos conceptes, i simplement diuen que preveien cobrar aquests diners, i per aquesta causa no podran pagar les nòmines i pagues extres del personal.
Tots els qui tenim algun càrrec institucional sabem que en matèria econòmica no es poden barrejar peres amb pomes i si havien de venir els 759 milions, no es podien destinar a pagar nòmines, sinó factures d’empreses que haguessin treballat en obres de la Generalitat. Una cosa és capítol sis i una altra capítol ú.
Aquesta cosa tant simple i senzilla fa creure en un doble joc per part del govern Mas, i permet fixar com a titol d’aquest article el de les mitges veritats, perquè el tema no està gens clar. No es pot dir que no es paguen les nòmines perquè no arriben diners que estaven destinats a d’altres coses. I si s’enganya en un tema, qui ho fa no mereix confiança quan denuncia altres incompliments.
I de fet, el govern central, ha avançat uns dies la bestreta mensual de desembre amb un miler de milions d’euros per la Generalitat, cosa que hauria de permetre el pagament sencer de totes les obligacions i no és així.
Per últim, el mateix govern Mas incompleix el que denuncia a Madrid, per quan els ajuntaments de Catalunya esperen el cobrament de prop de cinc-cents milions d’euros que els deu la Generalitat i no saben quan els rebran.
En resum, les mitges veritats mai resolen res, i enverinen la vida política. No és seriós el seu ús i abús, i encara menys en època de crisis i greus dificultats. La serietat obliga a explicar amb veracitat les obligacions d’uns i altres. De moment no ho veiem.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC

MODIFICACIÓ HORARI ATENCIÓ ALS CIUTADANS – BORREDÀ 2012
Per acord de la Junta de Govern Local del passat mes de novembre, els horaris d’atenció als ciutadans de Borredà, tindran la següent modificació.
Des de fa molts anys, l’ajuntament atén els ciutadans els dilluns i dimecres a la tarda, i els dissabtes al matí.
En els darrers mesos, s’ha comprovat una gran disminució de les gestions i tràmits els dissabtes al matí, per la qual cosa l’equip de govern municipal ha decidit passar l’atenció dels dissabtes als divendres al matí, de manera que es mantindran les dues tardes, i el matí que fins ara eren habituals. I s’obriran les oficines, el primer dissabte de cada mes.
Així, doncs, els horaris d’atenció seran:
Dilluns i dimecres de les 16 a les 19 hores, els divendres de les 10 a les 13 hores. I el primer dissabte de cada mes de les 10 a les 13 hores.
L’alcalde: Joan Roma i Cunill

APROVAT EL PRESSUPOST DE BORREDÀ PER 2012
En el Ple Municipal Ordinari celebrat el passat dilluns dia 19 es va aprovar per unanimitat, el pressupost per l’any vinent, 2012. El pressupost puja 954.255,21 euros , amb una gran obra, subvencionada pel PUOSC 2011 per un import total de 401.000 euros. Aquesta obra consisteix en construir un magatzem municipal, en un dels extrems de la zona esportiva, i a la coberta hi anirà un parc infantil.
La resta de partides estan destinades a fer el manteniment de tots els equipaments i infraestructures del municipi, així com promoure les activitats principals del poble de cara l’any vinent.
L’alcalde va donar compte de la importància de disposar d’un pressupost equilibrat, auster i realista, la qual cosa ha permès fer front a totes les obligacions municipals sense especials problemes, de manera que el grau d’endeutament, així com els terminis de pagament estan entre els més raonables de Catalunya.
Aquest pressupost és continuista, respecte el d’anys anteriors, si bé prudent a l’hora de preveure inversions, degut a les retallades d’altres administracions que afectaran l’activitat inversora de l’ajuntament, especialment a l’hora de comptar amb el cobrament dels ajuts aconseguits.
Es per aquest motiu que l’equip de govern municipal ( PSC) ha modificat algunes de les previsions de mandat per tal de prioritzar algunes de les inversions , en detriment d’altres no tant indispensables. D’aquí la planificació de les actuacions en el casc antic, en 4 fases i no en tres, com estava previst inicialment, i amb algunes modificacions tècniques que rebaixin el cost global de cadascuna de les fases. Aquestes actuacions es presentaran a Generalitat i Diputació quan es convoquin els plans d’inversions respectius.
Ara, però, s’ha donat el primer pas per tenir un pressupost adequat a les necessitats de cara l’any vinent, amb l’aprovació per unanimitat : PSC – CIU del pressupost 2012.

SABER REACCIONAR
Es evident que el Partit dels Socialistes de Catalunya, està travessant una greu crisis, fruit de diversos factors interns i externs, i d’aquí els resultats electorals obtinguts en les darreres eleccions al Parlament, a les municipals i a les estatals.
Tots els grans partits, al llarg de la seva història han passat per moments difícils. No cal enumerar-los, però qui segueixi la política i li agradi la història, ho pot comprovar ben fàcilment. I ben a prop nostre, a França, en tenim un exemple ben clar. Un PSF en caiguda lliure durant uns quants anys, després de la desaparició d’un gran líder com Mitterand, ha aconseguit remuntar i convertir-se en el més ferm candidat a governar el país ,l’any vinent.
Això sí, han calgut grans esforços d’innovació, renovació i integració de sectors socials, i obrir-se cap a noves fórmules organitzatives, i electorals, entre les quals la d’elegir el candidat a la presidència, mitjançant primàries en les quals poden participar militants, simpatitzants i persones no vinculades al partit.
Noves fornades de càrrecs a tots els nivells, respectant i complementant la feina d’experimentats polítics, han permès obrir-se a la societat i convertir un vell partit, en un de nou i posat al dia.
Bé, estem ja en ple Congrés del PSC, a Barcelona. Qui hagi seguit des de dintre o des de fora els moviments precongresuals, haurà comprovat com tothom tenia clar que s’havia de reaccionar d’una manera profunda i generalitzada. Ningú podrà pensar ni creure que les candidatures de les diferents opcions han estat conduïdes o marcades per directrius internes o externes. La llibertat ha presidit tots els moviments i “l’aparell” del partit s’ha mantingut neutral.
Tot és possible i tot és modificable, en el marc del Congrés. Les regles de joc estan clares des de fa anys i funcionen en tot el seu conjunt. No hi ha cap mena de dubte que els resultats obtinguts, en les darreres conteses electorals, han servit per fer reaccionar el partit en tots els seus àmbits. Demà, diumenge, els resultats es faran públics, a nivell de direcció, a nivell dels òrgans principals del partit, i a nivell dels documents. Els catalans i catalanes podran veure si s’han fet els deures degudament.
I és que res passa sense causes concretes. Alguns, sobretot des de fora, tenen clars els camins per on hauria d’anar el PSC. Segurament cap una direcció contrària a la dels ideals del socialisme. Tancar-se dintre de Catalunya, i batallar cap enfora. Convertir-se en una mena de “nacionalisme d’esquerres” que no sintonitzaria amb les necessitats de la societat actual. Si una cosa constatem d’aquesta crisis és la necessitat d’enfortir els llaços entre tots els països que conformen la UE, i cercar una societat més justa a nivell mundial.
Podem actuar localment i pensar globalment, però sempre agrupant forces per tenir més capacitat d’influir i canviar les decisions dels governs de torn. I ara tindrem ocasió de veure que el nostre funcionament federal pot fer front, en millors condicions, a l’acció de govern del PP que si anéssim sols.
En qualsevol cas, animo a comprovar els resultats del Congrés no solament per les cares del nou PSC, sinó també pels ideals renovats i posats al dia que s’hi ha debatut i aprovat.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC

PRIMERA ACTUACIÓ A SALSELLES
Una vegada signat el conveni entre el Bisbat de Vic i l’ajuntament de Borredà, la Diputació de Barcelona, per medi del Servei de Patrimoni Local ha demanat llicència d’obres per fer la primera actuació a l’antiga església, de l’antic municipi de Salselles que l’any 1898 va ser agregat a Borredà. Des d’aleshores l’església, juntament amb la resta de cases i territori formen part del nostre municipi.
De fet més que obres, l’actuació consistirà en evitar la degradació de l’edifici, i evitar la caiguda del campanar i de la volta principal de l’església. Es a dir, s’apuntalaran les parts més sensibles, i es protegiran les parets i volta, per evitar que la pluja pugui empitjorar la seva situació. Especialment la del campanar.
Els treballs s’han adjudicat a l’empresa Pendís de Bagà( Berguedà). Una empresa especialitzada en restauració de monuments, amb un llarg historial en aquest àmbit. La Diputació ha concedit una primera subvenció de 26.000 euros i dintre de poques setmanes, em reuniré amb el Diputat de l’Area per sol•licitar un nou ajut de cara l’any vinent per poder continuar les obres.
De fet, la intenció de l’ajuntament de Borredà, és la de complir la promesa feta a la gent que participa en la campanya de “Salvem Salselles”, i a l’alcalde de Sant Martí d’Albars i alcaldessa de Lluçà, a més de tots els qui cada any venen a l’aplec de Salselles. I la promesa es vol concretar , no en la reconstrucció de l’església, sinó en la seva preservació i seguretat . Es a dir, preservar les restes, fer-les visitables, i adequar una de les antigues capelles com a lloc per fer la missa de l’aplec i posar una rèplica de la Mare de Deu de Salselles que es guarda en el Monestir de Lluçà.
Bé, malgrat la crisis, i les retallades de pressupost en totes les institucions del país, podem anunciar aquesta primera actuació i preveure noves aportacions, en els propers anys, fins aconseguir culminar el nostre compromís.
Va ser una llàstima no protegir el monument en el seu moment, però , en la mesura de les possibilitats evitarem la seva desaparició.
També, aquesta actuació hauria de servir de toc d’alerta per molts altres monuments que tenim per aquestes terres i es troben en perill de degradació irreversible. Sovint, no ens donem compte de fins a quin punt hauríem d’estar orgullosos del que varen construir els nostres avantpassats, i la obligació que tenim de traspassar-los a les generacions futures.
Quan desapareix un monument del passat, desapareix una part de la nostra història i de les nostres arrels.
Salselles havia estat un municipi pròsper, amb més de 200 habitants a finals del segle XIX, i l’església era una mostra de la seva prosperitat. Ara tenim l’ocasió de salvar l’edifici més representatiu d’aquell municipi. Esperem poder-ho completar dintre d’aquest mandat municipal.
Aprofito per desitjar a tots els lectors de La Rella, un Bon Nadal i un Pròsper Any Nou 2012.
Joan Roma i Cunill, alcalde de Borredà( Berguedà).

NADAL A BORREDÀ
Demà , divendres dia 16, encendrem els llums de Nadal , com a preludi de la celebració de les festes de Nadal i Any Nou.
Com cada any, el dia 26 de desembre a les 6 de la tarda, vindrà la princesa – cartera, enviada dels Reis de l’Orient per recollir les cartes dels nens i nenes de Borredà. I el dia 5 de gener a les 7 de la tarda arribarà la Cavalcada de SSMM els Reis de l’Orient a la Plaça Major, on seran rebuts per tota la gent del poble. A continuació sortiran al balcó de l’ajuntament a saludar a tothom, i tot seguit, ja en el Teatre Puigmal repartiran els primers regals als més petits.
Un any més, Borredà celebra en pau aquestes festes, plenes d’alegria i amistat, i carregades d’il•lusions.
Per part de l’ajuntament, el dilluns vinent aprovarem el pressupost per l’any vinent, un pressupost de 955.000 euros, que permet prestar tots els serveis, a la població i executar una de les grans obres d’aquest mandat: el magatzem municipal, i parc infantil.
L’austeritat sempre ha estat norma d’aquest Consistori, i d’aquí que puguem estar orgullosos de ser un dels ajuntaments més complidors en matèria de pagament de factures i presentació de comptes davant tots els organismes.
Permeteu-me aquesta oportunitat per desitjar a tots els habitants del poble, i a tots els que habitualment ens acompanyen en aquestes festes, un BON NADAL I PRÒSPER ANY NOU 2012.
L’alcalde- president , Joan Roma i Cunill

EL SENAT, ÚTIL ?
En els darrers dos números del Celsona, es fan comentaris sobre la inutilitat del Senat, i per part d’algun representant de CiU pontifica sobre la desafortunada decisió del ex-president Montilla d’esdevenir Senador. Li sembla que és rebaixar la categoria d’ex-president donant aquest pas.
En fi, les paraules se les emporta el vent, el que compten son els fets. I com a fets, mai CiU ha presentat cap proposta per suprimir el Senat. Es més, la decisió de tenir dues Cambres legislatives fou acceptada per unanimitat pels ponents de la Constitució, entre els quals hi havia Miquel Roca Junyent, aleshores segon de files de CiU.
Recordem el passat per no pontificar sobre el present. Ara mateix que CiU defensa aferrissadament un “Pacte fiscal” que seria una mena de sistema financer com el que regula el País Basc, cal recordar que CiU, el va titllar de “passat de moda” quan es va redactar la Constitució. No el varen voler per Catalunya. Almenys que algú els recordi coses del passat, i no vulguin donar lliçons en el present.
En aquests prop de 35 anys de democràcia, CiU ha tingut múltiples ocasions d’influir de manera decisiva en la governabilitat d’Espanya. Si el tema del Senat els hagués preocupat haurien pogut fer servir els seus vots per proposar una modificació de la Constitució i impulsar la seva reforma.
En fi, podríem seguir amb moltes més incongruències, d’una coalició que ara descobreix la poca utilitat del Senat, però que hi col•loca tot un seguit de candidats que no sabia on posar-los.
Es cert, que el Senat té poca utilitat. Tal com està format i regulat, ha de ser motiu d’un canvi substancial en el immediat futur. Fa molts anys que se’n parla, però fins ara no hi ha hagut prou determinació per impulsar la seva reforma global.
S’han fet alguns avenços durant el govern Zapatero, en el sentit de comparèixer davant del Senat per retre comptes de l’acció de govern. O organitzant debats sobre la política de les Comunitats Autònomes, etc. Però, hi ha pocs països on tinguin una cambra legislativa de segona lectura. Es a dir, una Cambra que serveixi per modificar lleis proposades pel Congrés de Diputats, per tal de millorar-les o modificar-les.
Aquí, el Congrés s’ha consolidat com a Cambra legislativa única i sobirana, de manera que el Senat ha canviat el seu origen i s’ha transformat en una institució molt poc operativa. D’aquí que molta gent cregui o creguem en la seva transformació radical, o sinó en la seva anul•lació.
Però, si en som conscients, lluitem per aconseguir-ho. Es a dir, fem arribar a tots els partits aquesta proposta. No ens dediquem simplement a criticar un fet, sinó batallem per canviar l’ordre de les coses. Segurament els ponents constitucionals varen pensar encertadament en un model bicameral que funcionés bé. La realitat ha estat una altra, i si hem arribat a aquesta conclusió és cert que el millor és transformar-la o anul•lar-la. Però la responsabilitat de l’existència del Senat és de totes les forces polítiques, també de CiU.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC

PERSPECTIVA HISTÒRICA
Els problemes diaris no deixen veure la perspectiva històrica ni el marc en que determinades decisions es prenen. Estem vivint uns canvis tant profunds i tant immediats que no donen temps a valorar-los degudament.
Han passat ja les eleccions i hem vist imatges ben diferents a les de poques setmanes enrere, quan el PP feia servir totes les artimanyes possibles, com tal poder desgastar el govern Zapatero. Alguns voldrien retornar la pilota i ara obstaculitzar el traspàs de govern o pagar amb la mateixa moneda els primers mesos del nou govern que seran molt durs. Tant o més durs del que han estat els darrers dos anys.
Però, no tots els partits son iguals ni tots els càrrecs polítics actuen de la mateixa manera. Ho anirem veient en els propers temps.
I ho veiem ja a casa nostra, on el Govern Mas, incompleix la majoria de les promeses fetes, i oblida els greuges i atacs protagonitzats pel PP ben poc temps enrere, tant aquí com a la resta d’Espanya. Son aquests canvis sobtats els que fan perdre confiança en la política.
Però tornant al principi, sempre hem de donar temps , per poder valorar les decisions preses en cada moment. El president Zapatero ha hagut d’enfrontar una de les etapes més dures de la democràcia. Som molts, els qui demanàvem més explicacions i més detalls davant decisions que ens han dolgut. Potser, no s’han pogut o volgut explicar determinades pressions o obligacions. Governar és actuar i no sempre amb tota la informació i temps necessaris.
Sigui com sigui, d’aquesta crisis Europa n’ha de sortir reforçada. Estem vivint una transformació que farà història. Estem passant d’una Europa confederal , a una de federal. Si fins ara, cada estat conservava íntegres molts dels seus poders, ara han de delegar-los a favor d’un autèntic poder central. Poc a poc, però sense retorn, ha d’haver-hi una gran autoritat econòmica, a la qual es supeditin tots els estats membres. I una política exterior comuna, un exèrcit conjunt, la moneda que ja la tenim, i així, fins assolir les característiques pròpies d’uns Estats Units d’Europa.
Aquesta crisis ha accelerat unes dinàmiques molt lentes, feixugues i gasives per part dels estats que lògicament no volien perdre els seus poders nacionals, però quan s’arriba al punt on estem, o es va endavant o parem. I parar volia dir, desmuntar molta de l’estructura construïda, i caure sota la influència de les altres potències mundials.
Complicat panorama, i complicada situació, de la qual no tenim prou elements per valorar-la. Podem llegir moltes opinions i declaracions, però el pinyol de la qüestió el tenen molt poques persones.
D’aquí que haguem de valorar les decisions per les aproximacions que ens arriben des de diferents angles. Es en aquest context, que el president Zapatero serà jutjat. Ha tingut la valentia de prendre decisions dures i contundents, no tots poden dir el mateix. I ha renunciat a continuar. Lògicament ha comès errors, però, potser molts dels errors que li hem atribuït no seran vistos com a tal , quan tinguem una millor perspectiva històrica. En qualsevol cas, ara toca jugar, als qui l’han atacat per tots els mitjans. No trobaran la mateixa moneda en l’actitud dels socialistes.
Per sortir d’una situació com la present, la unió i pacte son indispensables , entre les principals forces polítiques. Que tothom jutgi les diferències d’actuar.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC