Wednesday, March 31, 2010
MOLTES QUEIXES I POQUES DENÚNCIES - art. La Rella
MOLTES QUEIXES I POQUES DENÚNCIES.
Durant la darrera nevada hem vist tot un grapat de serveis bàsics que s’han vist afectats de manera contundent per aquesta qüestió. En cas de ventades, la situació esdevé similar i amb pluges intenses, si fa o no fa. Estem, doncs, en un país no prou preparat per fer front a determinades inclemències meteorològiques. Dit això, no he descobert cap fenomen que no coneguem. Ara bé, el que segurament molta gent no sap és que ens queixem molt, però denunciem poc.
Com alcalde de Borredà, constato que 3 o 4 vegades a l’any, i durant 2,3 o 4 dies tot el poble es queda sense cobertura de mòbil , degut al mal funcionament del repetidor de Serrallonga situat en el terme municipal d’Alpens. I com nosaltres, queden sense cobertura Alpens, per descomptat, i Les Llosses.
El primer dels alcaldes que se’n dona compte, truca als serveis de Telefònica, i comença el peregrinatge d’explicar que el repetidor de Serrallonga segurament s’ha quedat sense gasoli, i el generador ha deixat de funcionar. El més habitual és que ens diguin que no tenen coneixement de l’existència d’aquest repetidor. Tampoc accepten que funcioni tant precàriament, i quan ja la paciència se’ns acaba i comencem amenaçar a denunciar i parlar amb Madrid, al final diuen que ja donaran avís als tècnics. I el servei retorna quan han passat 2 , 3 o 4 dies.
Poso aquest exemple per explicar com situacions inverosímils estan succeint en el nostre país des de fa anys. En el nostre cas, portem uns 8 o 10 anys, i no sabem quants ens en queden perquè el famós repetidor estigui connectat a la xarxa elèctrica. Ara Alpens en fa un tram per acostar-la, veurem quan arriba a dalt de tot.
Bé, després de cada incidència, poso la denúncia pertinent per medi de la Oficina de Protecció del Consumidor de la Diputació de Barcelona. Els resultats son encara decebedors, però espero que sumats a molts d’altres aconseguim la solució definitiva.
Però, el títol de l’article és per descriure que a nivell general ens queixem i protestem molt, però després aquestes queixes no queden reflectides en denúncies que puguin servir per demostrar les deficiències dels serveis. I els alcaldes quedem desarmats quan anem a parlar amb les elèctriques, amb les d’Internet, telefonia fixa, o mòbil, TDT, etc, i exigim millores en el servei i inversions en infraestructures ,etc, i ens mostren un quadre de queixes en el qual n’hi apareixen sis o set en un any.
Per aquestes empreses, la no presentació de denúncies, equival a demostrar que donen un bon servei. Es el mateix que passa quan es produeixen robatoris en un poble, i la gent no els denuncia per mandra, o per falta de fe en recuperar els bens robats, o per qualsevol altra causa, fa difícil demanar reforçar la vigilància policial, davant xifres molt baixes de delinqüència. I els alcaldes que hem de negociar el reforçament de plantilles o increments de serveis nocturns, ens veiem desautoritzats quan expliquem fets que no han estat denunciats. I el que no està en un paper, no existeix.
D’aquí que animi , no solament a ser crítics per exigir serveis de qualitat, eficients i universals, sinó a presentar queixes oficials sinó compleixen amb els paràmetres establerts en els contractes. I massa sovint la lletra petita o la mala organització de les grans companyies provoquen incompliments massa generalitzats. I els serveis d’atenció al client, sovint fan riure, per no dir plorar . Moltes vegades no resolen el problema i poden provocar una lògica indignació quan expliques des d’on truques, i comencen per demanar si Borredà, és un disseminat, un nucli urbà, o una urbanització . I podem canviar el nom del poble per qualsevol altre del Lluçanès. El coneixement del territori és similar en la majoria de casos.
En resum, doncs, sinó ens queixem oficialment difícilment podrem justificar la repetició de mals serveis rebuts.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC.
Durant la darrera nevada hem vist tot un grapat de serveis bàsics que s’han vist afectats de manera contundent per aquesta qüestió. En cas de ventades, la situació esdevé similar i amb pluges intenses, si fa o no fa. Estem, doncs, en un país no prou preparat per fer front a determinades inclemències meteorològiques. Dit això, no he descobert cap fenomen que no coneguem. Ara bé, el que segurament molta gent no sap és que ens queixem molt, però denunciem poc.
Com alcalde de Borredà, constato que 3 o 4 vegades a l’any, i durant 2,3 o 4 dies tot el poble es queda sense cobertura de mòbil , degut al mal funcionament del repetidor de Serrallonga situat en el terme municipal d’Alpens. I com nosaltres, queden sense cobertura Alpens, per descomptat, i Les Llosses.
El primer dels alcaldes que se’n dona compte, truca als serveis de Telefònica, i comença el peregrinatge d’explicar que el repetidor de Serrallonga segurament s’ha quedat sense gasoli, i el generador ha deixat de funcionar. El més habitual és que ens diguin que no tenen coneixement de l’existència d’aquest repetidor. Tampoc accepten que funcioni tant precàriament, i quan ja la paciència se’ns acaba i comencem amenaçar a denunciar i parlar amb Madrid, al final diuen que ja donaran avís als tècnics. I el servei retorna quan han passat 2 , 3 o 4 dies.
Poso aquest exemple per explicar com situacions inverosímils estan succeint en el nostre país des de fa anys. En el nostre cas, portem uns 8 o 10 anys, i no sabem quants ens en queden perquè el famós repetidor estigui connectat a la xarxa elèctrica. Ara Alpens en fa un tram per acostar-la, veurem quan arriba a dalt de tot.
Bé, després de cada incidència, poso la denúncia pertinent per medi de la Oficina de Protecció del Consumidor de la Diputació de Barcelona. Els resultats son encara decebedors, però espero que sumats a molts d’altres aconseguim la solució definitiva.
Però, el títol de l’article és per descriure que a nivell general ens queixem i protestem molt, però després aquestes queixes no queden reflectides en denúncies que puguin servir per demostrar les deficiències dels serveis. I els alcaldes quedem desarmats quan anem a parlar amb les elèctriques, amb les d’Internet, telefonia fixa, o mòbil, TDT, etc, i exigim millores en el servei i inversions en infraestructures ,etc, i ens mostren un quadre de queixes en el qual n’hi apareixen sis o set en un any.
Per aquestes empreses, la no presentació de denúncies, equival a demostrar que donen un bon servei. Es el mateix que passa quan es produeixen robatoris en un poble, i la gent no els denuncia per mandra, o per falta de fe en recuperar els bens robats, o per qualsevol altra causa, fa difícil demanar reforçar la vigilància policial, davant xifres molt baixes de delinqüència. I els alcaldes que hem de negociar el reforçament de plantilles o increments de serveis nocturns, ens veiem desautoritzats quan expliquem fets que no han estat denunciats. I el que no està en un paper, no existeix.
D’aquí que animi , no solament a ser crítics per exigir serveis de qualitat, eficients i universals, sinó a presentar queixes oficials sinó compleixen amb els paràmetres establerts en els contractes. I massa sovint la lletra petita o la mala organització de les grans companyies provoquen incompliments massa generalitzats. I els serveis d’atenció al client, sovint fan riure, per no dir plorar . Moltes vegades no resolen el problema i poden provocar una lògica indignació quan expliques des d’on truques, i comencen per demanar si Borredà, és un disseminat, un nucli urbà, o una urbanització . I podem canviar el nom del poble per qualsevol altre del Lluçanès. El coneixement del territori és similar en la majoria de casos.
En resum, doncs, sinó ens queixem oficialment difícilment podrem justificar la repetició de mals serveis rebuts.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC.
# posted by joanroma @ 1:28 AM
Tuesday, March 30, 2010
PARADOXES TERRITORIALS DE CIU -art.revista Celsona
PARADOXES TERRITORIALS DE CIU.
En pocs dies tenim alguns exemples de com un partit pot canviar de posició en un tema tant fonamental com és la ordenació territorial.
Ens trobem en ple debat sobre la regionalització de Catalunya. Es a dir, la ordenació del país en 7 regions o vegueries. Una promesa electoral de pràcticament tots els partits de Catalunya i que CiU després de 23 anys de govern no havia gosat mai de complir. Es va dedicar més a crear uns Consells Comarcals, amb una llei electoral que facilités la seva ocupació i govern, però les regions les va deixar de banda.
Ara el govern de la Generalitat ha decidit tirar endavant aquesta ordenació i per això ha preparat la llei corresponent i ha volgut escoltar, en el Parlament, la veu d’alguns representants institucionals.
No deixa de sorprendre la posició adoptada pel president del Consell Comarcal del Solsonès, Marià Chaure, en el sentit de qüestionar la regionalització o la ubicació de la comarca del Solsonès a la Catalunya Central. A més va barrejar la regionalització amb la por a que es modifiquin les lleis que regulen els Consells Comarcals, amb l’excusa de perdre poder.
Realment sorprèn un posicionament tant partidista, quan la comarca es va posicionar sobre aquest tema, uns anys enrere. Però, és que ara surt CiU amb uns plantejaments que res tenen a veure amb els que tenia 8 o 10 anys enrere. S’ha de pensar que simplement es mouen per interessos electorals i no de país.
En el meu cas, he de dir que defensava clarament la regionalització de Catalunya 20 anys enrere, però ara me n’he allunyat , pel canvi que ha sofert el país a tots els nivells i perquè tenim altres problemes molt més importants que no pas dedicar-nos en cos i ànima a modificar l’estructura administrativa i política del territori.
Es a dir, quan una cosa és necessària, o es fa en el moment oportú, o es complicat de realitzar-la en un altre moment. No és igual tenir regions en els anys 80, amb carreteres dolentes, sense Internet, amb serveis bàsics en males condicions, que ara en que tot ha canviat , i les distàncies s’han escurçat de manera radical. Una capital havia de cobrir totes les carències del territori al seu voltant, ara ja no és ben bé així. I molta gent es pot saltar la capital per anar cap una altra ciutat o centre de serveis.
El mateix cal dir dels Consells Comarcals. Varen ser un error en aquell moment i ho son ara. S’havia d’apostar per Mancomunitats de serveis, i crear i coordinar serveis que els pobles petits no poden donar. No fer petits parlaments territorials en que el president es dedica a competir amb l’alcalde de la capital.
I no deixa de ser paradoxal el que ara mateix passa a la comarca. Resulta que Torà vol venir al Solsonès per poder estar a la Catalunya Central i tocar més diner i serveis que no pas estant a Lleida, i resulta que el president del Consell Comarcal, aposta més per quedar-se a Lleida que no pas formar part de la Catalunya Central. Realment interessant i congruent la posició de CiU. Totalment al revés del que deien temps enrere, i sobretot amb una posició diferent de la defensada per la majoria de la comarca. Esperem no tornin al govern perquè tornarien a canviar de posició i tants canvis sobtats i sense justificació no son bons per a ningú.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC.
En pocs dies tenim alguns exemples de com un partit pot canviar de posició en un tema tant fonamental com és la ordenació territorial.
Ens trobem en ple debat sobre la regionalització de Catalunya. Es a dir, la ordenació del país en 7 regions o vegueries. Una promesa electoral de pràcticament tots els partits de Catalunya i que CiU després de 23 anys de govern no havia gosat mai de complir. Es va dedicar més a crear uns Consells Comarcals, amb una llei electoral que facilités la seva ocupació i govern, però les regions les va deixar de banda.
Ara el govern de la Generalitat ha decidit tirar endavant aquesta ordenació i per això ha preparat la llei corresponent i ha volgut escoltar, en el Parlament, la veu d’alguns representants institucionals.
No deixa de sorprendre la posició adoptada pel president del Consell Comarcal del Solsonès, Marià Chaure, en el sentit de qüestionar la regionalització o la ubicació de la comarca del Solsonès a la Catalunya Central. A més va barrejar la regionalització amb la por a que es modifiquin les lleis que regulen els Consells Comarcals, amb l’excusa de perdre poder.
Realment sorprèn un posicionament tant partidista, quan la comarca es va posicionar sobre aquest tema, uns anys enrere. Però, és que ara surt CiU amb uns plantejaments que res tenen a veure amb els que tenia 8 o 10 anys enrere. S’ha de pensar que simplement es mouen per interessos electorals i no de país.
En el meu cas, he de dir que defensava clarament la regionalització de Catalunya 20 anys enrere, però ara me n’he allunyat , pel canvi que ha sofert el país a tots els nivells i perquè tenim altres problemes molt més importants que no pas dedicar-nos en cos i ànima a modificar l’estructura administrativa i política del territori.
Es a dir, quan una cosa és necessària, o es fa en el moment oportú, o es complicat de realitzar-la en un altre moment. No és igual tenir regions en els anys 80, amb carreteres dolentes, sense Internet, amb serveis bàsics en males condicions, que ara en que tot ha canviat , i les distàncies s’han escurçat de manera radical. Una capital havia de cobrir totes les carències del territori al seu voltant, ara ja no és ben bé així. I molta gent es pot saltar la capital per anar cap una altra ciutat o centre de serveis.
El mateix cal dir dels Consells Comarcals. Varen ser un error en aquell moment i ho son ara. S’havia d’apostar per Mancomunitats de serveis, i crear i coordinar serveis que els pobles petits no poden donar. No fer petits parlaments territorials en que el president es dedica a competir amb l’alcalde de la capital.
I no deixa de ser paradoxal el que ara mateix passa a la comarca. Resulta que Torà vol venir al Solsonès per poder estar a la Catalunya Central i tocar més diner i serveis que no pas estant a Lleida, i resulta que el president del Consell Comarcal, aposta més per quedar-se a Lleida que no pas formar part de la Catalunya Central. Realment interessant i congruent la posició de CiU. Totalment al revés del que deien temps enrere, i sobretot amb una posició diferent de la defensada per la majoria de la comarca. Esperem no tornin al govern perquè tornarien a canviar de posició i tants canvis sobtats i sense justificació no son bons per a ningú.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC.
# posted by joanroma @ 9:13 AM
BUTLLETÍ MUNICIPAL NÚM 11 - PSC
borredà
Butlletí del Grup Municipal Socialista de Borredà Núm. 11 - Març 2010
informem
TREBALLEM PER BORREDÀ
CANVI DE PRIORITAT: MAGATZEM / PARC INFANTIL
En el programa electoral de la candidatura del PSC figurava una de les obres més importants dels darrers anys, un dels nostres compromisos: la renovació de serveis en el casc urbà. Aquesta obra, atorgada per un import de 2,5 milions d’euros, s’ha repartit en tres fases. La primera d’elles, amb un cost d’1,1 milions d’euros, preveu renovar tot el carrer Manresa i la Plaça Major, fins un tram del carrer de la Font.
Per dur a terme aquesta primera fase es van demanar subvencions a la Generalitat i a la Diputació de Barcelona. A dia d’avui, es disposa de 600.000 euros, però falta molt per arribar al milió d’euros, així que l’equip de govern socialista ha decidit un canvi de prioritat, i deixar aquesta gran obra pel proper mandat.
Aquest canvi de prioritat ve motivat també pel desig de dur a terme una altra gran obra, que tindrà un impacte clarament beneficiós per a tot el poble. Es tracta de comprar o permutar els 303 m2 de terreny situat al final del carrer de Dalt, cantonada amb el carrer Barcelona, i amb entrada a la zona esportiva.
Quan es disposi d’aquest terreny, es podrà fer una actuació de gran interès i utilitat, a part de culminar les obres en tot l’espai que ocupa la zona esportiva. Aquest terreny, agregat al terreny adjunt que ja és municipal, donarà una superfície total de 800 m2.
Què es pot fer en aquest espai?
La idea de l’equip de govern socialista és ordenar tot aquest indret per fer-lo útil i agradable. D’aquí l’encàrrec fet a l’arquitecte municipal per planificar, al peu del carrer de Dalt cantonada amb el carrer Barcelona, un magatzem municipal. Com a coberta d’aquest magatzem es posaria un parc infantil de grans dimensions i, tot seguit, s’ordenaria la zona a continuació del dipòsit d’aigua, al costat de la pista de tennis. Per últim, es faria totalment nova la zona d’entrada al camp de futbol, per davant de les casetes.
Aquest projecte aplega una superfície total de 800 m2, dels quals se’n destinarien 300 m2 a un magatzem municipal, mentre que els altres 500 m2 serien pel nou parc infantil, i zona de lleure amb jardí i bancs. El cost aproximat serà d’uns 400.000 euros, a banda de la compra o permuta dels terrenys particulars, abans descrits.
I és que, a part d’útil i agradable, aquesta obra permetria eixamplar el carrer de Dalt en el darrer tram, que dóna al carrer Barcelona i al Camí de la Roca. Una obra necessària, per l’estretor que té actualment. I també facilitaria la renovació del mur del jardí d’entrada al camp de futbol, que no està en gaire bon estat. Igualment s’aprofitaran les obres per refer el tram final del carrer de Dalt, i l’entrada a la zona esportiva.
Així, doncs, la proposta de l’equip de govern socialista és ultimar l’espai de la zona esportiva, instal·lant un nou parc infantil, complert i adaptat a les necessitats actuals, al mateix temps que es podria disposar d’un nou magatzem municipal, de propietat i de grans dimensions, en un lloc molt adequat del casc urbà.
També, cal remarcar que l’edifici del magatzem està prou reforçat i programat com perquè, si en el futur s’hi volgués construir a sobre una escola bressol, es pogués fer. De fet, era en aquest lloc on estava previst construir-hi l’escola bressol, si hagués fet falta. De moment, aquest no és el cas, però és oportú ser previsor i pensar que una part del nou parc infantil podria encabir una escola bressol, en el futur.
El finançament de la compra o permuta del terreny, i l’ordenació i construcció del magatzem i terrenys annexos, anirà a càrrec del PUOSC 2011. És a dir, es farà servir bona part de la subvenció concedida per la Generalitat per fer la primera fase de renovació del casc urbà, per pagar aquesta despesa. D’aquesta manera, s’aprofita aquesta subvenció per a realització d’una obra tan important com la que es tenia previst fer.
2
borredà informem
2
Així doncs, la renovació del casc urbà quedarà pel proper mandat, i s’hi destinaran totes les subvencions de la Generalitat i totes les de la Diputació, fins aconseguir el 100% de finançament, i fer possible que ningú hagi de pagar-ne una part del cost.
A més, la decisió de l’equip de govern socialista del canvi d’obra, permet millorar tot el perímetre del poble amb la zona nord, i sobretot disposar de dos nous equipaments bàsics: un magatzem gran i modern, i un nou parc infantil, gran i molt ben situat. I no s’haurà de pagar lloguer pel magatzem.
MÉS QUE UN CLUB
Fa poc més de mig any que, en assemblea, el Club Petanca Borredà va acordar la seva dissolució, a la vista dels problemes per trobar candidats a la junta directiva, i per haver complert un cicle en la seva vida. Entre els darrers acords presos, en figura un d’important de cara a tot el poble. Es va decidir que el fons econòmic del Club anés destinat a alguna acció interessant per a Borredà.
Amb l’equip de govern socialista van parlar de diferents propostes que no signifiquessin un ingrés general i genèric a les arques municipals, sinó una actuació visible i útil per al conjunt del municipi. I d’aquí va sortir la proposta de pagar, amb aquests diners, la renovació dels jocs del parc infantil, força deteriorats pel pas del temps i l’ús que se n’ha fet.
Així, doncs, els 4.400 euros han tingut aquest destí. S’han comprat aparells nous, que ha instal·lat la brigada d’obres, i que donaran nova vida al nostre petit parc. D’aquí poc es farà una festa per celebrar aquesta renovació, i es posarà una placa per recordar que aquells que l’han fet possible han estat els antics socis del Club Petanca Borredà.
Un Club que ha viscut moments realment esplèndids, però que, tot i haver-se dissolt, continua viva en la seva afecció, i encara els podem veure molts dies jugant a la petanca. I, per descomptat, res impedeix que arribi una nova fornada d’afeccionats que faci possible la creació d’un nou club.
En tot cas, els socialistes de Borredà agraeix profundament la decisió presa, i es congratula del destí donat al fons econòmic del Club Petanca Borredà.
LA PARADA DEL BUS JA TÉ MARQUESINA
Durant molts anys, la parada d’autobús ha estat situada a peu de carretera, just davant de l’antic bar La Parada. Per decisió del propietari, es va tancar la zona d’aparcament, i l’Ajuntament va decidir buscar un altre indret, més pràctic i ben situat, sobretot de cara a evitar qualsevol accident.
L’indret escollit ha estat a pocs metres de l’entrada del poble, desplaçant uns contenidors, i col·locant una marquesina que protegeixi els viatgers de les inclemències del temps.
De bon principi, l’equip de govern socialista va demanar una marquesina a la Generalitat, però no en tenien cap en estoc i s’hauria hagut d’esperar molts mesos per poder-ne obtenir una. De manera que s’ha demanat una subvenció a la Diputació, i s’ha col·locat una marquesina metàl·lica en el lloc decidit.
Prèviament es va comunicar a la Generalitat el lloc i, després del vist i plau d’un tècnic de la Direcció General de Transports, i de les proves fetes per l’empresa Alsina Graells, es va considerar el lloc proposat com a idoni per aquesta funció. Finalment, la subvenció demanada a la Diputació ha estat concedida, per un import de 2.000 euros, la qual cosa permetrà pagar pràcticament la totalitat del cost.
bergueda@socialistes.cat
3
borredà informem
3
INICI D’OBRES A LA UNITAT D’ACTUACIÓ DE CAL GALL
Finalment s’han posat en marxa les obres de la nova urbanització de Cal Gall. Després d’un llarg procés de tramitació a causa de les diferències entre propietaris de la zona, l’equip de govern del PSC va adjudicar les obres a Excavacions Cabanes. Si el temps ho permet, en mig any estaran acabades, i els interessats disposaran de 21 parcel·les per edificar cases unifamiliars aïllades.
L’Ajuntament disposarà de dues d’aquestes parcel·les, que posarà en venda de forma immediata en subhasta pública. Els interessats poden demanar les condicions a l’Ajuntament. Condicions que apareixeran en el BOP i en les cartelleres municipals.
Tal com ja s’ha informat en altres butlletins, la nova urbanització tindrà algunes novetats respecte la primera que es va fer, com és el cas de la separació de la xarxa d’aigües netes de les brutes, i un enllumenat públic que s’adapta a la nova llei contra la contaminació lumínica.
Durant els treballs de la urbanització, es prohibeix el trànsit de persones i vehicles com a mesura de seguretat. Només es permetrà l’accés a les persones que tenen el seu habitatge en aquesta zona del carrer Lleida i Cal Gall.
30.000 EUROS PER UN NOU CAMÍ
En el programa electoral socialista, ens vam comprometre a comunicar totes les cases habitades tot l’any amb alguna carretera. Aquest és el cas del camí que surt de la carretera de la riera de Merlés, cap a Ca l’Ayano, i a l’església i rectoria de Sant Esteve. En total, són dues cases habitades tot l’any.
L’equip de govern del PSC va fer la petició a la Diputació de Barcelona, la qual ha concedit un ajut de 30.000 euros que servirà per arranjar aquest camí. Properament, l’empresa Castellot iniciarà els treballs, de manera que les obres estiguin acabades a finals del mes de maig.
I parlant de camins, s’estan negociant noves subvencions de la Generalitat per continuar el programa d’arranjament de camins. L’equip de govern socialista ha decidit un canvi en el sistema emprat fins ara, i ha pactat amb la Generalitat fer-los amb asfalt en calent, en comptes de doble rec asfàltic. Dura molt més amb el clima que tenim.
La previsió és que en un parell d’anys més, tots els camins programats i especificats en el programa electoral socialista estiguin arreglats.
BAIXADA DEL COLL DEL BAS
El Fons Estatal d’Inversió Local (FEIL), o Pla Zapatero, es va destinar l’any passat a fer el nou dipòsit general del poble. El d’aquest any, amb 65.000 euros, servirà per arranjar la baixada del Coll del Bas. Un tram de carrer en molt mal estat, que permetrà canalitzar l’aigua que baixa pel carrer Barcelona, cap el Coll del Bas, i portar-la cap el rec de Graugés, a sota de la granja de Cal Vilardell.
Conscients dels problemes que travessen les empreses de construcció del poble, es procurarà que en aquesta obra hi hagi treballadors de cada empresa. D’aquesta manera, des de l’equip de govern socialista es contribuirà a superar la crisis, tal i com ja s’ha fet amb algunes altres obres del poble.
L’obra en qüestió suposarà una millora notable per a les persones que viuen en aquest tram de carrer, i per les del nucli del Coll del Bas. El paviment està molt deteriorat i el ferm molt irregular, a part dels problemes d’aigua quan plou o de glaç a l’hivern.
La previsió és començar les obres a principis de maig, i tenir-les acabades a finals de mes. Durant els treballs s’habilitarà un camí d’accés alternatiu per a persones i vehicles que hagin d’anar al nucli de Coll del Bas, i es prohibirà el pas de persones i vehicles aliens a la zona, com a mesura de seguretat.
bergueda.socialistes.cat
FESTA MAJOR I SEGONA MOSTRA DE FORMATGES
La Festa Major d’enguany es celebrarà els dies 21,22,23
i 24 d’agost. Com cada any, la Comissió de Festes ja ha
contractat els espectacles per fer possible una nova Festa
Major, variada i per a tots els públics.
Com ja és habitual en els darrers anys, hi haurà rifes,
competicions, exposicions i activitats diverses al llarg de
tots els dies. I com sempre, algunes autèntiques novetats.
D’altra banda, el cap de setmana de l’11 i 12 de setembre
tindrà lloc la Segona Mostra de Formatges Artesanals, a
continuació de la de l’any passat, que va tenir molt d’èxit
de públic, i un ressò molt rellevant a tot el país.
Per aquestes darreres dates, Borredà organitzarà una
Trobada de Gent Gran de l’Alt Berguedà. Un autèntic
repte per a l’Associació de la Gent Gran i l’Ajuntament.
Els socialistes de Borredà valorem molt positivament
aquestes activitats culturals, ja que formen part de la
nostra tradició i esdevenen una excel·lent oportunitat
de promoció del nostre municipi.
APOSTA PER RECUPERAR L’ESGLÉSIA DE SALSELLES
El municipi de Salselles havia estat
independent fins l’any 1898, quan va
demanar ser agregat al de Borredà.
Tenia 19 quilòmetres quadrats i 217
habitants. Amb els anys es va anar
despoblant, i l’església abandonada
va anar caient a trossos fins arribar
a l’estat actual, que és ruïnós.
En l’aplec de l’any passat, organitzat
per l’Ajuntament de Sant Martí
d’Albars, i la participació del de Lluçà,
es va proposar una reunió dels tres
alcaldes amb el Bisbe de Vic, per
intentar una actuació conjunta que
permetés salvar l’antiga església de
la ruïna definitiva.
El passat mes de gener, els alcaldes
de Sant Martí, Borredà i l’alcaldessa
de Lluçà es van reunir amb el Vicari
General, i van acordar tirar endavant
la proposta, sempre i quan es trobin
ajuts suficients per dur-la a terme.
L’equip de govern socialista de Borredà,
interessat en recuperar l’antiga
església, va demanar ajut a la Diputació
de Barcelona. Aquesta última
disposarà un equip tècnic per dictaminar
l’estat real d’aquest edifici, i les
actuacions que caldria dur-hi a terme
per salvar-lo. També es va demanar
al Bisbe de Vic una cessió de l’edifici
per 25 anys, termini indispensable per
poder-hi actuar i aconseguir subvencions.
La resposta del Bisbat ha estat
positiva, i properament es signarà el
conveni corresponent.
A la vista de l’estudi tècnic i econòmic
es decidiran els passos a seguir. La
total reconstrucció seria molt difícil
i costosa, de manera que possiblement
pot haver-hi alguna proposta
intermitja per evitar l’esfondrament
definitiu del campanar i rehabilitar
una part de l’antic edifici, o alguna
solució semblant.
En tot cas, aquesta actuació
s’emmarca en la voluntat de l’equip de
govern socialista de protegir el patrimoni
arquitectònic, tal com ja es va fer
amb l’església de Rotgers i també amb
el casc antic del poble, i com es farà,
en el futur, amb el pont de Roma, el
pont de Sant Joan, o Salselles, motiu
d’aquestes gestions actuals.
borredà informem 4
Edita: Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE), Borredà
bergueda@socialistes.cat bergueda.socialistes.cat
AGENDA
EL NOSTRE PATRIMONI, UN BÉ A PRESERVAR
MÉS SERVEIS PER ALS CIUTADANS
MILLORAR LA COMUNICACIÓ AMB ELS CIUTADANS: UNA PRIORITAT
Som conscients de la importància i la utilitat de les noves
tecnologies de la informació i, és per això, que els
socialistes catalans hem apostat sempre per donar un
impuls a les noves eines de la comunicació.
Actualment, des de l’equip de govern municipal s’estan
estudiant alguns possibles canvis a introduir en la web
del nostre Ajuntament, de manera que es converteixi
en una eina útil, actual i permanentment posada al
dia, on s’inclourien les activitats programades per
l’Ajuntament o per les entitats del poble, un directori
de botigues, comerços, establiments hotelers i de
restauració, etc.
A més, també s’està introduint la gestió de documentació
administrativa per correu electrònic, tenint en compte
que són ja nombroses les persones que acostumen a
demanar informació o documentació per mitjà d’aquesta
via. Les gestions seran més
simples i formals, i el ciutadà
no haurà de desplaçarse
obligatòriament a les
oficines municipals per a
fer les seves gestions amb
l’administració, premiant
així el seu temps.
Butlletí del Grup Municipal Socialista de Borredà Núm. 11 - Març 2010
informem
TREBALLEM PER BORREDÀ
CANVI DE PRIORITAT: MAGATZEM / PARC INFANTIL
En el programa electoral de la candidatura del PSC figurava una de les obres més importants dels darrers anys, un dels nostres compromisos: la renovació de serveis en el casc urbà. Aquesta obra, atorgada per un import de 2,5 milions d’euros, s’ha repartit en tres fases. La primera d’elles, amb un cost d’1,1 milions d’euros, preveu renovar tot el carrer Manresa i la Plaça Major, fins un tram del carrer de la Font.
Per dur a terme aquesta primera fase es van demanar subvencions a la Generalitat i a la Diputació de Barcelona. A dia d’avui, es disposa de 600.000 euros, però falta molt per arribar al milió d’euros, així que l’equip de govern socialista ha decidit un canvi de prioritat, i deixar aquesta gran obra pel proper mandat.
Aquest canvi de prioritat ve motivat també pel desig de dur a terme una altra gran obra, que tindrà un impacte clarament beneficiós per a tot el poble. Es tracta de comprar o permutar els 303 m2 de terreny situat al final del carrer de Dalt, cantonada amb el carrer Barcelona, i amb entrada a la zona esportiva.
Quan es disposi d’aquest terreny, es podrà fer una actuació de gran interès i utilitat, a part de culminar les obres en tot l’espai que ocupa la zona esportiva. Aquest terreny, agregat al terreny adjunt que ja és municipal, donarà una superfície total de 800 m2.
Què es pot fer en aquest espai?
La idea de l’equip de govern socialista és ordenar tot aquest indret per fer-lo útil i agradable. D’aquí l’encàrrec fet a l’arquitecte municipal per planificar, al peu del carrer de Dalt cantonada amb el carrer Barcelona, un magatzem municipal. Com a coberta d’aquest magatzem es posaria un parc infantil de grans dimensions i, tot seguit, s’ordenaria la zona a continuació del dipòsit d’aigua, al costat de la pista de tennis. Per últim, es faria totalment nova la zona d’entrada al camp de futbol, per davant de les casetes.
Aquest projecte aplega una superfície total de 800 m2, dels quals se’n destinarien 300 m2 a un magatzem municipal, mentre que els altres 500 m2 serien pel nou parc infantil, i zona de lleure amb jardí i bancs. El cost aproximat serà d’uns 400.000 euros, a banda de la compra o permuta dels terrenys particulars, abans descrits.
I és que, a part d’útil i agradable, aquesta obra permetria eixamplar el carrer de Dalt en el darrer tram, que dóna al carrer Barcelona i al Camí de la Roca. Una obra necessària, per l’estretor que té actualment. I també facilitaria la renovació del mur del jardí d’entrada al camp de futbol, que no està en gaire bon estat. Igualment s’aprofitaran les obres per refer el tram final del carrer de Dalt, i l’entrada a la zona esportiva.
Així, doncs, la proposta de l’equip de govern socialista és ultimar l’espai de la zona esportiva, instal·lant un nou parc infantil, complert i adaptat a les necessitats actuals, al mateix temps que es podria disposar d’un nou magatzem municipal, de propietat i de grans dimensions, en un lloc molt adequat del casc urbà.
També, cal remarcar que l’edifici del magatzem està prou reforçat i programat com perquè, si en el futur s’hi volgués construir a sobre una escola bressol, es pogués fer. De fet, era en aquest lloc on estava previst construir-hi l’escola bressol, si hagués fet falta. De moment, aquest no és el cas, però és oportú ser previsor i pensar que una part del nou parc infantil podria encabir una escola bressol, en el futur.
El finançament de la compra o permuta del terreny, i l’ordenació i construcció del magatzem i terrenys annexos, anirà a càrrec del PUOSC 2011. És a dir, es farà servir bona part de la subvenció concedida per la Generalitat per fer la primera fase de renovació del casc urbà, per pagar aquesta despesa. D’aquesta manera, s’aprofita aquesta subvenció per a realització d’una obra tan important com la que es tenia previst fer.
2
borredà informem
2
Així doncs, la renovació del casc urbà quedarà pel proper mandat, i s’hi destinaran totes les subvencions de la Generalitat i totes les de la Diputació, fins aconseguir el 100% de finançament, i fer possible que ningú hagi de pagar-ne una part del cost.
A més, la decisió de l’equip de govern socialista del canvi d’obra, permet millorar tot el perímetre del poble amb la zona nord, i sobretot disposar de dos nous equipaments bàsics: un magatzem gran i modern, i un nou parc infantil, gran i molt ben situat. I no s’haurà de pagar lloguer pel magatzem.
MÉS QUE UN CLUB
Fa poc més de mig any que, en assemblea, el Club Petanca Borredà va acordar la seva dissolució, a la vista dels problemes per trobar candidats a la junta directiva, i per haver complert un cicle en la seva vida. Entre els darrers acords presos, en figura un d’important de cara a tot el poble. Es va decidir que el fons econòmic del Club anés destinat a alguna acció interessant per a Borredà.
Amb l’equip de govern socialista van parlar de diferents propostes que no signifiquessin un ingrés general i genèric a les arques municipals, sinó una actuació visible i útil per al conjunt del municipi. I d’aquí va sortir la proposta de pagar, amb aquests diners, la renovació dels jocs del parc infantil, força deteriorats pel pas del temps i l’ús que se n’ha fet.
Així, doncs, els 4.400 euros han tingut aquest destí. S’han comprat aparells nous, que ha instal·lat la brigada d’obres, i que donaran nova vida al nostre petit parc. D’aquí poc es farà una festa per celebrar aquesta renovació, i es posarà una placa per recordar que aquells que l’han fet possible han estat els antics socis del Club Petanca Borredà.
Un Club que ha viscut moments realment esplèndids, però que, tot i haver-se dissolt, continua viva en la seva afecció, i encara els podem veure molts dies jugant a la petanca. I, per descomptat, res impedeix que arribi una nova fornada d’afeccionats que faci possible la creació d’un nou club.
En tot cas, els socialistes de Borredà agraeix profundament la decisió presa, i es congratula del destí donat al fons econòmic del Club Petanca Borredà.
LA PARADA DEL BUS JA TÉ MARQUESINA
Durant molts anys, la parada d’autobús ha estat situada a peu de carretera, just davant de l’antic bar La Parada. Per decisió del propietari, es va tancar la zona d’aparcament, i l’Ajuntament va decidir buscar un altre indret, més pràctic i ben situat, sobretot de cara a evitar qualsevol accident.
L’indret escollit ha estat a pocs metres de l’entrada del poble, desplaçant uns contenidors, i col·locant una marquesina que protegeixi els viatgers de les inclemències del temps.
De bon principi, l’equip de govern socialista va demanar una marquesina a la Generalitat, però no en tenien cap en estoc i s’hauria hagut d’esperar molts mesos per poder-ne obtenir una. De manera que s’ha demanat una subvenció a la Diputació, i s’ha col·locat una marquesina metàl·lica en el lloc decidit.
Prèviament es va comunicar a la Generalitat el lloc i, després del vist i plau d’un tècnic de la Direcció General de Transports, i de les proves fetes per l’empresa Alsina Graells, es va considerar el lloc proposat com a idoni per aquesta funció. Finalment, la subvenció demanada a la Diputació ha estat concedida, per un import de 2.000 euros, la qual cosa permetrà pagar pràcticament la totalitat del cost.
bergueda@socialistes.cat
3
borredà informem
3
INICI D’OBRES A LA UNITAT D’ACTUACIÓ DE CAL GALL
Finalment s’han posat en marxa les obres de la nova urbanització de Cal Gall. Després d’un llarg procés de tramitació a causa de les diferències entre propietaris de la zona, l’equip de govern del PSC va adjudicar les obres a Excavacions Cabanes. Si el temps ho permet, en mig any estaran acabades, i els interessats disposaran de 21 parcel·les per edificar cases unifamiliars aïllades.
L’Ajuntament disposarà de dues d’aquestes parcel·les, que posarà en venda de forma immediata en subhasta pública. Els interessats poden demanar les condicions a l’Ajuntament. Condicions que apareixeran en el BOP i en les cartelleres municipals.
Tal com ja s’ha informat en altres butlletins, la nova urbanització tindrà algunes novetats respecte la primera que es va fer, com és el cas de la separació de la xarxa d’aigües netes de les brutes, i un enllumenat públic que s’adapta a la nova llei contra la contaminació lumínica.
Durant els treballs de la urbanització, es prohibeix el trànsit de persones i vehicles com a mesura de seguretat. Només es permetrà l’accés a les persones que tenen el seu habitatge en aquesta zona del carrer Lleida i Cal Gall.
30.000 EUROS PER UN NOU CAMÍ
En el programa electoral socialista, ens vam comprometre a comunicar totes les cases habitades tot l’any amb alguna carretera. Aquest és el cas del camí que surt de la carretera de la riera de Merlés, cap a Ca l’Ayano, i a l’església i rectoria de Sant Esteve. En total, són dues cases habitades tot l’any.
L’equip de govern del PSC va fer la petició a la Diputació de Barcelona, la qual ha concedit un ajut de 30.000 euros que servirà per arranjar aquest camí. Properament, l’empresa Castellot iniciarà els treballs, de manera que les obres estiguin acabades a finals del mes de maig.
I parlant de camins, s’estan negociant noves subvencions de la Generalitat per continuar el programa d’arranjament de camins. L’equip de govern socialista ha decidit un canvi en el sistema emprat fins ara, i ha pactat amb la Generalitat fer-los amb asfalt en calent, en comptes de doble rec asfàltic. Dura molt més amb el clima que tenim.
La previsió és que en un parell d’anys més, tots els camins programats i especificats en el programa electoral socialista estiguin arreglats.
BAIXADA DEL COLL DEL BAS
El Fons Estatal d’Inversió Local (FEIL), o Pla Zapatero, es va destinar l’any passat a fer el nou dipòsit general del poble. El d’aquest any, amb 65.000 euros, servirà per arranjar la baixada del Coll del Bas. Un tram de carrer en molt mal estat, que permetrà canalitzar l’aigua que baixa pel carrer Barcelona, cap el Coll del Bas, i portar-la cap el rec de Graugés, a sota de la granja de Cal Vilardell.
Conscients dels problemes que travessen les empreses de construcció del poble, es procurarà que en aquesta obra hi hagi treballadors de cada empresa. D’aquesta manera, des de l’equip de govern socialista es contribuirà a superar la crisis, tal i com ja s’ha fet amb algunes altres obres del poble.
L’obra en qüestió suposarà una millora notable per a les persones que viuen en aquest tram de carrer, i per les del nucli del Coll del Bas. El paviment està molt deteriorat i el ferm molt irregular, a part dels problemes d’aigua quan plou o de glaç a l’hivern.
La previsió és començar les obres a principis de maig, i tenir-les acabades a finals de mes. Durant els treballs s’habilitarà un camí d’accés alternatiu per a persones i vehicles que hagin d’anar al nucli de Coll del Bas, i es prohibirà el pas de persones i vehicles aliens a la zona, com a mesura de seguretat.
bergueda.socialistes.cat
FESTA MAJOR I SEGONA MOSTRA DE FORMATGES
La Festa Major d’enguany es celebrarà els dies 21,22,23
i 24 d’agost. Com cada any, la Comissió de Festes ja ha
contractat els espectacles per fer possible una nova Festa
Major, variada i per a tots els públics.
Com ja és habitual en els darrers anys, hi haurà rifes,
competicions, exposicions i activitats diverses al llarg de
tots els dies. I com sempre, algunes autèntiques novetats.
D’altra banda, el cap de setmana de l’11 i 12 de setembre
tindrà lloc la Segona Mostra de Formatges Artesanals, a
continuació de la de l’any passat, que va tenir molt d’èxit
de públic, i un ressò molt rellevant a tot el país.
Per aquestes darreres dates, Borredà organitzarà una
Trobada de Gent Gran de l’Alt Berguedà. Un autèntic
repte per a l’Associació de la Gent Gran i l’Ajuntament.
Els socialistes de Borredà valorem molt positivament
aquestes activitats culturals, ja que formen part de la
nostra tradició i esdevenen una excel·lent oportunitat
de promoció del nostre municipi.
APOSTA PER RECUPERAR L’ESGLÉSIA DE SALSELLES
El municipi de Salselles havia estat
independent fins l’any 1898, quan va
demanar ser agregat al de Borredà.
Tenia 19 quilòmetres quadrats i 217
habitants. Amb els anys es va anar
despoblant, i l’església abandonada
va anar caient a trossos fins arribar
a l’estat actual, que és ruïnós.
En l’aplec de l’any passat, organitzat
per l’Ajuntament de Sant Martí
d’Albars, i la participació del de Lluçà,
es va proposar una reunió dels tres
alcaldes amb el Bisbe de Vic, per
intentar una actuació conjunta que
permetés salvar l’antiga església de
la ruïna definitiva.
El passat mes de gener, els alcaldes
de Sant Martí, Borredà i l’alcaldessa
de Lluçà es van reunir amb el Vicari
General, i van acordar tirar endavant
la proposta, sempre i quan es trobin
ajuts suficients per dur-la a terme.
L’equip de govern socialista de Borredà,
interessat en recuperar l’antiga
església, va demanar ajut a la Diputació
de Barcelona. Aquesta última
disposarà un equip tècnic per dictaminar
l’estat real d’aquest edifici, i les
actuacions que caldria dur-hi a terme
per salvar-lo. També es va demanar
al Bisbe de Vic una cessió de l’edifici
per 25 anys, termini indispensable per
poder-hi actuar i aconseguir subvencions.
La resposta del Bisbat ha estat
positiva, i properament es signarà el
conveni corresponent.
A la vista de l’estudi tècnic i econòmic
es decidiran els passos a seguir. La
total reconstrucció seria molt difícil
i costosa, de manera que possiblement
pot haver-hi alguna proposta
intermitja per evitar l’esfondrament
definitiu del campanar i rehabilitar
una part de l’antic edifici, o alguna
solució semblant.
En tot cas, aquesta actuació
s’emmarca en la voluntat de l’equip de
govern socialista de protegir el patrimoni
arquitectònic, tal com ja es va fer
amb l’església de Rotgers i també amb
el casc antic del poble, i com es farà,
en el futur, amb el pont de Roma, el
pont de Sant Joan, o Salselles, motiu
d’aquestes gestions actuals.
borredà informem 4
Edita: Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE), Borredà
bergueda@socialistes.cat bergueda.socialistes.cat
AGENDA
EL NOSTRE PATRIMONI, UN BÉ A PRESERVAR
MÉS SERVEIS PER ALS CIUTADANS
MILLORAR LA COMUNICACIÓ AMB ELS CIUTADANS: UNA PRIORITAT
Som conscients de la importància i la utilitat de les noves
tecnologies de la informació i, és per això, que els
socialistes catalans hem apostat sempre per donar un
impuls a les noves eines de la comunicació.
Actualment, des de l’equip de govern municipal s’estan
estudiant alguns possibles canvis a introduir en la web
del nostre Ajuntament, de manera que es converteixi
en una eina útil, actual i permanentment posada al
dia, on s’inclourien les activitats programades per
l’Ajuntament o per les entitats del poble, un directori
de botigues, comerços, establiments hotelers i de
restauració, etc.
A més, també s’està introduint la gestió de documentació
administrativa per correu electrònic, tenint en compte
que són ja nombroses les persones que acostumen a
demanar informació o documentació per mitjà d’aquesta
via. Les gestions seran més
simples i formals, i el ciutadà
no haurà de desplaçarse
obligatòriament a les
oficines municipals per a
fer les seves gestions amb
l’administració, premiant
així el seu temps.
# posted by joanroma @ 7:42 AM
Monday, March 29, 2010
L'APOSTA FEDERAL - art. Regió 7
L’APOSTA FEDERAL
Tornat ja de la Conferència Catalunya Causa Comuna, celebrada el passat dissabte dia 27 a Barcelona i amb prou temps per valorar el debat al qual vaig assistir, sobre el Catalanisme del segle XXI, em refermo en la idea de que l’adequat encaix de Catalunya dintre d’Espanya ha de ser per la via federal.
Som molts els federalistes, dintre i fora del partit socialista. Es qüestió de temps ampliar aquesta xifra, tant aquí com allà. En un moment en que els problemes es globalitzen és lògic buscar àmbits cada vegada més grans per fer-hi front, tot conservant la pròpia idiosincràsia, i només per la via del federalisme es poden aconseguir les dues coses alhora.
Sembla clar que l’aixecament de fronteres, el tancament dintre d’espais reduïts, la recerca de fórmules pròpies, no ha funcionat enlloc, ni serà factible amb els canvis que s’estan produint a tot arreu. Al contrari, a problemes globals, solucions globals. En aquest sentit varem escoltar sàvies reflexions , per part de persones que han ocupat importants càrrecs de responsabilitat a nivell municipal, autonòmic, estatal o europeu.
L’experiència d’aquestes persones serveix per fer tocar de peus a terra a totes les persones que poden tenir una visió reduccionista dels problemes a que ens enfrontem. Precisament el motiu de les sessions de Catalunya Causa Comuna era la de reflexionar, debatre i proposar alternatives, de cara el present i el futur, de manera que aquesta dinàmica continuarà funcionant, com eina de permanent valoració, estudi i formulació de propostes.
Una bona iniciativa en uns moments en que s’acusa els partits de falta d’obertura i d’estar ensimismats en les seves qüestions. I és que davant la crisi present ja no valen les velles i gastades fórmules. Se n’han de buscar de noves, i cal trencar esquemes i saltar barreres.
No es pot dir a una persona que porta mesos sense treball, i que se li està acabant la prestació d’atur, que ha d’esperar a que li trobem un nou encaix . Ha de poder tenir una solució, ni que sigui molt precària, de forma immediata. En aquest sentit, crec que tant el govern estatal com la Generalitat estan fent una bona feina, a l’hora de buscar sortides urgents, mentres s’espera una represa de l’activitat econòmica que ha de venir de la mà de les decisions preses aquí, reforçades per les decidides a nivell europeu.
I a nivell europeu cal emprendre reformes que reforcin el caràcter federal de la UE. En matèria econòmica, impositiva, industrial, etc. Es en temps de crisis quan més es veuen les deficiències que patim. I estem lluny encara de tenir un autèntic govern europeu, amb àmplies competències i recursos. Sense cap mena de dubte els temps actuals reforçaran les estructures europees. El cas de Grècia és un bon exemple, però els canvis han d’arribar a moltes altres actuacions.
I tornant aquí, passa el mateix. Fa massa anys que Catalunya busca un adequat encaix dintre d’Espanya. El nou Estatut, ha significat un pas endavant, però hem de tenir com objectiu, arribar a la federalització de l’estat. Estem lluny, encara, però malgrat les enormes dificultats i entrebancs, crec que ens hi anirem acostant. Almenys en el debat tingut el passat dissabte es varen donar mostres concretes de passos en aquesta direcció. Pertoca a tots, anar-los consolidant.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed.XI del PSC.
Tornat ja de la Conferència Catalunya Causa Comuna, celebrada el passat dissabte dia 27 a Barcelona i amb prou temps per valorar el debat al qual vaig assistir, sobre el Catalanisme del segle XXI, em refermo en la idea de que l’adequat encaix de Catalunya dintre d’Espanya ha de ser per la via federal.
Som molts els federalistes, dintre i fora del partit socialista. Es qüestió de temps ampliar aquesta xifra, tant aquí com allà. En un moment en que els problemes es globalitzen és lògic buscar àmbits cada vegada més grans per fer-hi front, tot conservant la pròpia idiosincràsia, i només per la via del federalisme es poden aconseguir les dues coses alhora.
Sembla clar que l’aixecament de fronteres, el tancament dintre d’espais reduïts, la recerca de fórmules pròpies, no ha funcionat enlloc, ni serà factible amb els canvis que s’estan produint a tot arreu. Al contrari, a problemes globals, solucions globals. En aquest sentit varem escoltar sàvies reflexions , per part de persones que han ocupat importants càrrecs de responsabilitat a nivell municipal, autonòmic, estatal o europeu.
L’experiència d’aquestes persones serveix per fer tocar de peus a terra a totes les persones que poden tenir una visió reduccionista dels problemes a que ens enfrontem. Precisament el motiu de les sessions de Catalunya Causa Comuna era la de reflexionar, debatre i proposar alternatives, de cara el present i el futur, de manera que aquesta dinàmica continuarà funcionant, com eina de permanent valoració, estudi i formulació de propostes.
Una bona iniciativa en uns moments en que s’acusa els partits de falta d’obertura i d’estar ensimismats en les seves qüestions. I és que davant la crisi present ja no valen les velles i gastades fórmules. Se n’han de buscar de noves, i cal trencar esquemes i saltar barreres.
No es pot dir a una persona que porta mesos sense treball, i que se li està acabant la prestació d’atur, que ha d’esperar a que li trobem un nou encaix . Ha de poder tenir una solució, ni que sigui molt precària, de forma immediata. En aquest sentit, crec que tant el govern estatal com la Generalitat estan fent una bona feina, a l’hora de buscar sortides urgents, mentres s’espera una represa de l’activitat econòmica que ha de venir de la mà de les decisions preses aquí, reforçades per les decidides a nivell europeu.
I a nivell europeu cal emprendre reformes que reforcin el caràcter federal de la UE. En matèria econòmica, impositiva, industrial, etc. Es en temps de crisis quan més es veuen les deficiències que patim. I estem lluny encara de tenir un autèntic govern europeu, amb àmplies competències i recursos. Sense cap mena de dubte els temps actuals reforçaran les estructures europees. El cas de Grècia és un bon exemple, però els canvis han d’arribar a moltes altres actuacions.
I tornant aquí, passa el mateix. Fa massa anys que Catalunya busca un adequat encaix dintre d’Espanya. El nou Estatut, ha significat un pas endavant, però hem de tenir com objectiu, arribar a la federalització de l’estat. Estem lluny, encara, però malgrat les enormes dificultats i entrebancs, crec que ens hi anirem acostant. Almenys en el debat tingut el passat dissabte es varen donar mostres concretes de passos en aquesta direcció. Pertoca a tots, anar-los consolidant.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed.XI del PSC.
# posted by joanroma @ 12:42 AM
Wednesday, March 24, 2010
EMPRESES PRIVADES O PUBLIQUES? - art. Regio7
EMPRESES PÚBLIQUES O PRIVADES ?
Arran la crisi de les nevades, amb els conseqüents talls de llum i de cobertura de mòbils i Internet en moltes zones del país, s’ha obert un interessant debat sobre l’eficàcia del sector públic, en contrast amb el privat.
Durant molt de temps s’ha defensat aprimar el sector públic per considerar que la gestió privada és més eficient que la pública. Després de molts exemples de problemes en empreses de serveis essencials, la cosa ja no està tant clara. Es més, aquests dies hem sentit algunes veus que reclamaven tornar enrere i començar a pensar en crear noves empreses públiques que fessin la competència a les privades en sectors considerats estratègics.
I és que tenim molts exemples que contradiuen les velles idees d’ineficàcia i mala gestió. Els ajuntaments poden mostrar , arreu del país, models d’eficàcia en els propis serveis centrals, però també en multitud d’empreses que s’ocupen de les més diverses funcions, a plena satisfacció dels usuaris i dels ciutadans, en general.
També trobaríem altres exemples en empreses autonòmiques i estatals. I fruit d’aquesta existència d’empreses públiques ben gestionades, han sorgit un bon nombre de gestors capaços d’assumir responsabilitats més elevades. Es podria, doncs, plantejar l’entrada del sector públic en determinats serveis, sobretot els més essencials, per poder-los universalitzar realment.
No és acceptable continuar amb la precarietat de la telefonia mòbil, d’Internet, de subministrament elèctric, de la TDT, de la cobertura radiofònica, etc, en amplies zones del país. Ho he expressat en altres ocasions, però és que son moltes les persones que ens demanen als alcaldes que exigim la qualitat i la universalitat que tenen aquests serveis en les grans àrees urbanes, i que el món rural no continuï situat en la discriminació més absoluta.
No val, tampoc que se’ns digui que tot arribarà, perquè els retards han esdevingut crònics i no veiem cap sortida a mig termini. I no és igual tenir serveis de primera en aquests moments que tenir-los dintre de vuit o deu anys. I posem dates llargues perquè l’experiència ens demostra que no es compleixen els terminis curts. Si algú comprova el grau de cobertura dels serveis abans esmentats veurà com no han millorat en els darrers quatre o cinc anys.
Convindria, doncs, despertar les inversions de les operadores privades mitjançant l’entrada del sector públic en aquests camps. Aleshores sí que es donarien pressa per millorar els seus serveis. Ara, simplement van fent promeses que saben no compliran, perquè no els hi passa res. No hi ha grans sancions. Sempre hi ha alguna excusa que els permet posposar l’ampliació o millora del servei. I així anem passant, fent gran negoci en les zones més poblades, i deixant pel futur , les zones menys poblades i de menys negoci.
El principi de solidaritat o de compensació entre uns territoris i uns altres està sobre el paper, però no es veu en la vida quotidiana. D’aquí la necessitat de repensar vells conceptes i entrar a competir amb les empreses privades. Seria una bona solució.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC.
Arran la crisi de les nevades, amb els conseqüents talls de llum i de cobertura de mòbils i Internet en moltes zones del país, s’ha obert un interessant debat sobre l’eficàcia del sector públic, en contrast amb el privat.
Durant molt de temps s’ha defensat aprimar el sector públic per considerar que la gestió privada és més eficient que la pública. Després de molts exemples de problemes en empreses de serveis essencials, la cosa ja no està tant clara. Es més, aquests dies hem sentit algunes veus que reclamaven tornar enrere i començar a pensar en crear noves empreses públiques que fessin la competència a les privades en sectors considerats estratègics.
I és que tenim molts exemples que contradiuen les velles idees d’ineficàcia i mala gestió. Els ajuntaments poden mostrar , arreu del país, models d’eficàcia en els propis serveis centrals, però també en multitud d’empreses que s’ocupen de les més diverses funcions, a plena satisfacció dels usuaris i dels ciutadans, en general.
També trobaríem altres exemples en empreses autonòmiques i estatals. I fruit d’aquesta existència d’empreses públiques ben gestionades, han sorgit un bon nombre de gestors capaços d’assumir responsabilitats més elevades. Es podria, doncs, plantejar l’entrada del sector públic en determinats serveis, sobretot els més essencials, per poder-los universalitzar realment.
No és acceptable continuar amb la precarietat de la telefonia mòbil, d’Internet, de subministrament elèctric, de la TDT, de la cobertura radiofònica, etc, en amplies zones del país. Ho he expressat en altres ocasions, però és que son moltes les persones que ens demanen als alcaldes que exigim la qualitat i la universalitat que tenen aquests serveis en les grans àrees urbanes, i que el món rural no continuï situat en la discriminació més absoluta.
No val, tampoc que se’ns digui que tot arribarà, perquè els retards han esdevingut crònics i no veiem cap sortida a mig termini. I no és igual tenir serveis de primera en aquests moments que tenir-los dintre de vuit o deu anys. I posem dates llargues perquè l’experiència ens demostra que no es compleixen els terminis curts. Si algú comprova el grau de cobertura dels serveis abans esmentats veurà com no han millorat en els darrers quatre o cinc anys.
Convindria, doncs, despertar les inversions de les operadores privades mitjançant l’entrada del sector públic en aquests camps. Aleshores sí que es donarien pressa per millorar els seus serveis. Ara, simplement van fent promeses que saben no compliran, perquè no els hi passa res. No hi ha grans sancions. Sempre hi ha alguna excusa que els permet posposar l’ampliació o millora del servei. I així anem passant, fent gran negoci en les zones més poblades, i deixant pel futur , les zones menys poblades i de menys negoci.
El principi de solidaritat o de compensació entre uns territoris i uns altres està sobre el paper, però no es veu en la vida quotidiana. D’aquí la necessitat de repensar vells conceptes i entrar a competir amb les empreses privades. Seria una bona solució.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC.
# posted by joanroma @ 11:19 AM
Thursday, March 18, 2010
QUEIXES MÚLTIPLES - art. Celsona
QUEIXES MÚLTIPLES, DENÚNCIES POQUES.
Portem uns quants dies d’autèntica demostració de la precarietat de molts serveis, considerats bàsics, a dia d’avui. Una nevada de dimensions mitjanes ha estat capaç de paralitzar mig país. I el problema no ve d’ara, ni és responsabilitat només d’aquest govern sinó de tots els que han anat passant al llarg dels 30 anys de democràcia.
S’ha estat dur amb els febles i feble amb els poderosos. Les grans empreses s’han convertit en monstres que ningú controla ni ningú exigeix que donin un servei com cal. Una cosa son els contractes que signem , i una altra el servei que rebem. I quan les condicions varien una mica, la precarietat del servei es posa de manifest, i ningú sembla ser-ne responsable ni s’atén el client com seria exigible.
Aquests dies hem vist un mal funcionament del subministrament elèctric, però també de telefonia mòbil, d’Internet, i de tots els serveis d’atenció al ciutadà. O bé estaven col•lapsats o bé donaven informació vella. No s’han utilitzat els grans mitjans per donar informació en temps real.
I ara que ha passat gairebé la situació d’emergència, hi ha el mal costum de no ser conseqüents amb el que ha succeït. Ara toca presentar denúncia per tot allò que no ha funcionat com calia. Sinó es fan les denúncies no tenim dret a queixar-nos una propera vegada perquè l’informe final de l’emergència no contindrà moltes de les deficiències observades, o patides.
El costum de queixar-nos , el tenim ben arrelat, però el de denunciar, no. Moltes persones pensen que no serveix de res, o de ben poca cosa, però no es donen compte que amb aquesta actitud afavoreixen la continuïtat del mateix funcionament que critiquen. Només amb un informe rigorós, detallat , puntual i territorial podrem tenir eines per exigir canvis en l’estat de les infraestructures i serveis. Tot el que ha passat ha de servir perquè no torni a passar. I estem molt lluny d’aconseguir-ho.
I les denúncies, les han de fer els particulars, però molt especialment els alcaldes, perquè hem pogut constatar la gran distància entre el que es promet i el que es fa i com es fa. Malament quan se’n va la llum, i el telèfon especial per alcaldes queda col•lapsat de forma immediata. O quan s’aconsegueix línia, no donen cap detall puntual de l’avaria ni una previsió aproximada del final de l’incident.
En matèria de noves tecnologies, el problema esdevé major perquè no se sap amb qui parles, ni quina informació té, ni quants tècnics han mobilitzat per resoldre la incidència, sigui de telefonia mòbil, sigui d’Internet o telefonia fixa. Només queda esperar que algú estigui assabentat de l’avaria i posin els medis per resoldre-la. Després, no hi ha rebaixa de quotes, ni compensacions econòmiques ni explicacions detallades del motiu de la interrupció del servei.
El funcionament d’aquestes grans empreses suposa contractar un servei, i cobrar-lo a preu de primera categoria, i en canvi, donar un servei de tercera. Viuen bé, i poden tenir grans beneficis perquè tenen poques obligacions. I les causes majors, son múltiples a l’hora de justificar el mal servei. D’aquí que convingui presentar denúncia de totes les incidències i exigir compensacions. Només actuant amb rigorositat nosaltres, aconseguirem uns millors serveis. Tinguem-ho clar, perquè en qualsevol moment es pot repetir el panorama, causat pel vent, o per la pluja. I així anem passant els anys. Aquesta dinàmica ha d’acabar i de nosaltres depèn aconseguir-ho.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC.
Portem uns quants dies d’autèntica demostració de la precarietat de molts serveis, considerats bàsics, a dia d’avui. Una nevada de dimensions mitjanes ha estat capaç de paralitzar mig país. I el problema no ve d’ara, ni és responsabilitat només d’aquest govern sinó de tots els que han anat passant al llarg dels 30 anys de democràcia.
S’ha estat dur amb els febles i feble amb els poderosos. Les grans empreses s’han convertit en monstres que ningú controla ni ningú exigeix que donin un servei com cal. Una cosa son els contractes que signem , i una altra el servei que rebem. I quan les condicions varien una mica, la precarietat del servei es posa de manifest, i ningú sembla ser-ne responsable ni s’atén el client com seria exigible.
Aquests dies hem vist un mal funcionament del subministrament elèctric, però també de telefonia mòbil, d’Internet, i de tots els serveis d’atenció al ciutadà. O bé estaven col•lapsats o bé donaven informació vella. No s’han utilitzat els grans mitjans per donar informació en temps real.
I ara que ha passat gairebé la situació d’emergència, hi ha el mal costum de no ser conseqüents amb el que ha succeït. Ara toca presentar denúncia per tot allò que no ha funcionat com calia. Sinó es fan les denúncies no tenim dret a queixar-nos una propera vegada perquè l’informe final de l’emergència no contindrà moltes de les deficiències observades, o patides.
El costum de queixar-nos , el tenim ben arrelat, però el de denunciar, no. Moltes persones pensen que no serveix de res, o de ben poca cosa, però no es donen compte que amb aquesta actitud afavoreixen la continuïtat del mateix funcionament que critiquen. Només amb un informe rigorós, detallat , puntual i territorial podrem tenir eines per exigir canvis en l’estat de les infraestructures i serveis. Tot el que ha passat ha de servir perquè no torni a passar. I estem molt lluny d’aconseguir-ho.
I les denúncies, les han de fer els particulars, però molt especialment els alcaldes, perquè hem pogut constatar la gran distància entre el que es promet i el que es fa i com es fa. Malament quan se’n va la llum, i el telèfon especial per alcaldes queda col•lapsat de forma immediata. O quan s’aconsegueix línia, no donen cap detall puntual de l’avaria ni una previsió aproximada del final de l’incident.
En matèria de noves tecnologies, el problema esdevé major perquè no se sap amb qui parles, ni quina informació té, ni quants tècnics han mobilitzat per resoldre la incidència, sigui de telefonia mòbil, sigui d’Internet o telefonia fixa. Només queda esperar que algú estigui assabentat de l’avaria i posin els medis per resoldre-la. Després, no hi ha rebaixa de quotes, ni compensacions econòmiques ni explicacions detallades del motiu de la interrupció del servei.
El funcionament d’aquestes grans empreses suposa contractar un servei, i cobrar-lo a preu de primera categoria, i en canvi, donar un servei de tercera. Viuen bé, i poden tenir grans beneficis perquè tenen poques obligacions. I les causes majors, son múltiples a l’hora de justificar el mal servei. D’aquí que convingui presentar denúncia de totes les incidències i exigir compensacions. Només actuant amb rigorositat nosaltres, aconseguirem uns millors serveis. Tinguem-ho clar, perquè en qualsevol moment es pot repetir el panorama, causat pel vent, o per la pluja. I així anem passant els anys. Aquesta dinàmica ha d’acabar i de nosaltres depèn aconseguir-ho.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC.
# posted by joanroma @ 1:37 PM
SERVEIS A PRECARI- art. Regió 7
SERVEIS A PRECARI.
Quan encara no ens hem refet d’alguns dels danys col•laterals de les nevades, ens en arriben de nous de la mà de les noves tecnologies. Alguns pobles fa tants anys que vivim amb serveis bàsics a precari que ja no ens venen de nou les incidències afegides o multiplicades per dos o per tres , d’aquests darrers dies.
La sensació de molts alcaldes és que fem d’encarregats d’empreses caracteritzades per la seva falta de serietat, i un funcionament a precari al qual ningú li veu solució. Ara mateix els municipis d’Alpens, Les Llosses i Borredà estan sense cobertura de mòbil, ni d’Internet o telèfon fixa, lligat a Internet. La raó ? Ben senzilla. El generador que alimenta el repetidor de Serrallonga ( Alpens) es va quedar sense combustible el dissabte passat, i algun dia d’aquests aniran a omplir el dipòsit i tornarem a tenir servei, fins que es torni esgotar.
S’ha avisat a Telefònica ? Per descomptat. Una de les grans funcions que complim els alcaldes és fer d’encarregats , i avisar d’aquesta situació no fos cas que anessin passant els dies i ningú de la companyia se n’hagués donat compte. El problema nostre rau en explicar al telèfon del client, quin és el motiu de l’avaria. Ningú ens creu. I ningú sap de l’existència d’un repetidor sense connexió a la xarxa elèctrica. Cada vegada es parla amb alguna operadora, ubicada no sabem ben bé en quin país, i que en prou feines sap on és la província de Barcelona.
La situació pot fer riure, però portem prop de 10 anys, així. Però, el títol de l’article, és en plural. I és que hem de parlar de serveis bàsics a precari en un ampli territori del nostre país. Se’ns ha enganyat múltiples vegades en qüestió de cobertura, capacitat, amplitud o varietat d’aquests serveis.
Si abans parlava d’un repetidor , en situació inverosímil, hem de continuar per cobertures de mòbil totalment irregulars i insuficients en bona part del territori de muntanya. I això val per qualsevol de les operadores. Pel que fa rapidesa i capacitat de les línies d’Internet, podem dir el mateix, amb constants daltabaixos i talls que impedeixen un treball regular i adequat. Això significa que les administracions quan demanen als ajuntaments determinades trameses, no tenen ni idea d’aquestes situacions.
I continuem amb la opacitat dels propis serveis de les grans empreses. Ara mateix hi ha ajuntaments que no saben quins serveis “reals”existeixen en els seus municipis. Ofereixen Iberbanda, amb les carències abans descrites, però se sospita que s’han fet connexions amb fibra òptica per complir un contracte de la Generalitat, pel que fa CAP’s, consultoris mèdics, i farmàcies. Cosa que no es confirma per cap dels dirigents de l’empres telefònica.
I si parlem de la TDT, podem dir una cosa semblant. Es promet cobertura universal, i després es comprova l’existència d’amplies zones d’ombra que no s’acaba d’explicar com resoldre-les. De moment , s’espera la vinguda de tècnics que donaran diagnòstics diferents, i solucions igualment contradictòries.
Per últim, en matèria de subministrament elèctric hem vist augmentar les factures de llum, en proporcions increïbles. Parlo dels ajuntaments. I les empreses subministradores obliguen a pagar les noves instal•lacions a preus exorbitants, amb un servei que qualsevol dia i per qualsevol circumstància falla estrepitosament. El que diem, serveis bàsics a precaris, amb quotes de primera per un servei de tercera. Es hora d’exigir canvis substancials i rigorosos. Estem cansats d’aquestes precarietats, i un país modern no es pot permetre continuar així. I que ningú culpi ara l’actual govern, això és resultat d’anys i anys de permissivitat i deixadesa.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC.
Quan encara no ens hem refet d’alguns dels danys col•laterals de les nevades, ens en arriben de nous de la mà de les noves tecnologies. Alguns pobles fa tants anys que vivim amb serveis bàsics a precari que ja no ens venen de nou les incidències afegides o multiplicades per dos o per tres , d’aquests darrers dies.
La sensació de molts alcaldes és que fem d’encarregats d’empreses caracteritzades per la seva falta de serietat, i un funcionament a precari al qual ningú li veu solució. Ara mateix els municipis d’Alpens, Les Llosses i Borredà estan sense cobertura de mòbil, ni d’Internet o telèfon fixa, lligat a Internet. La raó ? Ben senzilla. El generador que alimenta el repetidor de Serrallonga ( Alpens) es va quedar sense combustible el dissabte passat, i algun dia d’aquests aniran a omplir el dipòsit i tornarem a tenir servei, fins que es torni esgotar.
S’ha avisat a Telefònica ? Per descomptat. Una de les grans funcions que complim els alcaldes és fer d’encarregats , i avisar d’aquesta situació no fos cas que anessin passant els dies i ningú de la companyia se n’hagués donat compte. El problema nostre rau en explicar al telèfon del client, quin és el motiu de l’avaria. Ningú ens creu. I ningú sap de l’existència d’un repetidor sense connexió a la xarxa elèctrica. Cada vegada es parla amb alguna operadora, ubicada no sabem ben bé en quin país, i que en prou feines sap on és la província de Barcelona.
La situació pot fer riure, però portem prop de 10 anys, així. Però, el títol de l’article, és en plural. I és que hem de parlar de serveis bàsics a precari en un ampli territori del nostre país. Se’ns ha enganyat múltiples vegades en qüestió de cobertura, capacitat, amplitud o varietat d’aquests serveis.
Si abans parlava d’un repetidor , en situació inverosímil, hem de continuar per cobertures de mòbil totalment irregulars i insuficients en bona part del territori de muntanya. I això val per qualsevol de les operadores. Pel que fa rapidesa i capacitat de les línies d’Internet, podem dir el mateix, amb constants daltabaixos i talls que impedeixen un treball regular i adequat. Això significa que les administracions quan demanen als ajuntaments determinades trameses, no tenen ni idea d’aquestes situacions.
I continuem amb la opacitat dels propis serveis de les grans empreses. Ara mateix hi ha ajuntaments que no saben quins serveis “reals”existeixen en els seus municipis. Ofereixen Iberbanda, amb les carències abans descrites, però se sospita que s’han fet connexions amb fibra òptica per complir un contracte de la Generalitat, pel que fa CAP’s, consultoris mèdics, i farmàcies. Cosa que no es confirma per cap dels dirigents de l’empres telefònica.
I si parlem de la TDT, podem dir una cosa semblant. Es promet cobertura universal, i després es comprova l’existència d’amplies zones d’ombra que no s’acaba d’explicar com resoldre-les. De moment , s’espera la vinguda de tècnics que donaran diagnòstics diferents, i solucions igualment contradictòries.
Per últim, en matèria de subministrament elèctric hem vist augmentar les factures de llum, en proporcions increïbles. Parlo dels ajuntaments. I les empreses subministradores obliguen a pagar les noves instal•lacions a preus exorbitants, amb un servei que qualsevol dia i per qualsevol circumstància falla estrepitosament. El que diem, serveis bàsics a precaris, amb quotes de primera per un servei de tercera. Es hora d’exigir canvis substancials i rigorosos. Estem cansats d’aquestes precarietats, i un país modern no es pot permetre continuar així. I que ningú culpi ara l’actual govern, això és resultat d’anys i anys de permissivitat i deixadesa.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC.
# posted by joanroma @ 2:16 AM
Thursday, March 11, 2010
PRESERVAR EL PATRIMONI- art.revista Tasta
PRESERVAR EL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC.
Es evident que una de les prioritats d’un ajuntament ha de ser preservar el patrimoni natural i l’arquitectònic. Aquest és el cas de Borredà, des de fa molts anys, i fruit d’aquesta preocupació han estat diverses actuacions en tot el terme municipal. Parlem de patrimoni històric, arquitectònic, privat o públic.
Borredà, té 43,6 quilòmetres quadrats i una llarga història , propera als 1.200 anys. Això significa tenir una gran varietat de construccions , d’estils i d’usos. Fa prop de cinc anys que varem aprovar l’inventari del patrimoni, i la xifra d’elements interessants és realment elevada.
En tenim d’autèntica primera divisió, com l’església romànica de Rotgers, o el Pont de Roma, sobre la riera de Merlès, passant per altres esglésies no menys interessants com la de Sant Martí de Boatella, la de Casamitjana, Sant Esteve, etc,
En el sector privat, cal destacar els molins fariners i bataners que havia tingut el poble i que varen donar riquesa durant molts anys al poble. De 14 que havia tingut, en queden uns quants en relatiu bon estat de conservació. I un d’ells ha estat objecte de restauració, prèvia cessió a l’ajuntament, per vint-i-cinc anys amb la intenció de recuperar-lo totalment i fer-lo visitable, tant el molí com el canal i bassa d’alimentació. Es tracta del Molí de Subirà, situat a 2 quilòmetres del nucli urbá.
I dintre del poble, es pot veure la magnífica ordenació i planificació de les cases , nascudes a partir d’un vell hostal a mig camí entre Berga i Ripoll. Aquesta casa, coneguda com la Casa del Pou, està protegida i properament serà restaurada, tot recuperant com espai públic, el vell pas entre l’era de la casa i la placeta, tapiat des de fa molts anys.
El carrer de la Font, que era el pas del camí ral, mostra l’antiguitat de les cases i l’estretor de les construccions. Cases amb noms dels oficis que s’hi duien a terme, com Cal Cisteller, o noms curiosos com Cal Bisbe, Cal Sant Pare, Can Pistola, o Cal Rasqueras.
Durant anys s’ha preservat aquest llegat arquitectònic i ara dona gust veure tot el nucli antic restaurat i preservat de cara a les properes generacions.
I si anem a fora del nucli, trobarem nombroses cases pairals amb rellevants noms i centenars d’anys a les espatlles. Son hereves d’un passat en que Borredà tenia 180 cases de pagès habitades, una autèntica riquesa agrícola, però també ramadera, amb ramats de xais com ja no es veuen.
Preservar tot aquest ric i variat patrimoni és cosa de tots. I així ho ha entès l’ajuntament i així ho han fet els particulars, deixant un poble esplèndid. Queda, però encara molt per fer, i a nivell municipal, a part d’acabar i posar en marxa el Molí de Subirà, també vol actuar en la restauració del Pont de Roma ( pont romànic situat prop del Cobert de Puigcercós), del Pont de Sant Joan, sobre la riera Margançol, i recuperar en la mesura del possible l’antiga església de Salselles. Aquestes propostes seran els objectius dels propers anys. Ara, però , el patrimoni arquitectònic és tant valuós i variat com ho és el patrimoni natural de tot el terme municipal.
Joan Roma i Cunill, Alcalde de Borredà.
Es evident que una de les prioritats d’un ajuntament ha de ser preservar el patrimoni natural i l’arquitectònic. Aquest és el cas de Borredà, des de fa molts anys, i fruit d’aquesta preocupació han estat diverses actuacions en tot el terme municipal. Parlem de patrimoni històric, arquitectònic, privat o públic.
Borredà, té 43,6 quilòmetres quadrats i una llarga història , propera als 1.200 anys. Això significa tenir una gran varietat de construccions , d’estils i d’usos. Fa prop de cinc anys que varem aprovar l’inventari del patrimoni, i la xifra d’elements interessants és realment elevada.
En tenim d’autèntica primera divisió, com l’església romànica de Rotgers, o el Pont de Roma, sobre la riera de Merlès, passant per altres esglésies no menys interessants com la de Sant Martí de Boatella, la de Casamitjana, Sant Esteve, etc,
En el sector privat, cal destacar els molins fariners i bataners que havia tingut el poble i que varen donar riquesa durant molts anys al poble. De 14 que havia tingut, en queden uns quants en relatiu bon estat de conservació. I un d’ells ha estat objecte de restauració, prèvia cessió a l’ajuntament, per vint-i-cinc anys amb la intenció de recuperar-lo totalment i fer-lo visitable, tant el molí com el canal i bassa d’alimentació. Es tracta del Molí de Subirà, situat a 2 quilòmetres del nucli urbá.
I dintre del poble, es pot veure la magnífica ordenació i planificació de les cases , nascudes a partir d’un vell hostal a mig camí entre Berga i Ripoll. Aquesta casa, coneguda com la Casa del Pou, està protegida i properament serà restaurada, tot recuperant com espai públic, el vell pas entre l’era de la casa i la placeta, tapiat des de fa molts anys.
El carrer de la Font, que era el pas del camí ral, mostra l’antiguitat de les cases i l’estretor de les construccions. Cases amb noms dels oficis que s’hi duien a terme, com Cal Cisteller, o noms curiosos com Cal Bisbe, Cal Sant Pare, Can Pistola, o Cal Rasqueras.
Durant anys s’ha preservat aquest llegat arquitectònic i ara dona gust veure tot el nucli antic restaurat i preservat de cara a les properes generacions.
I si anem a fora del nucli, trobarem nombroses cases pairals amb rellevants noms i centenars d’anys a les espatlles. Son hereves d’un passat en que Borredà tenia 180 cases de pagès habitades, una autèntica riquesa agrícola, però també ramadera, amb ramats de xais com ja no es veuen.
Preservar tot aquest ric i variat patrimoni és cosa de tots. I així ho ha entès l’ajuntament i així ho han fet els particulars, deixant un poble esplèndid. Queda, però encara molt per fer, i a nivell municipal, a part d’acabar i posar en marxa el Molí de Subirà, també vol actuar en la restauració del Pont de Roma ( pont romànic situat prop del Cobert de Puigcercós), del Pont de Sant Joan, sobre la riera Margançol, i recuperar en la mesura del possible l’antiga església de Salselles. Aquestes propostes seran els objectius dels propers anys. Ara, però , el patrimoni arquitectònic és tant valuós i variat com ho és el patrimoni natural de tot el terme municipal.
Joan Roma i Cunill, Alcalde de Borredà.
# posted by joanroma @ 8:56 AM
Wednesday, March 10, 2010
TORÀ I EL SOLSONÈS - art. Celsona
TORÀ I EL SOLSONÈS.
Molt interessant el tema de la possible agregació del municipi de Torà, a la comarca del Solsonès. Un cas excepcional que comporta un grapat d’interrogants a nivell legal i a nivell polític.
En primer lloc a nivell legal, perquè no recordo cap altre cas a Catalunya en aquesta etapa democràtica d’un traspàs de comarca. En aquest cas no es modifiquen els límits provincials , cosa que obligaria a fer-ho per Llei Orgànica, però sí els comarcals que son competència de la Generalitat. Des d’aquest punt de vista, doncs, cap problema perquè el Govern pot aprovar-ho.
Una altra cosa és la repercussió política d’aquesta proposta. Té raó l’alcalde de Solsona quan diu que tant s’ha de consultar a la població de Torà com als habitants de la comarca. I és que salvant totes les distàncies , no deixa de ser un debat important, de cara el futur per altres casos que puguin sorgir.
D’entrada, cal tenir present que el procés serà llarg, si hi ha consens, entre Torà i el Solsonès i llarguíssim o impossible sinó hi ha consens. Les coses han de quedar clares des de bon principi perquè algú pot pensar que amb una simple votació a mà alçada ja es pot procedir a fer un canvi de comarca, i fins i tot de Regió o Vegueria. I això no pot ser així. Obriríem un període d’inestabilitat permanent, negativa en tots els aspectes.
I s’ha de tenir present que l’entrada de Torà a la comarca suposaria passar a ser el segon municipi en nombre d’habitants, després de Solsona – capital per davant de Sant Llorenç i Olius. Torà té uns 1.300 habitants , un poble gran, en una comarca de pobles molt petits.
No deixa de ser cert que aquesta incorporació augmentaria els habitants de la comarca, en el còmput general de Catalunya i guanyaria en extensió. Uns avantatges que s’han de valorar, al costat d’alguns inconvenients que pot comportar aquesta agregació, com és tenir part en el repartiment d’ajuts a nivell de Consell Comarcal, de programa Leader, de Plans Comarcals de Muntanya, etc.
La proposta d’ordenació territorial de Catalunya en Regions o Vegueries ha reobert el debat territorial, i és lògic que ara sorgeixin temes no resolts anys enrere. No és preocupant moure un municipi de lloc, sí ho és replantejar comarques, de cara a fer-ne de noves a la carta, o per contraposició a d’altres ja existents, i molt més complicat és el replantejament de les regions o fins i tot de les províncies, que està protegides per Llei Orgànica.
Tot plegat, obliga a ser molt curosos a l’hora de moure fitxes. I no pensar que es poden fer canvis amb facilitat i improvisació. No estem per aquestes situacions. I ara Torà demana agregar-se al Solsonès, però fa ben poques setmanes es va manifestar en contra de que una part de l’antic municipi de Llanera passés a Llobera que és el municipi d’on reben els serveis les cases afectades, quan Torà precisament va créixer en extensió gràcies a la agregació de bona part de l’antic municipi de Llanera.
En fi, que ni tot és blanc ni tot és negre, i ara cal reflexionar sobre la proposta que tenim sobre la taula. Interessant, amb avantatges i inconvenients, i com en tot, cal valorar els pros i contres abans d’iniciar el procés d’agregació. En el benentès que s’inicia , ha de ser per acord de les dues parts, sinó malament. Quedaria un mal gust de boca a totes les parts i aixó no seria bon per a ningú.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC.
Molt interessant el tema de la possible agregació del municipi de Torà, a la comarca del Solsonès. Un cas excepcional que comporta un grapat d’interrogants a nivell legal i a nivell polític.
En primer lloc a nivell legal, perquè no recordo cap altre cas a Catalunya en aquesta etapa democràtica d’un traspàs de comarca. En aquest cas no es modifiquen els límits provincials , cosa que obligaria a fer-ho per Llei Orgànica, però sí els comarcals que son competència de la Generalitat. Des d’aquest punt de vista, doncs, cap problema perquè el Govern pot aprovar-ho.
Una altra cosa és la repercussió política d’aquesta proposta. Té raó l’alcalde de Solsona quan diu que tant s’ha de consultar a la població de Torà com als habitants de la comarca. I és que salvant totes les distàncies , no deixa de ser un debat important, de cara el futur per altres casos que puguin sorgir.
D’entrada, cal tenir present que el procés serà llarg, si hi ha consens, entre Torà i el Solsonès i llarguíssim o impossible sinó hi ha consens. Les coses han de quedar clares des de bon principi perquè algú pot pensar que amb una simple votació a mà alçada ja es pot procedir a fer un canvi de comarca, i fins i tot de Regió o Vegueria. I això no pot ser així. Obriríem un període d’inestabilitat permanent, negativa en tots els aspectes.
I s’ha de tenir present que l’entrada de Torà a la comarca suposaria passar a ser el segon municipi en nombre d’habitants, després de Solsona – capital per davant de Sant Llorenç i Olius. Torà té uns 1.300 habitants , un poble gran, en una comarca de pobles molt petits.
No deixa de ser cert que aquesta incorporació augmentaria els habitants de la comarca, en el còmput general de Catalunya i guanyaria en extensió. Uns avantatges que s’han de valorar, al costat d’alguns inconvenients que pot comportar aquesta agregació, com és tenir part en el repartiment d’ajuts a nivell de Consell Comarcal, de programa Leader, de Plans Comarcals de Muntanya, etc.
La proposta d’ordenació territorial de Catalunya en Regions o Vegueries ha reobert el debat territorial, i és lògic que ara sorgeixin temes no resolts anys enrere. No és preocupant moure un municipi de lloc, sí ho és replantejar comarques, de cara a fer-ne de noves a la carta, o per contraposició a d’altres ja existents, i molt més complicat és el replantejament de les regions o fins i tot de les províncies, que està protegides per Llei Orgànica.
Tot plegat, obliga a ser molt curosos a l’hora de moure fitxes. I no pensar que es poden fer canvis amb facilitat i improvisació. No estem per aquestes situacions. I ara Torà demana agregar-se al Solsonès, però fa ben poques setmanes es va manifestar en contra de que una part de l’antic municipi de Llanera passés a Llobera que és el municipi d’on reben els serveis les cases afectades, quan Torà precisament va créixer en extensió gràcies a la agregació de bona part de l’antic municipi de Llanera.
En fi, que ni tot és blanc ni tot és negre, i ara cal reflexionar sobre la proposta que tenim sobre la taula. Interessant, amb avantatges i inconvenients, i com en tot, cal valorar els pros i contres abans d’iniciar el procés d’agregació. En el benentès que s’inicia , ha de ser per acord de les dues parts, sinó malament. Quedaria un mal gust de boca a totes les parts i aixó no seria bon per a ningú.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC.
# posted by joanroma @ 10:33 AM
Tuesday, March 09, 2010
NO PROU PREPARATS - art. Regio 7
NO PROU PREPARATS
Portem una setmana plena de mostres de com pot complicar-se la vida per via d’un temps excepcionalment dolent, però sense arribar a ser catastròfic. Convé analitzar bé tot l’acorregut en aquests dies per evitar repetir els mateixos errors. I hem de fer una cura d’humilitat i reconèixer que no estem prou preparats per assumir determinats efectes climatològics.
Sobretot falla la informació i l’ús adequat de les noves tecnologies, precisament quan més indispensables poden ser. Es cert que si falla el subministrament elèctric de poc serveixen totes les altres eines, però hi ha d’altres mitjans que ben utilitzats podrien resoldre no pocs problemes.
I és que en dies com aquests veiem fins a quin punt l’existència de diferents nivells d’administracions, més que resoldre problemes ens compliquen la vida als qui estem en el primer nivell, en els ajuntaments. No deixa de sorprendre la pèrdua de temps que suposa anar contestant trucades per veure com tenim la carretera, o els carrers o per si funcionen els telèfons o algun altre servei. Se suposa que si tenim problemes , ja serem capaços de resoldre’ls o demanar ajuda. Al cap i a la fi, els qui truquen d’altres administracions , no tenen medis per resoldre cap dels problemes que podem tenir en els nostres pobles. Per tant, només és veure com estan les coses, i això fa perdre temps a tothom.
Una altra mostra de desconeixement de la realitat del país, son l’enviament de mitjans inadequats per un territori determinat. No pot ser que algú plantegi enviar generadors de grans dimensions per anar a pobles de petites dimensions , amb carreteres plenes de corbes i incapaces per tràilers . Semblaria que un bon mapa de carreteres ha d’estar en tots els despatxos de les grans empreses de serveis.
I queda molt bé dir que les noves tecnologies arriben arreu del país, però la realitat és una altra. A vegades hi arriben, però en unes condicions de gran precarietat i lentitud de manera que son poc útils i fiables, especialment quan la situació es complica. Així hem vist telefonia mòbil amb poca cobertura o nul•la en determinats moments del dia o de la nit. Connexions a Internet, que fallen o es tallen constantment. Serveis d’atenció al client totalment desbordats i incapaços de donar explicacions en temps real.
Per a molts, aquestes descripcions poden fer pensar que només s’han donat aquests dies d’alarma general i situació excepcional. Per desgràcia no és així. Molt sovint ens toca batallar amb les grans empreses per tenir un servei mínimament adequat, tot i pagar-lo com un de primera divisió. La llunyania dels serveis centrals de les empreses, juntament amb tenir a cada trucada un interlocutor diferent, fa que moltíssimes vegades s’ha de renunciar a continuar les reclamacions per una clara sensació d’impunitat total.
I precisament en el camp de les noves tecnologies és on es dona més sovint aquesta situació de caos total. De sensació que poden fer i desfer el que vulguin que no tindrem les eines suficients com per obligar-les a complir fidelment les condicions contractuals. A l’hora de cobrar son rigoroses, però no a l’hora de donar el servei.
Queda molt per fer, per tenir un país preparat , tant a nivell públic com privat. Ens hem acostumat massa sovint a improvisar i en determinats moments la improvisació no val. Ho hem pogut veure aquests dies, i és precisament en aquests moments quan es comprova qui ha sabut preparar-se pels dies difícils i qui no. Si en sabem extreure les lliçons pertinents, ja ens podem donar per satisfets.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC
Portem una setmana plena de mostres de com pot complicar-se la vida per via d’un temps excepcionalment dolent, però sense arribar a ser catastròfic. Convé analitzar bé tot l’acorregut en aquests dies per evitar repetir els mateixos errors. I hem de fer una cura d’humilitat i reconèixer que no estem prou preparats per assumir determinats efectes climatològics.
Sobretot falla la informació i l’ús adequat de les noves tecnologies, precisament quan més indispensables poden ser. Es cert que si falla el subministrament elèctric de poc serveixen totes les altres eines, però hi ha d’altres mitjans que ben utilitzats podrien resoldre no pocs problemes.
I és que en dies com aquests veiem fins a quin punt l’existència de diferents nivells d’administracions, més que resoldre problemes ens compliquen la vida als qui estem en el primer nivell, en els ajuntaments. No deixa de sorprendre la pèrdua de temps que suposa anar contestant trucades per veure com tenim la carretera, o els carrers o per si funcionen els telèfons o algun altre servei. Se suposa que si tenim problemes , ja serem capaços de resoldre’ls o demanar ajuda. Al cap i a la fi, els qui truquen d’altres administracions , no tenen medis per resoldre cap dels problemes que podem tenir en els nostres pobles. Per tant, només és veure com estan les coses, i això fa perdre temps a tothom.
Una altra mostra de desconeixement de la realitat del país, son l’enviament de mitjans inadequats per un territori determinat. No pot ser que algú plantegi enviar generadors de grans dimensions per anar a pobles de petites dimensions , amb carreteres plenes de corbes i incapaces per tràilers . Semblaria que un bon mapa de carreteres ha d’estar en tots els despatxos de les grans empreses de serveis.
I queda molt bé dir que les noves tecnologies arriben arreu del país, però la realitat és una altra. A vegades hi arriben, però en unes condicions de gran precarietat i lentitud de manera que son poc útils i fiables, especialment quan la situació es complica. Així hem vist telefonia mòbil amb poca cobertura o nul•la en determinats moments del dia o de la nit. Connexions a Internet, que fallen o es tallen constantment. Serveis d’atenció al client totalment desbordats i incapaços de donar explicacions en temps real.
Per a molts, aquestes descripcions poden fer pensar que només s’han donat aquests dies d’alarma general i situació excepcional. Per desgràcia no és així. Molt sovint ens toca batallar amb les grans empreses per tenir un servei mínimament adequat, tot i pagar-lo com un de primera divisió. La llunyania dels serveis centrals de les empreses, juntament amb tenir a cada trucada un interlocutor diferent, fa que moltíssimes vegades s’ha de renunciar a continuar les reclamacions per una clara sensació d’impunitat total.
I precisament en el camp de les noves tecnologies és on es dona més sovint aquesta situació de caos total. De sensació que poden fer i desfer el que vulguin que no tindrem les eines suficients com per obligar-les a complir fidelment les condicions contractuals. A l’hora de cobrar son rigoroses, però no a l’hora de donar el servei.
Queda molt per fer, per tenir un país preparat , tant a nivell públic com privat. Ens hem acostumat massa sovint a improvisar i en determinats moments la improvisació no val. Ho hem pogut veure aquests dies, i és precisament en aquests moments quan es comprova qui ha sabut preparar-se pels dies difícils i qui no. Si en sabem extreure les lliçons pertinents, ja ens podem donar per satisfets.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC
# posted by joanroma @ 12:28 PM
Monday, March 08, 2010
QUE FER A SALSELLES ? Art. La Rella
QUÈ FER A SALSELLES ?
Sap greu visitar Salselles i veure l’estat en que es troba l’església, i tot el seu entorn. Suposo que com tothom, sento un neguit quan es veu les restes del que havia estat un antic poble, disseminat, que com tots, tenen en l’església la seva mostra d’identitat. I com alcalde de Borredà, no deixa de ser un deute pendent amb els antics habitants de Salselles evitar el seu ensorrament definitiu.
Salselles havia estat un municipi independent, amb ajuntament, església, escola,etc, amb una superfície de 19 quilòmetres quadrats i 217 habitants l’any 1898 en que varen decidir demanar la agregació a Borredà, per considerar que amb tants pocs habitants no podien cobrir les necessitats del poble. Així, fou com Borredà va ampliar el seu terme fins els 43,6 quilòmetres quadrats actuals, i en aquell moment superava els 800 habitants.
De totes maneres havia començat el despoblament de les zones més allunyades i poc a poc, anà perdent habitants, activitat, i l’església el títol de parròquia. Es l’inici de la decadència i l’abandonament.
A finals dels anys 70, es varen fer obres de reforma a l’església parroquial de Borredà i es va decidir, anar a buscar teules a la de Salselles, amb la qual cosa, l’abandonament es convertí en definitiu i irreversible. Poc a poc, varen anar caient parets, sostres i un tros de campanar. La situació actual és molt, molt precària, per no dir irreversible.
Davant aquesta situació hi havia dues opcions: deixar caure el que queda, i que les runes siguin cobertes per la vegetació i dintre d’uns anys ningú recordi la seva existència, o intentar recuperar el que es pugui de l’edifici, com un deure envers els nostres avantpassats i de cara a les generacions futures.
Els alcaldes de Sant Martí d’Albars, l’alcaldessa de Lluçà i jo mateix, intentarem la segona opció. Ens hi varem comprometre en la caminada de l’any passat, i estem complint el compromís agafat davant els participants. De totes maneres el repte és complicat i ple de dificultats tècniques i econòmiques. Tots ara pensem, perquè no haver començat 20 anys enrere. Però, vint anys enrere teníem altres urgències per cobrir en els nostres pobles i difícilment ens haguéssim pogut ficar en un tema com aquest, quan tens portades d’aigua, clavegueram, escoles, llum, carrers, camins, per fer.
També és cert que no hem actuat igual davant un monument de primer ordre que en un de segon ordre com és aquest, amb tots els respectes. Ara mateix, Borredà té un monument de gran rellevància per restaurar: el Pont de Roma, sobre la Riera de Merlès, però no hi ha perill de degradació ni esfondrament, per tant faig passar Salselles davant del Pont de Roma.
I hem començat per les peticions indispensables. Primer al Bisbat de Vic perquè ens cedeixi l’antiga església per 25 anys. He rebut ja carta de resposta amb la conformitat i només cal revisar la proposta de conveni i signar-lo. A partir d’aquí la Diputació de Barcelona, per mitjà del Servei de Patrimoni Local ja m’ha promès que un equip tècnic pluridisciplinar farà una valoració de l’estat tècnic en que es troba l’antiga església i les possibilitats d’intervenir-hi. I un cost aproximat.
Amb tota aquesta documentació a la mà, podrem prendre les decisions oportunes. Una complerta recuperació pot ser molt cara i complicada, i difícil d’aconseguir ,degut als molts monuments existents que han de passar davant, per urgència i per importància. Queda, doncs, pendent de saber les opcions que tenim per fer viable la salvaguarda d’aquesta antiga església. Farem tot el possible, i em comprometo a tenir-vos informats puntualment , amb articles a La Rella. I també, l’Albert, us mantindrà informats entrant en el web “salvem salselles “. A veure si entre tots ho fem possible.
Joan Roma i Cunill, Alcalde de Borredà.
Sap greu visitar Salselles i veure l’estat en que es troba l’església, i tot el seu entorn. Suposo que com tothom, sento un neguit quan es veu les restes del que havia estat un antic poble, disseminat, que com tots, tenen en l’església la seva mostra d’identitat. I com alcalde de Borredà, no deixa de ser un deute pendent amb els antics habitants de Salselles evitar el seu ensorrament definitiu.
Salselles havia estat un municipi independent, amb ajuntament, església, escola,etc, amb una superfície de 19 quilòmetres quadrats i 217 habitants l’any 1898 en que varen decidir demanar la agregació a Borredà, per considerar que amb tants pocs habitants no podien cobrir les necessitats del poble. Així, fou com Borredà va ampliar el seu terme fins els 43,6 quilòmetres quadrats actuals, i en aquell moment superava els 800 habitants.
De totes maneres havia començat el despoblament de les zones més allunyades i poc a poc, anà perdent habitants, activitat, i l’església el títol de parròquia. Es l’inici de la decadència i l’abandonament.
A finals dels anys 70, es varen fer obres de reforma a l’església parroquial de Borredà i es va decidir, anar a buscar teules a la de Salselles, amb la qual cosa, l’abandonament es convertí en definitiu i irreversible. Poc a poc, varen anar caient parets, sostres i un tros de campanar. La situació actual és molt, molt precària, per no dir irreversible.
Davant aquesta situació hi havia dues opcions: deixar caure el que queda, i que les runes siguin cobertes per la vegetació i dintre d’uns anys ningú recordi la seva existència, o intentar recuperar el que es pugui de l’edifici, com un deure envers els nostres avantpassats i de cara a les generacions futures.
Els alcaldes de Sant Martí d’Albars, l’alcaldessa de Lluçà i jo mateix, intentarem la segona opció. Ens hi varem comprometre en la caminada de l’any passat, i estem complint el compromís agafat davant els participants. De totes maneres el repte és complicat i ple de dificultats tècniques i econòmiques. Tots ara pensem, perquè no haver començat 20 anys enrere. Però, vint anys enrere teníem altres urgències per cobrir en els nostres pobles i difícilment ens haguéssim pogut ficar en un tema com aquest, quan tens portades d’aigua, clavegueram, escoles, llum, carrers, camins, per fer.
També és cert que no hem actuat igual davant un monument de primer ordre que en un de segon ordre com és aquest, amb tots els respectes. Ara mateix, Borredà té un monument de gran rellevància per restaurar: el Pont de Roma, sobre la Riera de Merlès, però no hi ha perill de degradació ni esfondrament, per tant faig passar Salselles davant del Pont de Roma.
I hem començat per les peticions indispensables. Primer al Bisbat de Vic perquè ens cedeixi l’antiga església per 25 anys. He rebut ja carta de resposta amb la conformitat i només cal revisar la proposta de conveni i signar-lo. A partir d’aquí la Diputació de Barcelona, per mitjà del Servei de Patrimoni Local ja m’ha promès que un equip tècnic pluridisciplinar farà una valoració de l’estat tècnic en que es troba l’antiga església i les possibilitats d’intervenir-hi. I un cost aproximat.
Amb tota aquesta documentació a la mà, podrem prendre les decisions oportunes. Una complerta recuperació pot ser molt cara i complicada, i difícil d’aconseguir ,degut als molts monuments existents que han de passar davant, per urgència i per importància. Queda, doncs, pendent de saber les opcions que tenim per fer viable la salvaguarda d’aquesta antiga església. Farem tot el possible, i em comprometo a tenir-vos informats puntualment , amb articles a La Rella. I també, l’Albert, us mantindrà informats entrant en el web “salvem salselles “. A veure si entre tots ho fem possible.
Joan Roma i Cunill, Alcalde de Borredà.
# posted by joanroma @ 12:42 AM
Wednesday, March 03, 2010
FELICITATS PEL NOU SERVEI- Art. Celsona
FELICITATS PEL NOU SERVEI MÈDIC.
Avui he cregut necessari felicitar de tot cor, l’haver aconseguit pel Solsonès la primera unitat pública d’atenció a la fibromiàlgia de la Catalunya Central. Millor dit, una unitat destinada a diagnosticar, estudiar i tractar la fibromiàlgia , la síndrome de fatiga crònica i la sensibilitat química.
Pels qui entenen d’aquestes malalties, no volen posar tot en el sol nom de fibromiàlgia perquè tenen especificitats clares i diferents. Cadascuna té la seva pròpia història, els seus propis síntomes i les seves pròpies conseqüències. I son malalties realment complicades i encara poc conegudes, tot i que afecten a milers de persones, majoritàriament dones.
De ben segur que qui més qui menys en coneix alguna en el seu entorn. M’ha passat a mi, des que vaig saber que la dirigent del PSC, Manuela de Madre, tenia síndrome de fatiga crònica, en un grau força elevat. He pogut seguir la seva evolució , en directe, durant anys i he de dir que és dur de comprovar el grau d’incapacitat que provoca. I aparentment no semblen afectades per cap malaltia greu. Físicament la apariència pot ser normal, però el dolor va per dintre.
Un dolor, constant, permanent, amb etapes més dures o menys en funció del temps, de les preocupacions, de factors encara inexplicables.
Era lògic, davant aquesta situació i la xifra d’afectats que les associacions s’organitzessin i aconseguissin portar al Parlament de Catalunya una iniciativa per crear unitats especialitzades en diferents territoris del país. Hi ha molt pocs especialistes, i molt poques unitats, que han d’atendre els malalts d’aquí i els vinguts d’altres territoris d’Espanya perquè allà no tenen cap unitat. No era de rebut, donar visites a un any vista.
Finalment es va aconseguir el consens necessari per aprovar una proposició en el Parlament que fixés la creació d’aquestes unitats especialitzades. El pas del temps, els problemes de finançament i la manca d’especialistes ha retrasat la posta en marxa d’aquest servei, però avui veiem com ja ha arribat al Solsonès. I properament se n’obriran en altres territoris.
I aquestes unitats, no solament seran importants pels afectats, sinó per les tasques d’investigació que comportaran. Estic segur que dintre d’un cert temps es podran conèixer les causes de la malaltia, i si se saben les causes, es trobarà el remei. Hi ha fundacions encarregades de recaptar diners per investigació. Fins ara, eren pocs els científics destinats a aquestes malalties, però de ben segur s’incrementaran i permetran completar una macroenquesta sobre les persones afectades, el seu historial mèdic, i els efectes de la medicació.
D’aquí n’han de sortir noves generacions de medicaments més adequats, més especialitzats que permetin fer vida normal a les afectades. De ben segur és el somni de totes elles. Fins ara, sovint, eren tractades per altres malalties, per desconeixement dels síntomes, i la inexistència de tractaments eficaços. Poc a poc, les coses canvien, i en la proposició del Parlament també hi figuraven cursos pels metges de capçalera, perquè puguin saber més sobre aquestes malalties i puguin derivar els afectats cap a les unitats especialitzades.
En definitiva, ha costat arribar fins aquí, però la més sincera felicitació per les persones i associacions que han batallat durament per aconseguir-ho. En aquest cas la comarca del Solsonès no ha d’esperar a les altres, sinó que passa primera. Ja era hora.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC
Avui he cregut necessari felicitar de tot cor, l’haver aconseguit pel Solsonès la primera unitat pública d’atenció a la fibromiàlgia de la Catalunya Central. Millor dit, una unitat destinada a diagnosticar, estudiar i tractar la fibromiàlgia , la síndrome de fatiga crònica i la sensibilitat química.
Pels qui entenen d’aquestes malalties, no volen posar tot en el sol nom de fibromiàlgia perquè tenen especificitats clares i diferents. Cadascuna té la seva pròpia història, els seus propis síntomes i les seves pròpies conseqüències. I son malalties realment complicades i encara poc conegudes, tot i que afecten a milers de persones, majoritàriament dones.
De ben segur que qui més qui menys en coneix alguna en el seu entorn. M’ha passat a mi, des que vaig saber que la dirigent del PSC, Manuela de Madre, tenia síndrome de fatiga crònica, en un grau força elevat. He pogut seguir la seva evolució , en directe, durant anys i he de dir que és dur de comprovar el grau d’incapacitat que provoca. I aparentment no semblen afectades per cap malaltia greu. Físicament la apariència pot ser normal, però el dolor va per dintre.
Un dolor, constant, permanent, amb etapes més dures o menys en funció del temps, de les preocupacions, de factors encara inexplicables.
Era lògic, davant aquesta situació i la xifra d’afectats que les associacions s’organitzessin i aconseguissin portar al Parlament de Catalunya una iniciativa per crear unitats especialitzades en diferents territoris del país. Hi ha molt pocs especialistes, i molt poques unitats, que han d’atendre els malalts d’aquí i els vinguts d’altres territoris d’Espanya perquè allà no tenen cap unitat. No era de rebut, donar visites a un any vista.
Finalment es va aconseguir el consens necessari per aprovar una proposició en el Parlament que fixés la creació d’aquestes unitats especialitzades. El pas del temps, els problemes de finançament i la manca d’especialistes ha retrasat la posta en marxa d’aquest servei, però avui veiem com ja ha arribat al Solsonès. I properament se n’obriran en altres territoris.
I aquestes unitats, no solament seran importants pels afectats, sinó per les tasques d’investigació que comportaran. Estic segur que dintre d’un cert temps es podran conèixer les causes de la malaltia, i si se saben les causes, es trobarà el remei. Hi ha fundacions encarregades de recaptar diners per investigació. Fins ara, eren pocs els científics destinats a aquestes malalties, però de ben segur s’incrementaran i permetran completar una macroenquesta sobre les persones afectades, el seu historial mèdic, i els efectes de la medicació.
D’aquí n’han de sortir noves generacions de medicaments més adequats, més especialitzats que permetin fer vida normal a les afectades. De ben segur és el somni de totes elles. Fins ara, sovint, eren tractades per altres malalties, per desconeixement dels síntomes, i la inexistència de tractaments eficaços. Poc a poc, les coses canvien, i en la proposició del Parlament també hi figuraven cursos pels metges de capçalera, perquè puguin saber més sobre aquestes malalties i puguin derivar els afectats cap a les unitats especialitzades.
En definitiva, ha costat arribar fins aquí, però la més sincera felicitació per les persones i associacions que han batallat durament per aconseguir-ho. En aquest cas la comarca del Solsonès no ha d’esperar a les altres, sinó que passa primera. Ja era hora.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC
# posted by joanroma @ 12:41 AM
