Joan Roma

EL DIFICIL RELLEU
Fa uns dies parlava amb un parell d’empresaris de turisme de la comarca i comentàvem la situació que es dona ,en un bon nombre de pobles, respecte el difícil relleu al capdavant de bars, restaurants, botigues i comerços, en general.
Som ja una comarca amb un potent sector turístic, però encara lluny d’on podríem estar. Queda camp per córrer, tot i que no hem de caure en la massificació d’altres indrets. Amb tot, ens ha de preocupar l’envelliment de les persones al capdavant de negocis lligats al sector serveis, perquè en molts llocs no es veu cap relleu possible.
Els fills han estudiat, o emprés altres activitats, menys lligades i amb els caps de setmana lliures, i no veuen cap atractiu en continuar l’activitat dels pares. Això ho anem veient en la majoria de pobles de la comarca, i poc a poc es van tancant algunes botigues de les de sempre. I quan tanca, difícilment torna a obrir.
I tots sabem que bars, restaurants, botigues i comerços donen vida a un poble i sense ells un poble és mort. Per tant, tenim un problema. Un problema difícil de resoldre perquè aquí, ben poc podem fer els càrrecs públics, ni els ajuntaments o altres administracions. Podem facilitar tràmits, i això ho hem fet gairebé tots els ajuntaments, però no podem fer d’empresaris.
Falten empresaris, i falta relleu. També falta coordinació i visió de futur en alguns establiments que tanquen en determinades èpoques, precisament quan podrien acollir una bona clientela. En una comarca que hem fet múltiples estudis, sobre múltiples temes, no estaria malament de conèixer els horaris d’obertura i tancament de molts dels negocis de la comarca, o el calendari de vacances, i altres temes derivats. Veuríem com moltes vegades no estan en sintonia amb l’activitat turística.
El mateix caldria fer amb tot el conjunt de patrimoni visitable o activitats per dur a terme per part de tots els visitants. N’hem parlat força sovint en les reunions del Consorci de Turisme de l’Alt Berguedà, i és extrapolable a tota la comarca. He de dir que fruit d’aquestes reflexions i debats, algunes coses han millorat, però queda encara molt per fer.
A banda, però del que constatem , ara i aquí el problema del relleu és d’una urgència evident perquè en pocs anys el panorama pot ser desolador. Ja ho és ara en alguns pobles amb un mínim, mínim d’activitat durant tota la setmana, i un petit reviscolament els dissabtes i diumenges. Però, en un moment en que molta gent volta cada dia i aprofita els dies tranquils per visitar-nos, no és lògic que els costi trobar on menjar, on comprar o què visitar.
I el remei no és fàcil, ni ràpid. No hi ha fórmules màgiques per resoldre’l, i el que pot anar passant és la implantació d’activitats regides per immigrants, disposats a sacrificar-se en hores i caps de setmana, rellevant als actuals comerciants. Això ja passa a les ciutats, poc a poc ho anirem veient en els pobles. I tindrem sort si aconseguim aquest relleu, perquè després només caldrà trobar la sintonia i lligam entre comerciants i clientela.
Joan Roma i Cunill, Alcalde de Borredà.

ENS HEM TRASLLADAT A LA PLANTA BAIXA
Avui hem tingut un dia de gran enrenou pel trasllat de tots els ordinadors i material del primer pis de l’ajuntament, cap a la planta baixa.
Aquesta setmana van arribar els nous mobles , i una vegada instal.lats era el moment de fer els trasllat. A partir del dissabte ja s’atendrà els ciutadans en les noves dependències que realment han quedat molt bé.
Mobles pràctics, bona distribució de les oficines i bona calefacció. Molt diferent de com estàvem fins ara.
Ha valgut la pena fer aquest canvi perquè tot estarà més a mà, i amb despatxos suficients per atendre tota la gent amb la confidencialitat i comoditat que requereixen els ciutadans.
Els horaris d’atenció al públic seran els mateixos que fins ara: dilluns i dimecres de 4 a 7 de la tarda i els dissabtes de 10 a 1. I tal com havíem promès, les obres de reconversió de l’antic consultori mèdic en oficines municipals ja és un fet.
Benvinguts tots a les noves oficines i estem convençuts de que suposaran una millora de la atenció, i una major comoditat de treball pel personal i pels càrrecs institucionals.

BON PAPER DEL SOLSONÉS EN ELS PRESSUPOSTOS DEL 2010.
Presentats ja els pressupostos de la Generalitat per l’any vinent, podem veure com la comarca en surt força ben parada tot i tractar-se d’un any especialment crític a nivell general i particular. En concret es preveuen 7,5 milions d’euros , la qual cosa suposa un increment notable respecte el que ha vingut aquesta any, 2009. De fet, es duplica la inversió , en bona part per complir la promesa feta pel Conseller Nadal, respecte la variant de Santa Susanna, a la C-55. Finalment es podrà complir el compromís, i en els pressupostos hi figura una partida de 3,6 milions d’euros.
Suposo que tots aquells que han reclamat aquesta variant i han dut a terme diferents actuacions per exigir-la, estaran satisfets de veure complerts els seus objectius. N’hem parlat vàries vegades en aquestes mateixes pàgines del Celsona.
La segona gran partida, correspon a la millora de la senyalització i manteniment de les carreteres de la comarca, amb un milió d’euros. Son treballs, continuació dels que ja es duen a terme a tota la Catalunya Central, i que suposen endreçar múltiples punts, a més de repintar ratlles i canviar rètols i senyals ja obsolets. Una bona iniciativa per millorar la seguretat en totes les carreteres, especialment en les secundàries.
Algunes altres partides em causen una especial satisfacció perquè es pot comprovar la sensibilitat del govern per la cultura i el patrimoni cultural . Ho podem veure amb els 228.000 euros destinats a la rehabilitació de l’església de la Pedra, o els 258.000 euros destinats al poblat ibèric i església romànica d’Olius, o els 103.00 euros per la 3a fase de la restauració del monestir de Sant Llorenç.
En fi, aquestes partides, juntament amb l’anunci fet de que en els propers anys, pràcticament la majoria de pobles de la comarca disposaran de depuradores d’aigües residuals, permet assegurar de que el govern no solament pensa en les grans ciutats a l’hora d’invertir , sinó també en les comarques rurals com la nostra.
I una altra eina útil d’inversió és el recentment aprovat Pla Comarcal de Muntanya , on també hi figuren un bon grapat d’inversions en la majoria de municipis de la comarca, i això al llarg dels propers quatre anys.
No és fàcil el repartiment d’un pressupost, sobretot quan ens trobem en plena situació de crisis financera. La temptació de retallar o deixar per més endavant moltes de les obres previstes les té qualsevol govern que ha de prioritzar més que mai les seves inversions. Amb tot, queda clar que si en èpoques de crisis, la inversió disminueix, no deixa de fomentar la pròpia crisis, i d’aquí que malgrat les dificultats el govern d’entesa vulgui mantenir un elevat nivell de projectes i obres.
I tot indica que l’any vinent serà un dels més durs a nivell d’ajuts i subvencions de tota mena. Els qui estem en càrrecs municipals ja fa temps que apretem cinturons i ens preparem per passar aquest any. Després ja ho veurem, però sembla que la recuperació serà evident i serà el moment de poder tornar a les grans obres.
També serà el moment de reclamar un nou sistema de finançament pels ajuntaments que realment permeti fer front a les necessitats diàries i de cara el futur, i a mantenir el gran nombre de serveis que s’han creat en aquests anys.
Però, tornant al principi, l’important és comprovar que la Generalitat fa funcions de redistribució de la riquesa, i compleix compromisos amb el territori, per lluny i petit que sigui. Podem estar raonablement satisfets de les previsions per l’any vinent, traduïdes en les partides i obres apuntades més amunt.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC

NOVES REGLES DE JOC
Serà interessant seguir els treballs de la ponència parlamentària que ha de elaborar l’avantprojecte de llei electoral per Catalunya. Alguns dels que han tingut 23 anys per fer-la ara critiquen perquè s’ha esperat tant, i pensen que en pocs mesos es pot arribar a un acord de consens.
Aquesta és una de les lleis bàsics i essencials que precisen d’una àmplia majoria per ser aprovada. Res de majories ajustades. Canviar les regles de joc , obliga a acords molt amplis que suposin les tres cinquenes parts de l’hemicicle. No s’entén massa com un país que es declara nació, no hagi promogut un sistema electoral propi i encara funcioni amb un de provisional de trenta anys enrere.
No s’entén com alguns partits defensen situacions indefensables com que la província de Barcelona tingui una representació molt menor de la que li tocaria, si la llei fos mínimament proporcional. Sobretot amb els canvis enormes de població que s’han produït en aquests darrers anys. Ja no som el país dels sis milions d’habitants, sinó un de set i mig, i dintre de poc , arribarem els vuit.
Si es modifiquen les regles de joc, és per corregir aquestes desigualtats entre circumscripcions electorals que primen el vot rural en detriment de l’urbà. I que no volen reconèixer les situacions injustes que se’n deriven.
Des del partit socialista, es defensa com un dels millors sistemes, el alemany. Altres partits parlen de llistes obertes, però sense precisar com poden funcionar. D’altres per llistes que compaginin les dues variants. De fet, en matèria electoral, gairebé tot està inventat i no cal proposar coses que no s’hagin provat en altres indrets.
Després d’anys i anys, de debats en el Parlament, entorn a la necessitat de redactar una llei electoral pròpia, cosa que hagués estat lògic de posar en el nou Estatut, sembla que ara toca fer-la, ni que sigui com una de les mesures adients per recuperar la confiança dels ciutadans en la política i apropar els càrrecs polítics als ciutadans.
En principi, queden bé aquests propòsits, però no sempre s’aconsegueix, com podem veure en altres països . I qui cregui que un nou sistema electoral evitarà casos de corrupció o comportaments indignes, s’equivoca de dalt a baix. El que sí permetrà és una major i millor distribució de la representació política, en funció dels habitants de cada territori. I també és cert que si els diputats tenen circumscripcions més petites, seran més coneguts i podran portar els temes territorials de més aprop.
Amb aquestes premisses , ara cada partit haurà de retratar-se i fer propostes serioses. S’haurà acabat el temps de les declaracions solemnes que no anaven acompanyades de fets concrets. Ara i aquí, cada partit es juga bona part del seu futur, i res serà igual si la llei va per un cantó o va per un altre.
Si es demana una major proximitat, el sistema de vot doble alemany és una bona proposta perquè permet, votar a un candidat concret, i alhora a una candidatura determinada, de manera que qui treballi de valent el seu territori pot tenir assegurada la seva elecció i així tenir una major força i representativitat dintre del seu partit. No és igual guanyar-se el càrrec directament, que fer-ho dintre d’una llista tancada.
Ara bé, per posar-lo en pràctica, primer cal decidir un tema complicat i molt delicat. Quines han de ser les circumscripcions electorals. Les comarques son massa petites i irregulars, unes de les altres. Les províncies massa grans, i les vegueries encara no existeixen. No ho tindrà fàcil la ponència del Parlament, però el repte és apassionant.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC

FESTA DE LA GENT GRAN – BORREDÀ 2009.
Ahir, diumenge 22 es va celebrar la festa de la Gent Gran de Borredà, de manera similar a l'any passat, però canviant l'escenari. En aquest cas, fou en el Restaurant Baix Pirineu, amb una participació d'uns 75 persones.
Per començar, al matí , en el Centre Cívic es va reunir tota la gent gran, per escoltar la feina feta per la Junta Directiva, i la que pensen fer de cara el futur.
Per aquest motiu es va demanar la participació de tothom a l'hora de fer propostes i ajudar a dur-les a terme. Acabada la assemblea es va oferir un aperitiu als assistents i tot seguit varem anar al Restaurant Baix Pirineu per dinar plegats, i després d'una salutació de l'alcalde, es va organitzar un bon ball de tarda.
Unes 70 persones es varen aplegar en el dinar, presidit per un molt bon humor i ganes de passar-s'ho bé com cada any. Per part de l'alcalde, va recordar que l'any vinent tenim un repte important com és el de organitzar la festa de la gent gran dels pobles agrupats i coordinats amb la Diputació i que per tant convenia començar a pensar en la logística que requereix un esdeveniment com aquest.
En qualsevol cas, l'alcalde, va felicitar la Junta de la Associació de la Gent Gran per totes les activitats que està duent a terme i el bon ambient que presideix la seva actuació. Igualment va comunicar, que, malgrat les repercussions de la crisis , el col·lectiu de la gent gran continuaria sent el més ben tractat a nivell de pressupostos i activitats.

NO MÉS TRÀMITS
Des de fa molts anys el nostre país, Catalunya, i amb ell Espanya, ens té acostumats a legislar a cop de emocions, sobresalts, accidents, desgràcies. Passa alguna cosa notable i aleshores hem de córrer a posar-hi remei, per medi de modificacions legislatives, increment de tràmits, paperassa, controls i supervisions.
Estem a punt de caure en la mateixa roda, pels dos casos que, ara ,ocupen immensos espais en els mitjans de comunicació. El cas Millet i el cas Santa Coloma de Gramenet. Molt diferents un de l’altre, però amb fort impacte sobre la opinió pública i publicada.
S’han anunciat canvis importants pel que fa el funcionament, supervisió i control de les fundacions. Em sembla bé, i ja era hora que és fes, a la vista d’alguns casos apareguts arran el cas Millet.
Però, causa inquietud altres anuncis de canvis en els tràmits municipals ,relacionats amb convocatòries, contractes, adjudicacions i execucions d’obres. I no és perquè els alcaldes tinguem por als controls, supervisions i transparència burocràtica, sinó pel que pot significar d’increment de la paperassa, dels terminis i de les condicions , provocant uns allargaments i complexitats que suposen un autèntic suplici per qualsevol inversió municipal.
A Catalunya hem tingut pocs casos de corrupció, i no hi ha hagut el descontrol urbanístic, vist en altres indrets. Crec que tenim prou eines de supervisió i control com per evitar casos i comportaments inadequats. Voler, ara, incrementar determinats tràmits pot ofegar moltes iniciatives i projectes municipals, i tampoc resolen el problema bàsic.Qui és corrupte, ho continua sent amb més o menys papers per entremig.
I és que els mandats municipals de quatre anys es fan exageradament curts per la majoria de iniciatives i projectes de tamany mitjà o gran. En els primers anys de democràcia, les tramitacions podien anar a gran velocitat, amb un mínim de burocràcia i aixì es va aconseguir transformar pobles i ciutats, d’una forma accelerada. Poc a poc, la paperassa ha anat augmentant fins extrems insostenibles.
Uns anys enrere, ja posàvem com a terminis raonables, un any per decidir i redactar un projecte, un segon any per la seva tramitació i gestió, i un tercer any per la execució. Ara, aquests terminis, moltes vegades queden curts, sobretot pel que fa la part de tramitació i gestió. Si incrementem els tràmits, i els organismes de control i supervisió, ben poques coses es podran fer en els quatre anys de mandat. I malament si els equips de govern han de dedicar-se a preparar projectes perquè els realitzin els que vinguin al darrere.
Aquesta perspectiva que alguns poden considerar exagerada és la pura realitat pels qui portem anys en el món municipal. Estem cansats de treballar per fer papers i més papers. I demanar informes per tot i treballar per fer moure els informes, i treballar per contradir informes que alhora contradiuen altres informes d’altres departaments de la pròpia Generalitat.
Hem d’anar cap a la simplificació de tràmits, cap a la assumpció de responsabilitats en tota l’acció de govern i cap el principi de subsidiarietat, deixant fer a cada administració el que li pertoca. I si algú traeix la confiança i la honestedat que sigui durament castigat, però no entorpim la gestió per uns pocs que se n’han aprofitat.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC.

TROBAT SA I ESTALVI L’AVI PERDUT DIMECRES AL MIGDIA

Avui divendres dia 13 a les 8 del matí, el cap de la brigada d’obres de l’ajuntament de Borredà, Josep Culell, ha trobat l’avi perdut prop de la Casa Tarradelles , situada prop del poble de Sant Jaume de Frontanyà. Immediatament ha comprovat que estava sa i estalvi tot i que desorientat i amb un gran esgotament degut als dos dies i mig perdut i ha comunicat a l’alcalde de Borredà aquest fet, l’alcalde ho ha comunicat immediatament a la família i s’han desplaçat al lloc on estaven, portant mantes i l’indispensable per fer els primers auxilis. L’alcalde ha trucat al 112 per anul•lar el dispositiu de recerca i demanar una ambulància medicalitzada o l’helicòpter.
Al cap de pocs minuts han arribat bombers i mossos d’esquadra, tot seguit l’helicòpter i feta la primera inspecció mèdica el metge ha decidit el trasllat a hospital de Berga amb l’ambulància medicalitzada. Així acaba la mobilització i l’angoixa de més de dos dies per la desaparició d’aquest avi de 84 anys que aquest mati s’ha trobat sa i estalvi.

L’alcalde de Borredà ha tramés als cossos que han intervingut en el dispositiu la felicitació per la feina feta i molt especialment també en nom de la família a tots els voluntaris de Borredà i de Sant Jaume de Frontanyà que han participat en la recerca amb final feliç.

Joan Roma
Alcalde de Borredà

PERDUT UN AVI DE 84 ANYS – MOBILITZACIÓ PER TROBAR-LO.
Aquest dimecres dia 11 a primera hora de la tarda es va donar per desaparegut un home de 84 anys, de parla castellana, i amb problemes d’orientació, sordera i poca visió. SE’l va veure per darrera vegada a la carretera de Borredà a Sant Jaume de Frontanyà, en el quilòmetre 6, prop del trencant cap a la casa de Les Platetes.
Al veure que no tornava per dinar, la familia es va mobilitzar, i a primeres hores del vespre, es va organitzar una batuda general amb una vintena de voluntaris del poble, havent ja avisat prèviament a Bombers i Mossos d’Esquadra. Durant hores i fins altes hores de la nit, totes aquestes persones varen anar buscant per tots els racons, propers a la zona on se l’havia vist per darrere vegada.
Aquest dijous al matí, la recerca ha continuat amb un helicòpter, i gossos ensinistrats, que també varen actuar ahir a la nit. Semblaven haver trobat el rastre, però al final no es va aconseguir trobar-lo.
La recerca continua a hores d’ara, i continuarà aquest nit i demà al matí fins aconseguir localitzar-lo. La zona és molt boscosa i gens fàcil de supervisar, amb grans extensions totalment deshabitades, cosa que fa més dificil la recerca. Els mitjans son importants, tant en material com en personal especialista i voluntaris del poble, a més a més de tota la família del desaparegut.

BORREDÀ DEMANA AVANÇAR LES OBRES DE MILLORA DE LA CARRETERA DE LA RIERA DE MERLÈS.
El camí rural asfaltat de la Riera de Merlès, uneix les carreteres de Borredà a Alpens, amb la de Gironella a Prats. També continua pel nord fins la connexió amb la carretera de Borredà a Ripoll.
Es un camí d’uns 15 quilòmetres, molt utilitzat pels conductors que volen passar de la comarca del Berguedà a la d’Osona o a la del Ripollès. També el seu elevat ús es deu a la presència en aquest tram de dos càmpings i diverses cases de pagès.
Fa prop de vint anys, aquest camí fou condicionat i asfaltat pel Departament d’Agricultura de la Generalitat. El pas del temps i l’elevada circulació varen malmetre tot el tram del camí, molt especialment en el recorregut entre el Cobert de Puigcercós i l’Hostal de Sant Cristòfol.
Després de diverses peticions i gestions, el Consell Comarcal del Berguedà , amb un ajut de la Generalitat, va procedir a l’arranjament de la part sud del camí, en un tram d’uns 7 quilòmetres. Aquest tram, arranjat tres anys enrere dona un bon servei a tota la zona.
L’elevat cost de fer tot el recorregut fins el Cobert de Puigcercós va obligar a dividir l’actuació en dues parts. Per aquesta segona fase, valorada en 411.251,89 euros, hi ha una subvenció del PUOSC 2012, de 269.597,44 euros.
Ara, l’ajuntament de Borredà ha dirigit una petició al president del Consell Comarcal del Berguedà per avançar l’actuació prevista per 2012, a l’any vinent. El motiu d’aquesta petició és el molt mal estat en que es troba aquest tram de sis quilòmetres, que va del Càmping Riera de Merlès al Hostal Cobert de Puigcercós.
Fa prop de quatre mesos que l’ajuntament de Borredà va tapar uns quants del forats de la carretera, però les intenses pluges d’aquest estiu, aixì com l’intens tràfec dels darrers mesos ha comportat un deteriorament del ferm de la carretera fins extrems perillosos per la conducció.
Es per aquest motiu que l’ajuntament s’ha adreçat al Consell Comarcal per demanar aquest avançament de l’actuació. Es del tot indispensable procedir a l’arranjament i pavimentació de la carretera de la Riera de Merlès, per poder disposar d’una via de comunicació en les degudes condicions de transitabilitat. Similar a la que ja té en el tram sud, fins Sant Cristòfol.
Joan Roma i Cunill, Alcalde de Borredà.

JA TENIM LA PLACA DE LA PBB EN EL CAMP NOU.
Aquest dissabte passat, es va procedir a fer l’acte oficial de col•locació de la placa de la Penya Blaugrana de Borredà, en el Camp Nou. En un acte, públic celebrat davant la porta 50 , el membre de la Direcció del FC Barcelona, Enric Nadeu, i en presència del president de la PBB, Jaume Magrans, d’altres membres de la Directiva, i de socis, juntament amb l’alcalde de Borredà, Joan Roma, es va descobrir la placa que sempre més figurarà en el Camp Nou.
Després, gairebé tots els presents varen continuar la festa assistint al partit de futbol entre el Barça i el Mallorca, amb un resultat de 4 a 2 a favor del Barça, amb la qual cosa la festa va ser complerta.
I és que hem de recordar que la PBB és una de les entitats més grans i actives del poble, dedicada no solament a promocionar el futbol i el Barça sinó també organitzant festes pels socis i pel poble en general.
Des de l’ajuntament felicitem aquesta presència en un lloc tant emblemàtic com és el camp del Barça i desitgem llarga vida a l’entitat.

COMBATRE LA CORRUPCIÓ.
Pels qui portem una llarga trajectòria en política, veure com van apareixent casos de corrupció , ens indigna i desanima, però quan aquests toquen a membres del propi partit la indignació és converteix en ràbia i estupefacció. He de dir que aquest és l’estat d’ànim de la immensa majoria de militants i simpatitzants del partit socialista.
En trenta anys de democràcia, els socialistes catalans hem tingut pocs casos de corrupció. I quan han existit , la reacció ha estat ràpida, exemplar i contundent. Ara mateix, tothom ho ha pogut comprovar amb el cas de Santa Coloma de Gramanet, tot i preservar la presumpció d’innocència a la qual tothom té dret.
Però, el cas ens ha fet molt mal als socialistes, perquè ens crèiem vacunats contra aquestes temptacions, i ens ha agafat de sorpresa i en un mal moment, per altres casos que s’han donat en altres indrets. Poder aparèixer com immunes a la corrupció era una de les nostres cartes de presentació més preuades. D’aquí que haguem celebrat la rapidesa d’actuació de la Executiva Nacional, i sobretot el discurs del Primer Secretari del PSC, davant la IV Convenció Municipal, feta a Barcelona la setmana passada.
Recomanaria la lectura del discurs pronunciat , a propis i estranys, perquè és un dels discursos més ben elaborats, més rigorosos i més sincers dels darrers anys. I sobretot li varem agrair un gest que és molt poc freqüent en política i en el nostre país: demanar perdó als ciutadans i especialment als de Santa Coloma. I el més important, prometre canvis , encara més rigorosos per dificultar la repetició de fets semblants.
I dic dificultar, perquè a tots ens agradaria poder dir, impedir, o fer impossible la corrupció. Per desgràcia, en aquest àmbit com en tots els altres de la vida pública o privada, sempre hi ha hagut i sempre hi haurà casos de comportaments indignes. El que s’ha de procurar és convertir-los en excepcionals. I quan es trobin, aplicar càstigs exemplars.
D’aquí que es proposi un contracte amb la ciutadania pel qual la transparència i les bones conductes siguin la prioritat en l’acció política. No son paraules al vent, sinó que es portaran a la pràctica de forma urgent i rigorosa. No podem consentir que uns pocs embrutin la trajectòria de la majoria.
I és que si mirem aquests 30 anys de política municipal a la comarca, trobarem ben pocs casos de conductes corruptes. I ho dic pensant en tots els partits polítics. No hi ha partits corruptes, hi ha persones corruptes, i poden estar en diferents partits. Es cert que uns partits vigilen més que d’altres, però cap tanca els ulls a la corrupció.
La lliçó que hem après els socialistes, en aquest darrer cas, és la necessitat d’extremar la vigilància, apretar encara més els mecanismes de control, i ser més exigents amb les persones que exerceixen qualsevol càrrec. Ens toca fer-ho a nosaltres i a tots els altres partits, per donar exemple i aconseguir la confiança de la gent.
Que ningú dubti, de la sinceritat en l’aplicació de noves mesures de transparència. Però vull acabar fent un elogi dels milers d’homes i dones que es dediquen desinteressadament a la cosa pública. Son excepcionals els casos de corrupció i és generalitzada la bona i honesta gestió. No deixem que uns pocs espatllin el treball de la majoria.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC.

MALGRAT TOT, HONESTOS
Portem uns mesos francament penosos a nivell d’informacions sobre corrupció en diferents estaments institucionals. Pels qui ens dediquem a la política, res més indignant i decebedor que veure constantment en els mitjans de comunicació noticies sobre actuacions inadequades, fetes per persones sense escrúpols i traint l’esperit de servei i honestedat que ha de presidir tota activitat pública. També privada, però sobretot pública.
Desanima començar el dia, amb aquestes notícies, sobretot perquè és injusta la generalització que poc a poc es va fent de les activitats polítiques, i dels qui les exerceixen.
Massa sovint, s’escampa la idea de que “tots son iguals” , “no hi ha un pam de net”, i altres expressions similars que comporten un allunyament entre els ciutadans i els càrrecs electes, i fan planejar dubtes sobre actuacions que segueixen la més estricte legalitat.
I és que la immensa majoria dels càrrecs electes son honestos, rigorosos i entregats a una feina pública , pel bé de tots. Si en una ocupació ha d’haver-hi vocació, dedicació i rigorositat és en aquesta. I per descomptat, honestedat, per part dels politics, però també dels funcionaris .
Els càrrecs politics, son un reflexa de la societat. I no hi ha pas més corruptes en aquesta activitat que en qualsevol altre. El que succeeix és que és més cridanera, més pública ,més escandalosa i més greu perquè juga amb els interessos de tots. I el diner públic ha de tenir una especial protecció i un càstig més dur i exemplificant. Fins aquí suposo que tots estem d’acord.
El que desanima és quan es generalitza la idea de que la corrupció és molt estesa, molt fàcil de caure-hi i molt difícil de lluitar per la seva desaparició. Per desgràcia, sempre hi haurà alguns casos de persones que no faran honor al seu càrrec, però entre tots s’ha de procurar que siguin els mínims. I que siguin denunciats, i castigats contundentment.
Però, fet això, aprofito aquestes línies per llençar un missatge de respecte envers tots els que es dediquen als afers públics. Milers de persones que treuen hores del seu treball, de les hores de lleure per dedicar-les a millorar les condicions de vida dels seus conciutadans, la majoria d’ells sense cap compensació econòmica i si en tenen, d’una migradesa evident.
La imatge de prepotència d’uns pocs, no pot estendre’s cap els altres. El normal és treballar en pobles i ciutats, amb entusiasme, eficàcia i rigorositat. Una rigorositat avalada, controlada i supervisada per funcionaris, igualment honestos. I és aquest treball conjunt el que permet tirar endavant projectes vitals pels municipis.
Si repassem els trenta anys de democràcia municipal veurem com s’han dut a terme milers i milers de projectes , per tot arreu, sense cap ombra de dubte, i transformant pobles i ciutats en espais de convivència i major qualitat de vida. Aquesta és la funció dels càrrecs públics, i la traïció d’uns pocs no pot esborrar la bona feina feta per la immensa majoria. I qui cregui que pot aportar coses positives, té la oportunitat, dintre d’un any i mig ,de presentar-se a les eleccions municipals. Comprovarà la realitat.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed.XI del PSC

TORNEM A LES CONSULTES POPULARS.
Interessant el debat obert per la regidora d’ERC a Prats, Judit Pons, en resposta a un article meu anterior sobre el tema de les consultes. Com que el tema és de plena actualitat suposo que no avorrirem els lectors per tornar-ne a parlar.
La signant de l’article em retreu que no deixi fer consultes populars o hi estigui en contra. En absolut, a mi les entitats, associacions, clubs, etc, que organitzin les consultes que vulguin. El que dic i vaig dir és que els ajuntaments no tenim competències per pronunciar-nos sobre temes que no ens son propis. Ni podem participar-hi , ni podem facilitar mitjans per dur-les a terme.
I que em digui ella, quin ajuntament governat per ERC organitzarà directament la consulta. Si estan tant convençuts com a partit, perquè no tiren endavant les consultes i es deixen de supeditar-se a les lleis espanyoles? La coherència en política ha de ser norma habitual per a tots. No he vist, ni sé de cap equip de govern d’ERC que s’hagi atrevit a tirar endavant cap de les consultes.
Ella està molt convençuda de l’enorme interès dels catalans per pronunciar-se i per esdevenir independents d’Espanya. De moment , de 946 ajuntaments que té Catalunya, s’han pronunciat a favor de les consultes poc més d’un centenar. No sembla que l’entusiasme que mostra la regidora, sigui compartit per la majoria de municipis del nostre país.
En quan, al primer experiment, fet a Arenys de Munt, ella i com ella molts dels entusiastes de les consultes l’han vist com un gran èxit. Sento discrepar, però quan un 60% dels ciutadans es queden a casa, no crec que es pugui parlar d’entusiasme per participar i encara menys per esdevenir “independents”.
Tampoc els resultats d’ERC en les eleccions donen per pensar que la majoria de catalans volen anar per aquest camí. Es pot dir que la cursa és llarga i no tot es guanya en pocs anys. Es cert, però si cada tres o quatre anys ERC es divideix, i surt una nova formació com Reagrupament que aposta per la independència, que hem de pensar que defensa ERC, sector oficial ?
Tampoc val a fer trampes en matèria europea. Amb les lleis vigents a la mà, queda clar que si ara Catalunya esdevingués independent, deixaria de formar part de la UE i hauria de demanar la seva incorporació començant de zero. No faig por, ni crido el llop, és el que tenim. I té raó quan diu que moltes vegades Espanya no ens entén o no sempre tenim interlocutors adequats, o que hi ha sectors espanyolistes que ataquen Catalunya, etc. Efectivament, però no generalitzem. Viatgi i veurà com hi ha de tot, com a tot arreu, i com aquí mateix.
La tendència i necessitat natural en política com en altres temes, és la unió. La suma de forces, i la coordinació d’actuacions a tots els nivells, en un món cada vegada més globalitzat. La competència, no ve d’Espanya, sinó d’EUA, de Xina, de Rúsia, etc, i si es va crear la UE és per ser més forts i tenir més possibilitats. Quan apostem per la unió, és il•lògic plantejar la desunió. Sobretot perquè cada vegada tots els catalans i amb nosaltres els espanyols ,depenem més de les decisions de Brussel•les que de les de Madrid.
En fi, li agraeixo la discrepància perquè dona peu a explicar millor els punts de vista personals i de partit. Deixem la polèmica per a meitats del proper mes de desembre. Aleshores s’hauran organitzat i dut a terme les consultes populars del dia 13 de desembre en aquest centenar de municipis. Ja tindrem ocasió de valorar la participació i resultats.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC