Thursday, October 29, 2009

 

DIUMENGE SENSE MISSA

DIUMENGE SENSE MISSA
La vida en els pobles està canviant notablement des de molts punts de vista. Un d’ells està relacionat amb certes tradicions dominicals, com és la missa de diumenge. Borredà, com tants altres pobles té un rector que comparteix amb altres pobles. En aquest cas, amb Alpens i alguna altra parròquia veïna.
L’envelliment dels capellans és un dels greus problemes que té l’església catòlica i que afecta tots els bisbats, i molt especialment el de Vic, pel gran nombre que parròquies que ha de cobrir.
En el nostre cas, una malaltia i l’avançada edat del nostre rector, ha motivat un primer diumenge sense missa, compensada per un ofici religiós a càrrec d’una de les monges dominiques que tenim en el poble. Però, aquesta situació , es pot tornar a repetir i serà habitual en molts pobles, grans i petits, per la falta de capellans. I no hi ha cap previsió que això pugui canviar en el futur, i menys en el futur immediat.
Sóc agnòstic, però he de reconèixer que certes qüestions afecten la vida dels pobles i modifiquen els seus costums i tradicions. I lògicament, des del respecte per totes les religions i posicions de la gent, una església inactiva ,deixa desemparades a moltes persones que per creença, costum o tradició, la missa de diumenge o dissabte nit, forma part de la seva vida quotidiana.
També les imatges de sortida de missa amb retrobament de parents i amics, xerrades dels pagesos, o jocs dels nens, es van perdent, i estan condemnades a desaparèixer. També hi haurà altres trasbalsaments de costums, com els batejos individuals, o casaments , i fins i tot funerals. La falta de capellans obligarà a canvis radicals en totes aquestes cerimònies.
Alguns poden pensar que és llei de vida, o que com altres coses han canviat i s’han adaptat als nous temps, també a l’església li tocarà fer-ho. I efectivament, nous temps nous costums, però trobo estrany que al més alt nivell no s’hagin plantejat canvis radicals, com radical és la situació actual.
Continuar gaire més temps aixì, comporta perdre la clientela, dit en el més bon sentit de la paraula. I tindrem edificis religiosos ben difícils de mantenir sense activitat habitual.
Aquesta descripció ve a tomb, per comparar-la amb altres no gaires llunyanes que han evitat arribar a la situació descrita que estem vivint, una mica per tot arreu.
Vaig viure set anys a Suïssa, on la religió catòlica és minoritària, i on impera el protestantisme en diverses vessants. En aquest cas, els ministres, pastors o religiosos, poden casar-se, tenir fills i dur a terme el seu ministeri, amb igual o millor plenitud de causa que els capellans catòlics. Es més, jo diria que molt millor perquè tenen un coneixement de la realitat , més àmplia i concreta que els capellans. No és igual parlar de les relacions de parella si en tens o no, o de la educació dels fills, o de tantes altres coses.
Però, és que hi vaig veure altres avantatges com és que habitualment les dones ajudaven en els oficis religiosos, o en organitzar activitats a la parròquia, participar en entitats culturals, etc. En definitiva, que tenien dos per un, a l’hora de treballar per la dinamització del sector de feligresos que els havia tocat.
El catolicisme ha tingut, tradicionalment una gran desconfiança envers les dones, però francament seria hora que es posessin al dia, i si proclamem la igualtat d’oportunitats i la feminització de totes les professions, aquesta hauria d’arribar també a tots els nivells de l’església. I sinó és per gust, a la força, perquè la davallada de vocacions, deixarà sense capellans tot el territori. Només cal pensar que en els anys 60, el seminari de Vic, tenia 300 alumnes en el seminari menor i 200 en el major. Ara, s’ajunten els d’aquí amb els del bisbat de Barcelona i caben en un parell o tres de pisos.
A ells correspon prendre les grans decisions, però no deixa de ser penós veure com una institució mil•lenària, no sap adaptar-se a les necessitats presents. Veurem si de la necessitat fan virtut i obren les portes, no solament als casaments dels capellans , sinó a les dones – capellans.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed.XI del PSC

Wednesday, October 28, 2009

 

CARRETERES A BERGA

CARRETERES A BERGA
Es evident que les dues principals vies de comunicació entre la comarca i Berga, necessiten actuacions urgents. Molt especialment la de Sant Llorenç perquè per traçat i antiguitat, ja li toca ser totalment renovada.
En aquest cas, estic d’acord amb l’alcalde de Sant Llorenç que convindria pensar en un túnel de considerables dimensions per salvar el tram més complicat i que fa del tot impossible la seva ampliació i la anul•lació d’un llarg tram de corbes.
El problema dels túnels és el seu cost, i la durada de les obres. En aquest segon aspecte, és igual perquè quant s’ha esperat un grapat d’anys , afegir-ne algun més no ve d’aquí, però proposar una sortida tècnica que encareixi notablement el projecte sí que pot constituir un impediment a l’hora de negociar-ho amb la Generalitat. I més en aquests temps de crisis generalitzada.
Amb tot, crec que és la millor solució, a la vista de que altres traçats obliguen a variar notablement, el pas de la carretera pel territori, provocant un impacte visual important i modificant la connexió d’algunes cases i nuclis. Es qüestió, doncs, de trobar els diners complementaris per realitzar l’obra segons el projecte més ambiciós. Es temps de poques alegries pressupostàries, però es pot pensar en executar el projecte en diverses fases que permetin el finançament en més de dos o tres exercicis.
Tard o d’hora, la crisis acabarà i vindran nous temps, amb més capacitat d’inversió. Fa pocs dies es va aprovar el Pacte Nacional d’Infraestructures. Un pla que contempla les inversions en aquest sector des d’ara i fins l’any 2026. En concret son 100.000 milions d’euros que transformaran el país i el posaran al dia, en matèria d’infraestructures, essencials perquè el país pugui ser competitiu a tots els nivells.
Esperem , doncs, que un acord per fases , resolgui la renovació d’una carretera que fa anys i anys es reivindicada tant per Sant Llorenç, com per tot el Berguedà.
L’altra carretera de connexió, la C-26 de Solsona a Berga i Ripoll, sí té més concretada la renovació i dintre de poc podrem veure-ho sobre el terreny. El tram Solsonès, de Navès a Montmajor, està redactat i amb el finançament previst de cara l’any vinent. I la seva continuació cap a Ripoll , també es farà realitat , dintre d’un parell d’anys. Poc a poc, doncs, aquesta via serà l’autèntic eix pre- pirinenc. Una via d’enllaç transversal , cada vegada més utilitzada , per tota mena de vehicles. I una via també turística que permetrà potenciar les activitats d’aquest sector a nivell territorial.
El cost d’aquestes carreteres és elevat, degut a les característiques del terreny, especialment la de Sant Llorenç, però ha arribat el moment de complir compromisos i estic segur que la Generalitat els complirà. En la C-26 ja hi ha una planificació rigorosa, en el cas de la de Sant Llorenç, esperem tenir-la dintre de pocs mesos.
Joan Roma i Cunill, President Fed.XI del PSC

Tuesday, October 27, 2009

 

EL BERGUEDÀ I EL PNI

EL BERGUEDÀ EN EL PNI
Fa pocs dies, vaig rebre del Govern de la Generalitat un extracte del Pacte Nacional d’Infraestructures que em sembla una magnífica eina de treball d’aquí a l’any 2026. De fet en un país acostumat a la improvisació i al treball del dia a dia, va bé que finalment un govern s’hagi decidit per planificar a llarg termini. De fet és el que acostumen a fer els països avançats. Queda clar que aquí ho érem poc, i ara ho som una mica més.
I és que amb aquest Pacte, es planifiquen actuacions de gran rellevància pel futur del país, amb una previsió d’inversions de 100.000 milions d’euros. Es a dir, una xifra astronòmica que ha de permetre fer realitat multitud de projectes necessaris per posar al dia Catalunya.
El finançament anirà a càrrec tant del Govern central com de la Generalitat, o d’entitats privades en alguns casos. L’important és que el Govern d’Entesa ha estat capaç de consensuar un pla , avalat per bona part de la societat civil catalana. Un pla que porta optimisme a l’obra pública, però que sobretot posa finançament i terminis a les principals obres del país.
I com és lògic, toca mirar les previsions que tenim més a prop. Les de la comarca del Berguedà i el seu entorn. En aquest apartat el que més ens afecta és el desdoblament de l’Eix Transversal, una obra que ens facilitarà la comunicació d’un extrem a l’altre del país. O l’Eix Diagonal que ens acostarà a la costa. I per descomptat el desdoblament del tram nord de l’Eix del Llobregat , primer fins al Túnel del Cadí i tot seguit fins Aix-les-Thermes.
Aquestes son les grans obres , en els eixos principals de comunicació de la comarca. Però, tant important com aquests, hi ha les actuacions previstes en les carreteres transversals. Aviat li tocarà la millora de la carretera de Solsona – Berga – Ripoll. Una bona part d’aquest tram ja disposa de projecte i en poc temps, també tindrà el finançament com per iniciar les obres.
I un altra carretera transversal que ja s’està fent, és la de Gironella- Olvan – Prats – Vic.
En poc més d’un any està previst que estigui acabada, i amb ella guanyarem una via de comunicació ràpida i sense els perills del traçat actual.
I per continuar amb les transversals també el pla contempla la de Guardiola – La Pobla de Lillet – Campdevànol. Ja començada pel tram berguedà, però que ha de continuar fins arribar al destí previst. Aquesta carretera francament és un malson, actualment.
Així, doncs, podem veure que després d’anys de peticions i reclamacions, arriba l’hora de complir els compromisos. I el pla aprovat ho contempla, ho valora i hi posa terminis.
Al costat d’aquestes grans obres, i de les d’ordre mitjà voldria destacar una previsió que pels qui som alcaldes de pobles petits, li donem un gran valor. I és la previsió d’arreglar 10.000 quilòmetres de camins. Tots els pobles patim un dèficit en el manteniment de camins que no s’acaba mai. I no tenim recursos per fer-hi front sinó és amb la ajuda de les altres administracions.
Ara el PNI preveu aquestes ajudes i prioritza tots els camins de titularitat pública com perquè en un termini raonable estiguin en bones condicions de transitabilitat.
I també per les zones rurals un altre element indispensable és el de garantir perfecte cobertura de telefonia mòbil , de banda ampla i de televisió digital. En aquests tres casos els compromisos son immediats, de manera que en tres anys, tot el territori català ha de tenir les necessitats cobertes.
En fi, ara toca complir els compromisos i sobretot garantir-ne el finançament. Tot indica que el treball fet d’elaboració i càlcul de costos s’ha fet amb les garanties necessàries, per tant res fa pensar que no es pugui complir.
Pels municipis petits, veure un pla que contempla aspectes fins ara oblidats, és una grata novetat, i demostra una major sensibilitat per equilibrar el país. Se’n parla molt del desequilibri territorial, però s’ha fet poc per evitar-lo. Només cal veure el creixement dels darrers vint o trenta anys, per constatar la concentració d’inversions en unes poques comarques i l’oblit de les altres. Per fi, amb aquest pla es vol redreçar la situació. No cal dir que li donem la benvinguda i li desitgem sort.
Joan Roma i Cunill, President Fed. XI del PSC

 

MEMORIES DE DESMEMORIATS

MEMÒRIES DE DESMEMORIATS
Acaba d’aparèixer el segon volum de les memòries de Jordi Pujol, i fa un parell de dies vaig tenir ocasió d’escoltar una part de l’entrevista que li varen fer, per aquest motiu a TV3. Pel que vaig sentir i he llegit en les crítiques sobre els dos volums, aixì com per veu d’alguns dels protagonistes de la llarga etapa de govern, l’ex- president no fa ostentació de la gran memòria que té.
Més ben dit, la memòria és selectiva en tot un conjunt de fets que ni els esmenta ni els explica tal com varen passar. I en altres moments, li serveixen per passar comptes a uns personatges que li varen plantar cara o li varen retreure moltes de les seves actuacions.
He estat setze anys de diputat al Parlament i he tingut ocasió de veure l’acció de govern i les maneres de governar del president Pujol i de CiU. I no només en el Parlament sinó també des de l’ajuntament, com a Regidor o com Alcalde, i decepcionen alguns passatges de les memòries perquè demostren un partidisme, o sectarisme, molt propi del personatge.
D’entrada, perquè, si una cosa té Jordi Pujol és una excel•lent memòria. Almenys en els anys que el vaig tractar, era sorprenent el coneixement del país, i de la seva gent. En aquest tema, se li ha de reconèixer el mèrit.
En canvi, sempre li ha caigut malament la crítica, i la admissió d’errors. En ben poques ocasions les ha acceptat i només quan els resultats han estat explosius o tant evidents que ja no hi havia cap altre remei que entonar el “mea culpa”. El cas més proper i més contundent fou el recolzament de CiU al Plan Hidrológico Nacional que va fer explotar les terres de l’Ebre, i altres territoris i col•lectius.
Però, sorprèn del personatge que en les memòries no reculli temes prou controvertits , com casos de dimissions de consellers, enfrontaments interns, o actuacions del govern que no varen tenir èxit. O fracassos rotunds, i batalles soterrades per protagonismes força infantils com tota la etapa preparatòria dels Jocs Olímpics de Barcelona, o la desaparició de la Entitat Metropolitana. Batalles per imatge amb l’alcalde de Barcelona, o amb altres personatges, com Narcís Serra, que el veia darrera de moltes maniobres, tot i no ser-hi.
En la nostra literatura tenim ben pocs casos de memòries “fiables”. Es a dir, amb garantia clara d’autenticitat. Les de Jordi Pujol no son una excepció, i em recorden els llargs discursos dels debats sobre política general, en que treia la llista de realitzacions i, per provar l’eficàcia del govern, tant podia sortir una guarderia d’un poble de cinc-cents habitants, com l’institut de química fina, o l’ampliació d’una carretera qualsevol.
Es evident que un mandat de vint-i-tres anys dona per a molt , a nivell de realitzacions, però sempre vaig trobar a faltar el seny ordenador de Prat de la Riba, o un afany per planificar a llarg termini, com ha fet el govern actual, amb la aprovació del Pacte Nacional d’Infraestructures. Un Pla pensat per un llarg període de temps ( fins el 2026) i una inversió de cent mil milions d’euros.
El president Pujol preferia improvisar i actuar en el dia a dia. Això es podia comprendre en els primers anys de govern on tot estava per fer, però no a partir del segon mandat parlamentari. I la construcció del país sota uns altres paràmetres hagués permès un avenç molt més notable que no el tingut. D’aquí un cert desencant per unes memòries que contenen molta desmemòria consentida.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC

Monday, October 26, 2009

 

ADJUDICADES LES OBRES DE LA U.A NÚM 1

ADJUDICADES LES OBRES D'URBANITZACIÓ DE LA U.A. NÚM. 1
Feta la convocatòria per la adjudicació de les obres d'urbanització de la Unitat d'Actuació núm.1, coneguda per “Cal Gall”, l'empresa adjudicatària ha estat Excavacions Cabanas S. L de Puig-reig per un import de : 767.360,58 euros.
A la convocatòria s'hi varen presentar 8 empreses, i la millor puntuada ha estat Excavacions Cabanas. Les obres consisteixen en una ampliació de la antiga zona nord, en una superfície que permetrà disposar de 21 parcel·les per la construcció de vivendes unifamiliars aïllades.
La previsió és que les obres comencin a meitats del mes de novembre i estiguin acabades l'estiu vinent.
Amb aquesta nova ampliació del nucli urbà, l'equip de govern dona per tancada l'etapa d'ampliacions, i no en promourà cap més, perquè considera que l'equilibri entre nucli antic i zona nova està ben proporcionat i és suficient com per donar sortida a les peticions de noves construccions per part de la gent del poble i de fora.
Aquesta unitat d'actuació l'executa directament l'ajuntament pel sistema de cooperació, per no haver-se posat d'acord els propietaris dels terrenys per fer-ho per junta de compensació. La parcel·lació suposa l'obertura d'un nou carrer que portarà el nom de :Vilada, seguint la tradició de posar noms de pobles i ciutats properes al municipi, tal com es va fer mesos enrere en la Unitat d'Actuació núm. 2, en la qual el nou carrer porta el nom de: Alpens.
Els propietaris dels terrenys poden posar ja a la venda les seves parcel·les, i son ells els que es fan càrrec íntegrament de l'import de les obres. L'Ajuntament ha rebut 2 parcel·les, en aplicació de la llei d'urbanisme. Aquestes dues parcel·les es posaran a la venda en subhasta pública, una vegada acabades les obres.

Tuesday, October 20, 2009

 

SEGONA PART

SEGONA PART
Estem encara en la primera part del moviment de promoció i decisió sobre la convocatòria de consultes populars en diferents municipis de Catalunya, i ja veiem el típic moviment de desinflament que segueix al de la rauxa.
Ens passa molt sovint als catalans que ens inflamem de cop i gairebé amb la mateixa rapidesa ens desinflem i passem a una altra cosa o busquem una excusa per anar per un altre cantó. Em dona la impressió que això també està passant en el tema que ens ocupa des de fa mesos, en comptes de dedicar-nos de ple a la lluita contra la crisis econòmica.
Catalunya té nou-cents quarant-un municipis, i molts dels impulsors de les consultes s’imaginaven una bola de neu, que portaria en poques setmanes a que sis-cents o set-cents ajuntaments s’haguessin pronunciat a favor.
Estem molt lluny d’aquestes xifres i res indica que millorin en el futur immediat, més aviat el contrari. Son molts que ja troben avorrit el tema, i consideren deixar-ho córrer, a la vista de la inutilitat de les consultes i de la complexitat per convocar-les i sobretot celebrar-les.
I dels ajuntaments que s’han pronunciat, destaca la imatge de que molts ho han fet amb una clara voluntat de sortir als diaris. Més per protagonisme de l’alcalde o grup proposant que no pas per una sincera convicció de convocar una consulta de caràcter “històric”. Es més, estic convençut que molts dels ajuntaments que s’han pronunciat, no tenen cap garantia de que la consulta sigui duta a terme. I sinó ja veurem quants pobles queden sense consulta, tot i el pronunciament favorable de l’ajuntament.
Es ben poc seriosa també la imatge dels debats tinguts en alguns ajuntaments, basats en la discussió del nostre passat, amb un desconeixement brutal dels fets històrics i l’oblit de la realitat. No hi ha res pitjor que inventar-se un passat, per intentar modificar el present. De tot hi ha hagut en aquests debats, i no passaran a la història, precisament per la seva rigorositat.
Però bé, cadascú que entomi les seves responsabilitats en aquestes iniciatives. I que sigui conseqüent. No deixa de ser curiós que alguns alcaldes, autoproclamats grans independentistes i patriotes, no gosin fer la consulta directament. L’excusa és la seva il•legalitat, i la por a que siguin denunciats judicialment. Però, alguns son els mateixos que incompleixen altres lleis, com les dels símbols i no posen la bandera espanyola, treuen el Rei, posen l’estelada, o fan qualsevol altra cosa. Però resulta que ara no s’atreveixen a donar un pas de suposada “valentia” a favor de que el poble digui la seva en un tema com és la independència.
On és la seva coherència ? La seva valentia i patriotisme? Si s’està convençut d’unes idees, i d’unes iniciatives, el lògic és posar-les en pràctica. Es aquí on comencem a veure les contradiccions i les dobles cares i posicions dels proposants de les consultes i les qui les secunden.
Però, l’interessant encara està per arribar. Aviat hauran de passar a la segona part. I serà realment emocionant comprovar fins on es “mullen” els alcaldes i regidors votants de les mocions. Fins on arriben les entitats “organitzadores” i els partits que els hi donen suport. Qui pagarà les despeses ? On es faran les consultes? Amb quins censos electorals ? Sota quin control rigorós ?
Fins ara , deu n’hi do la imatge que estem donant per tot arreu. Però per la Llei de Murphy tot es susceptible d’empitjorar. Estic segur que la llei es complirà en aquest cas i veurem coses inimaginables. Serà dur i difícil recuperar el seny perdut ( per part d’alguns).
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC

Wednesday, October 14, 2009

 

CASES MONUMENTALS

CASES MONUMENTALS
En els darrers mesos he fet unes quantes excursions per la comarca per conèixer millor alguns indrets dels quals havia sentit a parlar molt, però no hi havia estat mai. Tot i ser una comarca relativament petita hi ha una enorme quantitat de llocs de gran interès, i en aquest cas, volia veure algunes de les cases de pagès més representatives del passat i present del Solsonès.
I, veritablement, el nombre de cases monumentals és enorme. I ens ha de preocupar a tots el futur d'aquestes cases. Es cert, que no ens podem ficar directament a discutir sobre el patrimoni de particulars, però sí podem oferir tota mena d'ajuts com per garantir la seva supervivència.
Ens ha de preocupar a tots que cap d'aquestes cases entri en declivi i com a conseqüència es pugui perdre. Tots tenim al cap esglésies, ponts, monestirs,cementiris, etc, però comptem que cadascú s'ha de fer càrrec de casa seva. I en principi, així ha de ser. Però és evident que no és igual mantenir i preservar una casa monumental que una casa normal, situada en un poble o a Solsona – capital.
Mentre la família propietària tingui uns ingressos sanejats, de ben segur, cuidaran de la casa i construccions annexes, però en els temps que corren pels pagesos i ramaders, aquesta dedicació i ingressos no estan gens garantits. I si entren en decadència, també hi entrarà el patrimoni i certes edificacions haurien d'estar preservades i ajudades a subsistir.
De totes maneres, és cert que si posem diner públic en propietats privades algun benefici públic hauríem de tenir. Aquí és on caldria estudiar quines contrapartides es podrien donar per compensar aquestes inversions. En el cas de patrimoni eclesiàstic, se sol demanar una cessió d'ús per vint-i-cinc anys, a benefici de l'ajuntament corresponent o de la administració que aporta els diners per la restauració.
No cal dir que això és impossible en el cas que ens ocupa, però es podrien buscar altres compensacions que fossin viables, en forma de visites guiades, un cop al mes, o d'ús d'algun indret de la finca, per estudis o estades escolars, etc.
En tot cas, queda clar que a tots ens interessa preservar aquest llegat i fer que duri unes quantes generacions més. L'art i l'arquitectura no només estan presents en edificis públics, sinó també en els particulars. I , sovint, en aquests és més genuí i valuós que en els altres. I veure aquests enormes edificis,suposa traslladar-se a la època en que foren construïts. I la nostra història va lligada a les famílies que les varen edificar i que , moltes d'elles encara hi viuen. Son part important de la nostra història i de les nostres arrels. Es lògic, que busquem fórmules per fer possible la seva preservació.
I si destinem diners a multitud d'esdeveniments, que no deixaran petjada en el nostre futur, és evident que també hauríem de poder destinar diners per garantir la salvaguarda d'una part del nostre passat, sense el qual no s'entendria el nostre futur.
Davant de moltes d'aquestes cases, ens sentim orgullosos d'uns altres temps que foren esplèndids per la pagesia, i ens demanem quin futur els espera. Aniria bé garantir aquest futur, de comú acord administracions públiques i propietaris particulars.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC

 

BORREDA OFEREIX 59 CANALS DE TDT

BORREDÀ OFEREIX 59 CANALS DE TDT.
La setmana passada va entrar en funcionament la renovació de les instal·lacions municipals de Televisió per cable, després d'una inversió de més de noranta mil euros. Aquest servei existeix des de l'any 1993, i té prop de 300 abonats.
El pas del sistema analògic al digital s'ha anat duent a terme durant els darrers sis mesos, i ha culminat amb una primera oferta de 31 canals, i una posterior inversió ha permès afegir-hi 28 canals més, que donen un total de 59 canals.
Aquesta àmplia oferta permet oferir tots els canals habituals de TDT més, tots els canals autonòmics, i alguns d'estrangers, com diversos italians, francesos, alemanys, anglesos, i un de romanès en atenció al nombrós col·lectiu d'aquest país.
Des de l'entrada en servei d'aquestes instal·lacions, el nombre d'usuaris ha anat creixent degut a les dificultats per tenir una bona recepció d'imatges, i posteriorment per l'àmplia oferta televisiva i de radio que ofereix, amb una qualitat notable.
L'important pes del sector turístic i residencial, ha portat també a oferir diversos canals en diferents idiomes, com a via per donar millor servei als nombrosos visitants que venen al poble, procedents de tot arreu.
De cara el futur no es descarten noves ampliacions o modificacions de l'actual selecció en funció de les novetats que vagin sorgint.

Tuesday, October 13, 2009

 

MESURES EXEMPLARS

MESURES EXEMPLARS
Hi ha decisions i fets que tenen una transcendència molt més gran, quan es produeixen en temps de crisis aguda, com la que estem vivint des de fa uns quants mesos. Fins ara, la major part de les crítiques se les emportava la “classe política”, degut a la popularitat i la facilitat en que apareix en els mitjans de comunicació i la atracció que suposa per la major part de la gent.
Es evident que d’un temps cap aquí, hi ha d’altres col•lectius que estan en el punt de mira i provoquen escàndols i vergonya aliena. En aquest àmbit podem posar-hi una part important del món financer. Per culpa de la crisis, o gràcies a ella, ens hem enterat del sous milionaris, dels avantatges complementaris, i de multitud de prebendes que ells mateixos s’aproven, amb un grau de desconeixement important per part de la societat i dels propis accionistes.
El mateix hem vist en el cas d’alguns grans directius d’empreses multinacionals, els quals a banda de tenir sous escandalosament elevats, tenien contractes amb clàusules increïblement generoses, en cas de ser acomiadats.
I també hem vist com una entitat tant genuïnament catalana, com el Palau de la Música, era gestionada d’una manera increïblement corrupta, durant anys i anys, amb constants sorpreses ,cada dia que passa.
En aquest paquet també podríem posar-hi d’altres àmbits, com els d’alguns mitjans de comunicació , entregats a grups molt determinats que més que buscar la informació, busquen desgastar governs i promoure alternatives ben poc transparents.
Es a dir, que la soledat, en que els polítics entomaven les crítiques, desqualificacions i escàndols, s’ha ampliat cap a d’altres col•lectius que han superat, i de molt, els fets motius de comentaris i escàndols.
No és per alegrar-se, en absolut, perquè tot plegat desmoralitza la societat i crea un ambient enrarit en que sembla que tot sigui corrupte o corruptible, i es doni una pèssima imatge del país i dels seus dirigents, siguin polítics, financers, industrials, etc.
Però, aquesta situació no deixa de ser la herència d’uns anys en que ha primat l’elogi de l’enriquiment fàcil i ràpid. En que s’han tingut com a models persones poc exemplars, i ben pocs havien acabat malament. Molts tenien el vent de cara, o influències com per anar fent, sense el corresponen càstig per actuacions clarament irregulars.
Tot plegat, ha portat a una situació complicada, plena de novetats, carregada d’il•legalitats, i que poc a poc surt a la llum. Estem lluny encara d’actuar en conseqüència. Massa sovint el pecat no ha comportat ni penitència ni càstig. Ho hem vist en moltes eleccions. A la gent encara li costa passar factura pels mals comportaments, però tot té un final, i vull pensar que ens hi acostem.
Ara mateix, molts han de donar explicacions, immediates i contundents. Tant per part de CiU respecte els diners rebuts, per ells o la Fundació Trias Fargas, o Àngel Colom, o el PP, en relació al cas Gurtel, etc. I sinó es donen , la negativa hauria de comportar conseqüències de tot ordre. I en el cas del món financer, igualment s’haurien d’emprendre mesures com perquè no es pugui continuar amb la opacitat de les condicions que tenen els directius. Les crisis poden servir per regenerar el país, i ara és un bon moment per fer-ho.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC

Wednesday, October 07, 2009

 

FER DISSABTE

FER DISSABTE
Des de fa força anys s’ha anat perdent el costum de “fer dissabte”. Es a dir, posar ordre, netejar i fer petites reparacions a la casa, jardí, local, indústria o el que sigui. Era un bon costum, i es troba a faltar en múltiples indrets.
Dic això perquè aquests dies, voltant per les comarques del Berguedà i del Solsonès, he vist que el Departament de Política Territorial i Obres Públiques ha decidit fer dissabte a nivell de carreteres principals, però sobretot , també de les secundàries
En aquest cas, les obres consisteixen en renovar totalment la senyalització horitzontal. Es a dir, marcar les ratlles a totes les carreteres, perquè siguin ben visibles, especialment a l’hivern quan a vegades amb boira o mal temps son difícils de seguir. Però , al mateix temps també es netegen les cunetes i marges propers per treure tota la vegetació acumulada durant molt de temps o per un creixement notable, degut a les pluges d’aquest estiu.
També he comprovat com s’han netejat l’interior dels túnels, les voreres, i canviat els llums que estaven espatllats. I s’han netejat de pintades, murs, parets i terres plens d’escrits, i dibuixos que donen una especial mala imatge a tots els que ens visiten.
I si l’actuació en la senyalització horitzontal és important, també hem vist canviar una part de la senyalització vertical. Renovar senyals i fer-los més visibles i explicatius, és una bona manera de facilitar la feina als conductors i evitar accidents.
Aquests diners son molt ben gastats, tot i que no llueixen tant com altres inversions per fer coses noves. El nostre país està ple d’obres , algunes d’elles espectaculars, però que després no son prou ben mantingudes, i poc a poc es van deteriorant fins oferir un aspecte clarament deficient. I és que es pensa molt en la construcció i poc en el manteniment.
D’això els ajuntaments en saben molt. I cada obra ha de ser contemplada en el seu cost de construcció, però després, del seu manteniment. I molts projectes haurien d’haver-se modificat, precisament per rebaixar el cost del manteniment.
En carreteres passa el mateix. Tant important és tenir una bona carretera, com aconseguir que ho sigui sempre. I per ser-ho sempre, és indispensable destinar-hi un munt de diners. Ara, es pot veure el bon destí d’una part del pressupost de PTOP, en un bon nombre d’equips de neteja, reparació i instal•lació , escampats per tota la comarca i que permetran una millor conducció per aquestes vies , especialment en els mesos d’hivern , quan el bon manteniment més important és per evitar accidents.
Esperem que aquest exemple sigui seguit per la resta de departaments del govern, i que en altres àmbits es faci el mateix. Prou falta fa, en algunes infraestructures i equipaments.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC

Tuesday, October 06, 2009

 

BANDERA I CARTERA

BANDERA I CARTERA
L’escàndol Millet em recorda velles dites i vells records dels primers anys de democràcia quan se’ns acusava als socialistes de sucursalistes i apareixien salvadors de la pàtria per tot arreu, embolcallats per la senyera. Eren temps en que molts nacionalistes treien pit i proclamaven la seva estimació pel país, organitzant actes i promovent iniciatives que massa sovint acabaven com el rosari de l’aurora. O pitjor, encara, en estafes , clares i contundents.
Qui no recorda tota la campanya de creació de Televisió de Catalunya, amb recollida de fons per tot arreu, i el destí i final que va tenir ? Quants prohoms, no varen fer un trist i dubtós paper en tot aquest afer. Quantes lliçons varem escoltar sobre les iniciatives que convenien al país i sobretot a la seva butxaca?
Qui no recorda una campanya similar per l’Hospital General de Catalunya, amb un seguit d’embolics, en els quals també hi apareixien noms notables del país.
I podríem citar altres iniciatives que sota el nom de Catalunya, un seguit de gent varen procurar fer negoci. El mateix govern de la Generalitat venia moltes actuacions justificades en el suposat paper que havia de jugar Catalunya en el món, mundial. Despeses difícilment justificables que no han aportat res de positiu al país i que podien haver tingut un millor destí.
Aquella manera de fer i actuar, va donar peu a titllar d’oportunistes els seus impulsors i promotors i acusar-los d’amagar la cartera darrere la senyera. Semblaven haver passat aquells temps, però vet aquí que ens topem amb un escàndol que deixa perplex a qualsevol ciutadà.
Sembla impossible tanta deixadesa, a l’hora de vigilar i controlar. Sembla increïble el poder de decisió i el desgavell, existent en una institució de primer ordre com el Palau. Semblava impensable actuar com s’ha actuat i encara no ho hem vist tot. Quina vergonya aliena sentim tots els catalans amants de la cultura, i de la serietat. Quin mal s’ha fet a la imatge del país.
I és que , en aquest cas, es demostra que amb un cognom il•lustre es poden arribar a justificar coses increïbles. Només cal invocar algunes paraules sagrades per desviar la atenció i concedir plena garantia al seu autor. Massa sovint s’ha pecat de por, a demanar comptes, per no ser titllat d’anticatalà.
Ara en paguem les conseqüències i per bé de tots convindria una transparència total a l’hora de saber què va passar, perquè i fins on es va arribar. I quins son els implicats directes i indirectes. No sigui que ens vulguin fer creure que entre un parell de persones varen muntar tot el serial.
I sobretot hauria de servir d’escarment per no donar carta blanca a ningú, i complir amb les exigències de seguiment i control de les activitats de tots els organismes i institucions catalanes per evitar sospites sobre cap d’elles. El mal fet ha estat immens i la millor manera de reparar-lo és coneixent tots els detalls i posant els elements indispensables perquè no es pugui tornar a produir. I que ja no serveixi treure la senyera per tapar la cartera.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC

Friday, October 02, 2009

 

BUTLLETÍ MUNICIPAL NÚM. 10

borredà
Butlletí del Grup Municipal de Borredà Núm. 10 - Octubre 2009 informem 􀁃􀁰􀁳􀁳􀁦􀁥􀃡
FETS, NO PARAULES
TREBALLANT PER BORREDÀ
MILLORES EN L’ESPAI PÚBLIC
L’equip de govern socialista ha aconseguit un ajut de
50.000 euros del Departament de Política Territorial i
Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, que es destinaran
a la renovació de tres carrers de la zona nord.
Els carrers que es faran totalment nous seran el Barcelona,
Girona i Tarragona. El Lleida es farà amb la urbanització
de Cal Gall i, finalment, l’arranjament del carrer
Camí de Cal Gall arribarà l’any vinent, una vegada s’hagin
acabat les obres d’urbanització d’aquesta zona. Així, en
dos anys, els cinc carrers de la zona nord quedaran
totalment renovats, complint amb els compromisos
adquirits pels socialistes.
En aquell moment, no es va fer l’asfaltat definitiu, en entendre
que es faria malbé de seguida amb el pas de camions i
altres vehicles necessaris per a la construcció de les cases.
Ara, una vegada construïts la majoria dels habitatges, es
pot procedir a fer la renovació dels carrers i deixar-los en
perfectes condicions, sense haver de pagar noves contribucions
per unes obres per les quals el govern municipal
socialista ha trobat la indispensable subvenció.
La previsió és adjudicar les obres de forma immediata.
De les tres empreses demandes, Pasquina ha presentat
la millor oferta, i la previsió és que les obres puguin estar
acabades a principis del mes d’octubre. Amb aquesta
actuació, tota la zona nord oferirà un aspecte nou, i es
millorarà el trànsit
de la zona esportiva
colindant.
De fet, amb aquest
butlletí ja a impremta,
l ’obra s’ha
avançat. Gràcies a
la bona feina dels
socialistes, els veïns
i veïnes de Borredà
poden veure ja els
bons resultats obtinguts
i gaudir dels
avantatges d’aquest
nou espai públic.
MÉS BEN COMUNICATS
En el marc del compliment del programa electoral socialista,
cada any, l’Ajuntament demana ajuts per dur a
terme el pla d’arranjament de camins que porten a cases
habitades tot l’any. En aquest
moment, s’han obtingut 40.000
euros per arranjar els camins de
La Solana i Canemàs. Les obres
s’han adjudicat a l’empresa Castellot i estaran acabades
durant el proper mes d’octubre. L’ajut prové del Departament
d’Agricultura i Acció Rural de la Generalitat de
Catalunya, i suposa un important avenç en el compliment
del pla de camins.
I justament amb la intenció que abans d’acabar el mandat
estiguin tots els camins fets, i complir així amb compromís
socialista, el mes passat un tècnic de l’empresa REGSA
va venir a Borredà per estudiar
una altra de les peticions fetes en
relació als camins. En aquest cas
es tracta de l’arranjament dels de
Rocatrencada, La Massana, La Massaneta i La Pera.
Estudiades les característiques sobre el terreny, aquesta
empresa, que depèn de la Generalitat, farà els projectes
i, una vegada es disposi de la partida econòmica corresponent,
es duran a terme les obres.
COMPLIM AMB EL PLA DE CAMINS
2
borredà informem 2 VETLLANT PER L’ENTORN NATURAL DE BORREDÀ
L’Ajuntament és propietari d’un petit bosc de 45 hectàrees,
a l’altra banda de la riera Margansol, conegut
amb el nom de Els Emprius. Aquest bosc públic no
havia estat explotat des dels anys 70, la qual cosa
provocava que la fusta es fes malbé i el poble no
n’obtingués cap benefici.
En dues ocasions, en els darrers 18 anys, es va intentar
fer una explotació forestal de la finca, sense trobar cap
interessat, a causa de les dificultats
per arribar-hi per falta
d’una pista forestal adient.
A la vista de la necessitat
d’aprofitar el bosc, l’equip de govern socialista va
encarregar un Pla Tècnic de Gestió Forestal, el qual
va ser aprovat per la Generalitat de Catalunya, i tot
seguit va delegar a la Diputació de Barcelona la seva
gestió i execució.
La Diputació se’n va fer càrrec, i es va demanar un
ajut a la Generalitat per poder fer una pista forestal,
indispensable per poder fer l’aprofitament, però també
perquè servís en cas d’incendi, i per futures actuacions
forestals en la zona.
La Generalitat va concedir 32.000 euros, els quals
s’han destinat a realitzar la pista forestal que passa
pel mig de la finca. Pel que fa a l’aprofitament
forestal, serà de gran utilitat de cara a preservar
la qualitat del bosc, i la seva explotació futura, tot
i que actualment el preu de la
fusta és dels més baixos de la
història, com a resultat de les
importacions d’altres països a
preus molt baixos.
Amb tot, apostant pel medi ambient, i en concret per la
protecció del nostre entorn natural, els socialistes consideràvem
que era important aquesta actuació a causa
de l’envelliment del bosc i l’aparició, en algunes zones,
d’arbres atacats per un fong. Les obres està previst que
estiguin acabades a finals del mes d’octubre.
PROTEGIM EL NOSTRE ENTORN
GARANTIT EL SUBMINISTRAMENT D’AIGUA A
LLARG TERMINI
En un anterior butlletí, ja es va informar
sobre que l’Ajuntament havia
obtingut un important ajut del Fons
Estatal d’Inversió Local (FEIL) del
govern Zapatero, que s’ha destinat
a la construcció d’un nou dipòsit
general d’aigua d’un milió de litres,
amb l’objectiu de garantir la disponibilitat
d’aigua a tots els habitants
de la nostra vila.
El diner aconseguit ha permès realitzar
les excavacions, fonaments i parets
del dipòsit, però ara cal procedir
a cobrir-lo perquè pugui entrar en
servei durant les properes setmanes.
El cost d’aquest cobriment de dipòsit
és de 60.000 euros, que l’equip de
govern socialista ha aconseguit de
la Diputació de Barcelona.
Un cop acabada l’actuació i fetes les proves de resistència,
es podrà posar en funcionament el nou
dipòsit i empalmar-lo a la xarxa general, garantint la
suficiència de subministrament per molts anys.
3
borredà informem 3
LES OFICINES MUNICIPALS, MÉS A PROP DELS CIUTADANS
Els veïns i veïnes de Borredà ja no hauran de pujar
escales per accedir a les oficines municipals, després
que hagin finalitzat les obres d’adequació de la planta
baixa de l’Ajuntament, que han anat a càrrec del Pla
d’ajuts de la Diputació de Barcelona.
Amb la recuperació d’aquest espai, on durant anys hi
ha hagut el consultori mèdic municipal, que ha estat
traslladat al nou local del carrer de Dalt, els ciutadans
disposarem de més espai durant les nostres
gestions amb l’administració.
A més, a la primera planta s’ampliaran les dependències
on podrem seguir entrevistant-nos amb els regidors
i regidores i plantejar-los les nostres inquietuds i
suggeriments. La modificació d’aquesta àrea permetrà
rebre dues o tres visites al mateix temps, cosa que no
era possible fins ara. En pocs dies, s’hi instal·larà el
mobiliari nou i es procedirà a traslladar el material de
les oficines, per entrar en servei. La previsió és que a
meitats d’octubre els ciutadans puguem ser atesos a
la planta baixa.
UN PUNT D’INFLEXIÓ ...
FORMATGES PER A TOTS ELS GUSTOS
Tastar i comprar tota mena de formatges va ser possible
en la primera Mostra de formatges artesans de Catalunya,
celebrada a Borredà els dies 12 i 13 de setembre.
Així, la plaça Major va transformar-se en un autèntic
mercat de formatges, on 24 mestres formatgers oferien
punts de venda i degustació. L’excel·lent organització i
bon temps van permetre obtenir un èxit esplèndid.
A més, en consonància amb el seu esperit, aquesta
primera experiència va servir d’excusa per organitzar
una trobada intersectorial sobre el formatge artesà,
amb una sala del centre cívic que es va omplir de gom
a gom. Així, en aquest espai es va poder visualitzar un
magnífic audiovisual i una exposició de pòsters dels
mestres formatgers.
També va tenir un èxit complet el taller de formatgeria,
realitzat el dissabte i diumenge a les escoles. El mateix
èxit i encert de tenir un grup d’animació musical el
dissabte i un altre el diumenge. Tot plegat va donar
una alegria i frescor molt apropiada a la jornada. La
mateixa concurrència es va poder apreciar en el sopar
gastronòmic, elaborat pel xef Miquel Màrquez, servit a
les dependències del Càmping Campalans.
Amb aquestes credencials, va ser lògica la presència
del conseller d’Agricultura i Acció Rural de la Generalitat
de Catalunya, Joaquim Llena, el qual va visitar i
degustar els formatges exposats i va proposar algunes
col·laboracions de cara a futures edicions.
La primera Mostra va ser elogiada i visitada per prop
de dues mil persones, segons càlculs d’ocupació de
l’aparcament municipal, camp de futbol i altres espais
del poble. A més, va oferir una excel•lent oportunitat
per promoure el municipi com a punt d’interès turístic
i aportar beneficis en el comerç i la restauració local.
En aquest sentit, l’alcalde de Borredà, Joan Roma, va
felicitar els seus impulsors, organitzadors i promotors,
i els va oferir tot el recolzament municipal per una propera
edició, tot acceptant el caràcter itinerant que se li
vulgui donar si així es decideix.
BORREDÀ, UN DELS MUNICIPIS MÉS BEN
PREPARATS PER LA TDT
Des de fa 16 anys, els veïns i veïnes de Borredà
podem gaudir del servei de televisió per cable
amb una bona recepció dels canals de televisió,
tot i que la ubicació del poble ho va fer complicat
en un bon principi.
Sens dubte, aquest servei, tot i que va suposar una
important inversió, va ser del tot indispensable
per fer arribar en bones condicions la senyal a la
majoria de les llars.
Recentment, s’han adaptat totes les instal·lacions
per passar del sistema analògic al digital, i
d’aquesta manera es garantirà a la població poder
veure la televisió quan, d’aquí pocs mesos, el
sistema analògic
quedi suprimit a
tot el país.
Així, en aquests
mome nt s e l s
tres-cents usuaris
de la televisió
per cable ja disposem
de la TDT,
tot i que en règim de proves, com a tot arreu. No
es pot oblidar la importància d’aquesta iniciativa,
ja que, una vegada feta l’apagada analògica, ja
només veuran la televisió els qui tinguin la TDT.
REFLEXIONS DAVANT DE LA CRISI: OPERACIÓ DE CRÈDIT
Des de sempre, el nostre equip de govern socialista s’ha
caracteritzat per executar el compliment dels deures
financers adquirits pel nostre Ajuntament amb les altres
institucions i amb les empreses i proveïdors municipals,
en uns terminis realment curts, a trenta o seixanta dies
en la seva gairebé totalitat.
Tanmateix, des de fa poc més d’un any, està tenint problemes
de tresoreria, a causa dels retards importants en el pagament
de subvencions per part de la Generalitat que, com totes les
administracions, ha hagut d’ajustar els seus recursos per
fer front a la crisi econòmica. Això ha motivat retards en el
pagament d’algunes certificacions municipals.
A la vista de la continuïtat d’aquests retards, que no tenen
data fixa de finalització, el nostre equip de govern va
decidir demanar a la Diputació de Barcelona l’elaboració
d’un pla financer i, prèvia consulta a la Generalitat, el
posarà en marxa de forma immediata.
Aquest pla financer preveu demanar un crèdit de fins
a 475.000 euros. El seu destí seria liquidar tots els
deutes pendents, procedents d’imports no liquidats per
la Generalitat, i que pugen a prop de 160.000 euros, al
mateix temps que es liquidaria la pòlissa de crèdit de
110.000 euros. La resta serviria per eixugar inversions
fetes anteriorment per l’equip de govern del PSC i que no
van tenir subvencions extres, com algunes obres extres
realitzades en el cementiri municipal o a l’aparcament,
seguint la premissa socialista de treballar pel bé comú i
per millorar els serveis oferts als ciutadans.
Aquesta operació encaixa perfectament en les finances
municipals, i suposa un endeutament raonable de cara
al present i futur immediat.
Cal tenir també present que l’Ajuntament tindrà ingressos
complementaris importants procedents de la venda
de parcel·les de les Unitats d’Actuació número 1 i 2, tot
i que de moment la legislació no ens permet destinarlos
a pagar deutes ni a comprar patrimoni. Per contra,
haurien de servir per construir habitatges de protecció
oficial, tal i com mana la Generalitat, tot i que el nostre
govern del PSC considera que aquests no fan falta. Per
aquest motiu i sempre vetllant pels interessos col•lectius
dels veïns i veïnes de Borredà, durà a terme negociacions
amb la Generalitat amb la intenció de modificar
una llei que creu que no és raonable aplicar en pobles
petits com el nostre.
borredà informem 4
Edita: Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE), Borredà
􀁃􀁰􀁳􀁳􀁦􀁥􀃡 bergueda@socialistes.cat bergueda.socialistes.cat

This page is powered by Blogger. Isn't yours?