Joan Roma

EL FUTUR DEL MUSEU.
Per diferents motius em va tocar intervenir , en els meus temps de diputat, en dissenyar i discutir sobre el futur d’alguns museus particulars o eclesiàstics, entre els quals el de Vic i el de Solsona.
En el de Vic, la polèmica va ser llarga, i complexa, amb grans discrepàncies inicials que al final es varen resoldre i va acabar amb l’enderrocament del vell edifici i la construcció d’un de nou, discutible arquitectònicament, però molt pràctic a nivell museogràfic.
Es cert que tot passava en els millors temps de la Generalitat, a nivell econòmic i la inversió feta fou realment molt elevada, garantint al bisbat la titularitat de tot el contingut que era una de les grans preocupacions, com era lògic, dels representants eclesiàstics.
Ara, la realitat la podem veure cada dia, amb uns resultats realment espectaculars a nivell de visites i de dinamització del patrimoni cultural, en general, de la ciutat. Es pot visitar tot el museu amb una lògica i un ordre molt ben estudiat i adequat. Recomano els qui llegeixin aquest article d’anar-lo a visitar si encara no ho han fet.
Si de Vic, passem a Solsona, els deures estan per fer, o almenys estem lluny dels propòsits estudiats i proposats.
El contingut del museu de la ciutat és realment interessant, però és cert que ho podria ser molt més si tingués una forta inversió pública o privada, o mixta que posés al dia algunes parts del museu i l’ordenés de manera similar al de Vic. I de ben segur deu haver-hi un bon nombre de peces guardades en el magatzem que no poden ser exposades per falta d’espai.
De fet, caldria ampliar l’espai, tot i que no estic segur de les possibilitats del propi edifici, però hi ha algun espai excessivament atapeït. I posats a fer propostes positives, no hem d’oblidar la internacionalització de la nostra cultura.
Es sorprenent anar a molts museus del nostre país i veure la retolació només en català, quan tenim milers de visitants d’altres parts d’Espanya o de l’estranger, la qual cosa fa indispensable l’ús d’almenys tres idiomes: català, castellà i anglés. Només així podem aspirar a atreure gent cap els nostres centres culturals i patrimonials.
I és que invertir en cultura és una de les millors inversions a nivell econòmic. Tenir un centre cultural, garanteix atreure molts visitants que aprofiten per consumir tota mena de productes del territori i fan moure una enorme maquinària al seu voltant.
Algunes ciutats fan anys que ho exploten amb èxit i sinó mirem com era Girona i com és ara, o posem-hi uns quants altres pobles i ciutats. Son aquestes els exemples que hem de tenir present quan dissenyem la Solsona del futur, que té enormes atractius , entre els quals sense cap mena de dubte figura el museu, però que podria pujar uns quants graons més amb les degudes atencions i inversions.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC

IMPORTANT RECAPTACIÓ PER L’AFANOC.
Una vegada més el municipi de Borredà ha demostrat la seva solidaritat amb la compra de llibres el cap de setmana passat i el dia de Sant Jordi, a benefici de l’ AFANOC ( Associació de Familiars i Amics de Nens Oncològics de Catalunya).
Uns quants voluntaris varen organitzar aquesta venda de llibres de segona mà, o nous, però de velles edicions que ha suposat uns ingressos nets de 1.260 euros. En aquesta acció hi varen col.laborar l’ Associació de la Gent Gran de Borredà, la Penya Blaugrana i l’Ajuntament.
A tots els compradors de llibres se’ls regalava una gorra que és el símbol de la Associació i serveix per mostrar que amb una gorra al cap tots som iguals, o tots els solidaritzem amb els nens que pateixen càncer.
La Junta directiva de la Associació ha donat les gràcies a tots els participants i col.laboradors i vist el magnífic resultat, és lògic pensar en noves accions al llarg de l’any i repetir l’experiència d’aquest Sant Jordi.
Com Alcalde de Borredà, vull felicitar als promotors d’aquesta iniciativa, i a tots els que hi han participat directa o indirectament. Que tothom estigui segur que aquests diners tindran un esplèndid destí , de la mà de l’AFANOC, per dur a terme la tasca de recolzament i suport als nens que afectats per càncer i a les seves famílies.
Joan Roma, Alcalde de Borredà.

POSICIONS INTRANSIGENTS.
Aquest article podria portar, mitja dotzena més de títols, tots ells relacionats amb el posicionament de l’església catòlica, respecte temes de gran rellevància per la vida de tots les ciutadans.
Es cert que qui no sigui catòlic, pot fer el que li sembli i obviar aquestes posicions, però no deixa d’haver-hi un component social i cultural, en tota la nostra societat com perquè quedi un sentiment de malestar, frustració i indignació, envers comentaris, propostes i decisions que no son enteses per bona part de la gent.
A les nostres comarques hem tingut casos ben recents de decisions valentes, lògiques, i fins i tot humanitàries , que no han estat acceptades per la jerarquia catòlica, com és el cas de tenir un fill per salvar-ne un altre d’una malaltia congènita greu.
O quan es tracten temes lligats a la procreació amb tècniques innovadores, o pel contrari , quan es tracta d’evitar sofriments inútils a persones malaltes , sense remei possible. Tots aquests son temes d’una enorme complexitat i delicadesa, que no es poden despatxar amb un sermó, o amb un dictamen de caràcter religiós, perquè posen a moltes persones en situacions molt contradictòries, afegint sofriment als seus pensaments i actes.
No és fàcil generalitzar, situacions personals, individuals i íntimes. D’aquí que tanta gent critiqui algunes de les posicions de la jerarquia catòlica, envers temes tant delicats. I en comptes d’anar endavant, en molts temes es va enrere. Quan la ciència dona per fet la realitat de molts dels temes que es tracten aquí, no és lògic que es qüestionin sota la invocació de antigues creences o costums tradicionals.
Que ningú s’estranyi si cada vegada la distància entre la jerarquia i els fidels és més àmplia i distant. Es comprensible a la vista de les contradiccions que molta gent veu entre el que es predica i el que es realitza. I els coneixements actuals son molts superiors als existents anys enrere, com per obviar-los.
I és una llàstima perquè la influència de l’església catòlica continua sent gran en el nostre país i en molts altres del món, i una doctrina més propera als problemes dels ciutadans ajudaria a resoldre molts problemes. L’ús mateix de preservatius està més que contrastat a l’hora de contenir l’epidèmia de la sida. Per què no aprofitar la influència i existència d’una àmplia xarxa d’organitzacions catòliques per fomentar-ne l’ús i així evitar-ne la propagació?
Viure la realitat, és un principi evident per tots els que ens dediquem a un cert magisteri públic, sigui en l’àmbit que sigui. I donar exemple, també. Per tant, semblaria lògic procedir a canvis profunds en el funcionament i el pensament de l’església com per posar-se al dia, i fer més propera la seva acció.
No sembla que les coses vagin per aquest camí, almenys en aquests moments, però no tinc cap dubte que a no massa tardar, hi haurà un replantejament que faci avançar en poc temps tots els anys perduts. Si més no, esperem-ho.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC.

HORA DE MULLAR-SE
Ho dic en sentit figurat, que ningú pensi que animo la gent a parar la pluja, sense cap protecció. De fet, aquest any no perilla que hi hagi problemes d’aigua en cap indret. Estem ja cansats de pluja, i ja seria hora de que el bon temps s’estabilitzés unes quantes setmanes. En fi, tornem al tema que m’ocupa avui, aprofitant les pàgines de La Rella.
Quan dic , és hora de mullar-se, vull expressar el que tots diem quan una persona explica com s’haurien de fer les coses, o critica com es fan, i proposa solucions per tot .
A tots els pobles i ciutats tenim persones d’aquestes. Moltes, son persones de bona fe, amb molt temps per voltar pel poble, i que passen el temps mirant les obres de l’ajuntament o de particulars, tot fent-hi les crítiques pertinents. Son els “arquitectes o enginyers” alternatius als oficials i que a tot li troben pegues o altres solucions de les proposades o en estat d’execució. Fins aquí tot bé, perquè és saludable la crítica i la supervisió de tot el que es paga amb diner públic.
Ara bé, n’hi ha d’altres que ja tenen més mala baba i expliquen les obres a d’altres posant-hi detalls o temes que res tenen a veure. I fent suposicions sobre el cost, els materials, la qualitat, que son conjectures inventades per fer mal. Suposo que tots tenim exemples d’uns i altres, i tots sabem del què parlem.
He triat avui aquest tema perquè estem just a la meitat del mandat dels actuals ajuntaments. Han passat dos anys de les darreres eleccions municipals, i en queden dos més per tornar elegir els representants a l’ajuntament. En els pobles del Lluçanès ens coneixem tots, i a la vista de l’existència de persones que creuen que ho farien millor , res més encertat que animar-los a que es presentin en alguna candidatura de les existents o s’animin a formar part d’alguna de nova. Es molt saludable passar per un ajuntament per veure les dificultats i les possibilitats de fer coses des d’un altre angle de la vida .
En general, els que més critiquen i xerren son els menys entusiastes a l’hora de mullar-se i posar-se en una llista. Tenen por de quedar malament i de mostrar les contradiccions entre el que deia abans d’entrar a l’ajuntament i el que fa una vegada està a dintre.
Per això, habitualment la gent de partit, busquem persones menys “crítiques” de paraula, però més efectiva de fets. Gent que ja participa en associacions, entitats, clubs o plataformes i que s’han mullat per temes del poble. Aquestes persones sí mereixen confiança perquè han posat en pràctica les seves discrepàncies envers un tema determinat. Son gent de garantia com per entrar en un ajuntament i fer una bona feina.
A tots els pobles n’hi ha i son la base de la formació de candidatures a les eleccions municipals. No fa falta tenir grans estudis, títols o altres mèrits per esdevenir regidor o alcalde. El més important és tenir ganes de millorar les condicions del poble i ser constant en la dedicació i feina. Amb aquestes qualitats , la feina municipal ha de ser positiva a la força. I de feina sempre n’hi ha, i en uns pobles més que en altres, en funció de l’actuació dels equips de govern anteriors. Però, per molt que hagin treballat sempre han quedat coses per fer i millorar, sobretot en l’apartat de serveis.
En fi, que comença el compte enrere de les properes eleccions municipals de la primavera de 2011, i és hora de buscar les persones més adients, per formar equips sòlids que vulguin col•laborar a transformar la realitat del país, començant pel seu poble. Es un repte i alhora una gran oportunitat. Qui cregui que ho pot fer, és hora de mullar-se.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC

NOU CURS PER MONITORS D’INFORMÀTICA
La Diputació de Barcelona ens ha ofert la possibilitat de que dues persones puguin seguir el tercer curs de monitoratge en noves tecnologies. L’ajuntament ha acceptat aquesta oferta i hi ha inscrit el segon tinent d’alcalde, Antonio Velasco, i la Regidora , Concepció Barniol que de fet ja actuen com a monitors dels cursos d’informàtica que l’ajuntament ofereix a tothom qui ho demana.
Ara, ells dos seguiran aquest nou curs per avançar una mica més i ser capaços de poder donar cursos més avançats i entrar en nous usos de les noves tecnologies, com és la creació de webs personals, o d’entitats, blocs, etc.
Actualment hi ha 17 persones que segueixen els cursos d’informàtica que s’ofereixen en el Centre Cívic, i els resultats realment son molt positius i encoratgen a continuar-los, pensant ja en oferir a tothom qui vulgui, uns ensenyaments més aprofundits.
El resultat d’aquests cursos és que ja hi ha molta gent, de totes les edats que disposen de correu propi i fan ús de les noves tecnologies amb una elevada freqüència, cosa inimaginable vuit o deu anys enrere.

PROPERA VENDA – SUBHASTA DE 4 PARCEL•LES.
Dintre de pocs dies publicarem en el butlletí de la província, la venda en subhasta pública de les 4 parcel•les que han cedit els promotors de la Unitat d’Actuació núm. 2 del Camí de la Roca, a l’ajuntament.
La llei obliga a cedir a l’ajuntament un 10% de l’aprofitament mitjà d’una urbanització privada, i en aquest cas, ens corresponen 4 parcel•les, per poder edificar 4 vivendes unifamiliar entremitgeres.
Son parcel•les al voltant dels 90m2, i es poden edificar en part, i al darrera hi queda un petit espai per jardí.
La situació és bona i tenen tots els serveis a peu de parcel•la. Per tant es poden edificar de forma immediata i connectar-se a tots els serveis d’una vivenda.
Quan es publiqui l’anunci de venda en subhasta hi figuraran les condicions i el preu mínim de sortida. L’ajuntament fixa un preu de sortida i qui faci la millor oferta s’emportarà la parcel•la, per la qual hagi optat. De fet n’hi ha 4 i totes son de condicions similars.
Si alguna de les parcel•les no es venés en aquesta primera subhasta, se’n pot fer una altra amb una rebaixa d’un cert percentatge, i en cas de quedar deserta, es podria establir un nou preu per sota. En aquest cas l’ajuntament optaria per suspendre la subhasta i esperar per més endavant.
Al llarg dels darrers mesos han passat diverses persones interessades en comprar alguna parcel•la, i ara serà el moment de veure si l’interès era real o no. En qualsevol cas, els diners que s’obtinguin d’aquesta venda es dipositaran en un compte i es negociarà amb la Generalitat si ens deixen invertir aquests diners, en alguna obra lligada a la urbanització de carrers o de zones del poble, o esperar a que es modifiqui l’actual llei, i poder fer-ne el que es cregui millor.
La llei actual no ens permet destinar aquests diners al que vulguem, sinó a promoure vivenda de protecció oficial. El problema en pobles petits és que aquesta necessitat, en general no existeix, i si existís els diners serien clarament insuficients. Per tant, ja veurem el destí que tindrà el diner, en funció de si es modifiqui la llei o no.
De moment, però el que hem de fer es posar a la venda aquestes parcel•les i treure’n el màxim que es pugui. En quan enviem l’anunci per ser publicat, n’informarem oportunament en aquest bloc i en altres mitjans públics, com en un butlletí municipal i en anuncis a diversos mitjans de comunicació.
Joan Roma, Alcalde de Borredà.

QUEIXA A LA GERENCIA DE CADASTRE
Fa uns dies vaig parlar amb el Director provincial de la Gerència de Cadastre per manifestar-li les queixes respecte el funcionament d’aquest organisme.
Esperàvem amb gran confiança la revisió del cadastre d’urbana per l’any 2007, creient que es resoldrien tots els problemes de dades incorrectes, i francament els errors van ser més nombrosos del previst i del raonable. Prop d’un 25% de fitxes es varen haver de modificar, i les al•legacions es tingueren de revisar, supervisar i comprovar que realment suposessin la modificació proposada.
Hem estat prop de 3 anys treballant en el padró d’urbana fins a tenir-lo pràcticament arreglat en la seva totalitat. Però, després han aparegut problemes en el padró de l’IBI de construccions en sol rústec, el que abans es deia disseminat.
En aquest cas, també hem trobat dinou errors o mancances tant greus com que el valor no aparegués en el padró. Errors incomprensibles perquè suposava haver modificat la relació de cases sense cap motiu.
Aquests errors ens han portat a nous viatges i reunions per resoldre els temes. Finalment sembla que el padró està bé. En fi, ho veurem dintre d’un mes quan acabi el termini de pagament dels rebuts, i la gent compleixi amb el pagament.
Aquests problemes apareguts a Borredà, s’han reproduït en molts altres pobles amb més o menys intensitat, i d’aquí la conversa amb el director provincial, amb el qual hem quedat de programar una reunió periòdica d’alcaldes de pobles petits per discutir amb ell les millores que es poden introduir en el funcionament de la gerència per evitar la repetició de casos com els descrits.
De fet el més pràctic seria donar amplies competències a la Diputació de Barcelona per poder fer l’entrada de dades en el cadastre, i que la gerència es reservés les competències de supervisió i control. Aixó faria anar més ràpids els procediments d’altes i modificacions, i els particulars i els ajuntaments ho agrairíem.
De moment, almenys s’ha pres nota de les carències observades i s’han pogut resoldre uns quants rebuts mal valorats d’algunes cases del poble, de manera que finalment tothom pagui pel que realment té i no per coses que li posen i que son d’altres persones.
I és precisament ara quan els rebuts estan en període de cobrament quan convé repassar totes les dades per comprovar que son correctes, i si es troba algun error corregir-lo. De fet tal com s’ha dit l’IBI d’urbana. Es a dir, de totes les cases de dintre el nucli urbá son correctes perquè els que no ho eren es varen corregir l’any passat, i ara quedava resoldre el de les cases de pagès, que també s’ha resolt fa ben pocs dies, de manera que tots els rebuts, en principi estan en ordre.
Joan Roma, alcalde de Borredà.

VISITA D’OBRES
Aquesta tarda de divendres, aprofitant haver acabat abans del previst una de les reunions que tenia, he aprofitat per anar de visita d’obres.
He començat per les que es fan per cobrir els vestidors de la piscina. S’està fent una bona feina, i quan estigui acabada almenys ja no hi haurà problemes de filtracions d’aigua. Podrem pintar bé totes les parets i esperar que la pintura duri 3 o 4 anys i no un o dos com passava fins ara, degut als degoters que alguna vegada sortia.
Després he anat a veure les obres del gran dipòsit general d’aigua situat a la zona de Subirà. Realment impressiona la gran obra, en un moment que hi ha tota la explanació feta i bona part del ferro de la base del dipòsit ja col•locat. Malgrat el mal temps que ha fet l’empresa ha avançat molt en la seva feina. Per tant, sinó hi ha novetats inesperades, en uns tres mesos el projecte pot estar acabat.
I la tercera obra visitada ha estat la de la planta baixa de l’ajuntament. També en aquest cas les obres estan força avançades, i en un mes pot estar tot totalment acabat. Després s’haurà de pintar i deixar que se sequi durant un parell de setmanes abans de fer el canvi.
En resum, tres obres que van exactament al ritme previst. Demà, farem reunió de l’equip de govern per fer balanç de les gestions fetes aquesta setmana i preparar la feina per la setmana vinent. El temps passa ràpidament i ja hem de començar a preparar la temporada d’estiu de les piscines, i alguna de les festes previstes per inicis d’estiu.
S’ha repartir ja el butlletí municipal del PSC i aviat n’haurem de preparar un altre perquè hi ha uns quants temes importants per explicar i donar a conèixer. Demà en parlarem i decidirem començar a treballar-hi.
Joan Roma, alcalde de Borredà.

RECORDS DE SUÍSSA
Aquesta setmana he rebut la revista Plançó, la revista dels Casals Catalans a Suïssa. Aquesta revista, de petit format i més semblant a un programa de festa major que pròpiament a una revista, fa prop de 40 anys que existeix.
Es devia fundar pels anys 70, doncs, a la meva arribada al país l’any 72 ja existia, i a partir del 1973 vaig començar a escriure-hi en tant que co-president de Casa Nostra a Berna, la capital de Suïssa. Érem pocs els membres de la redacció i ens reuníem a casa del Marià Suana, o de Josep Culell ( mort ja fa un grapat d’anys) per decidir quins articles posar-hi i a veure qui els redactava.
Eren anys de dictadura a Espanya i en canvi de gran llibertat a Suïssa. Els casals catalans a l’estranger guardaven la flama de la llengua i la resistència política. I ho demostraven en totes les ocasions que podien. Per aixó varen organitzar els Jocs Florals a l’exili. Recordo bé els celebrats a Ginebra i a Basilea.
Recordo les classes de català pels fills dels immigrats catalans, però també pels adults. Tots el parlàvem , però ben pocs l’escrivien, i encara menys, sense faltes. Allà doncs, es procurava resistir aprenent la cultura i la llengua catalanes, esperant la mort del dictador i poder tornar amb alguns deures fets.
Habitualment ens reuníem un cop al mes, en algun dels locals que l’església catòlica tenia a la ciutat. Eren locals molt ben equipats, i aprofitàvem la reunió per oferir un berenar de pa amb tomàquet i embotit d’allà, més que d’aquí perquè estava prohibit portar productes de porc per por a importar alguna malaltia. Aixó no vol dir que molts en portaven amagats en el cotxe o a les maletes. Així podíem menjar algun dia pernil del bo, o llonganissa ,etc.
Llegint el Plançó m’han vingut multitud de records, i repassant els noms dels autors dels articles o de les executives dels casals, encara hi veig alguns noms de persones que conec i que ja vivien allà quan jo hi vaig arribar. En altres casos, es tracta de fills o filles dels primers catalans, arribats de l’exili, polític o econòmic.
Records que em porten a la capital de Suïssa, Berna, una ciutat d’una gran bellesa arquitectònica i paisatgística. Encara hi tinc amics, entre els meus antics alumnes d’espanyol. Sobretot dones, perquè la majoria d’alumnes eren femenines . Per cada alumne – home, tenia 8 o 9 dones – alumnes. Gent aplicada i treballadora.
Allà en una de les principals acadèmies d’idiomes vaig treballar com a professor d’espanyol durant 7 anys. Anys que també vaig aprofitar per estudiar la carrera de Ciències de la Educació, fins obtenir el títol de Llicenciat. I aprendre l’alemany, i el italià i practicar cada dia aquests i altres idiomes com el francés i l’anglés. De fet l’ Acadèmia era com una torre de Babel amb més de 40 professors de molts països diferents , de manera que a l’aula de professors tant es podia sentir parlar el rús, com el grec, l’italià, l’anglés, i set o vuit altres.
Realment anava bé per aprendre idiomes i practicar-los. Tots els professors havien de ser nadius de l’idioma que ensenyàvem i d’aquí tanta varietat, perquè la acadèmia estava situada al bell mig de la ciutat , a pocs metres del Parlament . I era la seu central d’una important xarxa d’acadèmies d’idiomes repartides per tot el món.
Allà també fou on em proposaren ser el coordinador de l’area de l’espanyol i que procedíssim a canviar els llibres d’espanyol per uns de nous. Em varen encarregar la redacció del Primer Libro de Español, el Segundo Libro de Español i el Practique el Español, tres llibres que es varen convertir en els llibres de text per aprendre espanyol en totes les acadèmies existents en el món. Va ser un encàrrec realment important i de gran responsabilitat que em va portar gairebé tres anys de feina, compaginada amb la de donar classes, i estudiar, però va valer la pena.
Encara ara, 30 anys després recordo tot sovint els espais habituals de la ciutat i del país. I d’aquí que consideri Suïssa com una mena de segona pàtria, i la ciutat de Berna, com una segona casa. Molt diferent de la d’aquí, però amb magnífics records d’uns anys passats lluny de casa.
Es possible que aquest any m’animi i hi torni de visita. Encara mantinc contacte amb alguna de les velles alumnes, i és grat retrobar-se després de tants anys i veure els canvis que ha tingut la ciutat i el país. De fet, habitualment pocs canvis, perquè si una cosa tenen els suïssos és l’arrelament a totes les seves costums i tradicions, i no els agraden els canvis pels canvis, de manera que a vegades és sorprenent veure com moltes coses no han canviat al cap de 30 anys. Es sorprenent i alhora agradable en molts aspectes. En fi, aviat ho comprovarem si m’hi puc escapar uns dies aquest estiu.
Joan Roma, alcalde de Borredà.

NOTES PER LA WEB – BERGUEDÀ


EL PSC AL BERGUEDÀ RENOVA LES SEVES WEBS
Des del dia 20 d’aquest mes la Agrupació Socialista del Berguedà al mateix temps que tot el Partit Socialista, a nivell de Catalunya, ha renovat les seves webs, introduint novetats importants i facilitant el contacte entre el partit , els militants, els simptatizants i els ciutadans en general.
A la comarca del Berguedà tenim 8 webs actives: Berguedà, Bagà, Berga, Gironella, Guardiola de Berguedà, La Pobla de Lillet, Puig-reig i Vilada.


EL PSC AL BERGUEDÀ ORGANITZA AUTOCAR PER ACTE BARCELONA.
Aquest diumenge dia 26 a les 9 del matí, de la parada d’autocars del Passeig de la Pau de Berga sortirà un autocar per anar a l’acte de celebració dels dos anys de mandat del Govern de la Generalitat , amb el President Montilla.
Els interessats que vulguin anar-hi poden trucar al telèfon 938214291 (tardes) o al 938720570 ( matí i tarda).


LA SEU DEL PSC A LA COMARCA , OBERTA TOTS ELS DIES.
El PSC al Berguedà disposa d’un local , gran i ben situat, al carrer Barcelona, núm 5, bx a la ciutat de Berga.
Aquest local està obert tots els dies, de dilluns a divendres per la tarda ( de 4 a 8) i els dilluns, dimecres, dijous i divendres al matí ( de 9 a 13 ).
El telèfon és el 938214291, el fax és el 938222976 i el correu : berguedà@socialistes.cat.
En aquest local despatxa la diputada i primera secretària del partit, Judit Carreras, els dilluns a la tarda, i s’hi poden fer consultes sobre temes municipals o de partit. A més, es poden demanar entrevistes amb els dirigents del partit, de la pròpia comarca o dels municipis on tenim representació.
També s’hi poden trobar totes les publicacions del PSC a la comarca, o a nivell nacional.

NOU ESTUDI HIDROGEOLÒGIC FET PER LA DIPUTACIÓ.
Aquesta setmana ha arribat el nou estudi hidrogeològic ,demanat per l’ajuntament a la Diputació de Barcelona, via Area de Medi Ambient. Avui ha vingut l’enginyer encarregat d’aquest estudi i ha anat sobre el terreny per comprovar les dades de l’estudi.
Aquest és el segon estudi que fa la Diputació i pel que sembla tenim dos punts amb grans possibilitats de trobar aigua en quantitats importants com per poder-la conectar a la xarxa general d’aigua del poble.
La Diputació està disposada a pagar una de les perforacions , tal com ja va fer anteriorment. Cas de trobar suficient cabal, faríem un projecte de connexió des del nou pou fins el dipòsit general.
De fet, actualment el poble té garantit el seu subministrament mitjançant dues fonts, una captació a la Riera Margansol, i dos pous a la zona de Cabanes. Aquestes captacions donen un cabal més que suficient per les necessitats actuals i futures, però sempre va bé disposar d’alguna captació nova, pel cas de que alguna de les històriques fallés o baixés de cabal per alguna causa imprevista.
A més, amb les obres que s’estan fent , el volum d’aigua emmagatzamada s’ampliarà notablement amb la qual cosa garantim el subministrament en casos de llargues temporades de sequera.

AVUI ARRIBEN LES CARMANYOLES
Aquest matí ens arriben les carmanyoles demanades per poder oferir àpats a domicili. Aquest serà un nou servei que començarem a donar a les persones grans que ho hagin demanat prèviament.
De moment tindrem mitja dotzena d’usuaris, als quals se’ls portarà dinar a casa seva, en unes carmanyoles especials que conserven el fred i la calor i que han tardat en arribar perquè la casa italiana no en tenia en stoc.
Feta la comanda, començarem a donar el servei en els propers dies. Aquest servei està parcialment subvencionat per l’Area de Benestar Social de la Diputació de Barcelona i significarà un important avença per la gent gran amb problemes de mobilitat .
De cara el futur es podran afegir altres persones a mesura que creguin convenint tenir aquest nou servei, i esperem contribuir a una millora substancial en les condicions de vida, perquè suposarà una comoditat important, i una correcta alimentació, per medi de menús equilibrats i variats.

IMPORTANTS OBRES EN MARXA
Fèia temps que a Borredà no es feien tantes obres municipals al mateix temps. La coincidència fa que estiguem ben ocupats en supervisar-les totes.
La més avançada és la adequació de la planta baixa de la Casa Consistorial per adaptar-la a oficines. En un mes estarà acabada i una vegada pintada i amoblada ens hi podrem instal.lar. Compto que ho podrem fer dintre d’un parell de mesos.
La segona obra és la de cobrir els vestidors de les piscines. Una obra entregada a Obres i Reformes Camprubí i que durarà poc més d’un mes. En tot cas estarà acabada uns dies abans d’obrir les piscines municipals per la temporada d’estiu. Amb aquestes obres evitarem algunes filtracions d’aigua que es produïen , per falta de teulada.
La tercera obra, i la més important és la que es fa a prop de Subirà amb la construcció d’un gran dipòsit de un milió de litres i que convertirà aquest dipòsit en el general del poble de Borredà. Les obres avancen a bon ritme, sobretot ara que tenim bon temps i en uns 3 mesos estaran acabades. Aquestes obres son les que paga el pla Zapatero i permetran estar tranquils, en quan a aigua, en temporades seques.
Una quarta obra, serà la que es començarà en un parell o tres de setmanes a la zona de Cabanes, i consisteix en automatitzar les instal.lacions d’aigua a la zona de la capçalera.Es a dir, on s’agafa l’aigua. Aquestes obres estaran acabades a mig estiu o finals de setembre.
I la cinquena obra serà la més gran de totes les que hem fet fins ara, degut a que el cost supera el milió d’euros. Es la urbanització de la zona de Cal Gall. Es a dir, durem a terme la urbanització de la Unitat d’Actuació núm. 1, que preveu fer disponibles per la construcció 21 parcel.les. La previsió és adjudicar les obres dintre d’un parell de mesos i que puguin acabar-se a finals d’any.
I per últim hi ha altres obres menors que les van fent la brigada d’obres i que suposen millores puntuals d’alguns indrets del poble.
En definitiva, estem d’obres, i és una bona noticia perquè suposa reactivar el sector de la construcció, però sobretot que el poble continuï tenint nous equipaments i infraestructures per garantir el present i futur del poble i la seva gent.
Joan Roma, alcalde de Borredà.

DE COMPROMISOS I PROMESES.
Fa unes setmanes, en aquestes mateixes pàgines , el dirigent socialista Josep Caelles, reclamava el compliment de diversos compromisos , per part del govern de la Generalitat, relacionats amb Solsona i comarca.
A alguns els va estranyar, altres el varen felicitar, per creure que quan una persona és militant d’un partit, i dirigent municipal i comarcal, sembla no poder fer ús dels mitjans de comunicació per retreure la seva disconformitat amb algunes actuacions del govern en el qual participa el seu partit.
Res més lluny de la realitat. Aquesta ha de ser una de les funcions dels nostres representants. Vetllar pel compliment de les promeses fetes i comprovar que tot es faci segons les previsions establertes. Certament, en primer lloc per les vies internes reglamentàries, i si no donen els resultats esperats, per altres vies , ja públiques. I em consta que la crítica feta i la reclamació expressada, ha tingut els efectes esperats.
Aquest exemple, em porta, a parlar de la situació actual de tibantor entre el govern central i el govern de la Generalitat. Sorprèn a molts la ferma posició del President Montilla. Era molt la gent que esperava que ,sent socialista, acceptaria qualsevol proposta de Madrid, encara que la considerés negativa per Catalunya. Aquests son els fonaments del “suposat sucursalisme” del PSC respecte del PSOE.
Però, ara veuen que no només no s’arronsa sinó que planta cara amb molta més fermesa de com ho va fer CiU, i el propi President Pujol, el qual sota el principi de “peix en el cove” va acceptar acords i convenis de Madrid, clarament negatius per Catalunya. I fins i tot contradiu els moviments fets per Artur Mas, d’anar a buscar la presidència de Catalunya a Madrid, en comptes de guanyar-la a Catalunya.
I és que pels qui estem en el PSC tenim molt clares les virtuts del president Montilla, i quines son les relacions amb el PSOE i han anat bé aquestes diferències per deixar-ho clar davant tots els catalans. Ho he dit en moltes ocasions i ho repeteixo ara perquè no és cap novetat ni cap invent meu. Les batalles de família son molt més dures i contundents que les altres. I ara toca defensar posicions bones per Catalunya i , sobretot justes. I estic segur de que arribarem a un acord raonable per les dues parts, però molt millor del que fa pactar CiU, com ara s’ha pogut veure i comprovar.
Arribarem a un acord perquè qui negocia per la banda de Madrid sap que les reclamacions nostres son justes, i que durant anys hem estat perjudicats. No és hora de retrets. Cadascú defensava els seus interessos, i era legítim. Ara toca reconèixer la realitat i ser-ne conseqüent. Ho veurem en poques setmanes com l’acord es produeix en matèria de finançament i en matèria de traspassos de competències i serveis, acompanyats del finançament indispensable com perquè puguin funcionar bé. I es reconeixerà l’increment d’habitants de Catalunya, i els nous percentatges d’aportacions centrals que han de venir per fer-hi front.
I és que entre amics i companys, podem fer bona cara, però que ningú pensi que abaixem la guàrdia per acceptar acords no adequats. I això tant val per Solsona com per Catalunya.
Joan Roma i Conill, President de la FED. XI del PSC.

BIOGRAFIA JOAN ROMA I CUNILL
Nascut a Borredà ( Berguedà), l’any 1950. Es llicenciat en Ciències de l’Educació, parla diversos idiomes. Residí 7 anys a Suïssa on compaginà treball i estudis, i on publicà 3 llibres d’ensenyament de l’espanyol per estrangers, per la xarxa d’acadèmies d’idiomes on treballava.
Retornà de Suïssa per encapçalar una candidatura a les municipals de l’abril del 79. Elegit regidor, exercí diversos càrrecs municipals fins l’any 91, en que fou elegit Alcalde, càrrec que continua exercint fins el present, amb majoria absoluta.
A Suïssa fou co-president de Casa Nostra, associació de gent de parla catalana, a la ciutat de Berna, i articulista de la revista Plançó. I amb uns quants altres catalans, fundaren la Assemblea de Catalunya a Suïssa.
Ja a Catalunya, formà part de la Comissió de Festes de Borredà, fins a l’actualitat. S’afilià al Partit dels Socialistes de Catalunya a l’octubre del 79. Elegit Primer Secretari de la Agrupació del Berguedà , l’any 1980, entrà també a la Executiva de la Federació XI, de la qual fou Primer Secretari durant 16 anys.
Candidat a les eleccions al Parlament de Catalunya, l’any 1986. Exercí de Diputat durant 4 legislatures, i presidí en una d’elles la Comissió d’Agricultura. Ponent de diverses lleis, i articulista en diverses publicacions de la Catalunya Central, ininterrumpidament durant més de 25 anys.
Actualment és President de la Federació XI (Bages, Berguedà i Solsonés) , i Secretari de Política Municipal de la Agrupació del Berguedà i com Alcalde de Borredà , forma part de diverses entitats i agrupacions. També és membre actiu, com a voluntari de Creu Roja.

EL MILJUTGES
Sense cap mena de dubte tenim en la persona del Jutge Garzón un fenòmen ben difícil d’explicar, i de comprendre, però que demostra una efectivitat fora de tota discussió. No passa setmana que no ens sorprengui amb alguna iniciativa innovadora, valenta i de tant en tant , espectacular.
Segurament tenen raó els que diuen que peca de personalisme, i de recerca de notorietat i “vedetisme”, però francament els resultats estan fora de tota discussió. I no s’entén com van de lents multitud d’expedients i la rapidesa en que van molts d’altres, portats de la seva mà.
I el seu braç aplega temes i territoris totalment diversos i amplis, tant a nivell nacional com internacional. No hi ha límits a les seves actuacions i es guanya a pols el sobrenom de “miljutges”, l’equivalent al que diem a un “milhomes”, però sense un cert to pejoratiu, en el darrer cas.
La seva trajectòria ha estat plena de fets controvertits, i equivocacions clares com quan va entrar en política. Aquella fou una mala decisió, amb un desenllaç previsiblement negatiu, que l’ha acompanyat durant el resta de la seva carrera i que ara mateix el PP fa servir per intentar desacreditar-lo, a la vista de la investigació entorn a alts càrrecs del partit.
Però, quan molts el donen per perdedor, reapareix en qualsevol indret inesperat, amb un resultat espectacular, com ara mateix amb la captura del principal responsable d’ETA. I té sumaris escampats per tot arreu, amb una capacitat per reprendre vells casos per tornar-los a la més rabiosa actualitat .
En fi, tot i la controvèrsia que causa la seva permanent presència en els mitjans de comunicació , som molts els que pensem que amb uns quants jutges més similars a ell, d’una altra manera anirien molts sumaris .
No hi ha res més desmoralitzador per la gent que veure com acusats d’alt estànding poden passar-se anys i anys vivint tranquil•lament tot esperant uns judicis que es van posposant any rere any, fins el punt d’entrar en via mort, o prescriure.
Una justícia lenta deixa de ser una justícia justa, i la nostra sol ser-ho fins a punts increïbles. Quantes vegades llegim casos que ja pensàvem jutjats i aclarits anys enrere i tornen a la actualitat per ser oficialment jutjats. En tenim una xifra enorme, i molts son casos molt clars i ben documentats. No es compren el motiu de tanta tardança.
D’aquí que calguin canvis substancials en el funcionament general de la Justícia, perquè sigui àgil, i universal. Estem lluny d’aconseguir-ho i tot indica que de tots els deures que teníem per fer, aquest és el que encara no ha trobat solució, tant a nivell estatal com autonòmic.
Portem anys de retard com podem veure per les obres que s’estan fent en multitud de ciutats, creant nous edificis judicials, que han d’anar acompanyats de les necessàries inversions en material i personal. Només posant al dia tot el conjunt d’elements que intervenen en l’exercici de la justícia podrem parlar i exigir rapidesa i rigorositat.
Mentrestant, ens hem de conformar amb algunes satisfaccions d’accions d’uns pocs jutges que sobresurten de la habitualitat ,demostrant que a vegades no tot depèn dels mitjans materials, sinó també de l’esforç personal.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC.

CAMPANYA EUROPEES 2009.
A nivell de PSC hem fet ja diversos actes de precampanya de les eleccions europees del dia 7 de juny. Aviat hi serem i per tant ens hem de conscienciar que aquestes son també unes eleccions importants, sobretot perquè cada vegada el Parlament Europeu té més competències.
I amb l’actual crisis el que ha quedat clar és que sort de tenir una moneda comuna forta com l’euro, perquè sinó la situació seria molt més greu a tot Europa. I també ha quedat clar que s’han de coordinar les polítiques dels diferents països per evitar caure sota la influència de les altres potències.
Una bona coordinació entre els EUA i la UE és la millor recepta per sortir de la crisis en un temps raonablement adequat. Tothom parla d’un any 2009 desastrós, però d’un 2010 que pot ser el de la recuperació. Es pel que cal apostar i treballar. Una crisis excessivament llarga seria difícil de superar en molts països. En canvi , una de curta, pot servir per escarmentar a tots els que han tingut un comportament inadequat.
Però bé, tornant a les eleccions europees, el principal adversari a combatre serà la abstenció. La situació d’incertesa actual, unida a un excés d’interrogants en molt àmbits i sectors, pot portar un enorme desinterès per anar a votar. Ens equivocaríem , ara més que mai toca anar a votar. I francament les receptes dels partits de dretes , respecte les d’esquerres son radicalment diferents.
D’aquí que animem a tothom a participar i animar a fer-ho a tots els que coneixem. Un reforç del partit socialista europeu permetria enfortir les polítiques socials i les polítiques comunes en tots els sectors. Es a dir, a crear una Europa més forta . Es la única recepta per ser forts i poder parlar de tu a tu amb les altres potències mundials.

AVUI FA TRENTA ANYS DELS NOUS AJUNTAMENTS

El dia 19 d’abril de 1979, a les 12 hores, a 8.000 ajuntaments de tot Espanya es va celebrar el Ple de presa de possessió dels càrrecs de Regidors i posteriorment l’elecció dels primers alcaldes democràtics.
Lògicament aquest mateix acte es celebrà a Borredà, on fou elegit alcalde, Antoni Andreu , el qual ja feia 3 anys que exercia el càrrec . El Ple del Consistori es composava de 7 membres com en la actualitat.
En aquelles primeres eleccions el resultat fou de 5 regidors per la candidatura de Antoni Andreu i 2 regidors per la candidatura encapçala, per mi mateix. I fet la elecció d’alcalde, tot seguit hi hagué la voluntat de governar junts i col•laborar en la transformació del poble, després de molts anys de molt poca activitat, com arreu del país.
Aquells primers temps varen ser molt complicats pels pocs recursos que teníem. Recordo que el primer pressupost que varem gestionar, el de 1979, era de 1.375.000 pessetes. Es a dir, que no arribava als 8.300,00 euros. I per descomptat , no podíem aspirar a rebre diners de la Generalitat que encara no estava en funcions, i la Diputació de Barcelona era un organisme que es trobava en situació similar a la dels ajuntaments.
En definitiva, foren temps difícils però alhora gratificants perquè qualsevol cosa que es fes per millorar les condicions del poble era ben rebuda i ben agraïda.
Varem treballar de valent, no solament a posar ordre en els papers, sinó en organitzar festes, activitats de tota mena, i en gestionar els pocs diners que teníem, i començar-ne a buscar en altres institucions. En fi, tot estava per fer, i les ganes de fer coses era la norma habitual a tots els ajuntaments.
Estic satisfet d’aquella primera època, i especialment d’haver sabut elegir un pacte amb l’equip de govern, per poder governar plegats. Aquell pacte va permetre no perdre el temps en discussions internes i , en canvi, aprofitar totes les potencialitats externes. El poble en va sortir clarament guanyador.
En poc temps es varen fer moltes coses, i des d’aquells llunyans temps fins ara s’ha anat creixent i millorant. D’aquí que Borredà sigui un dels pocs pobles en que durant els 30 anys de democràcia s’ha governat amb estabilitat i entesa, o amb majories absolutes que han permès aplicar programes i decisions sense entrebancs. Hem aprofitat millor que ningú les possibilitats i els resultats estan a la vista de tothom.
Trenta anys son molts per la vida de les persones, però és poc en la vida d’un poble com Borredà que té més de mil cent anys d’història. Amb tot, podem afirmar de que aquests 30 anys han estat un dels períodes més profitosos de tota la llarga història del municipi. I queda encara molt per fer, i d’aquí que continuem la tasca dels nostres antecessors i tinguem un gran nombre d’idees i propostes per dur a terme. I uns altres vindran que prendran el nostre relleu, en una cadena de mai acabar.
De moment , però els que estem al capdavant del govern municipal creiem que hem de continuar aplicant el nostre programa electoral, amb les rectificacions o modificacions lògiques , en temps de crisis, però esperem poder acomplir la major part de les promeses fetes, i que varen tenir un ampli recolzament en les eleccions municipals de dos anys enrere.
I en un dia com avui, vull tenir un especial record pel primer alcalde democràtic, el Sr. Antoni Andreu i Torrents. Va ser un bon alcalde, i va aconseguir fer avançar el poble en uns temps especialment difícils. Igualment vull agrair i felicitar a tots els regidors i regidores que han passat per l’ajuntament perquè és gràcies a tots ells que Borredà està en una situació de prosperitat i bones perspectives, de cara el futur.
Travessem la crisis com tots els altres municipis, però de crisis greus ja n’hem tingut en el passat, fins i tot a nivell local pitjor que aquesta, i al final ens en hem sortit, i ens hem reforçat. Estic convençut que podrem fer el mateix en aquesta.
Gràcies a tots i totes, i que per molts anys puguem anar celebrant futurs aniversaris municipals.
Joan Roma , alcalde de Borredà.

AFANOC
Associació de Familiars i amics de Nens Oncològics de Catalunya. Aquesta és la entitat de la qual parlava en un article anterior, i a la qual aniran destinats tots els ingressos que s'obtinguin de la venda de llibres aquest cap de setmana i el dia de Sant Jordi, per part d'uns voluntaris que han cregut adient dur a terme aquesta interessant iniciativa.
Aquesta entitat treballa en diferents àrees:
Area psicològica, àrea social , àrea de voluntariat, àrea educativa, àrea d'oci i cultura, àrea d'informació i sensibilització.
En el lloc de venda també es poden obtenir uns fulletons amb l'explicació de les funcions i objectius de l'entitat, així com butlletes per fer-se soci .
Per qui vulgui tenir més informació pot consultar el web: www.afanoc.org
I tal com es va informar , tots els compradors de llibres tindran una gorra de regal, emblema de la associació.

L’ESCOLA DE MÚSICA CONTINUARÀ EL CURS VINENT

Aquest vespre s’ha dut a terme una reunió a l’ajuntament amb els professors de música de l’escola municipal, per fer una valoració d’aquest curs i estudiar la possibilitat de continuar de cara el curs vinent.
En primer lloc s’ha fet un repàs dels mesos transcorreguts i dels alumnes que hi han participat. Concretament han estat 26 els alumnes inscrits i que actualment reben classes de música amb un bon rendiment.
A la vista del grau de satisfacció dels pares i alumnes, l’equip de govern ha decidit continuar amb l’escola tot i el cost que suposa per les arques municipals, però considerem que aquesta és una de les activitats extraescolars més interessants i prioritàries a mantenir.
El cost per l’ajuntament suposa uns sis mil euros per curs, un cost molt similar al que paguen tots els pares i mares pels seus fills – alumnes. Aquest repartiment d’un cinquanta per cent per cada part, és el que pretenem mantenir de cara el curs vinent.
En la reunió també s’ha parlat d’organitzar algun taller d’instrument de corda, com la guitarra perquè els alumnes puguin veure les possibilitats d’aquest instrument i puguin valorar si els pot interessar de cara el futur.
En resum, una reunió profitosa per les dues parts, perquè suposa garantir la continuïtat del mateix equip i aprofitar l’experiència d’aquest any per millorar algun aspecte de l’escola. D’aquesta manera els alumnes que ho desitgen poden adquirir uns coneixements musicals que de cara el futur podran ampliar i explotar si els agrada .
Joan Roma, Alcalde de Borredà.

INTERESSANT INICIATIVA PER AQUEST CAP DE SETMANA I SANT JORDI

Aquest cap de setmana es posarà un lloc de venda de llibres , davant la Casa Consistorial. L’import complert de la venda de llibres de segona mà, o de velles edicions, però nous, anirà destinat a una associació de pares i mares de nens malalts de càncer.
Aquesta associació té per lema “posa’t la gorra” , i és que cada any fan una campanya per recollir fons destinats a les activitats d’una entitat àmplia i molt activa i que té per objectiu ajudar i recolzar totes les famílies que tenen algun membre jove amb aquesta malaltia.
També, el dia de Sant Jordi, però en un altre emplaçament , instal•laran el seu lloc de venda, de manera que qui no hagi pogut adquirir llibres aquest cap de setmana ho puguin fer el dia de Sant Jordi. I amb la compra de llibres es donarà una gorra de regal, i així tothom col•laborarà en aquesta iniciativa, sabent que participa en una actuació seriosa, rigorosa i de gran utilitat.
Borredà sempre s’ha destacat per la solidaritat en totes les campanyes que s’han organitzat en el poble. Som també el primer poble de Catalunya en percentatge de donació de sang. Ens podem enorgullir d’unes posicions com aquestes, i més en uns temps com els actuals de crisis generalitzada.
Ànims a tots i totes, i fem una dobla aposta per la lectura i la ajuda a una entitat dedicada a recolzar els nens i nenes malalts de càncer i a les seves famílies.
Joan Roma, Alcalde de Borredà.

ACTE DELS TRENTA ANYS D’AJUNTAMENTS DEMOCRÀTICS

Ahir a la tarda varem celebrar els 30 anys dels Ajuntaments democràtics, en el marc solemne del Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona.
Erem més de 300 els alcaldes actuals, ex-alcaldes, ex-regidors per recordar les primeres eleccions del 3 d’abril de 1979, i la presa de possessió feta el 19 del mateix mes.
Realment és una part de la nostra història la que ahir es va recordar en els diferents parlaments que varen fer, ex-alcaldes , com el de Terrassa, el de Cornellà o d’altres poblacions.
Tots varen recordar els primers temps , les dificultats de tot tipus que vàrem trobar en aquells primers anys de democràcia. Va ser un bon moment per recordar també com estava Borredà en aquells anys i la bona feina feta pels alcaldes que m’han precedit. Han estat 30 anys intensos en el treball i extensos en les obres realitzades, però ha valgut la pena. L’avenç en tots els ordres és evident i tot i que queda encara molt per fer, les infraestructures, equipaments i serveis bàsics fa anys que s’han dut a terme.
Cal ,doncs, felicitar els dos alcaldes que m’han precedit, així com a tots els regidors i regidores que han passat per l’ajuntament. Tots i totes han procurat treballar de la millor manera per un poble millor, i a la vista dels resultats, ho han aconseguit.
Trenta anys , son molts anys i ahir en el Saló de Cent hi havia moltes cares conegudes per les seves trajectòries en ajuntaments de tot el país. Va ser un goig tornar-los a veure i que el propi President de la Generalitat fés un reconeixement públic de la feina feta i dels bons resultats obtinguts.
Joan Roma, Alcalde de Borredà.

UNA COMARCA AMB UN GRAN POTENCIAL.
En uns moments en que la gent rumia molt més on marxar de vacances, és bo aprofitar-ho per “vendre” els productes de casa. Entenent per producte, no tant les coses per menjar o beure sinó el propi territori.
El Solsonès pot competir amb qualsevol altre territori nacional o internacional per la gran varietat i riquesa del seu entorn natural, i per l’enorme quantitat d’elements arquitectònics i culturals que conté. A vegades som els propis habitants els que no ens donem compte de fins a quin punt, el que tenim , pot ser valorat per persones d’altres indrets.
I és que el turisme de proximitat tindrà una gran importància en els propers anys, sobretot per la millora de les comunicacions que permet posar-te en poca estona en qualsevol indret de la comarca, i que facilita l’arribada de la gent de les ciutats, cap les nostres municipis.
Pels estudis que s’estan fent a diversos nivells, tot indica que després de molts anys de voltar pel món, molta gent s’inclina per quedar-se més a prop, i així descobrir els punts d’interès del propi país. També hi ajuden les campanyes constants que donen a conèixer monuments, pobles i ciutats, de Catalunya, dirigides als nostres conciutadans.
Un altre fet evident és que la natura guanya adeptes, i tot el relacionat amb ella, incrementa notablement el nombre de practicants. Ho veiem tots els que vivim en pobles de pagès que ara és molt habitual trobar colles de caminants, amb bastó o sense, recorrent camins i muntanyes. Es un turisme que busca la tranquil•litat i la autenticitat de comarques com el Solsonès que s’ha mantingut en un grau excel•lent de protecció, malgrat les zones cremades pels incendis.
Es hora, doncs, d’apostar per aquesta font de riquesa, poc valorada fins ara, i fer-ho amb la serietat i rigorisitat en que ho fan altres països europeus. D’entrada promoció, però a continuació bons indicadors, netedat a tots els nivells, bona organització i coordinació de tots els elements turístics, bona i autèntica gastronomia del territori, adaptació d’horaris a les necessitats dels visitants, etc.
Realment s’ha fet força feina en els darrers anys, però queda molt per fer. I francament tenim ben a prop una munió de persones que han sortit del país per anar a llocs llunyans i que ara voldrien conèixer l’interior d’aprop. Només cal oferir-ho apostant per la qualitat i la bona feina. Tenim grans oportunitats ben a l’abast.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC

SOLIDARITAT INTERNA I EXTERNA
En moments difícils com els que estem passant és indispensable garantir la solidaritat, tant a nivell intern com extern. En tenim bones mostres en moltes entitats privades, i també en la majoria d’ajuntaments.
Uns anys de bonança ens havien fet oblidar velles campanyes de recollida d’aliments, o de roba i altres utensilis i materials. Semblava que aquestes campanyes ja només caldria fer-les per enviar diners i materials a països del tercer i quart món. Ens crèiem rics i ben acomodats per sempre. Estàvem equivocats, i com sempre, la topada amb la crua realitat ha estat dura i contundent.
Veure persones properes, anant a menjadors socials, o reutilitzant roba d’amics i parents, ens fa tocar de peus a terra, i ens impulsa a canviar d’hàbits i col•laborar en aquestes campanyes a nivell econòmic, o amb espècies o participant-hi com a voluntaris.
En qualsevol cas, és hora de solidaritat a nivell personal i canvi de prioritats a nivell institucional. A nivell personal cadascú sap el què pot fer i fins on pot arribar, però tenint clar que no es pot demanar a les entitats públiques i privades o mixtes que ajuden als més necessitats, de fer-ho com sempre, sense aportacions addicionals. Això és impossible. Per tant, toca demostrar la sensibilitat amb gestos concrets i eficaços.
En quan a les institucions, les prioritats han de variar a la vista del panorama que tenim i s’ha d’explicar a la gent que els programes electorals, en molts apartats s’han d’aparcar per donar pas a actuacions de caràcter urgent. Ho estem veient a Manresa capital, amb la mobilització d’importants partides per assistència social, i aquest ha de ser el model per altres pobles i ciutats.
I no passa res perquè algunes obres es retardin, i alguns equipaments quedin per millors temps. Les emergències no poden esperar, i les atencions personals, han de tenir absoluta prioritat, sobretot per aquells col•lectius que ja no tenen altres aportacions que les vies socials.
Tot apunta també que els canvis en les altres administracions van pel mateix camí i que la llei de dependència tindrà una acceleració indispensable, i que es mobilitzaran recursos destinats a les persones, en imports i actuacions innovadores, com les acordades entre el Departament de Treball i la Diputació de Barcelona, o entre altres administracions.
Ningú té clar quant de temps durarà la present situació, però duri el que duri, queda clar que la economia està en una fase de lluita per la supervivència. Es lògic, doncs, preparar-se per un període llarg, i si s’escurça millor per a tots. En aquest sentit, és grat veure campanyes àmplies, innovadores i rigoroses de la mà d’entitats com Càrites, Creu Roja, Ajuda al Tercer Món, etc. Pensades per la gent d’aquí, però sense oblidar la gent d’allà. Entenent per “allà” llocs tant distants com Burkina Fasso, Senegal, o la India.
I en aquesta entesa a favor de la solidaritat, les administracions públiques figuren al capdavant amb accions i actuacions diàries d’ajuda a persones individuals i col•lectives, fent ús d’uns recursos municipals ben pobres que comencen a posar en perill alguns serveis bàsics que han costat molt d’aconseguir. Pensem-hi entre tots i acceptem l’excepcionalitat del moment, per modificar les previsions fetes.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC.

BUTLLETÍ INFORMEM NÚM.9 – ABRIL 2009.

OBRA FEIL- NOU DIPÒSIT GENERAL.
El mes passat es va adjudicar l’obra finançada pel pla Zapatero ( FEIL), a l’empresa Excavacions Cabanas de Puig-reig, per un import de 101.000 euros. Aquesta obra es troba ja en una fase molt avançada i la previsió és que estigui acabada dintre de dos mesos.
El nou dipòsit general costarà 101.000 euros i tindrà una capacitat de 1.000.000 de litres, que connectats al vell dipòsit general, donarà un total de 1.300.000 litres. Un volum prou important com per no tenir problemes de reserves d’aigua en èpoques seques, i temporada alta.
De cara el futur, hi ha un darrer dipòsit previst a la zona de Cal Gall, amb una capacitat de 800.000 litres que es durà a terme en el proper mandat a càrrec a alguna de les subvencions de les institucions del país.
L’obra, actualment en curs, consisteix en un gran dipòsit rectangular que aprofita les instal•lacions del dipòsit vell per funcionar, de manera que amb un sol dosificador de clor ja es resol tot el conjunt.
Per ajustar la subvenció al projecte, s’ha modificat , per tal de no superar l’ajut concedit. Posteriorment es procedirà a cobrir el dipòsit, amb un ajut complementari que es demanarà a la Diputació de Barcelona, i que deixarem per l’any vinent.

AUTOMATITZACIÓ INSTAL•LACIONS D’AIGUA
Una altra de les obres que s’estan duent a terme és la de connectar els dos pous d’aigua situats a la zona de Cabanes, a la xarxa general . En aquest cas , amb un cost de 99.000 euros es disposarà de dues bombes d’aigua, situades al pou núm. 1, i el núm. 2 que es podran connectar a la xarxa d’aigua general del poble quan es vulgui, o quan n’hi hagi necessitat.
En aquests moments a la zona ja hi ha subministrament elèctric i es podrà prescindir del bombeig amb un grup electrogen.
Per tant, l’obra consisteix en connectar els pous a la xarxa general, i al mateix temps automatitzar el seu funcionament, de manera que no s’hi hagi d’anar constantment ,sinó que funcioni d’una manera automàtica.
La previsió és que les obres s’acabin a finals del mes de maig, de manera que el sistema pugui entrar en funcionament a principis d’estiu. El finançament va a càrrec el 50% de la Generalitat, dintre del marc del Pla Comarcal de Muntanya, i l’altre 50% , de la Diputació de Barcelona.

AMPLIACIÓ BRIGADA D’OBRES
El passat dia 1 de març, va començar a treballar per l’ajuntament, en Gerard Tubau. L’ajuntament va decidir contractar un tercer treballador per la brigada d’obres per destinar-lo a feines de neteja dels equipaments, edificis , carrers i places del poble.
Fins ara ho havien fet altres persones, en combinació amb la brigada d’obres, però l’ampliació dels equipaments i la necessitat d’assumir totes les feines, ha motivat aquesta contractació, destinada a cobrir tota la feina de neteja municipal. D’aquesta manera la brigada d’obres tindrà 3 persones, molt polivalents, i ben coordinades que permetran tenir el poble en perfectes condicions en tots els seus aspectes.

OFICINES MUNICIPALS A LA PLANTA BAIXA
Dintre de pocs dies està previst el trasllat de les oficines municipals situades a la primera planta de la Casa Consistorial, per passar-les a la planta baixa, on hi havia hagut el consultori mèdic.
S’estan acabant les obres d’adequació de l’espai i això facilitarà el treball del personal de l’ajuntament i permetrà un més fàcil accés a la gent.
Les obres tenen un cost de 26.500 euros, finançades en 25.000 euros per la Diputació de Barcelona.
Just a l’entrada hi haurà una petita sala de reunions, on hi havia la sala d’espera, i quan s’entri a les oficines, hi haurà la Secretaria. Al costat una altra petita sala de reunions, i el despatx de l’alcalde.
La distribució del primer pis es deixarà tal com es ara, i es guanyaran dos despatxos, un destinat al Jutjat de Pau, i l’altre als regidors de l’equip de govern. Fins ara molts dies, especialment els dissabtes teníem problemes per atendre a dues o tres persones alhora per falta de despatxos. Amb aquesta nova distribució aquests problemes quedaran resolts.

COBERTA VESTIDORS PISCINES
En el seu dia, quan es varen construir les piscines, es va deixar un terrat a la part superior dels vestidors, per si feia falta més espai per prendre el sol, o com a terrassa d’un futur bar.
Descartades aquestes opcions i a la vista dels problemes d’aïllament, hem decidit cobrir els vestidors amb una teulada a quatre vents i així garantir la protecció dels vestidors. Aquesta obra s’ha adjudicat a l’empresa Obres i Reformes Camprubí SL. El cost anirà a càrrec de la Diputació de Barcelona i està previst que tot estigui acabat per meitats del mes de juny , poc abans d’obrir les piscines.

CASAL D’ESTIU – 2009.
A l’igual que l’estiu passat, està previst que aquest estiu torni a funcionar el Casal , durant el mes de juliol i la meitat d’agost. L’equip de govern ha arribat a un acord amb les dues monitores de l’any passat, ajudades per una tercera persona del poble, per tal de que puguin oferir aquest servei als nens i nenes de Borredà o procedents d’altres municipis i que passin vacances aquí.
Les preinscripcions ja s’han obert i qui vulgui s’hi pot apuntar. A l’igual que l’any passat el Casal estarà ubicat a les Escoles, i a la zona esportiva.

ADEQUACIÓ CONSULTORI MÈDIC.
La nova organització de les visites mèdiques ha portat l’ajuntament a fer una petita modificació a l’interior del Consultori per garantir la confidencialitat de les consultes. Es tracta d’aïllar la part ocupada per la administrativa, de manera que els usuaris puguin entrar i explicar a la infermera el motiu de la visita i així decidir si l’ha d’atendre la mateixa infermera o cal passar a la metgessa.
Aquest nou sistema permet agilitar les visites i sobretot adaptar-les a les necessitats de les persones que han de ser visitades.
També s’ha instal•lat un nou servei d’Internet que permetrà una major rapidesa en les consultes de l’equip mèdic amb els serveis regionals i centrals.

OBRES PONT DE SANT JOAN
De comú acord l’ajuntament i el servei de Medi Ambient a la comarca del Berguedà s’han dut a terme unes obres de millora de l’accés al pont de Sant Joan, així com la col•locació d’unes baranes de fusta tractada en el pont.
Properament també es canviaran les taules i bancs d’una petita àrea de picnic que hi ha a l’altra banda del pont en direcció al camí dels Graus. D’aquesta manera farem més atractiva una zona molt bonica i molt transitada per les persones que segueixen el camí del GR4.
Queda, però, pendent la gran rehabilitació del pont i el seu entorn. S’ha demanat a la Generalitat en un parell d’ocasions poden disposar d’una subvenció important per poder restaurar completament el pont. Hi haurà feina i serà costosa perquè caldrà posar-hi una bastida i actuar sobre les dues bandes del pont per refer una part de les parets laterals, rebaixar el terra del pont, i tornar a posar les baranes de pedra .
Esperem poder fer dintre dels propers 3 anys, amb finançament procedent de l’1% cultural. El cost serà d’uns 120.000 euros, i feta la petició, ara caldrà esperar la anualitat adient.

DOSSIFICADOR DE CLOR –DIPÒSIT DE CAL GALL
Tal com teníem previst, el mes passat és va instal•lar un nou dosificador de clor en el dipòsit de Cal Gall. Fins ara n’hi havia 2, un al dipòsit general de Subirà, un altre en el dipòsit de Campalans i ara , aquest tercer a Cal Gall , permetrà una dosificació molt exacte del clor, al llarg de tot l’any.
L’existència de diversos dipòsits i una àmplia xarxa de distribució feia complicat tenir la dosis exacta de clor a tot arreu. D’aquí l’interès en disposar d’un nou dosificador. Ara es pot regular perfectament la dosis des dels tres llocs esmentats. La inversió de més de 8.000 euros ha estat finançada a càrrec del pla de subvencions de la Diputació de Barcelona.

PROJECTE EXECUTIU – NOVA CARRETERA C-26
La carretera que uneix Olot – Ripoll – Berga- Solsona és coneguda com a C-26 o Eix pre-pirineu. Fa uns 3 anys que se’ns va presentar un avantprojecte que varem presentar en el Centre Cívic i que varem distribuir per totes les botigues i comerços del poble perquè tothom podés veure el traçat.
Ara , la Generalitat està redactant el projecte executiu, el definitiu. La previsió és tenir aquest projecte a finals d’aquest any, però ja se’ns ha enviat una proposta provisional que ens ha permès estudiar el trajecte i veure si afecta alguna instal•lació municipal.
De fet el trajecte és el mateix que l’actual , excepció del pas per Vilada i pel nucli de Borredà en que han de fer una variant. En el cas de Vilada, una llarga variant per evitar el nucli i travessar la vall, fins tornar enllaçar amb el traçat actual. En el cas nostre, la variant és més curta, però permetrà un traçat homogeni i adequat per tota mena de vehicles.
El cost de les obres , Berga- Vilada- Borredà, serà de 18 milions d’euros, i la previsió és que s’adjudiqui a finals de l’any vinent i que les obres es duguin a terme durant el 2011 i part del 2012.
Quan es disposi del projecte executiu , i tal com es preceptiu per part de la Generalitat, s’aprovarà i es farà una exposició pública en la qual les persones, entitats i institucions podran presentar al•legacions o esmenes. Tancat aquest procés, la Generalitat continuarà els tràmits fins a la adjudicació de les obres i la seva execució.

LA UNITAT D’ACTUACIÓ NÚM 1. CONTINUA EL SEU CAMÍ
En diversos butlletins ja hem parlat de la urbanització de Cal Gall i del fet que s’ha endarrerit degut a la falta de consens entre els propietaris afectats. Degut a aquest fet, l’ajuntament va haver d’assumir la tramitació, gestió i dintre de poc adjudicació i execució de les obres.
Això ha motivat un considerable retard en les obres, però ara s’ha arribat al final de l’etapa de papeleig. Tot i que una de les parts ha presentat dos contenciosos, i en un d’ells demanava la suspensió cautelar de la tramitació, el tribunal ha donat la raó a l’ajuntament i no ha acceptat la proposta de suspensió, per la qual cosa tot continua tal com estava previst.
Dintre de poc s’adjudicaran les obres i es preveu tenir-les acabades per finals d’any. Tot el cost anirà a càrrec dels propietaris, els quals aniran pagant els rebuts emesos per l’Organisme de Gestió Tributària de la Diputació per encàrrec de l’ajuntament.
Tot i el retard, les obres significaran un important impuls pel sector de la construcció, per un import de més d’un milió d’euros, i una vegada acabades es podran vendre les parcel•les per , a continuació, edificar xalets com les altres dues zones ja acabades.
Alguns poden pensar que aquest no és el millor moment per fer una nova urbanització, però el retard és resultat del desacord entre propietaris, que evidentment els ha perjudicat a tots, però dit això, és en temps de crisis quan convé fer obres. En primer lloc per dinamitzar el mercat de treball, després perquè es poden obtenir algunes rebaixes en el cost, i després perquè una vegada acabades, confiem en una certa represa de la economia que permeti la venda de les parcel•les i l’inici de la construcció de noves vivendes.

RENOVACIÓ CÀRRECS EN EL JUTJAT DE PAU
La segona autoritat d’un poble és el Jutge de Pau, i cada quatre anys toca renovar el càrrec, mitjançant una elecció en un ple de l’ajuntament. Feta la elecció d’un Jutge de Pau i un substitut, s’envien les propostes al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i allà acorden el nomenament.
Doncs, bé, el fins ara Jutge de Pau de Borredà, Josep Nadeu Baraldés, va decidir jubilar-se i no presentar-se a la reelecció. El llarg període de dedicació, primer a l’ajuntament, com a Regidor i després Alcalde, juntament també amb un llar període com a Jutge de Pau, va motivar el desig de donar pas a d’altres persones i iniciar la merescuda jubilació.
Fets els tràmits legals previstos, en el ple municipal ordinari del passat dia 16 de març es varen votar com a Jutgessa titular, Emilia Prat ( que era la jutgessa substituta fins ara) i com a Jutge substitut , Vicenç Vilalta.
Ara, esperarem el nomenament procedent del Tribunal Superior, i una vegada jurat el càrrec es farà el relleu de Josep Nadeu per Emília Prat. Així arribarà al Jutjat la primera dona en la història de Borredà. Li desitgem tota mena d’encerts en aquesta nova tasca i agraïm la dedicació que hi tindrà.
I l’alcalde, va voler que constés en acta l’agraïment i felicitació per la bona feina feta pel fins ara Jutge de Pau, Josep Nadeu per la seva llarga trajectòria de dedicació i treball al poble de Borredà, primer com a Regidor, després com Alcalde i finalment com a Jutge de Pau. Properament se li farà un acte d’homenatge en reconeixement de la feina feta.

DEMANATS NOUS AJUTS A GENERALITAT
Darrerament, i en compliment dels compromisos fixats en el programa electoral del PSC hem presentat petició al Departament d’Agricultura per continuar el programa d’arranjament de camins que porten a cases habitades tot l’any. Ara caldrà esperar el resultat de la petició, en uns moments en que els ajuts son més complicats d’obtenir que anys enrere.
La sol•licitud era per un import de 50.000 euros, que cas de donar-se aniria per arranjar els camins de : La Solana, Rocatrencada, Canamàs, La Massana, La Massaneta i La Pera.
També properament es demanarà una subvenció per asfaltar definitivament els carrers Barcelona, Girona, Tarragona i Camí de Cal Gall, una vegada ja s’han fet la majoria de cases . La previsió seria fer-ho una vegada acabades les obres de la urbanització de Cal Gall, en la qual ja està previst deixar ben acabats el carrer Lleida i el nou carrer que s’obrirà i que portarà el nom de Vilada.
D’aquesta manera tota la zona nord quedaria perfectament acabada. Justament perquè al mateix temps hem presentat una sol•licitud per canviar les faroles per altres que s’ajustin a la nova normativa contra la contaminació lumínica i estalvi energètic.
I en tot el referent a medi ambient , l’ajuntament va acordar unir-se al Pacte d’Alcaldes contra el canvi climàtic, a nivell europeu, la qual cosa comportarà la redacció d’un pla d’actuacions en tot aquest àmbit, amb estudis, inversions i canvis importants per aconseguir posar-nos al davant de la lluita contra el canvi climàtic, en primer lloc , el propi ajuntament i després animant a que tothom s’hi sumi,
Oportunament informarem dels avenços del pla i de la col•laboració i participació que tothom pot tenir en aquest repte.

OBRES A LA FAÇANA DE L’ESGLÉSIA PARROQUIAL.
Fa ja uns anys que Mn. Felip tenia la intenció de poder arreglar la rosassa que havia existit a la façana de l’església parroquial i que des de fa molts anyes estava en molt mal estat.
De fet , de tant en tan queien alguns trossos de guix o alguna petita pedra , degut a les pluges, o als coloms que s’hi passejaven. Aquesta rosassa s’havia obert en una part de la façana que no tenia cap obertura, com era habitual en parets d’esglésies romàniques.
Després de l’incendi que va patir i que va fer modificar tota la estructura, segurament els antics parroquians varen decidir donar una mica més de llum a l’església , obrint aquesta part i posant-hi una vidriera, protegida per una xarxa metàl•lica.
El pas dels anys, va anar erosionant tot el conjunt, fins fer-lo perillós. Ara Mn. Felip ha acabat els obres i es pot contemplar una nova rosassa, de grans dimensions, feta amb pedra similar a la que utilitzen per la construcció de la Sagrada Família de Barcelona, i una vidriera de colors amb la figura de la Verge Maria i el nen Jesús. Tot plegat està protegit per un vidre exterior de seguretat.
Aquests dies es posarà una il•luminació provisional perquè la gent pugui veure des de fora les figures de la vidriera i passades les festes de Pasqua es posarà la il•luminació definitiva, que funcionarà tots els dies, fins a les 12 de la nit, i anirà a càrrec de l’ajuntament, puix que estarà connectada a la xarxa d’enllumenat públic.
Aquesta intervenció ha quedat molt bé, i suposa una clara millora per la façana principal de l’església, alhora que ha tret els perills de caiguda de trossos de guix o de pedra, degut a l’erosió i antiguitat dels antics materials.

HAN PASSAT JA TRENTA ANYS.
Efectivament acabem de complir trenta anys d’ajuntaments democràtics i el dia 16 farem una gran celebració en el Consell de Cent de l’ajuntament de Barcelona per commemorar una data que passarà a la història de tots els municipis de Catalunya i Espanya.
Mai havíem tingut un període tant llarg de democràcia, i mai s’havia transformat tant el país com en aquests anys. Qui llegeixi aquestes ratlles i superi els 40 o 50 anys que tracti de recordar com era Prats, o Lluçà, Perafita, o qualsevol altre dels municipis de la subcomarca del Lluçanès i es donarà compte dels grans canvis , en tots els àmbits i sectors de la vida municipal.
Han estat anys molt intensos a tots els nivells i ja no som molts els que podem dir que els hem viscut en primera línia. Queden pocs alcaldes amb trenta anys al capdavant de l’ajuntament i tampoc son molts els regidors de la primavera del 79. Els qui compartim aquest llarg període, de regidor i alcalde, podem dir que el canvi ha estat espectacular.
Queda molt lluny l’abril del 79, però el temps ha passat volant. Es una sensació estranya la d’haver treballat molt , en condicions molt difícils, especialment els primers anys de democràcia perquè tot estava per fer i existien poques ajudes de les altres administracions per poder millor els nostres pobles.
Però el poc que fèiem era ben valorat pel poble perquè veníem d’una llarga etapa de poques obres, pocs serveis i poques atencions als problemes reals dels ciutadans. Les dictadures sempre han estat nefastes pels ciutadans i lògicament pels llocs on viuen: els municipis. Espanya no havia de ser diferent, i tot s’aguantava pels fils.
I per algun lloc s’havia de començar. En primer lloc ordenant l’ajuntament i fent que els serveis administratius funcionessin eficientment. Com a mínim que els papers i documents es portessin bé, sortissin i entressin degudament. Després calia arreglar les pròpies cases consistorials, la majoria de les quals queien a trossos, amb arxius inexistents, amb materials envellits i amb rutines contràries a tot el que pugui ser considerat com adequat, per un servei públic.
Tot seguit ens va tocar començar obres ,marcant prioritats realment urgents. Subministrament d’aigua, clavegueram, escoles, zona esportiva, carrers i places, més endavant parcs i jardins i així fins arribar a les infraestructures i equipaments més sofisticats i necessaris per la vida moderna actual, com pavellons , piscines, etc, a més de garantir serveis essencials lligats a les noves tecnologies.
I després de l’etapa que diem de ciment o de pedra, va arribar la de creació de grans serveis indispensables per compaginar la vida privada i la feina, com son les escoles bressol, guarderies, serveis socials, esportius, culturals i de lleure, etc,
I així hem arribat als 30 anys. Semblen fàcils d’explicar i d’haver-los viscut. Que ningú s’enganyi, han estat anys difícils, durs i complicats per la falta de suficients recursos i normatives adequades per fer funcionar els municipis d’una manera eficient. Estem lluny encara d’estar on voldríem estar, però és cert que hem avançat molt i els homes i dones que han estat uns anys en un ajuntament mereixen el reconeixement i la gratitud dels seus conciutadans. Ha estat gràcies a ells i elles que el país és un altre a tots els nivells. Res seria igual sense la gran feina dels ajuntaments. Avui celebrem trenta anys, tenim reptes importants al davant i ara exigim, una vegada més que se’ns tingui en compte a l’hora de pactar unes competències i un bon finançament.
Fem menys soroll que les comunitats autònomes, però sentim les mateixes necessitats i les volem resoldre per bé de tots els nostres ciutadans. Esperem en poc temps resultats a les nostres peticions.
Joan Roma i Cunill, Alcalde de Borredà.

TREBALL PARLAMENTARI A LA INVERSA
Després d’una llarga etapa com a diputat al Parlament puc assegurar que ha estat una obsessió de tots els governs de la Generalitat el produir el màxim de legislació. I a ser possible , amb la major innovació en les propostes, respecte d’altres parlaments autonòmics i fins i tot en comparació amb el Congrés de Diputats.
Aquesta dinàmica ha portat a legislar sobre tots i cadascun dels àmbits d’actuació de la política catalana, tinguéssim o no competències clares en la matèria. I no ha estat estrany ,múltiples topades amb el Tribunal Constitucional, per normatives que superaven clarament l’àmbit estatutari. I tampoc és estrany que ara mateix s’estigui discutint el contingut del propi nou Estatut d’Autonomia aprovat pel Parlament i referendat pel poble català.
Del tema Estatut ja se n’ha parlat tant, que no m’hi entretindré , tot i que segons sigui la resolució del TC , estarem tots ficats en un embolic de difícil sortida i gestió . Ja ho veurem dintre de poc temps.
Tornant, però al principi, en la majoria de casos d’elaboració de nova legislació hi ha hagut sempre una doble voluntat , més o menys explícita per part dels ponents de qualsevol nova llei. Una era buscar la novetat, la innovació, la excepcionalitat, per demostrar que el Parlament de Catalunya tenia més força, més competències i més voluntat que qualsevol altre. Fins aquí, tot podia anar bé, el problema esdevenia conflicte quan expressament, volgudament , ponents d’alguns partits anaven més lluny de la lletra i l’esperit de l’Estatut.
Es a dir, en moltes iniciatives parlamentàries es buscava “allargar” l’Estatut o “ampliar-lo” amb interpretacions molt llunyanes del seu autèntic contingut. Era una manera de fer-se notar o demostrar el nacionalisme , en normatives quotidianes, sense pensar en els problemes que comportarien quan s’haguessin d’aplicar, fer complir, i negociar les aportacions del govern central. Aixó era igual, passava a un segon terme.
I així ens hem ficat en nombrosos problemes i conflictes que haguéssim pogut evitar. Moltes vegades s’ha acusat el govern central de gasiu, o d’interpretar restrictivament l’Estatut o la Constitució, quan els mateixos que l’acusaven eren conscients que s’havien saltat àmpliament les competències pròpies. El conflicte sempre ha anat bé als partits nacionalistes per fer veure la incomprensió i les suposades o inventades “retallades” en determinats temes, sense parar-se a pensar que cada govern ha de defensar els límits de les seves cartes magnes.
Però, aquest ha estat un joc electoralment rendible durant els vint-i-tres anys de governs de CiU. Però, hi ha certes dinàmiques que son difícils d’eradicar després de tant de temps, i no deixo de mostrar preocupació per un cert mimetisme en el govern actual pel que fa a produir legislació. Precisament crec que el país pateix un excés de legislació, una autèntica inflació de normatives , i un engreix de paperassa per creure que el treball d’un govern es medeix en el pes de la legislació presentada i aprovada.
Ara, precisament el Parlament hauria de dedicar una part important del seu treball a simplificar lleis, reduir normatives i anul•lar paperassa. Es a dir, un treball a la inversa, que de ben segur trobaria la aprovació majoritària dels ciutadans. I el govern en sortiria beneficiat, perquè suposaria una simplificació de tot i per a tots, i evitaria nombrosos conflictes amb les altres administracions. Seria una bona feina en temps de crisis.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC

30 ANYS D’AJUNTAMENTS DEMOCRÀTICS
Estem ja a punt de celebrar els 30 anys de les primeres eleccions municipals democràtiques. Concretament el dia 16 d’aquest mes farem un acte solemne al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona.
No és fàcil resumir el que han estat aquests 30 anys per la majoria de pobles i ciutats, però el que sí queda clar és que la transformació ha estat enorme, en tots els sectors i tots els àmbits. Qui recordi com estaven els pobles de la comarca i la pròpia capital, i els compari amb la situació present, veurà que ha valgut la pena la dedicació que han tingut els alcaldes i regidors durant aquest període.
Ja no som gaires els que portem tot aquest temps en un ajuntament, amb un càrrec o altre, però podem afirmar que hem estat testimonis de la major transformació vista en el nostre país en tota la època contemporània. Mai havíem tingut un temps tant perllongat de democràcia, i mai havíem tingut tants mitjans per poder canviar les situacions heretades.
I l’herència, era dura, en tots els sectors i àmbits. Infraestructures inexistents o envellides, fins extrems increïbles. Equipaments, insuficients, o simplement inexistents. I ja no diguem respecte a serveis bàsics i essencials que es movien en una precarietat injustificable.
Només l’empenta i la il•lusió d’aquells primers anys vuitanta va fer possible treballar en unes condicions extraordinàriament difícils , per intentar posar al dia tots els serveis del municipi. Qui va saber espavilar-se va trobar diner, i ajudes diverses per dur a terme la gran transformació. De seguida es veu a cada poble si els primers anys varen ser útils o no.
Alguns alcaldes i regidors varen voler començar la casa per la teulada i varen pensar en equipaments vistosos, abans de pensar en els més urgents. Ara mateix tenim pobles que encara tenen problemes d’aigua, o de clavegueram, i en canvi disposen de magnífiques piscines o pavellons. Mal fet perquè és una demostració de no tenir les prioritats clares, però aquests casos no son els més habituals.
El cert és que la gent va notar el gran canvi de la dictadura cap a la democràcia, precisament de la mà dels ajuntaments. Varen ser els grans transformadors de la realitat del país. Els que varen estar al costat de la gent i varen fer possible una substancial millora de les condicions de vida dels ciutadans.
Ara, trenta anys després és just reconèixer la gran aportació municipal a l’arrelament de la democràcia i a la prosperitat del país, encara que estiguem travessant una forta crisis. També la crisis passarà i retornarem a una certa normalitat dintre d’uns mesos. I precisament son , ara mateix, els ajuntaments els que més inversions estan fent i estant creant milers de llocs de treball, gràcies a les obres actualment en marxa.
En resum, els números rodons han de servir per recordar el passat i preparar el futur. Ara ,toca fer-ho amb els ajuntaments. Han fet molt, i queda encara molt per fer. Que els hi donen les eines adients, i tothom en sortirà clarament beneficiat. Aquesta és la reivindicació d’aquesta celebració.
Joan Roma i Cunill, Alcalde de Borredà ( Berguedà).

ABRIL DEL 79
Dintre de pocs dies celebrarem els 30 anys de les primeres eleccions democràtiques municipals. Concretament el dia 16, està previst un solemne acte al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona per visualitzar aquest període amb representants d’aquelles primeres eleccions i amb membres dels actuals Consistoris.
Les xifres rodones sempre s’aprofiten per repassar els fets més rellevants i fer balanç de la gestió feta. Ningú negarà que la feina ha estat immensa i en línies generals espectacular. La transformació dels pobles i ciutats s’ha fet , en general, bé i sense problemes rellevants. Hi havia molt per fer i no s’ha parat durant tot aquest temps.
Queda, encara molt per fer, però més en l’apartat de manteniment i increment de serveis a les persones que no pas en matèria de ciment i pedra. Aquest és el nou repte dels propers anys, sobretot ara amb la crisis que colpeja tots els sectors més sensibles de la societat.
Va bé, fer balanç cada cert temps per comprovar els deures fets i els que queden per fer, però també les promeses fetes per les altres administracions i no complertes, o només parcialment.
De fa temps, molt de temps, els ajuntaments es queixen per l’escassa atenció de les altres administracions. I ho fan amb xifres a la mà. No amb teoria sinó amb exemples de la pràctica quotidiana. Des de l’inici els ha tocat assumir funcions que no els pertocaven però que la gent reclamava i ho feia a qui tenia més a mà. I els ajuntaments han hagut de fer front a molts problemes pels quals no tenien ni diners ni competències.
Les altres administracions han actuat de diverses maneres, unes girant el cap ,cap un altre costat i deixant sols els ajuntaments. O al contrari, entomant les responsabilitats i ajudant a resoldre-les de comú acord. Aquests darrers exemples no son els més abundants, però comença a haver-hi un canvi d’actitud que hem de suposar anirà a més en els propers anys i ajudarà a arribar a la necessària col•laboració i cooperació entre totes les administracions per fer front als problemes del país.
I ja no hi pot haver noves obligacions pels ajuntaments ,sense nous recursos. Estem lluny d’aconseguir-ho, tot i que es diu que ja no passa amb les noves competències o serveis, No és cert, les noves funcions municipals ,sempre queden per damunt dels recursos que se’ls hi donen, creant un progressiu dèficit de funcionament que arriba a ofegar-los.
Ara venia l’hora dels ajuntaments ,se’ns havia dit. De fet, aquesta hora ja s’havia anunciat diverses vegades, amb diversos governs, sense arribar a cuallar. Com a màxim algunes millores puntuals, però el gros del problema s’ha anat deixant per a més endavant. I ara, ens trobem amb una crisis de dimensions global, que tampoc permet obrir l’aixeta , amb la qual cosa els ajuntaments hauran de continuar esperant un altre moment.
Però, les esperes comporten degradació de serveis i no atenció a problemes essencials, però això en aquesta celebració dels 30 anys d’ajuntaments democràtics, s’ha de repassar la trajectòria passada, però sobretot s’ha de garantir la viabilitat futura. D’això en depèn bona part de la societat .
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC