Thursday, October 30, 2008
APROFITAR LES OPORTUNITATS
Una part de la comarca torna a tenir un sentiment de desolació i preocupació pel futur, molt lògic en uns moments de gran incertesa econòmica a nivell local i global. En els pitjors períodes de crisi, com a mínim teníem un sistema estable de mercat. Ara , ni això.
Però, la comarca ha superat les grans crisis, i ha sabut canviar sectors productius tradicionals i històrics, per altres de nous. Pel camí s’han perdut molts llocs de treball i molts pobles han canviat la seva fesomia i les seves bases de subsistència. En la majoria de casos, el resultat ha estat positiu, i només en uns pocs, el resultat no ha estat el desitjat.
Ara estem davant un nou repte, i tenim eines més potents i eficients de les que teníem anys enrere. No es tracta de pensar que si la comarca s’afegeix a altres quatre que estan considerades en regressió tindrem moltes més oportunitats sinó d’aprofitar les inversions que s’estan fent per preparar-nos per treure-les-hi el màxim profit.
Ho dic , pensant en el passat i en quantes vegades CiU havia votat en contra de la proposta del PSC de que el Berguedà fos considerada comarca d’urgent reindustrializació. En uns moments en que hi havia centenars de llocs de treball en perill constant, i en pèrdua permanent. En aquells moments una injecció econòmica hagués anat bé, i sobretot un increment en les inversions en infraestructures, equipaments i serveis.
Els temps han passat i ara tenim un nou marc de comunicacions amb les comarques veïnes, molt millorat i en constant increment. També ens arriben les noves tecnologies i amb elles, noves oportunitats. Es el moment de fer-les servir.
Disposar d’autovia fins a Berga, ha canviat notablement l’atractiu per a molts sectors, no només el turístic, sinó el de molts altres. El tema transport és important per gairebé totes les activitats, i en especial el industrial. En aquest aspecte la propera adjudicació de les obres de construcció del Polígon comarcal d’Olvan, representa un canvi substancial en les expectatives de futur de tota la comarca. En dos anys, es podran començar a instal•lar indústries en aquest indret. Un lloc estratègic, no solament per la seva centralitat, sinó per la seva connexió directa a l’Eix i per coincidir amb la renovació complerta de la carretera de Gironella – Prats – Vic.
Aquesta era una de les carreteres transversals que portàvem una quinzena d’anys reclamant. En un any i mig estarà acabada. Com també s’actuarà en un altre tram de la C-26, una altra transversal ,entre Navès – Avià – Berga. I posteriorment continuaran les obres cap a la banda de Ripoll. I tot plegat, amb el compromís de tirar endavant la continuació de l’Eix del Llobregat com autovia fins el Túnel. Sense oblidar els nous trams previstos en la carretera de La Pobla a Campdevànol.
Durant anys hem reclamat tot això al govern de la Generalitat. Ho consideràvem vital per garantir el nostre futur. Doncs bé, una part ja ho tenim , i la resta es va acostant, de manera que les perspectives son bones si ens preparem per aprofitar-les.
I preparar-se vol dir, formar les noves generacions per entrar en un mercat de treball radicalment diferent del que històricament hem tingut. I millorar alguns serveis relacionats amb les noves tecnologies, indispensables per acollir noves activitats. En definitiva, el moment és delicat, però amb unes bones perspectives de futur, si sabem encarrilar-les bé.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed.XI del PSC
Una part de la comarca torna a tenir un sentiment de desolació i preocupació pel futur, molt lògic en uns moments de gran incertesa econòmica a nivell local i global. En els pitjors períodes de crisi, com a mínim teníem un sistema estable de mercat. Ara , ni això.
Però, la comarca ha superat les grans crisis, i ha sabut canviar sectors productius tradicionals i històrics, per altres de nous. Pel camí s’han perdut molts llocs de treball i molts pobles han canviat la seva fesomia i les seves bases de subsistència. En la majoria de casos, el resultat ha estat positiu, i només en uns pocs, el resultat no ha estat el desitjat.
Ara estem davant un nou repte, i tenim eines més potents i eficients de les que teníem anys enrere. No es tracta de pensar que si la comarca s’afegeix a altres quatre que estan considerades en regressió tindrem moltes més oportunitats sinó d’aprofitar les inversions que s’estan fent per preparar-nos per treure-les-hi el màxim profit.
Ho dic , pensant en el passat i en quantes vegades CiU havia votat en contra de la proposta del PSC de que el Berguedà fos considerada comarca d’urgent reindustrializació. En uns moments en que hi havia centenars de llocs de treball en perill constant, i en pèrdua permanent. En aquells moments una injecció econòmica hagués anat bé, i sobretot un increment en les inversions en infraestructures, equipaments i serveis.
Els temps han passat i ara tenim un nou marc de comunicacions amb les comarques veïnes, molt millorat i en constant increment. També ens arriben les noves tecnologies i amb elles, noves oportunitats. Es el moment de fer-les servir.
Disposar d’autovia fins a Berga, ha canviat notablement l’atractiu per a molts sectors, no només el turístic, sinó el de molts altres. El tema transport és important per gairebé totes les activitats, i en especial el industrial. En aquest aspecte la propera adjudicació de les obres de construcció del Polígon comarcal d’Olvan, representa un canvi substancial en les expectatives de futur de tota la comarca. En dos anys, es podran començar a instal•lar indústries en aquest indret. Un lloc estratègic, no solament per la seva centralitat, sinó per la seva connexió directa a l’Eix i per coincidir amb la renovació complerta de la carretera de Gironella – Prats – Vic.
Aquesta era una de les carreteres transversals que portàvem una quinzena d’anys reclamant. En un any i mig estarà acabada. Com també s’actuarà en un altre tram de la C-26, una altra transversal ,entre Navès – Avià – Berga. I posteriorment continuaran les obres cap a la banda de Ripoll. I tot plegat, amb el compromís de tirar endavant la continuació de l’Eix del Llobregat com autovia fins el Túnel. Sense oblidar els nous trams previstos en la carretera de La Pobla a Campdevànol.
Durant anys hem reclamat tot això al govern de la Generalitat. Ho consideràvem vital per garantir el nostre futur. Doncs bé, una part ja ho tenim , i la resta es va acostant, de manera que les perspectives son bones si ens preparem per aprofitar-les.
I preparar-se vol dir, formar les noves generacions per entrar en un mercat de treball radicalment diferent del que històricament hem tingut. I millorar alguns serveis relacionats amb les noves tecnologies, indispensables per acollir noves activitats. En definitiva, el moment és delicat, però amb unes bones perspectives de futur, si sabem encarrilar-les bé.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed.XI del PSC
# posted by joanroma @ 3:23 AM
Monday, October 27, 2008
ACTIVITATS DE CAP DE SETMANA
El dissabte passat ,dia 25, es va viure una tarda vespre plena d’activitats. A les 5 de la tarda amb una sessió de Teatre i a continuació amb una Cantada d’Havaneres. Tots procedents de Manresa, i portats per la Associació de la Gent Gran, la entitat Inquiets i divertits.com, i amb la col.laboració de l’ajuntament de Borredà.
Una bona tarda varem passar. I a la nit, després del partit de futbol la Penya Blaugrana organitzà una festa, la qual degut a l’horari , no fou tot el participada que haguéssin volgut els organitzadors.
En un petit poble com el nostre hem d’anar dossificant els actes perquè no hi ha gent per a tot. I a depen quines hores els costa de sortir. Amb tot, és bo que les entitats proposin activitats al llarg de tot l’any i així es poden veure actes molts diversos i espectacles que dificilment veuríem si no vinguessin al poble.
La Penya ja prepara algun altre acte per finals d’any i també l’entitat Inquiets i divertits.com, fa previsions d’espectacles per dies que consideri adients.
A tots els organitzadors, felicitats per la bona feina feta, i animar-vos a continuar, tot i sabent que el nombre d’espectadors és reduït com ho és la població del poble.
Joan Roma, Alcalde de Borredà.
El dissabte passat ,dia 25, es va viure una tarda vespre plena d’activitats. A les 5 de la tarda amb una sessió de Teatre i a continuació amb una Cantada d’Havaneres. Tots procedents de Manresa, i portats per la Associació de la Gent Gran, la entitat Inquiets i divertits.com, i amb la col.laboració de l’ajuntament de Borredà.
Una bona tarda varem passar. I a la nit, després del partit de futbol la Penya Blaugrana organitzà una festa, la qual degut a l’horari , no fou tot el participada que haguéssin volgut els organitzadors.
En un petit poble com el nostre hem d’anar dossificant els actes perquè no hi ha gent per a tot. I a depen quines hores els costa de sortir. Amb tot, és bo que les entitats proposin activitats al llarg de tot l’any i així es poden veure actes molts diversos i espectacles que dificilment veuríem si no vinguessin al poble.
La Penya ja prepara algun altre acte per finals d’any i també l’entitat Inquiets i divertits.com, fa previsions d’espectacles per dies que consideri adients.
A tots els organitzadors, felicitats per la bona feina feta, i animar-vos a continuar, tot i sabent que el nombre d’espectadors és reduït com ho és la població del poble.
Joan Roma, Alcalde de Borredà.
# posted by joanroma @ 5:40 AM
MÉS FACILITATS PEL CATÀLEG DE MASIES.
Arran l’aprovació de la nova llei d’urbanisme de Catalunya, tots els alcaldes de pobles petits anem una mica de boig, elaborant una eina indispensable i obligatòria que es va imposar en aquesta nova llei: el catàleg de masies.
De fet la idea va ser bona, i era necessària, però hem estat un parell d’anys donant-li voltes i establint el reglament concret que l’havia de regular. I és un tema important pels propietaris de cases de pagès, habitades o deshabitades i pels pobles, en general.
Es tracta de que cada municipi elabori un inventari de totes les cases senceres, mig senceres, o en runes que existeixen en el terme. Que de cada casa es faci una fitxa complerta amb les mides, història coneguda, fotos actuals i antigues, etc. Una vegada fet tot l’inventari, i per tant catalogades totes, l’ajuntament elabora una ordenança per proposar quin hauria de ser el futur de cada edificació, tant a nivell de restauració, rehabilitació o reconstrucció i quins usos se li pot donar.
Just aprovada la nova llei d’urbanisme , les perspectives eren molt reduïdes i molt restrictives de cara a recuperar cases ja en desús. Es cert que la realitat d’unes comarques és molt diferent d’altres i existeixen comarques a Catalunya en que s’ha edificat per tot arreu i s’han reconstruït cases en qualsevol lloc, però això no ha passat en les nostres més veïnes.
Era lògic que la Generalitat posés límits a la recuperació de cases, perquè alguns propietaris volien reconstruir edificis perduts ja des de fa cent o cent-cinquanta anys, i dels quals ni tant sols es conserven un mínim de restes.
Amb tot, molt alcaldes varem demanar una major flexibilitat a l’hora de aprovar els catàlegs i permetre la recuperació de cases, quan hi hagi un mínim de condicions adequades. No solament de trams visibles de l’antiga casa, sinó facilitats per donar-li serves bàsics, com aigua, llum, telèfon, o bona connexió per camí.
També en aquells casos en que una gran casa pairal disposa de múltiples edificis annexes, que algun d’ells es pugui reconvertir en vivenda pels pares o fills, i així poder agrupar en la mateixa finca una família extensa. O quan es vol tirar endavant algun negoci lligat a turisme rural, que justifiqui la reconversió d’algun dels edificis propers en zona de serveis, o vivenda per la família, etc.
En definitiva, hi ha nombrosos casos que es donen o es poden donar, i que fins ara el catàleg apareixia com una eina que impedia treure profit de moltes propietats. També s’ha acabat amb aquella vella creença de molta gent que deia allà on hi havia hagut una casa, se n’hi podia fer una altra, perquè ja fa temps que això no és permès.
Però, ara , la Generalitat, concretament la Direcció General d’Urbanisme ha precisat millor la composició dels catàlegs i mostra una major flexibilitat a l’hora de permetre altres usos, en els vells edificis, així com recuperar-ne de vells, sempre i quan tinguin unes restes mínimes que puguin mostrar com havien estat. I millor si a més de les restes clares sobre el terreny, s’hi poden aportar fotos, escriptures i altres documents que proven la realitat dels edificis en qüestió.
Sigui com sigui, és una satisfacció comprovar com les peticions fetes per nombrosos alcaldes de pobles petits, han donat el seu fruit i la Generalitat ha entès les nostres raons, i facilita més i millors sortides perquè una part del món rural abandonat, pugui recuperar vida i activitat.
Joan Roma i Cunill, Alcalde de Borredà.
Arran l’aprovació de la nova llei d’urbanisme de Catalunya, tots els alcaldes de pobles petits anem una mica de boig, elaborant una eina indispensable i obligatòria que es va imposar en aquesta nova llei: el catàleg de masies.
De fet la idea va ser bona, i era necessària, però hem estat un parell d’anys donant-li voltes i establint el reglament concret que l’havia de regular. I és un tema important pels propietaris de cases de pagès, habitades o deshabitades i pels pobles, en general.
Es tracta de que cada municipi elabori un inventari de totes les cases senceres, mig senceres, o en runes que existeixen en el terme. Que de cada casa es faci una fitxa complerta amb les mides, història coneguda, fotos actuals i antigues, etc. Una vegada fet tot l’inventari, i per tant catalogades totes, l’ajuntament elabora una ordenança per proposar quin hauria de ser el futur de cada edificació, tant a nivell de restauració, rehabilitació o reconstrucció i quins usos se li pot donar.
Just aprovada la nova llei d’urbanisme , les perspectives eren molt reduïdes i molt restrictives de cara a recuperar cases ja en desús. Es cert que la realitat d’unes comarques és molt diferent d’altres i existeixen comarques a Catalunya en que s’ha edificat per tot arreu i s’han reconstruït cases en qualsevol lloc, però això no ha passat en les nostres més veïnes.
Era lògic que la Generalitat posés límits a la recuperació de cases, perquè alguns propietaris volien reconstruir edificis perduts ja des de fa cent o cent-cinquanta anys, i dels quals ni tant sols es conserven un mínim de restes.
Amb tot, molt alcaldes varem demanar una major flexibilitat a l’hora de aprovar els catàlegs i permetre la recuperació de cases, quan hi hagi un mínim de condicions adequades. No solament de trams visibles de l’antiga casa, sinó facilitats per donar-li serves bàsics, com aigua, llum, telèfon, o bona connexió per camí.
També en aquells casos en que una gran casa pairal disposa de múltiples edificis annexes, que algun d’ells es pugui reconvertir en vivenda pels pares o fills, i així poder agrupar en la mateixa finca una família extensa. O quan es vol tirar endavant algun negoci lligat a turisme rural, que justifiqui la reconversió d’algun dels edificis propers en zona de serveis, o vivenda per la família, etc.
En definitiva, hi ha nombrosos casos que es donen o es poden donar, i que fins ara el catàleg apareixia com una eina que impedia treure profit de moltes propietats. També s’ha acabat amb aquella vella creença de molta gent que deia allà on hi havia hagut una casa, se n’hi podia fer una altra, perquè ja fa temps que això no és permès.
Però, ara , la Generalitat, concretament la Direcció General d’Urbanisme ha precisat millor la composició dels catàlegs i mostra una major flexibilitat a l’hora de permetre altres usos, en els vells edificis, així com recuperar-ne de vells, sempre i quan tinguin unes restes mínimes que puguin mostrar com havien estat. I millor si a més de les restes clares sobre el terreny, s’hi poden aportar fotos, escriptures i altres documents que proven la realitat dels edificis en qüestió.
Sigui com sigui, és una satisfacció comprovar com les peticions fetes per nombrosos alcaldes de pobles petits, han donat el seu fruit i la Generalitat ha entès les nostres raons, i facilita més i millors sortides perquè una part del món rural abandonat, pugui recuperar vida i activitat.
Joan Roma i Cunill, Alcalde de Borredà.
# posted by joanroma @ 5:01 AM
Friday, October 24, 2008
PRECISIÓ I VERACITAT
En la pàgina 12 del Berguedà actual avui apareix una carta al director sota el títol “A Borredà, els joves volem un local”. La signa “Joves de Borredà”, no se sap si dos o tres, o algun més.
No el contestarem públicament per no donar peu a altres escrits que també continguin inexactituds, falsedats o conceptes incerts o malentesos, en una roda de mai acabar. Sobretot perquè qui l’hagi escrit, o no coneix bé la realitat del poble durant molts anys, o té clars ànims de tergiversar la realitat.
Sense voler ser exhaustiu, veiem alguns exemples. Es diu que l’ajuntament s’ha abocat amb la gent gran i per això els va destinar un dels equipaments sota cobert que fins el moment pertanyia al jovent, com era les escoles velles. Home és simplificar molt que les escoles velles pertanyia al jovent, allà des de sempre s’hi havia fet tota mena d’activitats per grans i petits.
Continuem, “pel que fa els joves l’ajuntament considera que disposem d’una pista descoberta poliesportiva i una pista de tennis tancada amb cadenat”. Home, qui hagi escrit aquest paràgraf deu fer anys que no volta pel poble. Em sembla que tenim un camp de futbol, de terra obert dia i nit, una pista poliesportiva oberta dia i nit, una pista de tennis no tancada amb cadenat sinó amb un candau i que poden fer servir dia i nit, simplement anant a buscar la clau a Cal Salvador. Hi ha dues taules de ping-pong, hi ha 4 pistes de petanca obertes sempre, hi ha l’amfiteatre cívic amb dues canastes, per grans i una pista al costat amb dues canastes per més petits. HI ha unes piscines obertes quan el temps ho permet.
Semblaria que a nivell esportiu, ben pocs pobles de la comarca i del país poden oferir una zona esportiva tant complerta com aquesta i amb tots els equipaments per ús gratuït.
Es diu que ara arriba l’hivern i com sempre el passaran al carrer. Vull recordar que quan alguns joves han volgut organitzar alguna activitat, se’ls ha deixat el Local Puigmal. També cal recordar que un grup de joves i no tant joves disposa d’un local per assajar música a l’antiga granja del Rovires, al camí de la Roca.
I se’ns recorda el programa electoral de les passades eleccions , en el qual per part del PSC hi havia el compromís de “crear espais pels joves”. I critiquen que no s’hagi fet. Home ha passat un any i mig de les eleccions i falten 2 anys i mig per les properes. Semblaria lògic esperar al final per veure si els compromisos es compleixen o no. Sempre hem dit que el lloc que considerem ideal per un local de joves seria a l’antic taller de la fàbrica de baix.
I continuen dient” que hi ha hagut moltes oportunitats per aconseguir-ho( locals pels joves) fins i tot fa pocs dies Borredà va rebre una gran subvenció del Poble Educador que permetria disposar d’un espai compartit amb altres associacions culturals i lúdiques. Ah! , però no ha estat l’ajuntament qui l’ha tramitada aquesta subvenció ,sinó un dels membres de l’oposició. Ja la tenim liada”.
En fi, aquest text causa perplexitat per un total desconeixement de la realitat. Les peticions a la Diputació, totes, i per tant també aquesta només la poden tramitar els ajuntaments. Per tant la petició de subvenció al Poble Educador, l’ha tramitada l’ajuntament, l’ha negociada l’ajuntament, se li ha comunicat a l’ajuntament, l’ha de justificar l’ajuntament i la cobrarà l’ajuntament. Ningú més. Es que la Diputació per normativa pròpia i funcionament no pot col•laborar amb ningú més. Per tant, sorprèn aquesta falsedat .
I l’ajuntament està tramitant ara mateix la convocatòria per contractar un monitor o monitora per impulsar el projecte Poble Educador, en el qual és cert que hi participen de manera destacada persones alienes a l’ajuntament, amb un interès global perquè sigui un projecte engrescador, coordinador, impulsor d’activitats intergeneracionals en el poble. I res té a veure que entre els promotors i impulsors hi hagi persones de la oposició. Tothom és benvingut a treballar pel poble.
En resum, i per no allargar la qüestió, l’ajuntament és conscient que hem d’ampliar els equipaments pel jovent, i el que més falta fa, és un local, polivalent, situat en un lloc apartat per no empipar ni ser empipats, i polifacètic perquè a diferència de la gent gran, no podem parlar d’un local pel jovent , en general, sinó perquè podés donar servei a diferents grups de joves, segons edats i interessos i que ningú se’l faci seu. Tot això sembla senzill i en un poble sense locals per llogar ni comprar és molt complicat. Ara bé, d’aquí a mostrar un poble sense sensibilitat per les peticions dels joves hi va un llarg camí ,sobretot quan s’expliquen coses que res tenen a veure amb la realitat.
I arribats aquí també es podria parlar on hi ha la iniciativa privada dels propis pares, o dels joves, per buscar lloc a casa seva, o a casa d’altres. Alguns joves potser tenen garatges a casa seva, o parents amb locals per deixar, o per llogar. I simplement voldria recordar que quan es va fer una experiència pilot, llogant l’ajuntament un petit local, no va ser fàcil gestionar-lo per discrepàncies entre alguns col.lectius de joves, i amb peticions sovintejades d’alguns pares perquè el tanquessim. Algú se’n recorda?.
Des de l’ajuntament tenim clares les prioritats i les necessitats de cada col.lectiu, i a mesura que es poden solucionar, ho fem. I així ho hem fet en el passat i així ho farem en el futur.
Joan Roma, Alcalde de Borredà.
En la pàgina 12 del Berguedà actual avui apareix una carta al director sota el títol “A Borredà, els joves volem un local”. La signa “Joves de Borredà”, no se sap si dos o tres, o algun més.
No el contestarem públicament per no donar peu a altres escrits que també continguin inexactituds, falsedats o conceptes incerts o malentesos, en una roda de mai acabar. Sobretot perquè qui l’hagi escrit, o no coneix bé la realitat del poble durant molts anys, o té clars ànims de tergiversar la realitat.
Sense voler ser exhaustiu, veiem alguns exemples. Es diu que l’ajuntament s’ha abocat amb la gent gran i per això els va destinar un dels equipaments sota cobert que fins el moment pertanyia al jovent, com era les escoles velles. Home és simplificar molt que les escoles velles pertanyia al jovent, allà des de sempre s’hi havia fet tota mena d’activitats per grans i petits.
Continuem, “pel que fa els joves l’ajuntament considera que disposem d’una pista descoberta poliesportiva i una pista de tennis tancada amb cadenat”. Home, qui hagi escrit aquest paràgraf deu fer anys que no volta pel poble. Em sembla que tenim un camp de futbol, de terra obert dia i nit, una pista poliesportiva oberta dia i nit, una pista de tennis no tancada amb cadenat sinó amb un candau i que poden fer servir dia i nit, simplement anant a buscar la clau a Cal Salvador. Hi ha dues taules de ping-pong, hi ha 4 pistes de petanca obertes sempre, hi ha l’amfiteatre cívic amb dues canastes, per grans i una pista al costat amb dues canastes per més petits. HI ha unes piscines obertes quan el temps ho permet.
Semblaria que a nivell esportiu, ben pocs pobles de la comarca i del país poden oferir una zona esportiva tant complerta com aquesta i amb tots els equipaments per ús gratuït.
Es diu que ara arriba l’hivern i com sempre el passaran al carrer. Vull recordar que quan alguns joves han volgut organitzar alguna activitat, se’ls ha deixat el Local Puigmal. També cal recordar que un grup de joves i no tant joves disposa d’un local per assajar música a l’antiga granja del Rovires, al camí de la Roca.
I se’ns recorda el programa electoral de les passades eleccions , en el qual per part del PSC hi havia el compromís de “crear espais pels joves”. I critiquen que no s’hagi fet. Home ha passat un any i mig de les eleccions i falten 2 anys i mig per les properes. Semblaria lògic esperar al final per veure si els compromisos es compleixen o no. Sempre hem dit que el lloc que considerem ideal per un local de joves seria a l’antic taller de la fàbrica de baix.
I continuen dient” que hi ha hagut moltes oportunitats per aconseguir-ho( locals pels joves) fins i tot fa pocs dies Borredà va rebre una gran subvenció del Poble Educador que permetria disposar d’un espai compartit amb altres associacions culturals i lúdiques. Ah! , però no ha estat l’ajuntament qui l’ha tramitada aquesta subvenció ,sinó un dels membres de l’oposició. Ja la tenim liada”.
En fi, aquest text causa perplexitat per un total desconeixement de la realitat. Les peticions a la Diputació, totes, i per tant també aquesta només la poden tramitar els ajuntaments. Per tant la petició de subvenció al Poble Educador, l’ha tramitada l’ajuntament, l’ha negociada l’ajuntament, se li ha comunicat a l’ajuntament, l’ha de justificar l’ajuntament i la cobrarà l’ajuntament. Ningú més. Es que la Diputació per normativa pròpia i funcionament no pot col•laborar amb ningú més. Per tant, sorprèn aquesta falsedat .
I l’ajuntament està tramitant ara mateix la convocatòria per contractar un monitor o monitora per impulsar el projecte Poble Educador, en el qual és cert que hi participen de manera destacada persones alienes a l’ajuntament, amb un interès global perquè sigui un projecte engrescador, coordinador, impulsor d’activitats intergeneracionals en el poble. I res té a veure que entre els promotors i impulsors hi hagi persones de la oposició. Tothom és benvingut a treballar pel poble.
En resum, i per no allargar la qüestió, l’ajuntament és conscient que hem d’ampliar els equipaments pel jovent, i el que més falta fa, és un local, polivalent, situat en un lloc apartat per no empipar ni ser empipats, i polifacètic perquè a diferència de la gent gran, no podem parlar d’un local pel jovent , en general, sinó perquè podés donar servei a diferents grups de joves, segons edats i interessos i que ningú se’l faci seu. Tot això sembla senzill i en un poble sense locals per llogar ni comprar és molt complicat. Ara bé, d’aquí a mostrar un poble sense sensibilitat per les peticions dels joves hi va un llarg camí ,sobretot quan s’expliquen coses que res tenen a veure amb la realitat.
I arribats aquí també es podria parlar on hi ha la iniciativa privada dels propis pares, o dels joves, per buscar lloc a casa seva, o a casa d’altres. Alguns joves potser tenen garatges a casa seva, o parents amb locals per deixar, o per llogar. I simplement voldria recordar que quan es va fer una experiència pilot, llogant l’ajuntament un petit local, no va ser fàcil gestionar-lo per discrepàncies entre alguns col.lectius de joves, i amb peticions sovintejades d’alguns pares perquè el tanquessim. Algú se’n recorda?.
Des de l’ajuntament tenim clares les prioritats i les necessitats de cada col.lectiu, i a mesura que es poden solucionar, ho fem. I així ho hem fet en el passat i així ho farem en el futur.
Joan Roma, Alcalde de Borredà.
# posted by joanroma @ 2:43 AM
Wednesday, October 22, 2008
MAJOR FLEXIBILITAT EN EL CATÀLEG DE MASIES.
En una interessant reunió amb el Director General d’Urbanisme, Pere Solà, els alcaldes del Berguedà varem poder constatar una major flexibilitat i agilitat en la tramitació del Catàleg de masies, peça fonamental per tots els pobles petits de Catalunya, i per tant pels del Solsonès.
Pels qui no tinguin coneixement de què va la cosa, cal dir que en la llei d’urbanisme vigent a Catalunya es va introduir una figura important per ajudar a definir i consolidar les edificacions en sol no urbá. Es a dir, tot allò que es troba fora de la zona urbana, i que abans en dèiem disseminat.
Era lògic que una llei d’urbanisme regulés què és podia fer i què no, en una immensa part del territori català. I això no quedava clar. Molta gent creia que allà on hi havia hagut una casa, el propietari podia tornar-la a fer, encara que només hi quedessin unes petites restes de l’edifici. Des de fa ja molts anys això ja no és possible. I el catàleg de masies el que pretén és regular tots aquests casos.
Aquí els alcaldes de pobles petits hem jugat un paper força important a l’hora de demanar una major amplitud de mires per part d’Urbanisme i fer entendre que no és igual un catàleg a les nostres comarques que un altre en comarques molt massificades , com poden ser l’Empordà, els Vallessos, o el Garraf, per posar uns exemples.
Aquí tenim amplis territoris totalment abandonats en els quals permetre la rehabilitació d’alguna casa, pot facilitar cuidar el país i recuperar una part de la riquesa perduda. També hi ha altres situacions a tenir en compte com una gran casa de pagès amb diverses construccions auxiliars, alguna de les quals podria servir de vivenda pels fills o com a complement de l’activitat de la casa principal. També en aquest cas, es tindrà en compte la proposta presentada.
En definitiva, el catàleg ha de ser un inventari de totes les cases de pagès habitades, deshabitades o que havien existit i de les quals encara es conserven restes visibles, i fer una normativa d’usos de cara el futur.
La Generalitat, ha modificat, en part la visió restrictiva inicial i flexibilitza la seva posició per tal de facilitar la implantació d’activitat en el món rural, i animar a fer reviure algunes cases abandonades, sobretot si se’ls pot oferir serveis bàsics , amb facilitat com és connexió a xarxa d’aigua, electricitat i noves tecnologies.
Per tant, sí que ha servit la feina feta per molts alcaldes de reclamar una major adaptació de les peticions rurals , als fonaments del catàleg i ara el que cal és posar-les en marxa i presentar-les degudament.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed.XI del PSC.
En una interessant reunió amb el Director General d’Urbanisme, Pere Solà, els alcaldes del Berguedà varem poder constatar una major flexibilitat i agilitat en la tramitació del Catàleg de masies, peça fonamental per tots els pobles petits de Catalunya, i per tant pels del Solsonès.
Pels qui no tinguin coneixement de què va la cosa, cal dir que en la llei d’urbanisme vigent a Catalunya es va introduir una figura important per ajudar a definir i consolidar les edificacions en sol no urbá. Es a dir, tot allò que es troba fora de la zona urbana, i que abans en dèiem disseminat.
Era lògic que una llei d’urbanisme regulés què és podia fer i què no, en una immensa part del territori català. I això no quedava clar. Molta gent creia que allà on hi havia hagut una casa, el propietari podia tornar-la a fer, encara que només hi quedessin unes petites restes de l’edifici. Des de fa ja molts anys això ja no és possible. I el catàleg de masies el que pretén és regular tots aquests casos.
Aquí els alcaldes de pobles petits hem jugat un paper força important a l’hora de demanar una major amplitud de mires per part d’Urbanisme i fer entendre que no és igual un catàleg a les nostres comarques que un altre en comarques molt massificades , com poden ser l’Empordà, els Vallessos, o el Garraf, per posar uns exemples.
Aquí tenim amplis territoris totalment abandonats en els quals permetre la rehabilitació d’alguna casa, pot facilitar cuidar el país i recuperar una part de la riquesa perduda. També hi ha altres situacions a tenir en compte com una gran casa de pagès amb diverses construccions auxiliars, alguna de les quals podria servir de vivenda pels fills o com a complement de l’activitat de la casa principal. També en aquest cas, es tindrà en compte la proposta presentada.
En definitiva, el catàleg ha de ser un inventari de totes les cases de pagès habitades, deshabitades o que havien existit i de les quals encara es conserven restes visibles, i fer una normativa d’usos de cara el futur.
La Generalitat, ha modificat, en part la visió restrictiva inicial i flexibilitza la seva posició per tal de facilitar la implantació d’activitat en el món rural, i animar a fer reviure algunes cases abandonades, sobretot si se’ls pot oferir serveis bàsics , amb facilitat com és connexió a xarxa d’aigua, electricitat i noves tecnologies.
Per tant, sí que ha servit la feina feta per molts alcaldes de reclamar una major adaptació de les peticions rurals , als fonaments del catàleg i ara el que cal és posar-les en marxa i presentar-les degudament.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed.XI del PSC.
# posted by joanroma @ 3:58 AM
Tuesday, October 21, 2008
OCASIÓ PERDUDA
Tot sovint, en política, perdre vots no significa necessàriament perdre influència. Depèn dels resultats dels altres. Moltes vegades hem vist en un ajuntament que un o dos regidors, poden tenir la capacitat de donar o treure majories a grups ,molt més nombrosos.
Es la regla del joc democràtic i el que serveix per un ajuntament, serveix per un Parlament o pel Congrés dels Diputats.
Estem en un període excepcional. Estem fent història , a nivell local, nacional i mundial. Mai s’havia vist un panorama tant complexa, tant crític, tant variable i variant com ara. Les velles fórmules ja no serveixen, i no es pot jugar amb foc. Es a dir, govern i oposició han de fer exercicis de prudència i seny com mai havien pogut imaginar.
I és en aquest complicat marc que s’han començat a debatre els pressupostos generals de l’Estat. Uns pressupostos pel 2009, emmarcats per multitud d’incerteses i dificultats.
Es en aquestes situacions quan es demostra qui té fusta i qui no en té. Es fàcil governar en temps de bonança, però molt complicat quan s’han d’inventar fórmules per aguantar el país fins la represa de la economia. I la represa uns la posen a un any vista i altres a dos o tres anys. Per tant , inseguretat a tots els nivells.
Per això sorprenen alguns moviments i posicionaments de partits a Catalunya i Espanya. En moments de crisi la gent accepta canviar programes, prioritats, i decisions si s’expliquen convenientment. Es el que tothom fa a casa seva. Ja veiem que la gent gasta menys en moltes coses que consideren supèrflues o no indispensables.
El mateix fa el govern central. Ha presentat uns pressupostos austers, rigorosos en la despesa i realistes a nivell d’ingressos. Però qui govern , el PSOE no té majoria absoluta. I és fàcil governar quan es disposa de tots els instruments legals per fer-ho, i és molt més complicat quan s’han de buscar complicitats i recolzaments en forces polítiques , més o menys allunyades.
I és en aquesta negociació per trobar la majoria suficient per aprovar-los que he trobat una gran ocasió perduda per part de CiU. No acabo d’entendre com no han aprofitat el panorama polític espanyol per mostrar un acte de força, per una banda, i de responsabilitat, per l’altra.
Disposar de 10 diputats, al Congrés, és disposar d’una joia molt valuosa. I no fer-la servir, una pèrdua increïble. En el lògic joc de cercar majories, és evident que el partit de govern, el PSOE pot haver de pagar un preu molt elevat. Un preu, en forma d’inversions, en canvis legislatius, en modificacions de normes,etc. I estava disposat a fer-ho. Més ben dit. Estava obligat a fer-ho si volia arribar a la majoria absoluta requerida per aprovar els pressupostos 2009.
En comptes d’això, CiU s’ha embolicat en excuses que res tenen a veure amb una negociació de pressupostos. Hem d’entendre que les diferències internes , entre socis, o entre la política feta a Madrid i la feta a Barcelona van per camins molt diferents. Mala cosa per ells perquè han desaprofitat una de les millors ocasions per fer-se valer de valent, tant mai ben dit.
I la seva retirada ha estat aprofitat pel PNV i el BNG. Es a dir, pels nacionalistes bascos i els gallecs que els ha faltat temps per cobrir les baixes de CiU i proposar pactes molt beneficiosos pels seus territoris. Per tant, els pressupostos s’aprovaran, però amb l’acord de dos petits partits, perquè un de gran , ha deixat perdre una gran ocasió. Francament han fet un mal negoci.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC
Tot sovint, en política, perdre vots no significa necessàriament perdre influència. Depèn dels resultats dels altres. Moltes vegades hem vist en un ajuntament que un o dos regidors, poden tenir la capacitat de donar o treure majories a grups ,molt més nombrosos.
Es la regla del joc democràtic i el que serveix per un ajuntament, serveix per un Parlament o pel Congrés dels Diputats.
Estem en un període excepcional. Estem fent història , a nivell local, nacional i mundial. Mai s’havia vist un panorama tant complexa, tant crític, tant variable i variant com ara. Les velles fórmules ja no serveixen, i no es pot jugar amb foc. Es a dir, govern i oposició han de fer exercicis de prudència i seny com mai havien pogut imaginar.
I és en aquest complicat marc que s’han començat a debatre els pressupostos generals de l’Estat. Uns pressupostos pel 2009, emmarcats per multitud d’incerteses i dificultats.
Es en aquestes situacions quan es demostra qui té fusta i qui no en té. Es fàcil governar en temps de bonança, però molt complicat quan s’han d’inventar fórmules per aguantar el país fins la represa de la economia. I la represa uns la posen a un any vista i altres a dos o tres anys. Per tant , inseguretat a tots els nivells.
Per això sorprenen alguns moviments i posicionaments de partits a Catalunya i Espanya. En moments de crisi la gent accepta canviar programes, prioritats, i decisions si s’expliquen convenientment. Es el que tothom fa a casa seva. Ja veiem que la gent gasta menys en moltes coses que consideren supèrflues o no indispensables.
El mateix fa el govern central. Ha presentat uns pressupostos austers, rigorosos en la despesa i realistes a nivell d’ingressos. Però qui govern , el PSOE no té majoria absoluta. I és fàcil governar quan es disposa de tots els instruments legals per fer-ho, i és molt més complicat quan s’han de buscar complicitats i recolzaments en forces polítiques , més o menys allunyades.
I és en aquesta negociació per trobar la majoria suficient per aprovar-los que he trobat una gran ocasió perduda per part de CiU. No acabo d’entendre com no han aprofitat el panorama polític espanyol per mostrar un acte de força, per una banda, i de responsabilitat, per l’altra.
Disposar de 10 diputats, al Congrés, és disposar d’una joia molt valuosa. I no fer-la servir, una pèrdua increïble. En el lògic joc de cercar majories, és evident que el partit de govern, el PSOE pot haver de pagar un preu molt elevat. Un preu, en forma d’inversions, en canvis legislatius, en modificacions de normes,etc. I estava disposat a fer-ho. Més ben dit. Estava obligat a fer-ho si volia arribar a la majoria absoluta requerida per aprovar els pressupostos 2009.
En comptes d’això, CiU s’ha embolicat en excuses que res tenen a veure amb una negociació de pressupostos. Hem d’entendre que les diferències internes , entre socis, o entre la política feta a Madrid i la feta a Barcelona van per camins molt diferents. Mala cosa per ells perquè han desaprofitat una de les millors ocasions per fer-se valer de valent, tant mai ben dit.
I la seva retirada ha estat aprofitat pel PNV i el BNG. Es a dir, pels nacionalistes bascos i els gallecs que els ha faltat temps per cobrir les baixes de CiU i proposar pactes molt beneficiosos pels seus territoris. Per tant, els pressupostos s’aprovaran, però amb l’acord de dos petits partits, perquè un de gran , ha deixat perdre una gran ocasió. Francament han fet un mal negoci.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC
# posted by joanroma @ 8:54 AM
TURISME.: DOS BRAÇOS I UN SOL CAP.
Al Berguedà, alguns tenen tant afecció a criticar el que s’ha fet o es fa que , sovint, es busquen les excuses més peregrines per culpar del mal funcionament d’un sector en concret.
Aquest és el cas del turisme comarcal i la seva promoció per medi de dos consorcis: el de l’Alt Berguedà i el del Baix Berguedà o Parc Fluvial. Pels no enterats, si en queda encara algun , a aquestes alçades, hem de dir que aquesta distribució fou estudiada, consensuada i promoguda pels propis actors de cada sector, sense cap imposició ni de la Diputació ni de cap ajuntament , en concret. Hi varem arribar pels nostres propis medis mentals, tècnics, humans i materials.
La Diputació de Barcelona, simplement es va limitar a posar els mitjans perquè nosaltres, és a dir, la comarca decidís. I varem decidir crear dos òrgans de gestió. El de l’Alt Berguedà amb un potencial i una vocació clarament turística. I té la seva lògica quan en aquest territori s’hi ajunten des del Pedraforca, a les Fonts del Llobregat, el Cadí Moixeró, Coll de Pal, el Catllaràs, rius, i rieres i rierols, monestirs, esglésies, petjades de dinosaures, antigues mines, boscos immensos i fauna salvatge i diversa, entre molts altres atractius. I d’aquí se’n derivaren disposar de restaurants, hotels, cases de turisme rural, etc,etc,
El Baix Berguedà, es va decantar més cap el projecte colònies industrials, creant el consorci del Parc Fluvial, amb una dependència molt menor del sector turístic, i no per això carent de grans atractius arquitectònics i paisatgístics en tota la seva àrea. Però , també és cert que no té ni els mateixos atractius que l’Alt Berguedà ni els equipaments i serveis d’aquesta zona.
Davant aquesta realitat evident , palpable i visible, entre tots els agents implicats en aquella decisió, es va acordar conformar dos Consorcis, un a l’Alt Berguedà, dit Consorci Turístic de l’Alt Berguedà, i un altre al Baix Berguedà, sota el nom de Parc Fluvial. I a cadascun li corresponia un gerent, i el seu mínim equip de treball i tots dos coordinats per la presidenta del Consell Comarcal del Berguedà que els presidia tots dos, precisament per garantir l’acció conjunta comarcal i evitar disfuncions, a l’hora de “vendre “ el Berguedà globalment. La Diputació de Barcelona va acceptar i seguir els acords presos per nosaltres, els berguedans, sense imposicions de cap mena.
I els anys han anat passant, i aquella decisió ha estat múltiples vegades contradita, maleïda, i lamentada per alguns sectors. I a cada reunió hem perdut temps i temps, i discussions eternes, que han fet perdre més temps que no pas resultats concrets.
Semblaria que si un cos té dos braços i un sol cap, el cap pot fer funcionar els dos braços sense cap problema especial. A molts ens semblava que tenir dos consorcis i un sol coordinador podia tenir resultats semblants. No fou així per la carència d’una autèntica coordinació, constant i diligent. Podia passar, i ha passat. No per culpa del model sinó de la gestió.
Es el mateix que si en un restaurant la cuina no funciona, el menjador no pot anar bé. Però , és cert que la cuina ha de tenir el seu propi funcionament i el menjador també ,i no per això el restaurant s’ha de convertir en una olla de grills.
Sempre i a tot arreu on s’ha anat , s’ha venut el conjunt de la comarca del Berguedà. El dinamisme turístic de l’Alt Berguedà és molt superior al del Baix. Es evident , i així serà durant anys i anys. Ara bé, ho tornem a repetir, si el gran problema, o el gran desig dels sectors privats, lligats al turisme, és el de tenir un sol òrgan de gestió, estem disposats a facilitar-ho. I quan parlo en plural, és per afirmar-ho en nom dels ajuntaments governats pel PSC. Ni ara, ni mai hem estat cap impediment per decidir el que millor anava a la comarca.
Del que sí estem cansats és de sentir la mateixa música constantment, per part de sectors que al cap i a la fi, aporten menys del 10% de les inversions que el Consorci fa en matèria turística. Els recordo que el 90% prové de fons públics. Amb tot, sempre hem estat oberts al diàleg i als canvis, si estaven ben fonamentats.
Joan Roma i Cunill, Alcalde de Borredà.
Al Berguedà, alguns tenen tant afecció a criticar el que s’ha fet o es fa que , sovint, es busquen les excuses més peregrines per culpar del mal funcionament d’un sector en concret.
Aquest és el cas del turisme comarcal i la seva promoció per medi de dos consorcis: el de l’Alt Berguedà i el del Baix Berguedà o Parc Fluvial. Pels no enterats, si en queda encara algun , a aquestes alçades, hem de dir que aquesta distribució fou estudiada, consensuada i promoguda pels propis actors de cada sector, sense cap imposició ni de la Diputació ni de cap ajuntament , en concret. Hi varem arribar pels nostres propis medis mentals, tècnics, humans i materials.
La Diputació de Barcelona, simplement es va limitar a posar els mitjans perquè nosaltres, és a dir, la comarca decidís. I varem decidir crear dos òrgans de gestió. El de l’Alt Berguedà amb un potencial i una vocació clarament turística. I té la seva lògica quan en aquest territori s’hi ajunten des del Pedraforca, a les Fonts del Llobregat, el Cadí Moixeró, Coll de Pal, el Catllaràs, rius, i rieres i rierols, monestirs, esglésies, petjades de dinosaures, antigues mines, boscos immensos i fauna salvatge i diversa, entre molts altres atractius. I d’aquí se’n derivaren disposar de restaurants, hotels, cases de turisme rural, etc,etc,
El Baix Berguedà, es va decantar més cap el projecte colònies industrials, creant el consorci del Parc Fluvial, amb una dependència molt menor del sector turístic, i no per això carent de grans atractius arquitectònics i paisatgístics en tota la seva àrea. Però , també és cert que no té ni els mateixos atractius que l’Alt Berguedà ni els equipaments i serveis d’aquesta zona.
Davant aquesta realitat evident , palpable i visible, entre tots els agents implicats en aquella decisió, es va acordar conformar dos Consorcis, un a l’Alt Berguedà, dit Consorci Turístic de l’Alt Berguedà, i un altre al Baix Berguedà, sota el nom de Parc Fluvial. I a cadascun li corresponia un gerent, i el seu mínim equip de treball i tots dos coordinats per la presidenta del Consell Comarcal del Berguedà que els presidia tots dos, precisament per garantir l’acció conjunta comarcal i evitar disfuncions, a l’hora de “vendre “ el Berguedà globalment. La Diputació de Barcelona va acceptar i seguir els acords presos per nosaltres, els berguedans, sense imposicions de cap mena.
I els anys han anat passant, i aquella decisió ha estat múltiples vegades contradita, maleïda, i lamentada per alguns sectors. I a cada reunió hem perdut temps i temps, i discussions eternes, que han fet perdre més temps que no pas resultats concrets.
Semblaria que si un cos té dos braços i un sol cap, el cap pot fer funcionar els dos braços sense cap problema especial. A molts ens semblava que tenir dos consorcis i un sol coordinador podia tenir resultats semblants. No fou així per la carència d’una autèntica coordinació, constant i diligent. Podia passar, i ha passat. No per culpa del model sinó de la gestió.
Es el mateix que si en un restaurant la cuina no funciona, el menjador no pot anar bé. Però , és cert que la cuina ha de tenir el seu propi funcionament i el menjador també ,i no per això el restaurant s’ha de convertir en una olla de grills.
Sempre i a tot arreu on s’ha anat , s’ha venut el conjunt de la comarca del Berguedà. El dinamisme turístic de l’Alt Berguedà és molt superior al del Baix. Es evident , i així serà durant anys i anys. Ara bé, ho tornem a repetir, si el gran problema, o el gran desig dels sectors privats, lligats al turisme, és el de tenir un sol òrgan de gestió, estem disposats a facilitar-ho. I quan parlo en plural, és per afirmar-ho en nom dels ajuntaments governats pel PSC. Ni ara, ni mai hem estat cap impediment per decidir el que millor anava a la comarca.
Del que sí estem cansats és de sentir la mateixa música constantment, per part de sectors que al cap i a la fi, aporten menys del 10% de les inversions que el Consorci fa en matèria turística. Els recordo que el 90% prové de fons públics. Amb tot, sempre hem estat oberts al diàleg i als canvis, si estaven ben fonamentats.
Joan Roma i Cunill, Alcalde de Borredà.
# posted by joanroma @ 8:06 AM
Sunday, October 19, 2008
ELEGIT PRESIDENT DE LA FEDERACIÓ XI DEL PSC.
Avui dia 19 d’octubre s’ha celebrat el 7è Congrés de la Federació XI del PSC, que agrupa les comarques del Bages, Berguedà i Solsonès.
El Congrés s’ha desenvolupat en els termes previstos, i al final s’ha elegit a la nova executiva pels propers 4 anys. Una Executiva amb una important renovació i per primera vegada amb una majoria de dones, per tant superant el que estableixen els estatuts pel que fa la paritat.
El fins ara Primer Secretari, Joan Canongia, ha estat reelegit en el càrrec i la novetat, ha estat la proposta feta per ell mateix de que jo figurés com a candidat a President de la Federació. Un càrrec , en reconeixement a 30 anys de dedicació al partit en aquestes comarques , i després d’haver exercit 16 anys de diputat, i 18 com a Primer Secretari de la Federació, a part d’altres càrrecs institucionals i de partit.
He de dir que ha estat per mi una gran satisfacció ser elegit per un càrrec com aquest, i rebre un afectuós reconeixement de tots els assistents al Congrés, entre els quals es trobava en José Zaragoza, Secretari d’Organització i Finances de la Executiva Nacional del PSC.
Aquest és un dels moments de gran satisfacció per un polític . Veure que la vida continua, que el partit celebra un nou congrés, en un bon ambient, amb votacions àmplies i amb acords gairebé unànimes.
Al llarg dels darrers anys he anat deixant un bon nombre de càrrecs institucionals i de partit, precisament per facilitar la renovació i l’entrada de noves persones amb noves perspectives en els càrrecs més rellevants, però crec que encara puc donar un cop de mà en uns quants temes que conec bé i en els quals sempre he demostrat una bona eficàcia, com el de la implantació territorial de partit i de grups municipals.
Aquesta és la meva propera aportació en aquesta executiva que avui ha estat elegida i en la qual tinc l’honor i la immensa satisfacció de formar-ne part com a President.
Gràcies a tots i a totes per la confiança dipositada en la meva persona. Joan Roma i Cunill.
Avui dia 19 d’octubre s’ha celebrat el 7è Congrés de la Federació XI del PSC, que agrupa les comarques del Bages, Berguedà i Solsonès.
El Congrés s’ha desenvolupat en els termes previstos, i al final s’ha elegit a la nova executiva pels propers 4 anys. Una Executiva amb una important renovació i per primera vegada amb una majoria de dones, per tant superant el que estableixen els estatuts pel que fa la paritat.
El fins ara Primer Secretari, Joan Canongia, ha estat reelegit en el càrrec i la novetat, ha estat la proposta feta per ell mateix de que jo figurés com a candidat a President de la Federació. Un càrrec , en reconeixement a 30 anys de dedicació al partit en aquestes comarques , i després d’haver exercit 16 anys de diputat, i 18 com a Primer Secretari de la Federació, a part d’altres càrrecs institucionals i de partit.
He de dir que ha estat per mi una gran satisfacció ser elegit per un càrrec com aquest, i rebre un afectuós reconeixement de tots els assistents al Congrés, entre els quals es trobava en José Zaragoza, Secretari d’Organització i Finances de la Executiva Nacional del PSC.
Aquest és un dels moments de gran satisfacció per un polític . Veure que la vida continua, que el partit celebra un nou congrés, en un bon ambient, amb votacions àmplies i amb acords gairebé unànimes.
Al llarg dels darrers anys he anat deixant un bon nombre de càrrecs institucionals i de partit, precisament per facilitar la renovació i l’entrada de noves persones amb noves perspectives en els càrrecs més rellevants, però crec que encara puc donar un cop de mà en uns quants temes que conec bé i en els quals sempre he demostrat una bona eficàcia, com el de la implantació territorial de partit i de grups municipals.
Aquesta és la meva propera aportació en aquesta executiva que avui ha estat elegida i en la qual tinc l’honor i la immensa satisfacció de formar-ne part com a President.
Gràcies a tots i a totes per la confiança dipositada en la meva persona. Joan Roma i Cunill.
# posted by joanroma @ 12:46 PM
DISSABTE DIA 25 D’OCTUBRE A LES 5 DE LA TARDA –LOCAL PUIGMAL
DOBLE SESSIÓ . TEATRE I HAVANERES
Entrada gratuïta – Duració aproximada de dues hores – Probarem un sistema per escalfar el local.
El Casal de la Gent Gran de Manresa, presenta GENTE BIEN, un sainet de un acte de Santiago Rusiñol.
Grup Escènic Santiago Rusiñol.
Tot seguit. CANTADA D’HAVANERES
A càrrec del Grup Mar i Terra.
Organitza : Associació Gent Gran de Borredà , i l’entitat Inadequats i divertits. Com
Col.labora : Ajuntament de Borredà.
DESPRÉS DE SOPAR
A 2/4 d’ 11 de la nit. LA PENYA BLAUGRANA DE BORREDÀ, organitza la seva festa de Tardor amb un ball a càrrec del GRUP LLOBREGAT.
Dissabte complert: TEATRE –HAVANERES DE 5 A 7 DE LA TARDA
BALL DE NIT – PENYA BLAUGRANA – 2/4 d’11
DOBLE SESSIÓ . TEATRE I HAVANERES
Entrada gratuïta – Duració aproximada de dues hores – Probarem un sistema per escalfar el local.
El Casal de la Gent Gran de Manresa, presenta GENTE BIEN, un sainet de un acte de Santiago Rusiñol.
Grup Escènic Santiago Rusiñol.
Tot seguit. CANTADA D’HAVANERES
A càrrec del Grup Mar i Terra.
Organitza : Associació Gent Gran de Borredà , i l’entitat Inadequats i divertits. Com
Col.labora : Ajuntament de Borredà.
DESPRÉS DE SOPAR
A 2/4 d’ 11 de la nit. LA PENYA BLAUGRANA DE BORREDÀ, organitza la seva festa de Tardor amb un ball a càrrec del GRUP LLOBREGAT.
Dissabte complert: TEATRE –HAVANERES DE 5 A 7 DE LA TARDA
BALL DE NIT – PENYA BLAUGRANA – 2/4 d’11
# posted by joanroma @ 12:28 PM
Tuesday, October 14, 2008
GRANS INVERSIONS, GRAN MANTENIMENT.
Entre les múltiples activitats i gestions que organitza la Diputació de Barcelona, n’hi ha algunes que son poc conegudes pel públic en general, però molt útils pels alcaldes i regidors de pobles i ciutats.
Sempre s’ha dit que viatjant s’aprenen moltes coses i se’n relativitzen moltes altres. Es el que pretenen els viatges sectorials organitzats per diferents àrees de la Diputació. En aquests trenta anys de càrrecs municipals, mai havia tingut temps i aprofitat cap d’aquests viatges. Acabo de fer una excepció i he anat tres dies a Galícia, concretament a la província de A Coruña per veure instal•lacions esportives diverses, triades pels serveis tècnics de l’Area d’Esports de la Diputació, amb el seu diputat-president al capdavant.
En tres dies varem poder veure ,les prop de cinquanta persones, que viatjàvem un bon nombre d’equipaments esportius, alguns envejables per la novetat, i el manteniment, altres no tant ben construïts ni mantinguts. De tot hi ha allà com podem trobar aquí.
El que em va impactar és que tot i ser una zona humida i amb gespa abundant per tot arreu, també han apostat pels camps de futbols de gespa artificial. En pocs anys hem vist com s’han estès per tot arreu, però molts no coneixíem ni el cost exacte ni les necessitats de manteniment.
Molt sovint, com en totes les coses noves, es dona per fet que una vegada instal•lada la gespa, ja no cal fer-hi res més durant anys. No s’han llegit la lletra petita, i aquesta passarà factura a clubs i sobretot ajuntaments que han fet apostes agosarades, sense cap mena de dubte , atractives, però costoses. D’entrada perquè tots sobrepassen els sis-cents mil euros i després perquè la necessitat de manteniment és constant i costós, amb una previsió de vida útil de 10 anys.
Si sumem inversió i manteniment , veurem com el cost per any és realment molt elevat. Crec que en aquest tema, com en tants d’altres, la promoció va anar per davant de l’estudi de costos i l’efecte dominó, ha impulsat poble rere poble a copiar el que ha fet el veí , de manera que tenim camps, una mica per tot arreu , i pobre de l’alcalde que encara no ho tingui contemplat en els pressupostos, si té algun equip de futbol mínimament ben situat en qualsevol lliga.
Va ve tenir aquestes dades perquè posen de relleu les contradiccions en matèria d’inversions en molts municipis. Una inversió gran com aquesta ,no permet fer-ne d’altres per altres activitats que podrien tenir més practicants. I s’encaixa un manteniment elevat que molt pocs hi pensen o el preveuen en els pressupostos anuals.
També tenim ara una forta demanda en matèria de piscines cobertes. Un altre equipament car de construir i de mantenir. Veure l’aprofitament global que alguns municipis fan de les instal•lacions és la millor manera per no caure en temptacions fàcils de construir i difícils d’utilitzar i pagar.
I és que el món de l’esport és immens en varietat i diversitat, però queda clar que les administracions han de continuar fent importants esforços d’ampliació, millora i construcció per poder oferir-lo a tots els sectors de la societat. En pocs anys, Catalunya ha esdevingut un referent en molts camps, però podem veure com altres territoris estan anant a ritmes similars als nostres, i en alguns casos, fins i tot ja ens han sobrepassat. I anar allà i veure-ho és la millor manera per constatar-ho.
Joan Roma i Cunill, Conseller de la Fed. XI del PSC.
Entre les múltiples activitats i gestions que organitza la Diputació de Barcelona, n’hi ha algunes que son poc conegudes pel públic en general, però molt útils pels alcaldes i regidors de pobles i ciutats.
Sempre s’ha dit que viatjant s’aprenen moltes coses i se’n relativitzen moltes altres. Es el que pretenen els viatges sectorials organitzats per diferents àrees de la Diputació. En aquests trenta anys de càrrecs municipals, mai havia tingut temps i aprofitat cap d’aquests viatges. Acabo de fer una excepció i he anat tres dies a Galícia, concretament a la província de A Coruña per veure instal•lacions esportives diverses, triades pels serveis tècnics de l’Area d’Esports de la Diputació, amb el seu diputat-president al capdavant.
En tres dies varem poder veure ,les prop de cinquanta persones, que viatjàvem un bon nombre d’equipaments esportius, alguns envejables per la novetat, i el manteniment, altres no tant ben construïts ni mantinguts. De tot hi ha allà com podem trobar aquí.
El que em va impactar és que tot i ser una zona humida i amb gespa abundant per tot arreu, també han apostat pels camps de futbols de gespa artificial. En pocs anys hem vist com s’han estès per tot arreu, però molts no coneixíem ni el cost exacte ni les necessitats de manteniment.
Molt sovint, com en totes les coses noves, es dona per fet que una vegada instal•lada la gespa, ja no cal fer-hi res més durant anys. No s’han llegit la lletra petita, i aquesta passarà factura a clubs i sobretot ajuntaments que han fet apostes agosarades, sense cap mena de dubte , atractives, però costoses. D’entrada perquè tots sobrepassen els sis-cents mil euros i després perquè la necessitat de manteniment és constant i costós, amb una previsió de vida útil de 10 anys.
Si sumem inversió i manteniment , veurem com el cost per any és realment molt elevat. Crec que en aquest tema, com en tants d’altres, la promoció va anar per davant de l’estudi de costos i l’efecte dominó, ha impulsat poble rere poble a copiar el que ha fet el veí , de manera que tenim camps, una mica per tot arreu , i pobre de l’alcalde que encara no ho tingui contemplat en els pressupostos, si té algun equip de futbol mínimament ben situat en qualsevol lliga.
Va ve tenir aquestes dades perquè posen de relleu les contradiccions en matèria d’inversions en molts municipis. Una inversió gran com aquesta ,no permet fer-ne d’altres per altres activitats que podrien tenir més practicants. I s’encaixa un manteniment elevat que molt pocs hi pensen o el preveuen en els pressupostos anuals.
També tenim ara una forta demanda en matèria de piscines cobertes. Un altre equipament car de construir i de mantenir. Veure l’aprofitament global que alguns municipis fan de les instal•lacions és la millor manera per no caure en temptacions fàcils de construir i difícils d’utilitzar i pagar.
I és que el món de l’esport és immens en varietat i diversitat, però queda clar que les administracions han de continuar fent importants esforços d’ampliació, millora i construcció per poder oferir-lo a tots els sectors de la societat. En pocs anys, Catalunya ha esdevingut un referent en molts camps, però podem veure com altres territoris estan anant a ritmes similars als nostres, i en alguns casos, fins i tot ja ens han sobrepassat. I anar allà i veure-ho és la millor manera per constatar-ho.
Joan Roma i Cunill, Conseller de la Fed. XI del PSC.
# posted by joanroma @ 4:16 AM
CONTINUA LA RECERCA DE NOVES CAPTACIONS D’AIGUA.
S’ha dit ja en diferents ocasions de que Borredà disposa de suficients captacions d’aigua pels propers anys. A més totes estan donades d’alta davant la Agència Catalana de l’Aigua.
Les captacions més antigues son les Nou Fonts, i la Font de les Mosqueres, juntament amb la pròpia de la Riera Margansol. Aquestes tres captacions son les que varen subministrar aigua al poble durant prop de 60 anys.
L’any 92, va plegar la Cooperativa d’Aigües de Borredà i va traspassar de cop i volta el servei a l’ajuntament, en ple estiu. Un 19 de juliol, amb tot un conjunt d’instal.lacions molt envellides pel pas del temps i la falta d’inversions per modernitzar-les.
L’ajuntament va decidir renovar-ho tot, i mentenir les captacions històriques que semblaven ser suficients per les necessitats del poble. En poc temps es va veure que el cabal de les dues fonts era irregular i baix, i no es podia confiar amb la riera pels mateixos motius. A l’estiu el cabal baixava molt i no garantia el subministrament.
Per aquest motiu, l’ajuntament va demanar informació i documentació a gent del poble i de fora per comprovar si existien evidències de captacions que haguessin existit i podessin tornar a donar servei. Les antigues fonts o estaven perdudes o donaven cabals molts petits com per resoldre res.
Es per aquest motiu que vàrem decidir iniciar una recerca amb un conegut saurí de la comarca, el qual va marcar 4 o 5 punts possibles. I tot seguit es contractà una empresa de perforació per buscar aigua en 3 dels punts elegits. El primer fou negatiu, estava prop del dipòsit general de Subirà. El segon fou positiu i li posàrem el nom de Cabanes 2, i el tercer encara més positiu que el segon i porta la identificació de pou Cabanes 1. Tots dos es troben a poca distància de la xarxa general d’aigua i han estat provats i comprovats les seves qualitats i volums, en aquests darrers anys.
Per tant, tenim aigua suficient i de qualitat, però sempre hem volgut disposar d’algun altre pou situat en un altre indret del municipi per evitar una dependència massa gran de la mateixa zona de captació. I d’aquí els estudis i proves fetes anys enrere per buscar i trobar noves captacions. Ho varem provar a la zona de Cal Gall, amb resultat negatiu, i darrerament a la zona de Cal Tisoi, també amb el mateix resultat.
Tot i aixó els tècnis que col.laboren amb l’ajuntament no es donen per vençuts i consideren 3 altres punts amb grans probabilitats de trobar aigua en abundància. El darrer estudi és de la setmana passada, dut a terme per un enginyer del Servei de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona, el qual considera que hi ha dos punts molt prometedors.
El compromís de fer-se càrrec la Diputació de l’estudi i prospecció, ens ha fet continuar el treball i properament es posaran uns sensors per comprovar les dades superficials. Si el resultat és positiu, es procediria a perforar en el lloc elegit. Cas de tenir un resultat positiu, s’estudiarà el volum i si és important, prepararem el projecte de connexió amb un dels dipòsits generals del poble. Aixì, disposaríem d’un tercer pou de reserva i per necessitats futures. Sempre ens ha agradat ser previsors, i en matèria d’aigua hem vist que les previsions poden fallar en aquest temps d’incerteses i canvis substancials meteorològicament, parlant.
Tot està previst per fer les proves i la prospecció dintre dels propers 2 mesos i a la vista dels resultats actuarem.
Joan Roma, alcalde de Borredà.
S’ha dit ja en diferents ocasions de que Borredà disposa de suficients captacions d’aigua pels propers anys. A més totes estan donades d’alta davant la Agència Catalana de l’Aigua.
Les captacions més antigues son les Nou Fonts, i la Font de les Mosqueres, juntament amb la pròpia de la Riera Margansol. Aquestes tres captacions son les que varen subministrar aigua al poble durant prop de 60 anys.
L’any 92, va plegar la Cooperativa d’Aigües de Borredà i va traspassar de cop i volta el servei a l’ajuntament, en ple estiu. Un 19 de juliol, amb tot un conjunt d’instal.lacions molt envellides pel pas del temps i la falta d’inversions per modernitzar-les.
L’ajuntament va decidir renovar-ho tot, i mentenir les captacions històriques que semblaven ser suficients per les necessitats del poble. En poc temps es va veure que el cabal de les dues fonts era irregular i baix, i no es podia confiar amb la riera pels mateixos motius. A l’estiu el cabal baixava molt i no garantia el subministrament.
Per aquest motiu, l’ajuntament va demanar informació i documentació a gent del poble i de fora per comprovar si existien evidències de captacions que haguessin existit i podessin tornar a donar servei. Les antigues fonts o estaven perdudes o donaven cabals molts petits com per resoldre res.
Es per aquest motiu que vàrem decidir iniciar una recerca amb un conegut saurí de la comarca, el qual va marcar 4 o 5 punts possibles. I tot seguit es contractà una empresa de perforació per buscar aigua en 3 dels punts elegits. El primer fou negatiu, estava prop del dipòsit general de Subirà. El segon fou positiu i li posàrem el nom de Cabanes 2, i el tercer encara més positiu que el segon i porta la identificació de pou Cabanes 1. Tots dos es troben a poca distància de la xarxa general d’aigua i han estat provats i comprovats les seves qualitats i volums, en aquests darrers anys.
Per tant, tenim aigua suficient i de qualitat, però sempre hem volgut disposar d’algun altre pou situat en un altre indret del municipi per evitar una dependència massa gran de la mateixa zona de captació. I d’aquí els estudis i proves fetes anys enrere per buscar i trobar noves captacions. Ho varem provar a la zona de Cal Gall, amb resultat negatiu, i darrerament a la zona de Cal Tisoi, també amb el mateix resultat.
Tot i aixó els tècnis que col.laboren amb l’ajuntament no es donen per vençuts i consideren 3 altres punts amb grans probabilitats de trobar aigua en abundància. El darrer estudi és de la setmana passada, dut a terme per un enginyer del Servei de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona, el qual considera que hi ha dos punts molt prometedors.
El compromís de fer-se càrrec la Diputació de l’estudi i prospecció, ens ha fet continuar el treball i properament es posaran uns sensors per comprovar les dades superficials. Si el resultat és positiu, es procediria a perforar en el lloc elegit. Cas de tenir un resultat positiu, s’estudiarà el volum i si és important, prepararem el projecte de connexió amb un dels dipòsits generals del poble. Aixì, disposaríem d’un tercer pou de reserva i per necessitats futures. Sempre ens ha agradat ser previsors, i en matèria d’aigua hem vist que les previsions poden fallar en aquest temps d’incerteses i canvis substancials meteorològicament, parlant.
Tot està previst per fer les proves i la prospecció dintre dels propers 2 mesos i a la vista dels resultats actuarem.
Joan Roma, alcalde de Borredà.
# posted by joanroma @ 1:03 AM
Sunday, October 12, 2008
LA LLARGA VIDA DE LA DELEGADA DE CULTURA – CARMEN ANDREU.
Avui , la Delegada de Cultura dels darrers 16 anys, la Sra. Carmen Fornells d’Andreu ha celebrat els 80 anys, envoltada de tota la família. Un bon aniversari al qual l’ajuntament s’hi ha afegit per desitjar-li un feliç aniversari i encara una llarga vida per endavant.
Mitja vida l’ha dedicada a organitzar multitud d’activitats en el poble, ja en temps predemocràtics, i d’ençà les primeres eleccions municipals , l’any 79 amb més força que mai.
Les virtuts d’una persona es demostren amb la feina de cada dia. I gràcies a la Sra. Carmen s’han fet moltes coses durant molts anys. Coses que després altres persones han continuat o que simplement esperen que algú altre prengui el relleu.
Podríem parlar dels primers temps , organitzant campionats de tennis taula, o balls tradicionals, amb el Esbart de Borredà, exposicions, xerrades, concursos , el més important el de pintura ràpida, primer, i després a l’aire lliure, tallers de puntaires, de manualitats, cursos i cursets de les més variades coses. Publicacions lligades a la cultura de Borredà, festes, com la dels Reis,a principis dels 70, recuperació d’antics balls del poble, etc,etc.
La llista és enorme, tant llarga com els 40 anys de constant dedicació a animar la vida cultural, social i lúdica del poble. Però, al costat d’aquesta activitat n’ha desenvolupat d’altres de tant o més importants, a favor de la gent gran. Aconseguir un servei de podòloga, o fisio-terapeuta, o d’altres serveis més o menys constants, han estat alguns dels seus èxits. Com també organitzar sortides o coordinar activitats diverses en el Centre Cívic, i d’altres menys coneguda però igualment importants com fer arribar la informació municipal a moltes persones relacionades amb el poble , però que no hi viuen tot l’any.
Es evident que algunes d’aquestes activitats no les ha fet soles. Ha comptat amb valuoses col.laboracions d’algunes altres persones, però tots sabem que perquè una cosa tingui èxit i continuïtat, sempre algú ha de passar al davant.
Amb aquest intens i llarg currículum que ningú s’estranyi que en el seu moment, proposés concedir-li el títol de FILLA ADOPTIVA de Borredà, perquè ha fet més ella pel nostre poble que la immensa majoria de gent nascuda aquí. I sempre és bo agraïr la feina feta, i més quan ha estat intensa, constant i molt ben desenvolupada.
Era lògic també que any rere any li hagi demanat ostentar el càrrec de Delegada Municipal de Cultura i fins fa ben poc, la Associació de la Gent Gran la tenia per Presidenta. Uns càrrecs ben guanyats per mèrits propis.
Avui, celebra els 80 anys. No ho ha pogut fer amb qui va ser el seu company de bona part de la seva vida, el Sr. Antoni Andreu, el primer alcalde democràtic de Borredà. Junts varen fer una magnífica feina, i ella l’ha continuada durant tots aquests anys, sola, i buscant ajut quan el necessitava.
Com Alcalde de Borredà, estic orgullós de la Sra. Carmen, i avui més que mai li reitero l’agraïment de tot el poble que represento per la immensa feina feta, i li desitjo uns saludables anys de vida, en companyia de tots nosaltres de tota la seva ja extensa família.
Borredà, 12 d’octubre de 2008.
Avui , la Delegada de Cultura dels darrers 16 anys, la Sra. Carmen Fornells d’Andreu ha celebrat els 80 anys, envoltada de tota la família. Un bon aniversari al qual l’ajuntament s’hi ha afegit per desitjar-li un feliç aniversari i encara una llarga vida per endavant.
Mitja vida l’ha dedicada a organitzar multitud d’activitats en el poble, ja en temps predemocràtics, i d’ençà les primeres eleccions municipals , l’any 79 amb més força que mai.
Les virtuts d’una persona es demostren amb la feina de cada dia. I gràcies a la Sra. Carmen s’han fet moltes coses durant molts anys. Coses que després altres persones han continuat o que simplement esperen que algú altre prengui el relleu.
Podríem parlar dels primers temps , organitzant campionats de tennis taula, o balls tradicionals, amb el Esbart de Borredà, exposicions, xerrades, concursos , el més important el de pintura ràpida, primer, i després a l’aire lliure, tallers de puntaires, de manualitats, cursos i cursets de les més variades coses. Publicacions lligades a la cultura de Borredà, festes, com la dels Reis,a principis dels 70, recuperació d’antics balls del poble, etc,etc.
La llista és enorme, tant llarga com els 40 anys de constant dedicació a animar la vida cultural, social i lúdica del poble. Però, al costat d’aquesta activitat n’ha desenvolupat d’altres de tant o més importants, a favor de la gent gran. Aconseguir un servei de podòloga, o fisio-terapeuta, o d’altres serveis més o menys constants, han estat alguns dels seus èxits. Com també organitzar sortides o coordinar activitats diverses en el Centre Cívic, i d’altres menys coneguda però igualment importants com fer arribar la informació municipal a moltes persones relacionades amb el poble , però que no hi viuen tot l’any.
Es evident que algunes d’aquestes activitats no les ha fet soles. Ha comptat amb valuoses col.laboracions d’algunes altres persones, però tots sabem que perquè una cosa tingui èxit i continuïtat, sempre algú ha de passar al davant.
Amb aquest intens i llarg currículum que ningú s’estranyi que en el seu moment, proposés concedir-li el títol de FILLA ADOPTIVA de Borredà, perquè ha fet més ella pel nostre poble que la immensa majoria de gent nascuda aquí. I sempre és bo agraïr la feina feta, i més quan ha estat intensa, constant i molt ben desenvolupada.
Era lògic també que any rere any li hagi demanat ostentar el càrrec de Delegada Municipal de Cultura i fins fa ben poc, la Associació de la Gent Gran la tenia per Presidenta. Uns càrrecs ben guanyats per mèrits propis.
Avui, celebra els 80 anys. No ho ha pogut fer amb qui va ser el seu company de bona part de la seva vida, el Sr. Antoni Andreu, el primer alcalde democràtic de Borredà. Junts varen fer una magnífica feina, i ella l’ha continuada durant tots aquests anys, sola, i buscant ajut quan el necessitava.
Com Alcalde de Borredà, estic orgullós de la Sra. Carmen, i avui més que mai li reitero l’agraïment de tot el poble que represento per la immensa feina feta, i li desitjo uns saludables anys de vida, en companyia de tots nosaltres de tota la seva ja extensa família.
Borredà, 12 d’octubre de 2008.
# posted by joanroma @ 1:24 PM
Thursday, October 09, 2008
RELACIONS A PUNT DE MILLORAR
La setmana passada es va adjudicar l’obra de millora de la carretera Gironella – Olvan – Prats – Vic que ha de significar un important canvi en les relacions entre les comarques del Berguedà – Lluçanès i Osona.
Aquesta és una obra molt demanada, molt esperada i que ja molta gent creia que no la veuria feta mai. De fet, ha costat molt introduir-la en els pressupostos de la Generalitat i també consensuar alguns punts per evitar impactes paisatgístics negatius. Al final el traçat queda força arreglat, bàsicament perquè segueix la ruta actual, i només algun dels trams ha resultat d’una certa complexitat i conflictivitat.
En dos anys les obres han d’estar totalment acabades i per tant disposar d’una via de comunicació pròpia del segle XXI. Serà molt més fàcil comunicar-nos entre nosaltres i d’aquí cap a les dues capitals comarcals veïnes: Berga i Vic.
A més, s’obres noves perspectives de treball per a molts perquè aquesta obra coincideix amb el proper inici de les obres de construcció del polígon comarcal d’Olvan, amb una primera fase de 50 hectàrees i una segona de superfície semblant, de manera que moltes indústries es podran instal•lar en aquest indret, a peu de l’Eix del Llobregat, i amb totes les noves tecnologies a peu de parcel•la.
La carretera renovada , representarà una nova realitat, tant per viure en un lloc i treballar en un altre, com per visitar i ser visitats. Sempre les vies de comunicació han estat vitals pels pobles per on passaven, o per on no passaven. Aquesta ha estat una lluita constant dels polítics, i dels representants socials i empresarials.
El Lluçanès quedarà en el bell mig d’una nova via de comunicació que el posarà a pocs minuts del Berguedà i d’Osona. Podrà aprofitar els avantatges d’un lloc i altre, i per tant sortir-ne igualment beneficiat, a tots els nivells. I quan es disposa d’un gran polígon industrial a pocs quilòmetres , sempre hi ha empreses petites i mitjanes que s’hi acosten i es col•loquen en pobles veïns. Es el que pot passar al Lluçanès si se saben aprofitar les oportunitats.
De fet cada vegada més la gent busca la tranquil•litat i proximitat a la natura dels pobles rurals, i anar a treballar en una ciutat propera. O fer-ho des de casa mateix si es disposa de bon accés a les noves tecnologies. Es un dels temes que encara tenim pendent en molts municipis. Però quan arriba una bona carretera sol facilitar l’arribada de la resta de bones comunicacions. En pocs mesos hem millorat cobertura de mòbils i de banda ampla. Esperem la cobertura de tot el territori en ben pocs mesos més, a l’igual que la implantació global de la televisió digital terrestre.
En fi, que viure a pagès, no ha de significar ni destruir la natura o artificialitzar-la, sinó acostar serveis als que hi viuen , precisament perquè no hagin de marxar cap a la ciutat. El retorn al món rural s’està produint, lenta, però constantment i això permet fer reviure alguns pobles que estaven en perill de supervivència. Ara la carretera completarà i acostarà els serveis a tots els que hem decidit viure on hem nascut.
Joan Roma i Cunill, Conseller de la Fed. XI del PSC
La setmana passada es va adjudicar l’obra de millora de la carretera Gironella – Olvan – Prats – Vic que ha de significar un important canvi en les relacions entre les comarques del Berguedà – Lluçanès i Osona.
Aquesta és una obra molt demanada, molt esperada i que ja molta gent creia que no la veuria feta mai. De fet, ha costat molt introduir-la en els pressupostos de la Generalitat i també consensuar alguns punts per evitar impactes paisatgístics negatius. Al final el traçat queda força arreglat, bàsicament perquè segueix la ruta actual, i només algun dels trams ha resultat d’una certa complexitat i conflictivitat.
En dos anys les obres han d’estar totalment acabades i per tant disposar d’una via de comunicació pròpia del segle XXI. Serà molt més fàcil comunicar-nos entre nosaltres i d’aquí cap a les dues capitals comarcals veïnes: Berga i Vic.
A més, s’obres noves perspectives de treball per a molts perquè aquesta obra coincideix amb el proper inici de les obres de construcció del polígon comarcal d’Olvan, amb una primera fase de 50 hectàrees i una segona de superfície semblant, de manera que moltes indústries es podran instal•lar en aquest indret, a peu de l’Eix del Llobregat, i amb totes les noves tecnologies a peu de parcel•la.
La carretera renovada , representarà una nova realitat, tant per viure en un lloc i treballar en un altre, com per visitar i ser visitats. Sempre les vies de comunicació han estat vitals pels pobles per on passaven, o per on no passaven. Aquesta ha estat una lluita constant dels polítics, i dels representants socials i empresarials.
El Lluçanès quedarà en el bell mig d’una nova via de comunicació que el posarà a pocs minuts del Berguedà i d’Osona. Podrà aprofitar els avantatges d’un lloc i altre, i per tant sortir-ne igualment beneficiat, a tots els nivells. I quan es disposa d’un gran polígon industrial a pocs quilòmetres , sempre hi ha empreses petites i mitjanes que s’hi acosten i es col•loquen en pobles veïns. Es el que pot passar al Lluçanès si se saben aprofitar les oportunitats.
De fet cada vegada més la gent busca la tranquil•litat i proximitat a la natura dels pobles rurals, i anar a treballar en una ciutat propera. O fer-ho des de casa mateix si es disposa de bon accés a les noves tecnologies. Es un dels temes que encara tenim pendent en molts municipis. Però quan arriba una bona carretera sol facilitar l’arribada de la resta de bones comunicacions. En pocs mesos hem millorat cobertura de mòbils i de banda ampla. Esperem la cobertura de tot el territori en ben pocs mesos més, a l’igual que la implantació global de la televisió digital terrestre.
En fi, que viure a pagès, no ha de significar ni destruir la natura o artificialitzar-la, sinó acostar serveis als que hi viuen , precisament perquè no hagin de marxar cap a la ciutat. El retorn al món rural s’està produint, lenta, però constantment i això permet fer reviure alguns pobles que estaven en perill de supervivència. Ara la carretera completarà i acostarà els serveis a tots els que hem decidit viure on hem nascut.
Joan Roma i Cunill, Conseller de la Fed. XI del PSC
# posted by joanroma @ 8:59 AM
LA DÈRIA DELS BOLETS
Els nostres pobles son envaïts cada dia, i molt especialment els caps de setmana per centenars de buscadors de bolets, procedents de qualsevol indret del país. La promoció del bolet que fa la televisió, i amb ella la majoria de mitjans de comunicació, porta a la carretera a persones que creuen trobar bolets , per tot arreu i en quantitats industrials.
El que abans era bo, ara comença a ser un seriós problema. Tots els excessos es paguen i la massificació esdevé crítica en els llocs més coneguts.
Trobo a faltar en els programes més “populars” una informació més crítica, objectiva i mediambiental, en el sentit de conscienciar els boletaires del mal que es pot fer al bosc i als propis bolets sinó s’actua amb seny i prudència.
D’entrada caldria demanar que qui entra en un bosc amb menjar, en surti amb les deixalles corresponents i les dipositi en un contenidor adequat, en qualsevol dels pobles per on passa o les torni a casa seva. Aquest principi tant senzill i lògic, és seguit per escasses persones, de manera que el cúmul de deixalles que trobem per tot arreu, demostra la falta de civisme de bona part dels boletaires que no son del propi entorn.
Una altra informació elemental a donar en els programes “populars”seria el d’explicar els materials i instal•lacions que es poden trobar en el bosc i que han de ser respectats i cuidats. No cal fer llista dels vailets, portes, estaques, etc, que son destrossats o trets cada temporada , per demostrar que una bona temporada boletaire pot ser un malson per la majoria de pagesos i ramaders.
I és que els programes es dediquen més a mostrar les curiositats dels bolets, els llocs on trobar-los, com cuinar-los que no pas els problemes col•laterals que suposa anar-los a buscar de manera inadequada. Es un error greu que passa factura i tindrà conseqüències desastroses. La majoria de boscos no poden suportar la pressió que reben. Abans eren alguns caps de setmana, ara és cada dia.
Precisament aquest any és un de ben especial pel que té de distribució diària de gent per tot arreu. Veure les carreteres que porten a pobles petits, i cap a zones de muntanya en que habitualment hi passen 40 o 50 vehicles al dia, es converteix en una mena de rambla per on hi circulen 2 o 300 vehicles, els quals aparquen allà on els sembla i dels quals surten 3 o 400 persones , amb tota mena d’utensilis per anar a remenar el bosc.
Els que vivim a pagès ho hem vist , altres anys, però sembla que any rere any, l’allau s’incrementa , fomentat per programes i articles a tot arreu, sense la contrapartida d’avisar del delicat equilibri natural que pot trencar-se amb aquesta manera d’actuar. Seria hora de promoure programes per explicar els perills que comporta aquesta presència constant, i massiva en els boscos.
Joan Roma i Cunill, Conseller de la Fed. XI del PSC
Els nostres pobles son envaïts cada dia, i molt especialment els caps de setmana per centenars de buscadors de bolets, procedents de qualsevol indret del país. La promoció del bolet que fa la televisió, i amb ella la majoria de mitjans de comunicació, porta a la carretera a persones que creuen trobar bolets , per tot arreu i en quantitats industrials.
El que abans era bo, ara comença a ser un seriós problema. Tots els excessos es paguen i la massificació esdevé crítica en els llocs més coneguts.
Trobo a faltar en els programes més “populars” una informació més crítica, objectiva i mediambiental, en el sentit de conscienciar els boletaires del mal que es pot fer al bosc i als propis bolets sinó s’actua amb seny i prudència.
D’entrada caldria demanar que qui entra en un bosc amb menjar, en surti amb les deixalles corresponents i les dipositi en un contenidor adequat, en qualsevol dels pobles per on passa o les torni a casa seva. Aquest principi tant senzill i lògic, és seguit per escasses persones, de manera que el cúmul de deixalles que trobem per tot arreu, demostra la falta de civisme de bona part dels boletaires que no son del propi entorn.
Una altra informació elemental a donar en els programes “populars”seria el d’explicar els materials i instal•lacions que es poden trobar en el bosc i que han de ser respectats i cuidats. No cal fer llista dels vailets, portes, estaques, etc, que son destrossats o trets cada temporada , per demostrar que una bona temporada boletaire pot ser un malson per la majoria de pagesos i ramaders.
I és que els programes es dediquen més a mostrar les curiositats dels bolets, els llocs on trobar-los, com cuinar-los que no pas els problemes col•laterals que suposa anar-los a buscar de manera inadequada. Es un error greu que passa factura i tindrà conseqüències desastroses. La majoria de boscos no poden suportar la pressió que reben. Abans eren alguns caps de setmana, ara és cada dia.
Precisament aquest any és un de ben especial pel que té de distribució diària de gent per tot arreu. Veure les carreteres que porten a pobles petits, i cap a zones de muntanya en que habitualment hi passen 40 o 50 vehicles al dia, es converteix en una mena de rambla per on hi circulen 2 o 300 vehicles, els quals aparquen allà on els sembla i dels quals surten 3 o 400 persones , amb tota mena d’utensilis per anar a remenar el bosc.
Els que vivim a pagès ho hem vist , altres anys, però sembla que any rere any, l’allau s’incrementa , fomentat per programes i articles a tot arreu, sense la contrapartida d’avisar del delicat equilibri natural que pot trencar-se amb aquesta manera d’actuar. Seria hora de promoure programes per explicar els perills que comporta aquesta presència constant, i massiva en els boscos.
Joan Roma i Cunill, Conseller de la Fed. XI del PSC
# posted by joanroma @ 8:27 AM
ACABADES LES OBRES D’ARRANJAMENT DELS DESPERFECTES PROVOCATS PELS AIGUATS.
A falta només d’uns petits moviments de terres i rocs per acabar de protegir un dels trams de la Riera Margansol, les empreses Excavacions Busoms, Obres i Reformes Camprubí i la brigada d’obres han acabat les obres de reparació dels danys causats per l’aiguat del 22 d’agost.
S’han refet murs, s’han tapat trossos de xarxa descalçada per la força de l’aigua i s’han fet esculleres de protecció en tots aquells punts afectats per l’aiguat. També s’han netejat de fang els dipòsits de sedimentació i s’ha protegit l’entorn dels pous, de manera que a dia d’avui, totes les instal.lacions estan no solament reparades sinó millor protegides.
Dintre de 15 dies tindrem una valoració del cost real de totes les intervencions fetes, que en un primer moment les hem xifrat en uns 100.000 euros. També dintre d’uns dies està previst que vingui un delegat de Governació de la Generalitat per comprovar els danys causats i les reparacions fetes, per tal de decidir la subvenció a donar a l’ajuntament, per fer front a aquestes despeses.
I fetes aquestes obres, hem deixat per la propera primavera algunes obres de restauració de rescloses per tornar-les al seu estat original. Considerem que les rescloses afectades, formen part del paisatge i la riquesa arquitectònica del poble i s’han de poder preservar i protegir. Es el que pensem fer després de l’hivern amb la del Molí de Subirà, o amb una del Molí de Campalans i amb alguna de les antigues fonts existents en aquest indret.
També es referà el camí existent al llarg de la Riera, el qual permet fer-hi passejades des del poble de Borredà o des del càmping Campalans.
En qualsevol cas, els desperfectes varen ser importants, però no varen suposar cap interrrupció en el subministrament d’aigua i han pogut ser reparats en el termini màxim de dos mesos.
Joan Roma, alcalde de Borredà
A falta només d’uns petits moviments de terres i rocs per acabar de protegir un dels trams de la Riera Margansol, les empreses Excavacions Busoms, Obres i Reformes Camprubí i la brigada d’obres han acabat les obres de reparació dels danys causats per l’aiguat del 22 d’agost.
S’han refet murs, s’han tapat trossos de xarxa descalçada per la força de l’aigua i s’han fet esculleres de protecció en tots aquells punts afectats per l’aiguat. També s’han netejat de fang els dipòsits de sedimentació i s’ha protegit l’entorn dels pous, de manera que a dia d’avui, totes les instal.lacions estan no solament reparades sinó millor protegides.
Dintre de 15 dies tindrem una valoració del cost real de totes les intervencions fetes, que en un primer moment les hem xifrat en uns 100.000 euros. També dintre d’uns dies està previst que vingui un delegat de Governació de la Generalitat per comprovar els danys causats i les reparacions fetes, per tal de decidir la subvenció a donar a l’ajuntament, per fer front a aquestes despeses.
I fetes aquestes obres, hem deixat per la propera primavera algunes obres de restauració de rescloses per tornar-les al seu estat original. Considerem que les rescloses afectades, formen part del paisatge i la riquesa arquitectònica del poble i s’han de poder preservar i protegir. Es el que pensem fer després de l’hivern amb la del Molí de Subirà, o amb una del Molí de Campalans i amb alguna de les antigues fonts existents en aquest indret.
També es referà el camí existent al llarg de la Riera, el qual permet fer-hi passejades des del poble de Borredà o des del càmping Campalans.
En qualsevol cas, els desperfectes varen ser importants, però no varen suposar cap interrrupció en el subministrament d’aigua i han pogut ser reparats en el termini màxim de dos mesos.
Joan Roma, alcalde de Borredà
# posted by joanroma @ 8:00 AM
ES REPRENEN LES CLASSES DE MÚSICA A BORREDÀ.
Després d’uns quants canvis de mestres i alumnes en el curs passat, aquest any s’ha iniciat una nova etapa de l’escola de música, amb alguns canvis importants a nivell de orgnaització i estructura.
Les classes han començat amb 24 alumnes inscrits, xifra que feia anys no s’assolia i això ha permès garantir la seva continuïtat. Des de l’ajuntament considerem que la destinació de diner públic, sempre ha d’anar acompanyada d’un minim d’alumnes que justifiquin aquesta inversió.
Enguany, doncs, el resultat de la preinscripció ha estat un èxit i permet continuar amb les classes d’instruments i coral, sense haver d’incrementar preus ni haver-se de plantejar el seu tancament.
Al contrari la nota etapa ha permès esctructurar les classes i tota la activitat musical en els divendres i això facilitarà la organització i rebaixarà costos.
També s’ha programat l’arranjament d’alguns instruments que estaven força malmesos pel seu ús i el pas del temps, i a partir d’aquí estem segurs de que podrem veure una nova afició i unes noves maneres d’aprendre i ensenyar que aniran a benefici de tots els practicants.
Després d’uns quants canvis de mestres i alumnes en el curs passat, aquest any s’ha iniciat una nova etapa de l’escola de música, amb alguns canvis importants a nivell de orgnaització i estructura.
Les classes han començat amb 24 alumnes inscrits, xifra que feia anys no s’assolia i això ha permès garantir la seva continuïtat. Des de l’ajuntament considerem que la destinació de diner públic, sempre ha d’anar acompanyada d’un minim d’alumnes que justifiquin aquesta inversió.
Enguany, doncs, el resultat de la preinscripció ha estat un èxit i permet continuar amb les classes d’instruments i coral, sense haver d’incrementar preus ni haver-se de plantejar el seu tancament.
Al contrari la nota etapa ha permès esctructurar les classes i tota la activitat musical en els divendres i això facilitarà la organització i rebaixarà costos.
També s’ha programat l’arranjament d’alguns instruments que estaven força malmesos pel seu ús i el pas del temps, i a partir d’aquí estem segurs de que podrem veure una nova afició i unes noves maneres d’aprendre i ensenyar que aniran a benefici de tots els practicants.
# posted by joanroma @ 3:53 AM
Sunday, October 05, 2008
TEMPS DE CANVIS ESTRUCTURALS
Els temps de crisis han de servir per replantejar-se el funcionament de molts serveis, costums, hàbits adquirits o heretats d’anteriors etapes, despeses innecessàries, etc.
Ara estem de ple en aquesta primera fase de constatar que res serà igual que abans, en els propers tres o quatre anys. Venen, doncs, temps difícils i justifiquen retallades considerables en partides no essencials.
La setmana passada ja vaig manifestar el meu desacord, en algunes campanyes de congelació de sous dels polítics o dels alts càrrecs. Francament és el que en diem la “xocolata del lloro”. Queda bé de cara la galeria, però son estalvis mínims i en bon apart injustos, per quan es generalitzen, independentment de valorar si aquell sou es guanya o no, mitjançant el treball diari.
Es molt més eficaç, útil, i exemplar procedir a canvis estructurals profunds. Canvis que suposin retallar despesa no essencial, mitjançant una menor burocràcia, una major rapidesa administrativa i reduint passos molt costosos, gràcies a la col.laboració entre les diferents administracions.
En aquest sentit, van les decisions preses per la Diputació de Barcelona,i anunciades pel seu President fa ben pocs dies. Gastar menys en despeses no indispensables, per poder mantenir el mateix nivell d’inversió de la institució i dels ajuntaments que d’ella depenen. També reduir, rebaixar o anul.lar determinades campanyes de publicitat o de promoció , per donar exemple d’austeritat i afrontar la crisis en temes que la majoria d’administracions no volen tocar.
I pels qui no estan en cap administració, es farien creus dels diners que es llencen en paperassa totalment inútil. Que va a parar directament als contenidors de paper, sense cap altra utilitat que la d’enviar indiscriminadament publicitat, normatives, reculls de premsa, estudis, informes, dictàmens, memòries anuals, convocatòries per triplicat o quadruplicat, faxos que després s’envien per correu electrònic, o per correu ordinari, i un llarga etcètera que suposa una milionada d’euros al cap de l’any a les diferents administracions.
En primer lloc a les que produeixen aquesta paperassa bàsicament inútil, i a les que la reben perquè fan perdre temps per destriar la que interessa de la que no. I puc assegurar que el percentatge de la que es pot considerar indispensable no sobrepassa el 15%, de tot el que es rep. I sóc generós.
Hi ha d’altres fórmules d’estalvi, més importants, més fonamentals, i positives. Les que comporten canvis estructurals profunds, com poden ser modificacions substancials en els procediments administratius. Repartir millor les responsabilitats entre administracions i evitar pèrdues de temps, informes, dictàmens, i inspeccions. Hem anat posant capa sobre capa en moltes tramitacions sense treure’n cap.
Ara és el moment de reflexionar quines capes podem treure tot garantint la mateixa eficàcia administrativa. Això sí que suposa multitud de funcionaris repetint papers, en un o altre lloc, sense cap sentit. Si algú es dediqués a reflexionar i decidir sobre documents inútils, rutinaris, insubstancials, veuríem com es podria estalviar un munt d’hores, i de diners.
I és que en temps de crisis és quan millor ha de funcionar l’enginy i la valentia per proposar canvis importants. Els estem esperant des de fa anys, els qui estem en ajuntaments. Ja seria hora de veure’ls traduïts en fets concrets .
Joan Roma i Cunill, Conseller de la Fed. XI del PSC
Els temps de crisis han de servir per replantejar-se el funcionament de molts serveis, costums, hàbits adquirits o heretats d’anteriors etapes, despeses innecessàries, etc.
Ara estem de ple en aquesta primera fase de constatar que res serà igual que abans, en els propers tres o quatre anys. Venen, doncs, temps difícils i justifiquen retallades considerables en partides no essencials.
La setmana passada ja vaig manifestar el meu desacord, en algunes campanyes de congelació de sous dels polítics o dels alts càrrecs. Francament és el que en diem la “xocolata del lloro”. Queda bé de cara la galeria, però son estalvis mínims i en bon apart injustos, per quan es generalitzen, independentment de valorar si aquell sou es guanya o no, mitjançant el treball diari.
Es molt més eficaç, útil, i exemplar procedir a canvis estructurals profunds. Canvis que suposin retallar despesa no essencial, mitjançant una menor burocràcia, una major rapidesa administrativa i reduint passos molt costosos, gràcies a la col.laboració entre les diferents administracions.
En aquest sentit, van les decisions preses per la Diputació de Barcelona,i anunciades pel seu President fa ben pocs dies. Gastar menys en despeses no indispensables, per poder mantenir el mateix nivell d’inversió de la institució i dels ajuntaments que d’ella depenen. També reduir, rebaixar o anul.lar determinades campanyes de publicitat o de promoció , per donar exemple d’austeritat i afrontar la crisis en temes que la majoria d’administracions no volen tocar.
I pels qui no estan en cap administració, es farien creus dels diners que es llencen en paperassa totalment inútil. Que va a parar directament als contenidors de paper, sense cap altra utilitat que la d’enviar indiscriminadament publicitat, normatives, reculls de premsa, estudis, informes, dictàmens, memòries anuals, convocatòries per triplicat o quadruplicat, faxos que després s’envien per correu electrònic, o per correu ordinari, i un llarga etcètera que suposa una milionada d’euros al cap de l’any a les diferents administracions.
En primer lloc a les que produeixen aquesta paperassa bàsicament inútil, i a les que la reben perquè fan perdre temps per destriar la que interessa de la que no. I puc assegurar que el percentatge de la que es pot considerar indispensable no sobrepassa el 15%, de tot el que es rep. I sóc generós.
Hi ha d’altres fórmules d’estalvi, més importants, més fonamentals, i positives. Les que comporten canvis estructurals profunds, com poden ser modificacions substancials en els procediments administratius. Repartir millor les responsabilitats entre administracions i evitar pèrdues de temps, informes, dictàmens, i inspeccions. Hem anat posant capa sobre capa en moltes tramitacions sense treure’n cap.
Ara és el moment de reflexionar quines capes podem treure tot garantint la mateixa eficàcia administrativa. Això sí que suposa multitud de funcionaris repetint papers, en un o altre lloc, sense cap sentit. Si algú es dediqués a reflexionar i decidir sobre documents inútils, rutinaris, insubstancials, veuríem com es podria estalviar un munt d’hores, i de diners.
I és que en temps de crisis és quan millor ha de funcionar l’enginy i la valentia per proposar canvis importants. Els estem esperant des de fa anys, els qui estem en ajuntaments. Ja seria hora de veure’ls traduïts en fets concrets .
Joan Roma i Cunill, Conseller de la Fed. XI del PSC
# posted by joanroma @ 10:45 AM
Friday, October 03, 2008
LA PEDRERA DE CAPDEVILA DONA QUATRE CAMIONS DE PEDRA PER FER ESCULLERES A LA RIERA MARGANSOL.
Els danys causats per l’aiguat del dia 22 d’agost ha motivat haver de reparar i restaurar tot un seguit de trams de la riera Margansol, per on passa la xarxa d’aigua potable del poble.
En alguns d’aquests trams es feia indispensable construir algunes parets de pedra vista i en altres ,esculleres que permetin , per una banda protegir la xarxa i per altra, evitar noves embranzides d’aigua cap a zones més febles.
En el primer moment, es varen poder recuperar algunes de les pedres emportades per l’aiguat i que es trobaven riera avall, però en altres indrets feia falta pedra nova i reforçar trams amb pedra de grans dimensions.
Es per aquest motiu que l’ajuntament es va dirigir a l’empresa HERVIL , explotadora de la pedrera de Capdevila, la qual va oferir ajuda immediata, en forma de pedra adequada per fer les esculleres necessàries, en els punts més delicats.
A data d’avui han estat 4 els camions de pedra que s’han portat a la riera i que han servit perquè l’empresa Excavacions Pere Busoms, reparés proteccions destrossades i en fes algunes de noves , en altres trams.
Previsiblement amb aquest material n’hi haurà prou per deixar reparats tots els trams malmesos per l’aiguat, en cas de noves necessitats l’empresa ja ha manifestat la seva predisposició a continuar oferint gratuïtament aquest material, com ajuda al municipi de Borredà.
L’alcalde.- Joan Roma i Cunill
Els danys causats per l’aiguat del dia 22 d’agost ha motivat haver de reparar i restaurar tot un seguit de trams de la riera Margansol, per on passa la xarxa d’aigua potable del poble.
En alguns d’aquests trams es feia indispensable construir algunes parets de pedra vista i en altres ,esculleres que permetin , per una banda protegir la xarxa i per altra, evitar noves embranzides d’aigua cap a zones més febles.
En el primer moment, es varen poder recuperar algunes de les pedres emportades per l’aiguat i que es trobaven riera avall, però en altres indrets feia falta pedra nova i reforçar trams amb pedra de grans dimensions.
Es per aquest motiu que l’ajuntament es va dirigir a l’empresa HERVIL , explotadora de la pedrera de Capdevila, la qual va oferir ajuda immediata, en forma de pedra adequada per fer les esculleres necessàries, en els punts més delicats.
A data d’avui han estat 4 els camions de pedra que s’han portat a la riera i que han servit perquè l’empresa Excavacions Pere Busoms, reparés proteccions destrossades i en fes algunes de noves , en altres trams.
Previsiblement amb aquest material n’hi haurà prou per deixar reparats tots els trams malmesos per l’aiguat, en cas de noves necessitats l’empresa ja ha manifestat la seva predisposició a continuar oferint gratuïtament aquest material, com ajuda al municipi de Borredà.
L’alcalde.- Joan Roma i Cunill
# posted by joanroma @ 2:38 AM
