Joan Roma

EXPECTATIVES DE FUTUR
Vaig veure, fa uns dies, en els mitjans de comunicació comarcals que CiU, per medi del Diputat Oriol Pujol, demanava afegir la comarca del Berguedà a les 4 comarques que la Generalitat ha considerat necessitades d’un impuls especial. La més propera a nosaltres és el Ripollès, i en part també l’ Anoia. Son comarques que han perdut bona part del teixit industrial i estan perdent habitants, a hores d’ara.
Es evident que , en principi, sembla senzill apuntar-se a la petició. Si es donen ajuts especials a quatre , perquè no a cinc o a deu o a quinze. El problema està en que si allò que es fa especial per uns, esdevé general, deixa de ser efectiu. Era la política habitual de CiU quan estaven en el govern.
Recordo els grans problemes per aconseguir que la comarca del Berguedà fos considerada com d’urgent reindustrialització . Estem parlant dels anys de crisi aguda, amb fàbriques tancant-se any rere any, i perdent centenars de llocs de treball i centenars de famílies que marxaven d’aquí, a la recerca de oportunitats en altres indrets. Any rere any, en el debat de pressupostos , CiU votava en contra de les esmenes del PSC , reclamant la consideració de comarca d’urgent reindustrialització. El mateix feia en la Comissió d’Indústria del Parlament.
I en els debats de Política Territorial, en el Ple del Parlament o en la Comissió corresponent, sentíem tot sovint que no calia desdoblar l’Eix del Llobregat perquè només tenia alguns problemes algun cap de setmana d’hivern o per anar a buscar bolets. Suposo que alguns tenen bona memòria per recordar tot això.
Ara, quinze anys després, CiU fa una petició similar a les d’aquells temps si bé les coses han canviat substancialment a la comarca.
D’entrada podem veure com el Berguedà s’està recuperant econòmicament i demogràficament. Tenim una població similar a la dels anys 80, i el creixement econòmic , tot i que encara lent, s’està consolidant. Podem veure com en algun sector, com el turístic i de serveis, hem esdevingut una autèntica potència a nivell provincial. Queda molt per fer, però estem en la bona direcció.
I si en aquelles comarques més necessitades la Generalitat hi destinarà vint-i-quatre milions d’euros, a raó de sis per comarca, en la nostra, la inversió serà molt més elevada degut a la ambiciosa aposta pel polígon comarcal d’Olvan. Ho he dit en alguna ocasió anterior, i ho reitero ara amb més convicció que mai: hi haurà un abans i un després , radicalment diferent, l’endemà de la apertura del polígon. El desdoblament ens ha posat a una hora de Barcelona, del seu port i aeroport. Estem en una ruta europea i a tocar d’un eix transversal que ja s’està desdoblant. Es evident que aquesta gran plataforma que serà el polígon d’Olvan, ha de produir efectes beneficiosos per tot el conjunt de la comarca.
D’aquí que , més que demanar ara noves declaracions o plans, el que ens convé és agilitar els tràmits i les obres del polígon per poder oferir a les empreses interessades. Només si aquesta implantació no tingués els resultats esperats, seria justificat impulsar nous plans. Però ben poc seriós seria ara, no confiar en un revulsiu com el que la Generalitat ha impulsat, i que de ben segur bons resultats donarà. I especialment sorprenent resulta que es demani un pla estratègic per part de CiU, quan va fer tot el possible per fer fracassar el que amb tant de treball unes quatre-centes persones del Berguedà varen proposar uns anys enrere.
En matèria econòmica i empresarial els tacticismes no son oportuns, i menys en temps electorals. El que ens convé a la comarca son realitats clares i contundents, i de moment el govern de la Generalitat és el que ens ofereix. Esperem a veure els resultats, i després ja decidirem.
Joan Roma i Cunill, Conseller de la Fed. XI del PSC.