Joan Roma

COPIAR “ DIE SCHWEIZERMACHER”.
Era d’esperar que el PP caigués en la fàcil temptació d’utilitzar la immigració per atacar les polítiques integradores del govern socialista, i com a eina per fer por i activar les baixes passions i conflictes que en alguns casos es produeixen, especialment en aquelles zones i barris on els elevats percentatges i la falta d’infraestructures, equipaments i serveis , provoca més tensions.
I ja tenim en tots els mitjans de comunicació una nova batalla organitzada pel PP, en la qual es diuen autèntiques bestieses, i es fan propostes sense cap mena de fonamentació i improvisant constantment. El tema del vel mateix, després de voler-lo prohibir, es donen compte de que es posen en contra la població de Ceuta i Melilla, i aleshores han de fer marxa enrere, si bé amb un nou nyap com a possible solució.
En fi, tot plegat em recorda, una pèssima còpia de mesures d’altres països i altres moments de la història, oblidant que Espanya ha estat durant prop de 30 anys un gran emissor de immigrants a tot el món. Hem de recordar que tres milions d’espanyols varen marxar a treballar a altres països, i varem esdevenir, juntament amb Iugoslàvia, Turquia, Grècia , Itàlia, els principals llocs emissors de mà d’obra barata i poc preparada, tractada de manera similar a com ara es tracta als marroquins, subsaharians, o de l’Europa de l’est. Poca memòria tenen, o volen tenir alguns.
Però, aquí el PP ha d’anar més lluny del que varen anar en altres indrets. Aquí , a més es vol convertir-los en espanyols, per decret, o gairebé decret. Hauran de signar un contracte amb les condicions per espanyolitzar la seva vida, i costums.
I això em recorda una interessant i pedagògica pel•lícula suïssa estrenada l’any 78, del director Rolf Lyssy, sota el títol “Die Schweizermacher”, que podríem traduir com “el fabricant de suïssos”, i que durant anys ha estat molt celebrada pel que tenia de anàlisis i crítica de determinades concepcions i voluntats polítiques.
Es tractava de mostrar un seguit de situacions de persones estrangeres , treballant i vivint a Suïssa, i que transcorreguts ja els deu anys mínims per demanar la nacionalitat, havien de sotmetre’s a l’examen de inspectors de vida i costums , per provar la seva “integració” i la capacitat per esdevenir “suïssos autèntics”.
Per tant calia ser vigilants i atents a tot el que es deia i es feia, perquè el control podia estar en qualsevol lloc. Així, cada dia al matí qui vivia en un xalet amb jardí, sortia a hissar la bandera suïssa. Altres netejaven frenèticament terres i mobles per donar exemple de la famosa netedat helvètica. Altres , atents a la puntualitat, o al menjar autèntic: raclette, fondue, choucroute, o a multitud d’altres mostres del folklore o del que es té per autèntic del país. Els exàmens eren llargs i durs. En fi, la recomano sincerament, sobretot en aquests temps que corren.
I ara el PP, vol copiar aquests mètodes, i anar més enllà. No sabem si fins i tot volen imposar maneres de pensar i parlar. Amb la llengua ja han deixat clar que res de immersió a la escola, volen segregar, i imposar velles regles, amb un sol idioma. La riquesa cultural i lingüística per ells no existeix.
Però, és que ara es faran guardians de la vida i costums espanyoles. I s’hauran d’imposar als nous vinguts. Si es considera el flamenc com a mostra genuïna del folklore espanyol, se’ls haurà d’imposar. I menjar pernil, i amb ell la variada i extensa mostra de xarcuteria, tant els fa el que diguin les seves costums i religions. I el barret andalús o la boina, i etc.etc.
Pot fer riure, o pot fer por, però el grau de compromís que vol imposar el PP no pot deixar indiferent a ningú. Ens estem jugant les llibertats i el respecte entre persones, i models de societat. Encara recordo unes paraules de l’escriptor Max Frisch ,davant l’arribada d’immigrants a Suïssa i que val per tot arreu “volíem mà d’obra i ens han vingut essers humans”. Tinguem-ho present.
Joan Roma i Cunill, Conseller de la Fed. XI del PSC.