Wednesday, February 13, 2008
ALCALDES I SOUS.
En el darrer número de La Rella apareixia una pàgina sencera dedicada al tema, i voldria precisar alguns dels punts. Efectivament, per primera vegada a la història la Generalitat, de la mà del Departament de Governació ( ERC) ha decidit destinar una partida d’uns vuit milions d’euros per aquesta finalitat. I la finalitat és bona, tot i que la manera d’aplicar-la no és gens fàcil. Ara veurem perquè?
D’entrada cal saber que no hi ha cap llei que obligui o prohibeixi que un Alcalde cobri o deixi de cobrar. Els que cobren un sou, és per decisió del Ple de l’Ajuntament que així ho ha acordat. L’import del sou i la dedicació a que obliga, també ho decideix el Ple. Per tant ,un Alcalde pot proposar sou, i dedicació, plena o parcial. El Ple acorda les condicions. Fins aquí, cap problema.
Els problemes i conflictes solen venir de la mà del volum del sou i de si la dedicació es compleix o no. En principi , entre partits es varen pactar , uns anys enrere uns mínims i màxims, en funció del nombre d’habitants de cada municipi. Es un escalat que s’ha complert en la major part dels casos, i només quan hi ha algun cas excepcional, produeix l’escàndol corresponent. En el 90 o 95% dels casos, tot es fa amb moderació i prudència.
Aquesta és la norma, en els pobles grans i ciutats, on els Ajuntaments disposen de pressupostos prou elevats com perquè no hi hagi problema per pagar el sou, i la seguretat social corresponent. No solament de l’Alcalde sinó de un, dos o més regidors, segons els habitants i les necessitats de dedicació.
On hi ha problemes és en els pobles petits i mitjans, perquè els pressupostos son petits i no permeten gaires alegries per les qüestions més bàsiques. Aleshores, es molt complicat i impopular que l’alcalde es posi un sou, i per tant tingui una dedicació total o parcial a l’ajuntament.
El Decret que prepara Governació vol acabar amb aquesta situació i facilitar diners per pagar un sou a l’alcalde, tot i que l’ajuntament s’hauria de fer-se càrrec del cost de la Seguretat Social. Però, és evident que facilita enormement la decisió. Per aquest motiu Governació proposa un escalat , en funció dels habitants de cada municipi. Proposa concedir una subvenció de 10.000 euros a l’any pels municipis fins a 100 habitants, 12.000 euros pels de 101 a 500 i 17.000 euros pels de 501 a 2.000.
Com en tot escalat, i proposta, tot és discutible i modificable. De fet, aquest serà el primer any i entenc que l’any vinent hauria d’haver-hi algun canvi, sobretot perquè l’escalat hauria de ser una mica diferent. Es prima molt en aquest el petit, petit poble i no tant els més grans. Però bé, tot és millorable.
Però , hi ha un bon nombre de problemes per solucionar en aquesta proposta. D’entrada un Alcalde es podrà alliberar i dedicar a l’Ajuntament, tot i tenir una altra feina particular. En tot cas , haurà de compaginar i declarar les dues feines . Però això no ho podrà fer qui sigui funcionari, perquè la llei no permet cobrar dos sous diferents de dues administracions públiques. Tenim ja un greuge comparatiu, de impossible solució sinó renuncia a la feina habitual. I si renuncia ha de renunciar al sou oficial per cobrar-ne un altre d’oficial, però molt més reduït.
Què passarà en els pobles més petits? Els de menys de 100 habitants. Es justifica una plena dedicació, a canvi de 10.000 euros a l’any ? Es suficient el sou proposat per un poble de 1.500 o 2.000 habitants?. En fi, podríem seguir amb altres preguntes. Suposo que s’aniran solucionant sobre la marxa.
El que sí puc assegurar és que una gran dedicació de l’alcalde a l’ajuntament és clarament positiu pel poble. I compensa clarament el que pot cobrar amb el que pot aconseguir de les altres administracions. Cada vegada la dedicació és més necessària i urgent. I com en tot si no s’hi pot ser millor no presentar-se i dedicar-se a una altra cosa. Hi ha multitud de reunions, a hores de treball habitual, s’han de fer visites, trucades, rebre gent, etc, i és lògic que també professionalitzem una mica aquesta feina. Sempre serà eventual perquè depèn de la decisió dels ciutadans, però si la fem una mica més atractiva o compensada, permetrà l’entrada de nous col•lectius que sense un sou o compensació no es poden permetre dedicar uns anys de la seva vida, als afers públics. I d’entrada ampliar les facilitats ha de permetre ampliar les vocacions.
Joan Roma i Cunill, Alcalde de Borredà.
En el darrer número de La Rella apareixia una pàgina sencera dedicada al tema, i voldria precisar alguns dels punts. Efectivament, per primera vegada a la història la Generalitat, de la mà del Departament de Governació ( ERC) ha decidit destinar una partida d’uns vuit milions d’euros per aquesta finalitat. I la finalitat és bona, tot i que la manera d’aplicar-la no és gens fàcil. Ara veurem perquè?
D’entrada cal saber que no hi ha cap llei que obligui o prohibeixi que un Alcalde cobri o deixi de cobrar. Els que cobren un sou, és per decisió del Ple de l’Ajuntament que així ho ha acordat. L’import del sou i la dedicació a que obliga, també ho decideix el Ple. Per tant ,un Alcalde pot proposar sou, i dedicació, plena o parcial. El Ple acorda les condicions. Fins aquí, cap problema.
Els problemes i conflictes solen venir de la mà del volum del sou i de si la dedicació es compleix o no. En principi , entre partits es varen pactar , uns anys enrere uns mínims i màxims, en funció del nombre d’habitants de cada municipi. Es un escalat que s’ha complert en la major part dels casos, i només quan hi ha algun cas excepcional, produeix l’escàndol corresponent. En el 90 o 95% dels casos, tot es fa amb moderació i prudència.
Aquesta és la norma, en els pobles grans i ciutats, on els Ajuntaments disposen de pressupostos prou elevats com perquè no hi hagi problema per pagar el sou, i la seguretat social corresponent. No solament de l’Alcalde sinó de un, dos o més regidors, segons els habitants i les necessitats de dedicació.
On hi ha problemes és en els pobles petits i mitjans, perquè els pressupostos son petits i no permeten gaires alegries per les qüestions més bàsiques. Aleshores, es molt complicat i impopular que l’alcalde es posi un sou, i per tant tingui una dedicació total o parcial a l’ajuntament.
El Decret que prepara Governació vol acabar amb aquesta situació i facilitar diners per pagar un sou a l’alcalde, tot i que l’ajuntament s’hauria de fer-se càrrec del cost de la Seguretat Social. Però, és evident que facilita enormement la decisió. Per aquest motiu Governació proposa un escalat , en funció dels habitants de cada municipi. Proposa concedir una subvenció de 10.000 euros a l’any pels municipis fins a 100 habitants, 12.000 euros pels de 101 a 500 i 17.000 euros pels de 501 a 2.000.
Com en tot escalat, i proposta, tot és discutible i modificable. De fet, aquest serà el primer any i entenc que l’any vinent hauria d’haver-hi algun canvi, sobretot perquè l’escalat hauria de ser una mica diferent. Es prima molt en aquest el petit, petit poble i no tant els més grans. Però bé, tot és millorable.
Però , hi ha un bon nombre de problemes per solucionar en aquesta proposta. D’entrada un Alcalde es podrà alliberar i dedicar a l’Ajuntament, tot i tenir una altra feina particular. En tot cas , haurà de compaginar i declarar les dues feines . Però això no ho podrà fer qui sigui funcionari, perquè la llei no permet cobrar dos sous diferents de dues administracions públiques. Tenim ja un greuge comparatiu, de impossible solució sinó renuncia a la feina habitual. I si renuncia ha de renunciar al sou oficial per cobrar-ne un altre d’oficial, però molt més reduït.
Què passarà en els pobles més petits? Els de menys de 100 habitants. Es justifica una plena dedicació, a canvi de 10.000 euros a l’any ? Es suficient el sou proposat per un poble de 1.500 o 2.000 habitants?. En fi, podríem seguir amb altres preguntes. Suposo que s’aniran solucionant sobre la marxa.
El que sí puc assegurar és que una gran dedicació de l’alcalde a l’ajuntament és clarament positiu pel poble. I compensa clarament el que pot cobrar amb el que pot aconseguir de les altres administracions. Cada vegada la dedicació és més necessària i urgent. I com en tot si no s’hi pot ser millor no presentar-se i dedicar-se a una altra cosa. Hi ha multitud de reunions, a hores de treball habitual, s’han de fer visites, trucades, rebre gent, etc, i és lògic que també professionalitzem una mica aquesta feina. Sempre serà eventual perquè depèn de la decisió dels ciutadans, però si la fem una mica més atractiva o compensada, permetrà l’entrada de nous col•lectius que sense un sou o compensació no es poden permetre dedicar uns anys de la seva vida, als afers públics. I d’entrada ampliar les facilitats ha de permetre ampliar les vocacions.
Joan Roma i Cunill, Alcalde de Borredà.
# posted by joanroma @ 3:54 AM 
